Sent Orenç , oficialment Saint-Orens-de-Gameville és un comú francès al departament d'Alta Garona (part de l'antiga província de Llenguadoc) a la regió d'Occitània, situat a 10 km al nord de Tolosa. En el cens de 1999 tenia 10.991 habitants en un territori de 13,06 km².
Històricament i culturalment, el poble es troba al Lauragais, l'antiga "Terra de l'Abundància", lligada tant a la cultura del pastel com a l'abundància de produccions, i "granera del Llenguadoc". Exposat a un clima oceànic alterat, és drenat pel Marcaissonne, el Saune i diversos altres petits rius. La ciutat té un patrimoni natural notable: una àrea protegida (els "prats de jacints humits de Roma a les localitats de Saint-Orens-de-Gameville i Quint-Fonsegrives") i un espai natural d'interès ecològic, faunístic i florístic. Saint-Orens-de-Gameville és una comuna urbana amb 12.696 habitants l'any 2019, després d'haver experimentat un fort augment de la població des de 1962. Es troba a la conurbació de Tolosa de Llenguadoc i forma part de la zona d'atracció de Tolosa. Els seus habitants s'anomenen Saint-Orennais o Saint-Orennaises. El patrimoni arquitectònic de la vila inclou un edifici protegit com a monument històric: una creu, inscrita l'any 1965.
Toponímia 321px|esquerra|miniatura|Església de Saint-Orens.
El nom Saint-Orens de Gameville prové del d'un bisbe del segle V, Orentius, a qui es va atribuir l'alliberament de Tolosa del domini romà l'any 438. Es diu que les seves repetides pregàries van fer que un núvol espès emboliqués el general romà Litorius, fent-lo desviar a les portes de Tolosa, on va ser fet presoner. Després de la seva mort l'any 439, Orentius va ser canonitzat. En el seu honor, l'església que porta el seu nom es va construir al mateix lloc de la batalla.
Per a alguns, Orens no es pronuncia /oʁɛ̃s/ ("orins") com tradicionalment ho pronuncien els tolosans, sinó /orɑ̃/ ("oran") com ho pronuncien els residents més grans de Saint-Orens. Pierre Founaud, un mestre d'escola de Saint-Orens (casat amb Marie-Jeanne Mailhol, filla d'Alphonse Mailhol, alcalde del poble del 1938 al 1941), ho va demostrar en el seu temps. La raó rau en l'origen del nom propi Orens. Segons el diccionari Larousse, històricament hi ha tres pronunciacions possibles per a Saint Orens: Saint "Oriant", Saint "Orans" i Saint "Oran".
La pronunciació "orins" d'"orens" correspon al so "œn" (/ɛ̃/) tal com es pronuncia en francès "pentagon" o "benjamin".
Aquesta és la pronunciació occitana heretada directament del llatí "Orientius", pronunciat "Orinsius" i de vegades escrit "Orencius".
La pronunciació "Oran", accentuada amb una "r" enrotllada, no ha d'induir a engany; és el resultat del dilema al qual s'enfrontaven els mestres d'escola del sud, atrapats entre el francès estàndard i la fonètica local.
Altres exemples, com ara "Graulhet" pronunciat "Groyé", "Muret" pronunciat "Murèth" i Laguiole pronunciat "Layole", demostren la dificultat de transcriure noms occitans al francès.
Saint-Orens de Gameville és una de les 101 comuns el nom o territori de les quals porta la memòria innegable de Saint Orens, el nom del qual es dona a llocs locals: comuns, parròquies, llocs de culte, confraries, llegendes, etc.Rémy Verdo, « L’anthroponyme Orens dans l’onomastique française et espagnole », dans Circulations linguistiques dans les noms propres : onomastique occitane - onomastica occitana [actes du XVIIIe colloque d'onomastique organisé par la société française d’onomastique, Toulouse, 17-19 janvier 2018], dir. Michel Tamine, Paris : L’Harmattan, 2020, p. 433-454.
Referències
Categoria:Municipis del districte de Tolosa