va ser una actriu estatunidenca, guanyadora d'un premi Oscar, que va acabar esdevenint Princesa de Mònaco.
Després de començar la seva carrera d'actriu l'any 1948, tres anys després va debutar al cinema amb la pel·lícula Fourteen Hours i al cap de dos anys, el 1953, amb l'estrena de Mogambo, va convertir-se en una estrella de Hollywood i va arribar a protagonitzar un total d'11 films. Amb les seves interpretacions, va obtenir diverses nominacions als Globus d'Or i als Premis de l'Acadèmia i fins i tot va arribar a guanyar un Oscar a la millor actriu pel seu paper a la pel·lícula The Country Girl. Quan Kelly es trobava al cim de la seva carrera, es va retirar amb només 26 anys per casar-se amb el Príncep Rainier de Mònaco, amb qui van tenir tres fills: Carolina, Albert i Estefania.
Com a princesa de Mònaco, va aconseguir que el principat es revitalitzés, augmentant el nombre de turistes i de diners, fet que va fer recuperar l'economia de l'estat. A més, en el seu rol de presidenta de la Creu Roja, va promoure una gala benèfica que va obtenir molta rellevància i va ajudar a la millora de l'hospital, així com d'altres infraestructures hospitalàries de Mònaco.
Grace Kelly té un estrella pròpia al Passeig de la Fama de Hollywood, situada al 6329 de Hollywood Boulevard.Grace Kelly al web del passeig de la fama de Hollywood
Biografia Primers anys i família Filla de John Brendan “Jack” Kelly i de Margaret Katherine Majer, va néixer a Filadèlfia el 12 de novembre de 1929 amb el nom de Grace Patricia Majer Kelly.Bertet 2000: p. 7 Era la tercera dels quatre fills que va tenir la família Kelly. La més gran, Margaret Katherine, coneguda familiarment com a Peggy, va néixer el 1925. Dos anys més tard, el 1927, va néixer John Brendan Jr., més conegut com a Kell. L'any 1933 va néixer l'última filla, l'Elizabeth Anne, coneguda com a Lizanne.Bertet 2000: p. 14
El seu pare era un ex-atleta olímpic molt respectat a Filadèlfia. Havia nascut el 1890 en una família humil d'origen irlandès que havia emigrat als Estats Units. El seu pare era un jornaler que havia anat a parar a la capital de Pennsilvània per treballar a la indústria tèxtil. Es va casar amb Mary Costello amb qui va tenir deu fills, dels quals només en van sobreviure vuit.Bertet 2000: p. 10 En plena adolescència, Jack es va aficionar al rem i el va convertir en la seva obsessió, fins al punt que es va buscar un patrocinador per poder participar en la Diamond Challenge Sculls de l'any 1919, la competició més reputada d'aquest esport, però la seva sol·licitud va ser rebutjada. Un any més tard però, va aconseguir dues medalles d'or als Jocs Olímpics d'Anvers, una d'elles individualment, i l'altra per parelles amb el seu cosí Paul Costello. Després d'aquesta gesta va organitzar, amb el seu germà Charles, la seva pròpia fàbrica de maons Kelly for Brickwork,Bertet 2000: p. 11 amb la qual es van fer rics. L'any 1917 va conèixer qui seria la seva esposa, Margaret Katherine Majer, filla d'uns emigrants alemanys que es va llicenciar com a professora d'Educació Física a la Universitat de Temple. Es van casar el 30 de gener de 1924. Aquell mateix any Jack Kelly va tornar a guanyar una medalla d'or amb el seu cosí als Jocs Olímpics de París.
Quan va néixer Grace, la família Kelly ja gaudia d'una certa bonança econòmica i la gesta olímpica del seu pare feia que fos una família respectada a Filadèlfia. La tardor de 1934 els seus pares la van matricular a lAcademy of the Assumption,Bertet 2000: p. 20 a Ravenhill, on va rebre una educació catòlica i on va completar els seus estudis i va fer les primeres passes en el món del teatre interpretant el paper de la Verge Maria en les obres de Nadal i on va començar a practicar ballet, la seva principal vocació. Aquí va començar a aficionar-se per la lectura i va llegir moltes obres de teatre, sobretot del seu oncle George, qui havia guanyat un Premi Pulitzer l'any 1926 per l'obra de teatre Craig's Wife.
Amb catorze anys, el 1943, es va matricular a lOld Academy PlayersBertet 2000: p. 23 del barri d'East Falls, que tenia un grup de teatre on ja hi havia actuat la seva germana Peggy per fundacions benèfiques. Aquí és on Grace decideix que vol triomfar a l'escenari, sigui com a ballarina de ballet o com a actriu. Segurament el seu oncle George Kelly, dramaturg de renom als Estats Units i guanyador del Pulitzer, i el seu altre oncle Walter Kelly que era cantant d'un music hall i actor de vodevil que va tenir un cert èxit radiofònic i com a actor, van influir en la seva decisió de treballar al món de l'escena.
L'any 1947, Grace va finalitzar els estudis secundaris que va cursar a la Stevens School.Bertet 2000: p. 24 En aquella època la seva germana Peggy ja s'havia casat i esperava el primer fill. El seu germà Kell, qui practicava el rem —igual que el seu pare— entrenava al riu Schuylkill preparant-se per participar en la Diamond Challenge Sculls, que guanyaria en dues ocasions, i per participar en els Jocs Olímpics de l'any següent. I la seva germana Lizanne tot just finalitzava l'educació primària. Grace va decidir que volia continuar els estudis de ballet al col·legi femení Bennington, a Vermont. Malauradament, no s'hi va poder matricular, ja que allí li demanaven un any més de matemàtiques que Grace no havia cursat. Aleshores va decidir matricular-se a lAcademy of Dramatic Arts de Nova York on, tot i presentar la sol·licitud fora de termini, va ser acceptada per ser neboda de George Kelly.Bertet 2000: p. 35 D'aquesta manera Grace va marxar de la seva Filadèlfia natal per anar a viure a Nova York, on va iniciar la carrera d'actriu.
Carrera Primeres feines Mentre estudiava a Nova York, Grace va buscar una feina complementària als estudis d'actriu, i curiosament aquesta feina era la mateixa que havia tingut la seva mare quan era soltera: model. En aquella època va anunciar diversos productes, però sobretot va publicitar cigarretes, productes de neteja i llenceria. Fins i tot va arribar a patrocinar la marca de cigarretes Old Gold, que s'anunciava en grans cartells en els carrers cèntrics de Manhattan.Bertet 2000: p. 40
L'any 1948, tot just després d'acabar el primer curs a l'''Academy of Dramatic Arts, Grace va actuar amb The Bucks County Playhouse, a New Hope, Pennsilvània, on va interpretar un paper de l'obra del seu oncle George: The Torch Bearers.Fotografia de Grace actuant i text que certifica el fet. L'any següent li va arribar l'ocasió d'actuar per primera vegada a Broadway, amb la companyia del cèlebre Raymond Massey, amb una obra d'August Strindberg titulada The Father, que es va estrenar primer a Boston i, finalment, el 16 de novembre de 1949, a Broadway. Les crítiques sobre l'actuació de Grace van ser molt favorables. Després d'aquest èxit va rebre un munt d'ofertes per actuar al teatre i a la televisió. En els dos anys següents va interpretar més de seixanta papers dramàtics de tota mena, sobretot per a televisió.Bertet 2000: p. 50
Inici al cinema miniatura|esquerra|Grace Kelly i Gary Cooper en el tràiler de la pel·lícula Sol davant el perill (1952). L'èxit a la televisió li va proporcionar l'oportunitat de fer el salt a la gran pantalla, on va debutar a la pel·lícula de Henry Hathaway, Fourteen HoursMéndez 2006: p. 185 en un paper poc rellevant. La pel·lícula va passar inadvertida per al gran públic, però per Grace Kelly va suposar l'inici del que acabaria sent la seva esplèndida carrera cinematogràfica. Al cap de poc temps, la 20th Century Fox va contactar amb el seu agent per convocar-la a un càsting per a la pel·lícula Taxi. El director Gregory Ratoff va quedar encantat amb la seva actuació, però finalment la productora va decidir apostar per una altra actriu.
L'estiu de 1951 va ser contractada per la Elitch Gardens,Bertet 2000: p. 53 una companyia de teatre que tenia un repertori de deu obres que podia representar en qualsevol moment, segons el que requerís cada teatre i cada contracte. Mentre es trobava treballant-hi va rebre l'oferta per actuar a la pel·lícula de Fred Zinnemann, Sol davant el perill, amb Gary Cooper i Katy Jurado com a companys de rodatge.
El llegendari director de cinema John Ford va assistir a la preestrena de la pel·lícula, on va veure-la actuar per primera vegada. Va quedar fascinat amb l'actuació de Kelly i va pensar que li agradaria comptar amb ella al rodatge del seu pròxim film. Tanmateix, tenia alguns dubtes, però els elogis per part del seu amic Gregory Ratoff el van convèncer per contractar-la. Aquest film va ser Mogambo, protagonitzat per Clark Gable i Ava Gardner. Grace desitjava participar-hi, però per poder fer-ho havia de signar un contracte de set anys amb la MGM. Finalment va accedir a signar, amb la condició que la deixessin viure a Nova York i que només rodaria tres pel·lícules per any. Amb la pel·lícula Mogambo va obtenir un Globus d'Or a la millor actriu secundària i també la seva primera nominació a un Premi de l'Acadèmia, convertint-se a partir d'aleshores en una actriu de renom.
Estrella de Hollywood miniatura|Grace Kelly arribant a la gala dels Oscars de 1955. L'any 1953, arran de l'èxit obtingut amb Mogambo, la Warner Brothers va demanar la cessió de Grace Kelly a la Metro Golden Mayer per participar en una pel·lícula dirigida per Alfred Hitchcock. Es tractava de Crim perfecte, protagonitzada per Ray Milland.Fitxa de Crim perfecte d'imdb La pel·lícula, com gairebé totes les de Hitchcock, va tenir molt de ressò, i Grace va quedar encantada amb la forma de treballar d'aquest director.
L'any següent, la Paramount li va trucar per participar en un altre film de Hitchcock, La finestra indiscreta, protagonitzada per James Stewart. Amb l'actor va mantenir sempre una gran relació d'amistat. Després d'aquesta pel·lícula, Grace havia actuat amb grans llegendes del cinema com John Ford, Clark Gable, Ava Gardner, Gary Cooper i James Stewart. Però sempre ho havia fet en un segon pla, mai com a protagonista, i era qüestionada per alguns crítics que no creien que pogués protagonitzar algun paper important. Aquell mateix any també va rodar una pel·lícula sobre la guerra de Corea titulada The Bridges at Toko-Ri, interpretant l'esposa de William Holden, qui feia de protagonista. Poc després de rodar la pel·lícula, William Perlberg i George Seaton, qui havien estat productors de The Bridges at Toko-Ri, li van proposar que interpretés un drama que havia tingut èxit a Broadway. Es tractava de The Country Girl. En aquest film Grace tornava a compartir pantalla amb William Holden i aquesta vegada també la compartiria amb un altre dels grans actors del moment: Bing Crosby. La pel·lícula va suposar la segona nominació per a Grace Kelly d'un Premi de l'Acadèmia, però aquest cop com a actriu principal. Tot i que tenia contracte amb la MGM, l'èxit li havia arribat amb altres productores, de manera que la MGM la va obligar a participar en una pel·lícula just després d'acabar de rodar The Country Girl. Per això un cop acabat el rodatge, va viatjar cap a Colòmbia on es va rodar Green Fire, una pel·lícula que passaria desapercebuda pel públic majoritari. A finals d'any, després que Grace rodés cinc pel·lícules en només vuit mesos, Alfred Hitchcock la va convèncer perquè participés en la seva nova pel·lícula: To Catch a Thief, amb Cary Grant de protagonista. D'aquesta manera es convertiria en la primera actriu a actuar en tres pel·lícules consecutives de Hithcock. La pel·lícula es va filmar a la Costa Blava. I va ser gràcies a aquesta pel·lícula que va visitar Mònaco per primera vegada i que va conèixer a qui en el futur seria el seu marit.
L'any 1955 va començar molt bé per Grace, ja que al febrer es va celebrar l'entrega dels Premis Oscar i va guanyar l'estatueta a millor actriu pel seu paper a la pel·lícula The Country Girl. Aquest paper també li va valer el Globus d'Or a la millor actriu dramàtica.
Retirada