Alícia de Borbó-Parma i d'Habsburg-Lorena o Alícia de Borbó i d'Àustria (en castellà: Alícia de Borbón-Parma y Habsburgo-Lorena) (Viena, 13 de novembre de 1917 - Madrid, 28 de març de 2017), aristòcrata austríaca i infanta d'Espanya, era la vídua del duc de Calàbria, l'infant Alfons de Borbó-Dues Sicílies, fill de la princesa d'Astúries, Maria de la Mercè de Borbó, i pretendent a la Casa Reial de les Dues Sicílies.

Biografia Nascuda el 13 de novembre de 1917 a Viena, era la setena filla d'Elies de Borbó-Parma, duc de Parma i de l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Des del seu naixement ostentava la dignitat de princesa de Parma.

Va contraure matrimoni el 16 d'abril de 1936 a la capital austríaca amb l'infant d'Espanya, Alfons de Borbó-Dues Sicílies, nebot del rei Alfons XIII d'Espanya i fill de la princesa d'Astúries, Maria de la Mercè de Borbó. Va rebre la dignitat d'infanta d'Espanya arran del seu casament.

La mare del seu marit va ser l'hereva de la Corona d'Espanya durant tota la seva vida i hagués pogut ser proclamada reina d'Espanya arran de la mort del rei Alfons XII d'Espanya i si no s'hagués esperat al naixement del seu fill pòstum, Alfons XIII. El seu marit, malgrat no va ostentar mai el títol de príncep d'Astúries, va ser l'hereu de la Corona entre els anys 1904 i 1907 arran de la mort de la seva mare i el naixement del primogènit d'Alfons XIII.

Fruit del matrimoni van néixer tres fills: Teresa Maria, Carles i Agnés Maria i la seva descendència ha estat inclosa dins la successió a la Corona espanyola.

Passada la Guerra Civil espanyola es va traslladar a Madrid, juntament amb la seva família on va viure la resta de la seva vida.

Va morir a Madrid el 28 de març de 2017 a l'edat de 99 anys. Al moment del seu decés era la infanta espanyola més longeva de la història, a més de la darrera tia supervivent del rei Joan Carles I d'Espanya.

De totes maneres la importància d'Alícia Borbó-Parma va venir amb la seva mort, ja que els seus tres fills, Agnès, Teresa i Carles, varen decidir vendre les joies que Alícia va heretar del seu pare, Elies de Borbó-Parma. Dels sis germans que va tenir Alícia, cap va tenir descendència, i per tant es va convertir en hereva del gran patrimoni familiar, així de les joies de Maria Antonieta, que havien arribat a les seves mans, gràcies a la filla d'ella, Maria Teresa de França, sense fills, Duquessa d'Angulema, que les va legar als seus nebots carnals del seu marit, els fills del Duc de Berry, Lluïsa i Enric.

Lluïsa d'Artois, Duquessa de Parma, casada amb Carles III de Parma, i el germà de Lluïsa, Enric d'Artois, Comte de Chambord seran els receptaris de les joies de Maria Antonieta, però de la part d'Enric, de les joies de Maria Antonieta es perd la pista, tot i que no té fills, potser les joies tornen a la germana, Lluïsa. La qüestió, és que, Lluïsa d'Artois lega les joies al seu fill gran, Robert de Parma, que va tenir 21 fills de dues dones diferents, les acabà passant al seu fill primogènit, Elies, que les acaba legant al seu fill primogènit Robert II de Parma, que al no tenir fills, no les passarà a la branca que continuarà la dinastia, ja que hi ha llei sàlica a la casa de Parma, el seu oncle, Xavier I de Parma, germanastre del pare d'ella, si no que les passa a ella mateixa, a la seva germana. I aquí es quan ella les guarda tot el segle XX, primer amb connivència amb el germà, i després de 1974, quan ell mor, ella és la posseïdora d'elles, que les reportarà a la família dels seus fills i les acabaran venent per 46 milions d'euros, el 15 de novembre de 2018, el gruix dels 32 milions d'euros, solament per la perla de l'arracada que apareix al quadre de Maria Antonieta i els seus fills d'Élisabeth Vigée Le Brun.

Ascendents

Descendència Fruit del seu matrimoni amb l'infant Alfons de Borbó-Dues Sicílies, duc de Calàbria i comte de Caserta, van néixer dues filles i un fill: S.A.R. la princesa Teresa Maria de Borbó-Dues Sicílies, duquessa de Salern. S.A.R. l'infant Carles de Borbó-Dues Sicílies, príncep de les Dues Sicílies, duc de Calàbria i comte de Caserta (16 de gener de 1938 - 5 d'octubre de 2015) S.A.R. la princesa Agnès Maria de Borbó-Dues Sicílies, duquessa de Siracusa.

Tractament i títols Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i dignitats que va ostentar: Sa Altesa Reial la princesa Alícia de Parma (13 de novembre de 1917 - 16 d'abril de 1936). Sa Altesa Reial la infanta Alícia, princesa de les Dues Sicílies i princesa de Parma (16 d'abril de 1936 - 1960). Sa Altesa Reial la infanta, princesa de les Dues Sicílies, princesa de Parma, duquessa consort de Calàbria i comtessa consort de Caserta (1960 - 3 de febrer de 1964). Sa Altesa Reial la infanta, princesa de les Dues Sicílies, princesa de Parma, duquessa vídua de Calàbria i comtessa vídua de Caserta (3 de febrer de 1964 - 28 de març de 2017).

Distincions Distincions honorífiques espanyoles 50x50px|Reial Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa Dama del Reial Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa.

Distincions honorífiques estrangeres 50x50px|Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi Dama del Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, gran greu (Casa de Borbó-Dues Sicílies, 1960).

Referències

Enllaços externs

Reial Casa de Borbó-Dues Sicílies

Categoria:Casa de Borbó-Parma Categoria:Infants d'Espanya Categoria:Princeses Categoria:Morts a Madrid Categoria:Dames de l'Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa Categoria:Polítics vienesos Categoria:Polítics espanyols morts al segle XXI Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX