La Fortalesa dels Vilars d'Arbeca (775 aC - 325 aC) és en una plana, a uns 4 km d'Arbeca (les Garrigues). Construïda fa 2.800 anys, és única al món ibèric català. Tenia característiques defensives que la feien inexpugnable, i el valor històric i arqueològic la feren mereixedora de la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1998., DOGC, 3 juliol 1998.
Característiques de la fortalesa miniatura|Planta general de la fortalesa de Els Vilars d'Arbeca.|esquerra La Fortalesa va ser el lloc de residència d'un cabdill, es diu que era descendent d'un avantpassat heroic. El cabdill exercia funcions militars i religioses, també exercia la seva autoritat sobre una comunitat d'unes 150-175 persones.
Ja d'entrada sorprèn l'atipicitat del lloc amb relació a la seva època: la fortalesa va ser aixecada a la plana, menyspreant els tossals de més fàcil defensa, sobre el barranc d'Aixaragall, controlant l'aigua i les terres al·luvials. El fet que no estés construïda sobre una zona elevada demostra que es volia exhibir o demostrar un cert estatus. La planta del recinte fortificat presenta una forma de tendència ovalada constituïda per dues circumferències secants dissenyades a partir d'un mateix centre. Té una superfície d'habitabilitat de 2200 m². Aquest espai, sense comptar la muralla, les torres ni els extramurs, es va mantenir invariable amb alguns afegits.
Els límits de la fortalesa estan definits per un triple cinturó defensiu constituït per una muralla de 173 metres de llarg i 5 metres de gruix, protegida per dotze torres, una barrera de pedres clavades destinada a dificultar les maniobres d'aproximació de l'enemic (camp frisó) i un doble fossat amb murs de pedra de 13 metres d'amplada i 4 metres de profunditat.
Els accessos més antics són la torre-porta a l'Est i la poterna a l'Oest. La primera disposa d'un corredor enllosat de 1,5 metres d'amplada que discorre per l'interior d'una torre de planta quadrangular amb murs laterals de 2 metres d'amplada. La segona se situa en el sector occidental de la muralla i està flanquejada per sengles bastions quadrangulars de menors dimensions que la resta de torres conegudes. Una tercera porta es troba al Nord i està defensada per dos torres: una construïda durant la fundació i l'altra construïda ex novo en una posició lleugerament avançada, de tal manera que allarga el recorregut de l'estret corredor d'accés.
Pel que fa a l'urbanisme, l'interior de la fortalesa s'organitza al voltant d'un espai o plaça central presidida per una monumental cisterna-pou folrada de pedra i proveïda d'una mena de corredor o baixador que permetia l'accés a l'aigua.
La xarxa viària presenta un traçat simple, estructurant-se en funció d'una artèria principal que discorre paral·lela a la muralla, definint dos nuclis d'habitació a ambdós costats: una bateria d'habitatges recolzades contra l'interior de la fortificació i un segon conjunt d'edificacions a la banda oposada, entre el carrer i la plaça central.
La fortalesa no va ser atacada, simplement va ser abandonada, i sense cap raó que ho expliqui, la fortalesa és buida. Es diu que potser hi va haver una pandèmia, que s'havien esgotat els camps de conreu o potser la mateixa grandesa de la fortalesa dels Vilars va fer que morís d'èxit. Tanmateix, la hipòtesi més plausible és que la fortalesa ja no responia a les necessitats de la població. La gran muralla, els fossats descomunals i les torres inabastables impedien que aquella població pogués créixer. Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants dels Vilars, com altres poblaments del voltant, van viure el procés d'iberització i van esdevenir el poble anomenat pels escriptors antics Ilergets. Posteriorment, van arribar els romans a Arbeca i es van aprofitar les pedres de la fortalesa per construir les seves pròpies cases.
L'entorn dels Vilars Vies de comunicació La fortalesa estava emplaçada en un terreny sense barreres naturals, al mig de la plana occidental catalana. A conseqüència i gràcies a això, va permetre que hi hagués una gran afluència permanent de persones, productes i materials al llarg de la seva història.
Els rius pirinencs (Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana) permetien una comunicació fluïda amb els pobles del continent europeu, al mateix temps que tenie excel·lents pedreres per a l'aprovisionament de còdols i roques de cara a la fabricació de molins de vaivé i altres eines.
L'Ebre, fàcilment accessible a través del Segre, esdevenia la gran via de comunicació amb l'Atlàntic i el Mediterrani. El Francolí, travessant la serra de Prades, va constituir igualment una via alternativa per accedir als recursos marins i per afavorir el comerç i els contactes amb el món fenici i grec.
Recursos naturals miniatura|Vista dels Vilars al costat de la séquia de l'Aixaragall L'entorn dels Vilars era molt diferent del que coneixem actualment. Els boscos (principalment mixtos, de roure i alzina) eren més abundants, amb bosquines de garric i llentiscle i, a més, hi havia el bosc de ribera que vorejava el barranc de l'Aixaragall. Els camps de conreu, els horts i les pastures es distribuïen al voltant de la Fortalesa. Els seus habitants obtenien la major part dels recursos per a la seva subsistència d'aquest entorn.
Els boscos de ribera i els arbustos de les màquies proporcionaven combustible, fusta per a la construcció, per a la manufactura d'eines i per al condicionament de les cases, o fruits comestibles (com els aglans, les móres o el raïm silvestre), entre d'altres. A tot l'entorn es podien aprofitar diverses plantes silvestres, tant per al consum alimentari com per al seu ús medicinal.
Hi havia també altres recursos fonamentals, com l'aigua, l'argila i la pedra (principalment calcària), que s'utilitzaven en la construcció i la fabricació d'estris, com la ceràmica o els molins. L'abundància de pol·len de cereal, blat i ordi en l'interior d'un forn trobat al jaciment, coincideix amb la importància de la molta i el molins rotatoris que s'hi fabricaven des de temps enrere.
Conreus Els sòls agrícoles, molt bons per al conreu al voltant de la fortalesa, permetien una important agricultura cerealística, i els rostolls, després de la sega dels cereals, podien ser aprofitats per a l'alimentació complementària dels ramats.
L'agricultura es basava bàsicament en el conreu de cereals de secà, principalment l'ordi vestit, el blat comú i el blat dur i, amb menys intensitat, la pisana, el mill i el panís o mill italià. També es conreaven algunes espècies lleguminoses, com la llentia i la fava; pel que fa als fruiters, hi trobem la vinya i la figuera. Es detecta també la presència d'una planta oleaginosa, el lli, que va tenir, possiblement, un ús tèxtil.
Producció de farina i vi La molta de cereals és una de les activitats més importants de la vida quotidiana. Durant les fases de la primera edat del ferro s'utilitzen exclusivament els molins de vaivé. Aquest tipus també domina durant l'ibèric antic, i representa el 90 % del total dels molins, però a inicis del apareixen els primers molins rotatoris. Són els més antics coneguts a tot Europa i al Mediterrani. Als Vilars s'utilitzaran tres tipus de molins fariners: el molí de vaivé, el molí rotatori manual i el molí rotatori ibèric de palanca sobre un suport.
Pel que fa a la producció de vi, està representada per un fragment de jaç de premsa reaprofitat en un mur del , que havia estat en funcionament, doncs, en un moment anterior. Es tracta d'una producció innovadora, que es practica a la costa i a la vall de l'Ebre des del .
Ramaderia i caça A la Fortalesa es dona una gestió diversificada dels animals. Mentre l'animal és viu, aporta força i energia i la seva producció de llet, llana i adobs; un cop sacrificat, se n'aprofita la pell, la carn i els ossos. Tot i que amb algunes variacions durant les diverses fases de la Fortalesa, la cabana ramadera està composta principalment per ovelles i cabres, bòvids i porcs, als quals cal afegir altres animals domèstics, com el gos, o el cavall, que sabem que gaudia d'una consideració especial, ja que l'utilitzaven sobretot en rituals. La cacera del cérvol, i també de conills i llebres, és manté com una activitat social i de prestigi, tot i que amb caràcter més aviat secundari i esporàdic. A mesura que varen passar els anys, el consum de bovins i ovicàprids anava augmentant, en canvi, els porcs s'anaven consumint cada vegada menys.
Períodes i fases fundacionals miniatura|Porta Est de la fortalesa.
Primera Edat del Ferro o Grup del Segre-Cinca IV Fase Vilars 0 (800/775 aC - 700/675 aC): comprèn un fundació ex novo de la fortalesa. Fase Vilars I (700/675 aC - 550/525 aC): primera reconstrucció dels habitatges, que canvien significativament la seva planta i dimensions, reduint la seva mida fins a la meitat i perdent el vestíbul. Aquesta fase és la més antiga. Des del moment inicial, l'assentament està protegit per una muralla i 11 torres, un camp frisó i un fossat, sent els dos primers elements reforçats. L'ordre de construcció va ser el següent: primer es va començar a construir el mur interior de la muralla i, a partir d'ell, les cases i la torre; després el mur extern i el farciment (ambdós recolzant sobre la torre) i el camp frisi; posteriorment la muralla fou reforçada per fora amb un altre mur.GARCÉS, Ignasi; JUNYENT, Emili. El poblat dels camps d'urnes i ibèric de Vilars. 2015. El recinte disposa de dues entrades: una torre-porta a l'Est i una poterna a l'Oest.
Període Ibèric Antic miniatura|Voltants de la fortalesa. Fase Vilars II (550/252 aC - 450/425 aC): aquesta fase és la pitjor coneguda. Aquesta afirmació, però, no es contradiu amb el fet que es conserva millor que Vilars III i IV i, en conseqüència, atresora més informació. En aquesta fase no es modifica el perímetre, ni la disposició urbanística original, encara que sí parcialment l'espai central i el traçat d'alguns carrers relacionats amb els accessos. S'anul·la la poterna Oest i s'obre una nova porta d'entrada al nord, a l'empara d'una de les torres antigues i d'una de nova, buida, construïda en posició avançada. Els habitatges són ara més complexos i compartimentats; el fossat i el camp frisó es van anar omplint per terres i a finals del període estaven pràcticament fora de servei.
Període Ibèric Ple Fase Vilars III (450/425 aC - 375 aC): a l'inici de la fase Vilars III, una important remodelació urbanística que afecta a la distribució i orientació general dels espais de circulació. Es construeix el gran pou o cisterna central amb un baixador d'accés. A l'exterior, s'hi excava un gran fossat a costa de l'anterior, folrant els murs amb un nou mur. Amb tota probabilitat, l'antiga torre-porta oberta a l'Est va ser anul·lada. Vilars IV fa referència a l'ocupació que precedeix l'abandonament. Es tracta d'una fase mal coneguda i pitjor conservada a la que s'hi relacionen petites restes de menjar domèstiques i l'anul·lació intencionada de la cisterna.
Fase Vilars IV (375 aC - 350/325 aC): es caracteritza per les seves ceràmiques, que són bàsicament ceràmica a torn oxidada (plats, gerres, àmfores), llises, pintades amb bandes i cercles a compàs, ceràmiques locals facturades a mà, vasos àtics de vernís negre (grans pàteres), les decoracions de palmetes radials impreses permeten fixar bé la fase en la segona meitat del , i algunes ceràmiques a torn inspirades en el vernís negre, propi de l'àrea ilergeta.
Cronologia de les excavacions Durant més de 25 anys, el jaciment de la fortalesa dels Vilars ha estat estudiat ininterrompudament, i ha demostrat així la seva importància per al coneixement del procés d'iberització a les terres de ponent i com a model de divulgació del coneixement i del patrimoni. 1974: El jaciment és descobert per la comunitat acadèmica. 1985-1986: 1a i 2a campanyes d'excavació d'urgència. Es porten a terme tasques de consolidació i durant els treballs del 1986 es descobreix la muralla.