miniatura|Zèfir i Jacint,ceràmica grega de figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe. L'orientació sexual es distingeix d'altres components de la sexualitat, com ara el sexe biològic, la identitat de gènere i el rol social del gènere. L'orientació sexual existeix en un contínuum entre l'heterosexualitat i l'homosexualitat exclusives i hi inclou diverses formes de bisexualitat.
Els adjectius més comuns són lesbiana per a referir-se a les dones homosexuals, i gai per als homes, tot i que hom fa ús de l'adjectiu gai per referir-se a tots dos, sigui als homes sigui a les dones. Determinar el percentatge de persones que s'identifiquen com a homosexuals ha estat una tasca difícil en els estudis acadèmics.LeVay, Simon (1996). Queer Science: The Use and Abuse of Research into Homosexuality. Cambridge: The MIT Press En el món occidental, segons diversos estudis, entre el 2 i el 13% de la població es considera homosexual. Un report realitzat el 2006 va mostrar que el 20% de la població estudiada va declarar haver tingut algun tipus de sentiment homosexual, tot i que pocs dels participants en l'estudi es van identificar com a homosexuals.McConaghy et al., 2006
En l'actualitat, la descripció de l'homosexualitat com a orientació sexual es contraposa al sentiment que havia abans al món occidental que la considerava immoral o patològica. De fet, des de la dècada del 1970, diverses associacions de psicologia, entre les quals l'Associació Americana de Psiquiatria i l'Associació Americana de Psicologia, van deixar de classificar-la com a trastorn mental; els estudis i les publicacions clíniques modernes argumenten que les atraccions romàntiques, els sentiments i els comportaments homosexuals són quelcom de normal i una variació positiva de la sexualitat humana. Quant a altres societats del món, un estudi del 1950 va reportar que el 70% les considerava una pràctica normal.
miniatura|Dos homes besant-se. La majoria dels estats del món no impedeixen el sexe consensual entre persones del mateix sexe no emparentades amb majoria d'edat. Algunes legislacions reconeixen drets idèntics, proteccions i privilegis per a les estructures familiars de les parelles del mateix sexe, incloent-hi el matrimoni. Altres nacions demanen que les persones restringeixin les seva sexualitat a les relacions heterosexuals, i d'altres imposen sancions i fins i tot la pena capital a totes aquelles que tinguin algun tipus de relació física amb persones del mateix sexe.
Etimologia i altres termes La paraula homosexual significa literalment "mateix sexe" i és un híbrid format pel prefix grec homo (mateix) i de l'arrel llatina sex-. Es va utilitzar per primera vegada en una publicació alemanya anònima del 1869, escrita per l'hongarès austríac Karl-Maria Kertbeny, en un pamflet que donava suport a la revocació de les lleis contra la "sodomia" a Prússia. Aquesta paraula va ser utilitzada en Psychopathia Sexualis (1886), un estudi de Richard von Krafft-Ebing sobre el que en aquella època es considerava una desviació sexual.
Algunes persones consideren que el terme és molt "clínic" i prefereixen l'ús dels termes gai i lesbiana. El terme "gai", usat com a substantiu i adjectiu, sovint fa referència a l'homosexualitat masculina, tot i que és freqüent veure'l usat com a sinònim d'homosexual, sigui per a homes, sigui per a dones. "Gai", en català, així com "gay" en anglès provenen de l'occità antic gai o jai i que en totes dues llengües tenen el significat original d'"alegre", "joiós" o "festiu". En anglès, amb el pas del temps, va començar a adquirir una accepció de viure "sense preocupacions" o "sense inhibicions". Després es va derivar una accepció d'immoralitat sexual, no necessàriament homosexual. No seria sinó fins al que va adquirir l'accepció d'homosexual masculí. D'aquesta accepció anglesa, el mot català va adquirir el mateix significat durant la segona meitat del . Per altra banda, el terme "lesbiana" i "lesbianisme", i l'adjectiu "lèsbic", fan referència exclusivament a l'homosexualitat femenina. Aquesta paraula es deriva del nom de l'illa de Lesbos, on vivia la poeta grega Safo, exclusivament amb dones, la qual s'encarregava del seu ensenyament i que, segons la mitologia, va proferir el seu amor per les dones. A finals del , es va començar a utilitzar aquest terme per a referir-se al tribadisme, i després a l'homosexualitat femenina en general.
Conceptes bàsics de la sexualitat i el comportament homosexual Per a entendre la sexualitat humana s'han de distingir alguns conceptes que la integren, entre els quals, el sexe biològic, la identitat de gènere, l'orientació sexual i la fluïdesa sexual.
La identitat de gènere fa referència al sentiment o identificació interna que té una persona de ser home o dona. Segons alguns estudis psicològics, la identitat de gènere es desenvolupa molt d'hora durant la infantesa, i se solidifica entre els 5 i els 6 anys. Per a la gran majoria dels homosexuals, la seva identitat de gènere és consistent amb el seu sexe biològic, és a dir, l'home homosexual es veu i es considera a si mateix com a home —i, per extensió, la dona homosexual com a dona— de la mateixa manera que els heterosexuals. Només si la identitat de gènere no s'estableix en una persona, o si és inconsistent amb el seu sexe biològic, es pot experimentar una aflicció psicològica, coneguda com a disfòria de gènere en la psicologia i la psiquiatria actuals, i en la majoria dels casos és exclusiva dels transsexuals.
L'orientació sexual o orientació de gènere, per altra banda, descriu un patró d'atracció durador o permanent, emocional, romàntic i/o sexual cap al sexe oposat, al mateix sexe, a tots dos o a cap. Fa referència als desigs i preferències que té una persona quant a la seva parella sexual i íntima. L'orientació sexual es basa en construccions psicològiques conscients i inconscients profundament sostingudes per la persona i, com han mostrat Alfred Kinsey i altres acadèmics, és una dimensió i no pas una categoria. Això vol dir que les persones poden experimentar un rang ampli de preferències i desigs sexuals cap a les persones del sexe oposat i del mateix sexe.
Així doncs, en termes generals, un home s'identifica com a homosexual si s'identifica com a home —la seva identitat de gènere és consistent amb el seu sexe biològic— i té, però, una atracció sexual cap a altres homes de manera gairebé preferent o exclusiva. Una persona la identitat de gènere del qual és consistent amb el seu sexe biològic però no prefereix les dones més que els homes, s'identifica com a bisexual. Aquestes són formes d'identificar-se, però, malgrat els usos actuals de la societat, no són categories de comportament sexual mútuament excloents, en entendre el rang ampli de preferències que una persona pot experimentar al llarg de la seva vida o les experiències sexuals que pugui tenir de manera esporàdica. A més a més, el fet que una persona experimenti o participi d'un comportament o acció catalogada com a homosexual no indica necessàriament que sigui clarament homosexual dins una categorització predeterminada i rígida. En molts casos, l'orientació sexual es presenta en un contínuum entre l'homosexualitat o heterosexualitat exclusives, amb diferents graus de comportaments bisexuals; és a dir, de manera més fluida, per exemple, en què algunes persones que s'identifiquen com a heterosexuals participen d'algun tipus d'activitat homosexual. L'orientació sexual defineix no sols l'activitat sexual sinó aquelles persones amb les quals una persona pot tenir una relació satisfactòria emocionalment, en un vincle de sentiment d'amor, pertinència o intimitat.
En anys recents, i emulat l'ús de la medicina, en especial l'epidemiologia nord-americana, la recerca social tendeix a definir l'orientació sexual sobre la base del comportament sexual en fer ús dels termes "homes que tenen relacions sexuals amb altres homes" o "dones que tenen relacions sexuals amb altres dones", sense importar la seva identificació com a "homosexuals" o "heterosexuals". Així, les diverses organitzacions de salut poden fer suggeriments mèdics sense incórrer en una categorització o identificació personal.
Les persones amb una orientació homosexual poden expressar la seva sexualitat de diverses maneres, no necessàriament en les seves accions o comportaments sexuals. Molts d'ells tenen relacions sexuals de manera predominant amb persones del mateix sexe —o més específicament, amb persones amb la mateixa identitat de gènere, és a dir, homes que s'identifiquen com a homes, amb altres homes que s'identifiquen com a homes. Tot i així, n'hi ha d'altres, d'homosexuals, que tenen relacions sexuals amb persones del sexe oposat, relacions bisexuals, o que no practiquen cap tipus d'activitat sexual (celibat). Les recerques científiques indiquen que molts homosexuals volen i assoleixen tenir relacions de parella duradores. Els homosexuals i els heterosexuals tenen les mateixes expectatives i ideals sobre les relacions romàntiques.
Estudis acadèmics La manifestació de l'orientació sexual està subjecta a la variabilitat. Per tant, ha estat comú que les persones homosexuals en les societats heteronormatives estimin, es casin i tinguin fills amb persones del sexe oposat, una pràctica comuna per raons principalment socials en les societats que rebutjaven les relacions homosexuals, i per amagar l'orientació sexual. La situació oposada va ocórrer en societats homonormatives, en què els homes se sentien principalment atrets al sexe oposat, però tenien relacions homosexuals prescrites per llur cultura. Ambdues adaptacions són formes de comportament sexual de situació. Una altra manifestació, i més comuna, del comportament sexual de situació, és el sorgiment d'actes homosexuals a les presons.
Antropologia Nombrosos investigadors que estudien la construcció social de les relacions entre persones del mateix sexe han suggerit que el concepte d'homosexualitat s'hauria d'explicar com a concepte d'"homosexualitats". Diuen que les relacions homosexuals han estat i continuen sent organitzades de maneres categòricament distintes per les societats de diferents regions. Aquestes variacions han estat agrupades per l'antropòleg Stephen O. Murray en tres formes d'associació:
Igualitària: dues persones de qualsevol edat. A més a més, ambdues ocupen el mateix paper socialment acceptat com a heterosexuals. Aquest tipus d'associació és l'actual de la societat occidental. Estructurada per gènere: cadascú ocupa un paper de gènere diferent. Aquest tipus d'associació és comuna a l'Orient Mitjà i l'Àsia. Estructurada per edat: dues persones de diferents edats, sovint un adolescent i un adult. Aquest tipus d'associació era comuna durant la Grècia antiga, i practicada també pels samurai a la Xina.
En les formes d'estructura per gènere o per edat, sovint un membre ocupa el paper "passiu" i l'altre el paper "actiu". Entre homes, el paper passiu significa ser el receptor de semen (per mitjà de la fel·lació o el sexe anal; en algunes cultures del Pacífic, la recepció de semen era indispensable per a rebre "força" i "vida").
Alguns antropòlegs argumenten l'existència d'un quart tipus d'homosexualitat, l'homosexualitat estructurada per classe social, però molts acadèmics creuen que aquesta no és independent de la resta de les formes.
Usualment, en una societat en particular, una forma d'homosexualitat és predominant, encara que les altres hi coexisteixin. L'historiador Rictor Norton assenyala que, en la Grècia antiga, les relacions igualitàries coexistien (encara que amb menys privilegis) amb la institució de la pederàstia. L'homosexualitat igualitària s'està convertint en la principal forma practicada en el món occidental.
Hipòtesis biològiques sobre l'origen de l'homosexualitat