, més conegut com a Pepín de Pría i Pin de Pría, va ser un dels escriptors més destacats de la literatura en asturià anterior al Surdimientu.
Elements biogràfics Va néixer el 14 de desembre de 1864 a La Pesa, en la parròquia de Pría (Llanes). Era fill d'un mestre i a la setmana de néixer va quedar orfe de mare. Als sis anys es va traslladar amb la família a Gijón i bé aviat va començar a treballar en una teulera. Als dotze anys va deixar el treball per a estudiar batxillerat i més tard magisteri en l'Escola Normal. Va conèixer una vida plena de dificultats econòmiques, com més si es té en compte que va tenir 14 fills, després de casar-se amb Florentina Argüelles en 1891. Això li va dur a ocupar diversos oficis com empleat de banca, assegurador o viatjant de comerç. En 1896 va emigrar a l'Havana i des d'allí va enviar cròniques a la premsa asturiana sobre la vida a Cuba. Als pocs anys va tornar a Astúries i va impulsar l'escola en alguns dels pobles dels concejos de Gijón i Llanes.
En aquesta època va participar activament en l'ambient cultural al voltant de l'Ateneu Obrer, les agrupacions musicals obreres i la premsa. Políticament estava pròxim al republicanisme federal i va donar suport al procés de reivindicació regionalista. En els seus últims anys va tornar a Llanes, on va treballar de pagès. Va morir a Nova, el 27 de desembre de 1928.
Obra Va començar a signar els seus textos amb l'àlies de Pepín (o Pin) de Pría en 1901. En la seva obra es poden separar tres elements: els articles de premsa (en espanyol), la producció teatral i la poesia lírica. També se sap que va estar treballant en l'elaboració d'un diccionari d'asturià, que no es conserva. Com periodista, va aparèixer en moltes en publicacions com El Noroeste o El Comercio de Gijón, La Atalaya de Ribadesella i El Oriente de Asturias i La Ley de Dios a Llanes.
Com a autor d'obres de teatre costumista en vers va ser un autor popular. Entre les seves obres destaquen ¡A L'Habana! (1895), ¡El diañu de los microbios! (1914) i altres inèdites com El Curín, Venta quita renta, L'estudiante de Tueya, La hespiciana, La cruz del camín rial, Pepín l'afrancesáu o Xixón en 1808 i Alma virxen. No obstant això, la crítica valora a Pepín de Pría com un dels principals poetes lírics en asturià. Les seves principals obres poètiques són Nel y flor (publicada en 1925 per subscripció popular) i La Fonte’l cai, obra pòstuma, publicada el 1984, encara que alguns fragments van aparèixer en vida de l'autor, per lliuraments, en la premsa de l'època.
Enllaços externs
Registro de autores asturianos de la Conseyería de Cultura del Principáu d'Asturies. Conté una bibliografia i una llista completa dels manuscrits de Pepín de Pría Biografia, bibliografia i fragments de la seva obra en la Biblioteca d'autors asturians Proyecto Caveda y Nava, on poden llegir-se 4 poemes seus
Categoria:Escriptors asturians en asturià Categoria:Dramaturgs espanyols del segle XIX Categoria:Persones de Llanes Categoria:Morts al Principat d'Astúries Categoria:Dramaturgs espanyols del segle XX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX