L'Eixample Malagrida és un barri d'Olot, a la Garrotxa, que es començà a urbanitzar el 1916 seguint l'estil de les ciutats-jardí angleses. Té una estructura radial de carrers que convergeixen en la plaça d'Espanya. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Història El 1916, Manuel Malagrida i Fontanet, un indià enriquit amb el comerç del tabac, encetà la renovació urbanística d'Olot amb la construcció d'una ciutat jardí amb grans torres i edificis envoltats de jardins. La zona escollida foren uns aiguamolls, el Pla dels Llacs, que s'estenien al sud-oest del nucli antic de la ciutat. El disseny el feren Malagrida i, en la part tècnica, l'arquitecte municipal Joan Roca i Pinet. El promotor volgué mostrar l'agermanament Espanya-Amèrica batejant amb el nom de "pont de Colom" el pas que salva el Fluvià i posant noms de regions espanyoles i de països americans a les vies que encreuaven el barri. La segona fase del projecte, que havia de dur a terme l'arquitecte Josep Esteve, només es plasmà amb el pont esmentat, del 1926, que havia d'unir-ne les dues parts.
La urbanització fou inaugurada solemnement el 26 d'octubre del 1927 pel rei Alfons XIII quan aquest visità Olot convidat per Manuel Malagrida.
Descripció miniatura|esquerra|Torre Malagrida El barri de l'Eixample Malagrida es va començar a urbanitzar el 1916 seguint l'estil de les ciutats-jardí noucentistes angleses, caracteritzades per abundants zones verdes entre les quals es construïen cases. Estructuralment consisteix en carrers radials que pateixen de les places d'Amèrica i d'Espanya, i enllaçats pel pont Colom al pas del riu Fluvià. Els terrenys pertanyien a Manuel Malagrida, qui els va cedir a l'ajuntament, amb la condició que cap carrer o plaça portés el seu nom, i que les dues avingudes principals dugessin els noms d'Espanya i de la República Argentina. El projecte preveia la construcció de les infraestructures pròpies d'un barri: una escola, un museu, una biblioteca, uns jardins públics en el Prat de les Mores, i inclús el Círculo Olotense. A més a més, es van cedir els xamfrans de la plaça central per aixecar-hi la casa de la vila. En definitiva, una ciutat jardí amb grans torres i edificis envoltats de jardins.
Són remarcables la casa Masramon (1913-1914, obra de Rafael Masó), la casa Pons i Tusquets (1916, arquitecte Albert Blasco) i la Torre Malagrida que el promotor s'hi feu construir el 1920 en estil noucentista (arquitecte Bonaventura Bassegoda). En l'actualitat la Torre Malagrida és de propietat municipal i estatja un alberg juvenil.Xanascat. Altres edificis per a esmentar són la Torre de la Riba, les cases Vayreda i Juncosa i el Grup Escolar Malagrida (1926, Josep Goday). En la ciutat jardí també s'hi bastí la Biblioteca Popular (1918), en l'estil noucentista que la Mancomunitat emprà en aquests edificis i que no es conserva en l'actualitat.
Referències
Bibliografia Antonio Salcedo Miliani Manuel Malagrida, un indiano de tierra adentro, ponència a V Jornades d'estudis catalano-americans Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1997 Josep Maria Dou i Camps Olot en el transcurs del temps: recull de fotografies, postals i textos Olot: Miquel Plana, 1984-1987 Joaquim Español [i cols.] Guia d'arquitectura d'Olot Girona: Col·legi Oficial d'Arquitectes, 1979 Joaquim Danés i Torras Història d'Olot Olot: Aubert – Ajuntament d'Olot, 1977-2003 Joaquim Danés i Torras Llibre d'Olot Barcelona: Selecta, 1955 Olot. Ciudad jardín realizada por Manuel Malagrida Olot: Manuel Malagrida, 1927 Miquel Juanola i Benet Emociones del alma olotense: crónica comentada de la visita regia a la Muy Leal Ciudad de Olot Olot: Ramon Bonet, 1927
Vegeu també
Carrer de Fontanella (Olot), vial amb edificis bé cultural d'interès local Casa al Carrer de Fontanella, 16, habitatge catalogat
Categoria:Geografia d'Olot Categoria:Barris de Catalunya Categoria:Patrimoni monumental d'Olot