El Mesolític és un període cultural al final del Paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el Neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC. El Mesolític es divideix en dues fases: l'Epipaleolític (o fase final del Paleolític) i el Protoneolític (període immediatament anterior al Neolític). Pràcticament, abasta ja l'època postglacial, en què canvia el clima i es modifiquen les formes de viure i, per tant, l'utillatge.
És durant aquest període que sorgeixen els grans boscos (a causa de la modificació climàtica) i s'extingeixen els grans animals com l'elefant llanut, el rinoceront llanut i els ossos de les cavernes. El ren emigra. En canvi, animals com el cérvol, l'isard, la cabra salvatge, el senglar i el cabirol, augmenten molt de nombre i són les peces de cacera principal, ja que els boscos fan més difícil la cacera de peces grans. També es cacen ossos, guineus, gats salvatges, teixons i altres petits mamífers; d'ocells, es cacen els ànecs, tords, faisans, gaigs, coloms salvatges i d'altres. Un animal que es multiplica és el caragol, propi de climes humits i càlids. Els caragols es mengen per milions, així com les petxines. S'hi desenvolupa la pesca, especialment al voltant dels llacs, que esdevenen centres de proliferació de cultures. Holocè Neolític Mesolític o Epipaleolític 8000 aC (fins cap al 8350) 9000 aCPlistocè Paleolític
En poder viure de les fruites que recull, l'ésser humà té menys necessitat de cacera. Surt de les coves i construeix les primeres barraques (de fusta i plantes) a la vora dels rius, i els seus hàbits d'alimentació li modifiquen les característiques físiques. A la vora dels rius, s'han trobat algunes restes anomenades tallers de sílex, on es feien les noves eines que calien per al tipus de cacera que ara es practicava. Per a la cacera, s'utilitzava principalment l'arc i les sagetes, que els humans sabien disparar drets, asseguts, de genolls a terra, recolzats, cap a dalt o fins i tot mentre corrien. Les tribus es barallaven entre si segons les pintures que reflecteixen batalles d'arquers i altres combats, també cos a cos.
Terminologia miniatura|El Mesolític comença durant el Plistocè tardà, caracteritzat per un augment progressiu de les temperatures, entre el final de l'Últim Màxim Glacial i la Revolució Neolítica durant l'Holocè. Evolució de la temperatura en el període postglacial segons els nuclis de gel de Groenlàndia. miniatura|Artefactes mesolítics Els termes paleolític i neolític van ser introduïts per John Lubbock a la seva obra Temps prehistòrics el 1865. La categoria addicional mesolítica va ser afegida com a categoria intermèdia per Hodder Westropp el 1866. El suggeriment de Westropp va ser immediatament controvertit. Una escola britànica dirigida per John Evans va negar qualsevol necessitat d'una categoria intermèdia: les edats es barrejaven com els colors d'un arc de Sant Martí, va dir. Una escola europea dirigida per Gabriel de Mortillet va afirmar que hi havia una bretxa entre l'anterior i el posterior.
Édouard Piette va afirmar haver omplert el buit amb la seva denominació de la cultura aziliana. Knut Stjerna va oferir una alternativa a l'Epipaleolític, suggerint una fase final del Paleolític en lloc d'una edat intermèdia per dret propi inserida entre el Paleolític i el Neolític.
En l'època de l'obra de Vere Gordon Childe, The Dawn of Europe (1947), que afirma el Mesolític, s'havien recopilat dades suficients per determinar que un període de transició entre el Paleolític i el Neolític era realment un concepte útil. Tanmateix, els termes Mesolític i Epipaleolític continuen competint, amb convencions d'ús variables. En l'arqueologia del nord d'Europa, per exemple per a jaciments arqueològics a Gran Bretanya, Alemanya, Escandinàvia, Ucraïna i Rússia, gairebé sempre s'utilitza el terme Mesolític. En l'arqueologia d'altres zones, la majoria dels autors poden preferir el terme Epipaleolític, o poden haver-hi divergències entre els autors sobre quin terme utilitzar o quin significat assignar a cadascun. Al Nou Món, no s'utilitza cap dels dos termes (excepte provisionalment a l'Àrtic).
Epipaleolític de vegades també s'utilitza juntament amb Mesolític per al final del Paleolític Superior seguit immediatament pel Mesolític. Com que Mesolític suggereix un període intermedi, seguit del Neolític, alguns autors prefereixen el terme Epipaleolític per a les cultures de caçadors-recol·lectors que no són succeïdes per les tradicions agrícoles, reservant Mesolític per a les cultures que són clarament succeïdes per la Revolució Neolítica, com ara la cultura natufiana. Altres autors utilitzen Mesolític com a terme genèric per a les cultures de caçadors-recol·lectors després de l'Últim Màxim Glacial, tant si són de transició cap a l'agricultura com si no. A més, la terminologia sembla diferir entre les subdisciplines arqueològiques, amb Mesolític sent àmpliament utilitzat en l'arqueologia europea, mentre que Epipaleolític és més comú en l'arqueologia de l'Orient Pròxim.
Europa miniatura|L'ídol Shigir, de l'est dels Urals. miniatura|Dos esquelets de dones d'entre 25 i 35 anys, datats entre 6740 i 5680 BP, ambdues van morir de mort violenta. Trobats a Téviec, França, el 1938. El Mesolític Balcànic comença fa uns 15.000 anys. A l'Europa occidental, el Mesolític inferior, o Azilià, comença fa uns 14.000 anys, a la regió francocantàbrica del nord d'Espanya i el sud de França. En altres parts d'Europa, el Mesolític comença fa 11.500 anys (l'inici de l'Holocè) i acaba amb la introducció de l'agricultura, depenent de la regió, entre c. Fa i 5.500 anys. Les regions que van experimentar efectes ambientals més grans al final de l'últim període glacial tenen una era mesolítica molt més aparent, que dura mil·lennis. Al nord d'Europa, per exemple, les societats van poder viure bé amb els rics subministraments d'aliments dels aiguamolls creats pel clima més càlid. Aquestes condicions van produir comportaments humans distintius que es conserven en el registre material, com ara les cultures maglemosiana i aziliana. Aquestes condicions també van retardar l'arribada del neolític fins a uns 5.500 aC al nord d'Europa.
El tipus d'eines de pedra continua sent una de les característiques més diagnòstiques: el Mesolític utilitzava una tecnologia microlítica: dispositius compostos fabricats amb eines de pedra tallada de Mode V (micròlits), mentre que el Paleolític havia utilitzat els Modes I-IV. En algunes zones, però, com ara Irlanda, parts de Portugal, l'illa de Man i les illes Tirrèniques, es va utilitzar una tecnologia macrolítica al Mesolític. Al Neolític, la tecnologia microlítica va ser substituïda per una tecnologia macrolítica, amb un ús més gran d'eines de pedra polida com ara destrals de pedra.
Hi ha algunes proves de l'inici de la construcció en llocs amb una importància ritual o astronòmica, com ara Stonehenge, amb una curta filera de grans forats per a pals allineats d'est a oest, i un possible calendari lunar a Warren Field, a Escòcia, amb clots de forats per a pals de diferents mides, que es creu que reflecteixen les fases lunars. Tots dos estan datats d'abans c. 9.000 BP (el VIII mil·lenni aC).
Un antic xiclet mastegat fet amb la brea d'escorça de bedoll va revelar que una dona va gaudir d'un àpat d'avellanes i ànec fa uns 5.700 anys al sud de Dinamarca. Els pobles mesolítics van influir en els boscos d'Europa portant amb ells plantes preferides com l'avellaner.
A mesura que el paquet neolític (que incloïa l'agricultura, la ramaderia, les destrals de pedra polida, les cases llargues de fusta i la ceràmica) es va estendre per Europa, la forma de vida mesolítica va ser marginada i finalment va desaparèixer. Les adaptacions mesolítiques com el sedentarisme, la mida de la població i l'ús d'aliments vegetals es citen com a prova de la transició a l'agricultura. Altres comunitats mesolítiques van rebutjar el paquet neolític probablement a causa de la reticència ideològica, les diferents visions del món i un rebuig actiu de l'estil de vida agrícola sedentari. En una mostra del Blätterhöhle de Hagen, sembla que els descendents dels mesolítics van mantenir un estil de vida de recol·lecció durant més de 2000 anys després de l'arribada de les societats agrícoles a la zona; aquestes societats es poden anomenar subneolítiques. Per a les comunitats de caçadors-recol·lectors, el contacte estret a llarg termini i la integració a les comunitats agrícoles existents van facilitar l'adopció d'un estil de vida agrícola. La integració d'aquests caçadors-recol·lectors a les comunitats agrícoles va ser possible gràcies al seu caràcter socialment obert cap als nous membres. Al nord-est d'Europa, l'estil de vida de caça i pesca va continuar fins al període medieval en regions menys aptes per a l'agricultura, i a Escandinàvia no s'accepta cap període mesolític, i l'Edat de Pedra Antiga preferida localment passa a l'Edat de Pedra Recent.
Art En comparació amb el Paleolític Superior precedent i el Neolític següent, hi ha força menys art supervivent del Mesolític. L'art rupestre de la conca mediterrània ibèrica, que probablement s'estén des del Paleolític Superior, és un fenomen generalitzat, molt menys conegut que les pintures rupestres del Paleolític Superior, amb les quals fa un contrast interessant. Els jaciments ara són majoritàriament parets de penya-segats a l'aire lliure, i els subjectes ara són majoritàriament humans en lloc d'animals, amb grans grups de petites figures; hi ha 45 figures a la Roca dels Moros. Es mostra roba i escenes de dansa, lluita, caça i recol·lecció d'aliments. Les figures són molt més petites que els animals de l'art paleolític i es representen de manera molt més esquemàtica, tot i que sovint en postures enèrgiques. Es coneixen uns quants petits penjolls gravats amb forats de suspensió i dissenys gravats simples, uns quants del nord d'Europa en ambre i un de Star Carr a Gran Bretanya en esquist. El Cap d'Ant de Huittinen és una rara talla d'animals mesolítics en esteatita de Finlàndia.
L'art rupestre dels Urals sembla mostrar canvis similars després del Paleolític, i l'ídol de fusta de Shigir és una rara supervivència del que bé podria haver estat un material molt comú per a l'escultura. És una planxa de làrix tallada amb motius geomètrics, però rematada amb un cap humà. Ara en fragments, hauria fet més de cinc metres d'alçada. La figureta d'Ain Sakhri de Palestina és una talla natufiana en calcita.
S'han descobert un total de 33 frontals de banya a Star Carr. Es tracta de cranis de cérvol vermell modificats per ser portats pels humans. També s'han descobert frontals modificats a Bedburg-Königshoven, Hohen Viecheln, Plau i Berlin-Biesdorf.
Teixits Es van utilitzar tècniques de teixit per crear sabates i cistelles, aquestes últimes de construcció fina i decorades amb tints. S'han trobat exemples a la Cova de los Murciélagos, al sud d'Espanya, que el 2023 es van datar en 9.500 anys enrere.
Mesolític ceràmic