Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida. El seu extens terme municipal, el més gran i poblat de la comarca, és format per la ciutat, les entitats municipals descentralitzades de Raimat i Sucs i 56 partides; les més properes a la ciutat conformen l'Horta de Lleida. Es troba dins de l'àmbit funcional de Ponent. La ciutat de Lleida té 147.369 habitants (dades Idescat 2025). És la sisena ciutat de Catalunya en nombre d'habitants, i la més gran de fora de l'àmbit metropolità de Barcelona.

El principal motor de l'economia lleidatana és el sector de serveis (84,2% del VAB de 2017), seguit de la indústria (8,3%), la construcció (6,1%) i l'agricultura (1,4%). La ciutat acull monuments històrics com ara la Seu Vella o el Castell de Gardeny, els quals són visitats cada any per milers de turistes.

Geografia Llista de topònims de Lleida (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Localització El terme municipal és situat a 154,65 msnm (al pòrtic de la Seu Nova), a ponent dels Països Catalans, a la Depressió Central i al Pla de Lleida. S'estén a banda i banda del riu Segre, principal riu del municipi, i juntament amb el Noguerola i el Femosa conformen els tres rius de la ciutat. La ciutat és enmig de tres turons. El més important i al voltant del qual s'esglaona és situat a la vora del riu Segre. Conegut com el Turó de la Seu, on es troba el conjunt monumental de la Seu Vella, El segon, el Turó de Gardeny, alberga el Castell de Gardeny i el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, mentre que al tercer, anomenat Turó de la Serreta, que separa els barris de la Universitat i de l'Escorxador, hi tingué lloc un dels episodis més coneguts de la batalla d'Ilerda entre Juli Cèsar i Pompeu. Altres elevacions destacables del territori són el Secà de Sant Pere, els Magraners, el Tossal de Moradilla, la Serra de Creus (amb el turó de la Caparrella), la Serra Llarga o el Tossal de la Cerdera.

Almacelles, Alpicat, Gimenells i el Pla de la Font i Tamarit de Llitera Torrefarrera i Torre-serona Alcoletge i Corbins Alcarràs 150px|Rosa dels vents Els Alamús i Bell-lloc d'Urgell Alfés, Montoliu de Lleida i Sudanell Albatàrrec i Aspa Artesa de Lleida i Torregrossa

Districtes i entitats de població

Població La ciutat de Lleida té 140.797 habitants (2022), amb una àrea metropolitana de 202.413 habitants (2016). Pel que fa a població, és la segona capital provincial i sisena ciutat de Catalunya; en el conjunt de l'àmbit catalanoparlant ocupa l'onzena posició.Llista de municipis dels Països Catalans per població El terme municipal té 212,30 km².

Clima El clima és continental, o més específicament continental de forta influència mediterrània, i sobre el qual la seva situació en una depressió i el contacte amb el clima dels Pirineus exerceixen una influència cabdal. És força sec i àrid a l'estiu, i humit a la tardor i l'hivern, amb temperatures mitjanes que abasten entre els 14-16 °C i oscil·lacions que van entre els 38 °C de l'estiu a una mitjana de 0 °C a l'hivern.

Les precipitacions són escasses i irregulars, i són habituals els bancs de boira per la seva situació a la fondalada del riu Segre, sobretot durant la tardor i l'hivern. El 18 juliol de 2023 es va registrar el rècord de màxima temperatura amb 43,6 °C, i durant la fredorada de gener de 1985 la ciutat va patir temperatures màximes inferiors als 0 °C durant vuit dies consecutius, entre el 6 i el 13 de gener. En particular, el 8 de gener de 1985 el terme municipal registrava el rècord de mínima temperatura amb entre -14,2 °C i -18,0 °C, segons les zones.

miniatura|Clima de Lleida|center

Història

miniatura|El Palau de la Paeria, seu de la Paeria de Lleida miniatura|El claustre de la Seu Vella miniatura|Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder econòmic i polític: la fortalesa andalusina de la Suda de Lleida) i la mesquita, i més tard la catedral de la Seu Vella. El turó era, sobretot, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar de ser útils amb l'arribada de la Revolució Industrial i demogràfica del . Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, tot incorporant el riu Segre i la via del tren.

De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península Ibèrica. D'aquesta manera, Iltirta passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Lleida va portar el nom dIlerda durant el període romà. Era la capital ilergeta i estava situada en un turó a la vora del riu Sicoris. Fou elegida pels legats de Pompeu, Afrani i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC. Els legats tenien cinc legions a Ilerda. Ilerda fou assetjada per Juli Cèsar, que va narrar el setge personalment i és un document rellevant de la història militar, fins que la ciutat es va rendir. Afrani i Petreius van quedar lliures per la generositat de Juli Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula. Sota l'Imperi Romà fou primer ciutat i després municipi. D'un pont romà sobre el Segre, encara se'n conserven els fonaments. La ciutat fou atacada el 449 pels bagaudes liderats per Basili, aliats amb el rei sueu Requiari.

miniatura|Estàtua d'Indíbil i Mandoni, grup escultòric representant aquests caps ilergetes Entre els anys 712 i 714, paral·lelament a la conquesta àrab de la vall de l'Ebre, les tropes islàmiques ocuparien Lleida. Amb la conquesta dels omeies, Lleida es converteix en un important mercat i nucli militar a prop de la frontera amb els regnes cristians del nord peninsular, que estan en procés de formació.

La història de Lleida sota el domini musulmà és ben poc coneguda. El 801 Lluís el Pietós, el mateix any que conquereix Barcelona, intentarà infructuosament conquerir-la. Després serà reconstruïda per la família Banu Qassi, que governarà la ciutat i el seu territori fins a la fragmentació del califat de Còrdova el 1035. A partir d'aquesta data, Lleida, governada per la família dels Tugíbides, formarà un regne taifa independent, a vegades és tributari del de Saragossa i unes altres paga tributs als comtes de Barcelona a mesura que la línia fronterera que la separa del món cristià se li apropa més i més.

L'any 942, una ràtzia hongaresa travessà, saquejant alguns indrets, els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalú i Girona;Diversos autors, Santa Coloma de Farners a l'alta edat mitjana: La vila, l'ermita, el castell arribaren a les portes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat andalusina de Làrida, on foren derrotats (setge de Làrida) per l'exèrcit musulmà.Museu d'Història de Catalunya, Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l'edat mitjana S'ha proposat, com a hipòtesi, que, en la seva fugida per traspassar els Pirineus, seguissin el Segre i fossin derrotats en la batalla de BaltargaAntoni Carreras Casanovas, A propòsit del poblament de la Conca de Barberà abans del domini comtal potser per les hosts conjuntes catalanes i occitanes. miniatura|Castell de la Suda Només a tall d'exemple, cal esmentar que Balaguer és conquerida el 1105 i Saragossa el 1118 per part d'Alfons el Bataller. Finalment, després de gairebé set mesos de setge, l'octubre del 1149, Lleida és conquerida per Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell. Un any abans, ambdós comtes acordaven repartir-se el territori. Repoblada per persones provinents del Pallars, del Comtat d'Urgell, de la Ribagorça i de Barcelona. També s'hi instal·laren moltes famílies que provenien de terres occitanes. Lleida no sols s'integrarà en l'àrea de domini lingüístic català sinó també dins l'esfera del món jurídic i polític clarament feudal. Per una banda, servirà de punta de llança per a la conquesta de la resta de la Catalunya Nova; per una altra, entrarà dins el sistema econòmic feudal i per la seva situació geogràfica s'integrarà dins una doble nova xarxa de rutes econòmiques. Una de nord a sud, estructurada als voltants dels rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa. Una altra d'est a oest cap a les terres aragoneses, de la qual durant un cert temps dependrà tant monetàriament com eclesiàstica, i d'aquí cap a Tortosa, Barcelona i Santiago de Compostel·la. És en aquesta època medieval quan s'hi crea el Tribunal de les Coltellades. A més, dins l'ordenament jurídic feudal, el 1150 es concedeix a Lleida una carta de poblament amb amples drets i llibertats. El 1197, Pere I li dona la categoria de municipi i el 1264 Jaume el Conqueridor li atorga el privilegi de concessió de la Paeria. Juntament amb Cervera, és una de les dues ciutats del Principat que té paeria en comptes d'ajuntament o casa de la vila. Gairebé trenta anys després, el seu fill Jaume el Just li concedeix el 1297 l'Estudi General de Lleida, assimilable a la universitat contemporània.

Durant la Guerra dels Segadors, la ciutat fou un dels principals escenaris del conflicte. Va resistir l'atac castellà el 1642, però va caure en mans estrangeres després del setge de 1644, i el 1645 les tropes franceses i catalanes s'aproximen fins a Balaguer i Camarasa, per a poder reconquerir la ciutat el 1646 i 1647, però, sense èxit.

Setges Segurament a causa de la seva posició geogràfica estratègica, la ciutat ha patit tota una sèrie de setges al llarg de la seva història: Setge de 800, per Lluís el Pietós Setge de 884, per ordre de Guifré el Pilós Setge de 1149. Campanya contra la taifa de Lleida, que acabà amb la conquesta de Ramon Berenguer IV per al casal de Barcelona Setge de 1413. Revolta del comte d'Urgell, que acabà amb l'aixecament del setge pel mateix comte Setge de 1464. Guerra Civil catalana, que acabà amb la conquesta per Joan el Gran Setge de 1644. Guerra dels Segadors, que acabà amb la conquesta castellana Setge de 1646. També durant la Guerra dels Segadors, primer intent de conquesta Setge de 1647. També durant la Guerra dels Segadors, segon intent de conquesta Setge de 1707. Guerra de Successió espanyola, amb derrota austriacista Setge de 1808, durant la Guerra del Francès Setge de 1938, 3 d'abril del 1938, durant la Guerra Civil espanyola les tropes colpistes conqueriren Lleida

Segle XVIII Durant la Guerra de Successió espanyola, poc després de la presa de Barcelona, l'ofensiva aliada per ocupar els Països Catalans continua. Lleida cau en mans de Manuel Desvalls i de Vergós el 23 de setembre de 1705. Resolta la batalla d'Almansa amb la consegüent victòria del bàndol borbònic, s'inicia l'ocupació de tot el territori, i Lleida n'esdevé un primer objectiu. La ciutat cau l'11 de novembre de 1707 després d'un mes de setge. Com a represàlia, Felip V ordena la destrucció de La Seu Vella i en signa l'ordre el 1746, però llur defunció n'evita finalment l'enderroc i el nou règim la converteix en caserna militar, cosa que obliga els lleidatans a construir una nova catedral. El nou temple, la Catedral Nova, es va construir unes dècades més tard a la zona baixa de la ciutat. Totes les edificacions que envoltaven l'antiga catedral foren enderrocades per l'exèrcit borbònic. Així, pràcticament tot el barri de La Suda i les edificacions fora muralla més properes, convents i monestirs inclosos, foren enrunades com a càstig per als lleidatans i per convertir el terreny en perímetre militar de seguretat.

Segle XIX