Tavernes de la Valldigna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, dins de la subcomarca de la Valldigna, també és coneguda com la Vall de Tavernes o la Vall, de la qual n'és capital.
Història La Valldigna ha estat poblada des de fa molts anys. En el terme municipal hi ha restes arqueològiques que permeten afirmar que ja hi va existir presència humana des del Paleolític mitjà, com ho testifiquen les troballes en la cova del Bolomor (de 350.000 anys, les restes humanes més antigues trobades al País Valencià). Hi ha, així mateix, restes del Mesolític en la cova del Vell, les troballes eneolítiques en la cova de la Carta i vestigis de l'edat del bronze en la cova del Bolomor de Dalt, en la dels Castellets i en la penya del Migdia.
Durant l'època musulmana, al terme de Tavernes hi havia diverses alqueries morisques, com ara l'Alcudiola, Maçalalí, Gebalsogra (que significa 'muntanya menor') i Gebalcobra ('muntanya major'). Estes dos últimes alqueries eren anomenades pels cristians l'Ombria i la Taverna, respectivament. Existia, també, un poblat cristià al peu de la marjal, al sud del terme, anomenat el Ràfol, el qual es trobava protegit per una muralla. Dins la Vall d'Alfàndec va ser constituïda parròquia independent l'any 1535. L'expulsió dels moriscs l'any 1609 va provocar un notable descens demogràfic, per la qual cosa es va concedir una nova carta de poblament als pobladors cristians. Alguns d'eixos llogarets van quedar abandonats arran de l'expulsió.
En desembre de l'any 1916 el rei Alfons XIII va concedir a Tavernes el títol de ciutat.
El 1996 fou l'epicentre de la Gota freda de 1996 al País Valencià.
Geografia Localitzada al NE de la comarca de la Safor, a 56 km de València, a 142 km de Castelló de la Plana, a 127 km d'Alacant, a 16 km de Gandia i a 20 km d'Alzira. Està situada en la part est de la Valldigna. Al nord, s'hi troba la vall del Massalari i la serra de les Agulles, amb l'alt de les Creus (540 m) i el puntal del Massalari (598 m) com a cims més destacats; mentre que al sud s'hi troba el massís del Mondúber. Pel centre del terme (la foia baixa), circula el riu Vaca (el qual limita amb la ciutat de Tavernes pel sud) i el barranc del Vadell, que alimenten la marjal de la Safor junt amb altres rius. Té una altitud de 15 metres sobre el nivell del mar, i conté excel·lents platges. Nord: Cullera, Favara Sud: Xeraco Est: mar Mediterrani Oest: Benifairó de la Valldigna, Alzira
Política i govern Composició de la corporació municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 d'Acord per Guanyar (Compromís) i 1 d'EUPV: Endavant.
Alcaldes Des de 2023 l'alcaldessa de Tavernes de la Valldigna és Lara Romero Giner de PSPV-PSOE.
Monuments miniatura|Torre de Guaita Lesglésia parroquial de Sant Pere és un monument declarat bé de rellevància local;Església Parroquial de Sant Pere, BRL amb codi 46.25.238-006 se situa pràcticament al centre del nucli urbà de Tavernes. Va ser sufragània de la parròquia de Ràfol d'Alfàndec, fins a 1535, en què va ser declarada independent. La seua façana ha estat restaurada i hi destaca el rellotge de sol i la porta lateral orientada cap al monestir de la Valldigna.
Prop de l'entrada principal de la platja s'alça la torre de Guaita (), declarada bé d'interés cultural; és condicionada actualment com a zona d'esplai. El rei Felip II va encarregar la seua construcció l'any 1575, es va utilitzar com a sistema de vigilància de costes, ja que consta d'una alçada de 15 metres, i tenia com a fi protegir la zona d'atacs de corsaris i de pirates.
Altres BIC que es localitzen al terme de Tavernes són el castell de Tavernes, monument popularment conegut com «els castellets» i els Escuts del Molló.
Molí Vell de Pla, la seua construcció es fixa entre el segle XVII i principis del segle XVIII. Aquest està situat al camí del Pla, i s'utilitzava com a molí hidràulic que aprofitant el cabal de l'aigua s'usava per al procés d'elaboració de la farina o blanqueig de l'arròs. Hui en dia, es conserva la major part de l'edifici amb la tipologia original. Del que va pertànyer al senyoriu de Santa Maria de Valldigna
Hi ha diferents monuments declarats béns de rellevància local, com l'ermita del Crist del Calvari,Ermita del Crist del Calvari, codi 46.25.238-001 de 1874Catálogo monumental de la provincia de Valencia, p. 494. Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco, 1986 l'antic hospital de Sant Roc,Antic hospital, BRL amb codi 46.25.238-005 l'edifici de l'ajuntamentEdifici de l'ajuntament amb codi 46.25.238-003 i l'església parroquial de Sant Josep, una ermita reconvertida en parròquia en 1953.Església Parroquial de San Josep, codi 46.25.238-007
Llocs d'interés Tavernes de la Valldigna disposa de dos platges d'arena (la platja de Tavernes i la platja de la Goleta), amb sis quilòmetres totals de costa, i motes encara visibles. Tenen un caràcter familiar molt marcat. Durant l'estiu, s'hi realitzen una gran quantitat d'activitats esportives i culturals (com el festival Sete Sóis Sete Luas), destinades a persones de totes les edats. Esta zona disposa de restaurants on es poden degustar els menjars típics. Actualment, la platja de Tavernes de la Valldigna disposa del distintiu de la bandera blava.
En les zones pròximes a la platja, és possible també fer visites de caràcter mediambiental, concretament als ullals Grans, de les Penyetes i del Gat (brolladors naturals d'aigua amb vegetació de marjal) i a la desembocadura del riu Vaca, en el límit amb el terme municipal de Xeraco, on es poden observar tota mena d'aus aquàtiques.
miniatura|esquerra|Clot de la Font miniatura|334x334px|Cova del bolomor El jaciment de la cova del Bolomor està situat en l'extremitat septentrional del massís del Mondúber, en les muntanyes de l'Ombria, a dos quilòmetres de la població de Tavernes. Ocupa una cavitat d'uns cinc-cents metres quadrats en una altura de cent metres sobre el nivell de la vall. El jaciment es va donar a conéixer per Joan Vilanova i Piera, l'any 1868. Els nivells arqueològics de Bolomor, amb una gran potència estratigràfica de més de 10 metres, formen la més antiga seqüència sedimentària de restes faunístiques i industrials i per a l'establiment d'una periodicitat paleoclimàtica que explica els canvis ambientals de bona part del Quaternari. El Bolomor prova com eren les primitives comunitats de pobladors que van desenvolupar les seues activitats econòmiques i formes de vida en les planes litorals valencianes. Elements importants del jaciment del Bolomor són la troballa de restes humanes, un molar de 130.000 anys d'antiguitat, i la presència de fogueres, que constituïxen les primeres activitats de domesticació del foc conegudes a la península Ibèrica.Calatayud, P. M. G., García, M. P. F., Valle, R. M., & Peris, J. F. (1994). Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna, Valencia) primeros datos de una secuencia del Pleistoceno medio. SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 27, 9-37.
A més de l'esmentada torre de Guaita, un paratge prou freqüentat és la font del Clot de la Font, a 2 km del nucli urbà, situada a peu de la muntanya de l'Ombria. Altres llocs d'interés són l'ermita de Sant LlorençRieta Sister, J. (1975). Ermita de San Lorenzo en Tabernes de la Valldigna, 1975. Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Arquitectura - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura. http://hdl.handle.net/10251/84552 (té el seu origen a l'antic poblat d'Alcudiola),Catálogo monumental de la provincia de Valencia, p. 495. Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco, 1986 al racó de Joana, i el mirador, ambdós situats a mitja ascensió de la muntanya de les Creus, al nord-est de la ciutat. miniatura|Font de Sangonera, Tavernes de la Valldigna A Tavernes també és possible fer senderisme, ja que hi ha diversos camins habilitats i senyalitzats per a eixa activitat. Un recorregut bastant utilitza pels vallers és l'ascens a la muntanya de les Creus, a uns 560 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Existix, a més, la tradició d'ascendir a esta muntanya a peu cada 1 de maig. Des del cim, en dies clars, es pot ataüllar València, Eivissa i més enllà de Dénia. Altres llocs per a practicar senderisme són la font de la Sangonera i la muntanya de l'Ombria.
Al terme municipal de Tavernes hi ha quatre LIC (lloc d'importància comunitària), fet que dona fe de la diversitat d'hàbitats presents en la zona. Són els següents: Marjal de la Safor Dunes de la Safor Serres del Mondúber i de la Marxuquera Serra de Corbera
Demografia Segons el cens de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Tavernes tenia l'1 de gener de 2025 17.822 habitants. Segons l’INE, el municipi va arribar al seu punt màxim històric demogràficament al 2008, amb 18.364 habitants. Evolució demogràfica de Tavernes de la Valldigna1787 1842 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2011 2016 2021 2025 3.644 5.104 5.838 6.634 6.514 7.849 8.936 9.693 10.334 11.625 12.212 13.309 15.009 15.760 16.166 16.412 16.510 17.988 18.185 17.485 17.162 17.822
miniatura|Platja de la Goleta
Platja de Tavernes
La platja de Tavernes, situada a uns 5 km de la capital municipal i a 1 km de l'estació de rodalia RENFE de la línia C-1, és un nucli amb 1.627 habitants censats, dels quals 849 són hòmens i 778, dones. Però la població que arriba a tindre en estiu pot superar els 40.000 habitants a causa del turisme.
La platja té una longitud de 2 km i una amplària mitjana de 20. La platja disposa d'uns tres kilòmetres de litoral dividides entre la platja de la Goleta i la platja de Tavernes ambdues unides per un canal.
Economia Tavernes de la Valldigna és una població eminentment agrícola, on el cultiu de la taronja és clarament majoritari. La indústria del moble ocupava una gran part de la població activa de Tavernes, on destacaven les empreses de Tabervall (240 empleats el 2005) i Federico Giner (210 empleats). Altres indústries importants són Envases Grau (110) i Alpesa (70), empreses dedicades a la fabricació de caixes de cartó, així com Asfaltos Chova (90).
Agricultura Com s'ha dit, el cultiu de cítrics ocupa pràcticament tota l'activitat agrària de Tavernes, però, òbviament, no sempre ha sigut així. A la vall, s'han conreat garroferes, oliveres, canyamel, blat... Però, a poc a poc, s'anà introduint i expandint el cultiu de la taronja. Als anys 60 del , encara es conreava arròs a les parts pròximes a les marjals, però este cultiu va entrar en crisi i fou substituït per tarongers i hortalisses, havent d'aterrar-se els terrenys en els quals es conreava, així com gran part de la marjal de la Safor i ullals (tot i que hi ha zones que no han pogut ser aterrades). El cultiu de l'arròs, en aquella època, requeria la presència d'unes construccions, anomenades sequers, destinades a deixar eixugar l'arròs. És per això que, actualment, hi ha un barri de Tavernes anomenat els Sequers, perquè, fa uns anys, la zona estava repleta d'estes construccions.Gozálvez Pérez, . V. Tendencias recientes de la agricultura valencinana. Cuadernos De Geografía De La Universitat De València.https://turia.uv.es/index.php/CGUV/article/view/15111/13807
Tavernes ha sigut una ciutat on els magatzems de cítrics han tingut gran importància en l'economia. En la segona meitat del , sorgiren grans magatzems de cítrics, però, a poc a poc, anaren desapareixent o traslladant-se a altres ciutats, i actualment queden amb un parell de magatzems menuts. També hi havia magatzems d'hortalisses i fraules (maduixes), del qual destacava Frestaber, actualment la producció de fraulots (maduixots) pràcticament ha desaparegut del terme.
Transport miniatura|esquerra|Estació de rodalia de Tavernes