Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre. El 2014 era la tercera ciutat en població de la comarca amb 26.292 habitants.
Geografia La ciutat, amb una superfície de 75,7 km², és a la ribera dreta del riu Vinalopó, a 250 m d'altitud sobre el nivell del mar, al cor de la comarca. Ocupa un lloc privilegiat en el pas natural entre la meseta castellana i la costa mediterrània. Eixes característiques físiques han ajudat que Novelda sempre haja sigut terra de pas per a mercaderies i persones. Al nord limita amb Elda, al nord-oest amb Monòver, al nord-est amb Petrer, a l'oest amb la Romana, al sud amb Asp i al sud-est amb Montfort.
En termes físics, Novelda és en una de les zones més muntanyenques del sud del País Valencià. Envoltada per les serres de La Mola de 541 m, el Montagut de 559 m, la Serreta de 489 m, Beties de 695 m, el Sambo de 467 m, Bateig de 552 m, l'Alforna de 513 m i la Serra de les Àguiles de 513 m, la vall de Novelda, Asp i Montfort.
Clima El clima de Novelda és mediterrani sec, però les temperatures durant tot l'any són constants i agradables.
La seua ubicació implica precipitacions minses durant els mesos centrals de l'hivern, sobretot gener i febrer, que s'associen, en general, a l'entrada de fronts que, des de l'Atlàntic i molt desgastats després del seu pas per tota la península, perden la càrrega d'aigua i tan sols deixen febles pluges en la zona. És durant la tardor i la primavera quan se solen donar més pluges. Així, són conegudes les situacions de gota freda i desenvolupaments ciclogenètics, causa atmosfèrica principal de xàfecs copiosos i de forta intensitat horària. A més, altres factors intrínsecs que influïxen en les precipitacions de Novelda són: el relleu, gradient d'altitud, distància al mar, i en particular l'enclavament geogràfic en una zona de vall.
Hidrologia superficial El municipi de Novelda és a la conca del Xúquer, a nivell de confederacions hidrogràfiques. Els cabals dels seus cursos d'aigua són variables segons l'època de l'any, en funció de les precipitacions hagudes, són generalment secs en els mesos d'estiu. A excepció del curs del Vinalopó i la Rambla de Salinetes, les lleres de les quals són permanents.
La zona es nodreix principalment per les aportacions de l'aigua de pluja, que discorre superficialment i de forma temporal per les diferents xarxes de drenatge existents. A més es poden registrar importants pujades temporals del nivell piezomètric en els aqüífers al·luvials, provocades també per les precipitacions.
Història Novelda és a la conca mitjana del Vinalopó, des de la prehistòria àrea de pas o via natural de comunicació entre la meseta, el sud-est i el litoral Mediterrani. Eixe fet, unit als bons recursos agrícoles i ramaders, han sigut factors determinants per a l'assentament humà i la convergència i desenvolupament de diferents cultures a través dels diversos períodes històrics. miniatura|Mapa de la partició de termes entre Elda, Novelda i Monòver (1719) Remuntant-nos a l'època Prehistòrica, l'assentament humà més antic detectat a Novelda, correspon a l'època Neolítica. En el terme són diverses les coves trobades amb restes arqueològiques, així tenim la Cova dels Misteris i la Cova del Migdia, en la Mola, on aparegueren diversos enterraments portant amb ells els utensilis utilitzats en vida pel difunt i que formaven el seu aixovar funerari. El poblament ibèric ha sigut detectat en el pla, concretament en l'àrea del Campet, formada per les terrasses del Vinalopó, i s'estén pel marge dret i esquerre del riu, entre els termes de Montfort, Novelda i Asp. A l'àrea del Campet són abundants les troballes ceràmiques de sigil·lada del sud de la Gàl·lia, hispànica i clares, lluernes de volutes, «olpes», gerros, àmfores, monedes i fíbules. Tenen una cronologia que abraça des del al
Dins del període visigot i romà d'Orient, a l'àrea de Novelda es tenen poques notícies. A partir de mitjan , en època ja islàmica, concretament dins del període emiral, novament constatem la presència d'una comunitat islamitzada, amb el material ceràmic encontrat, a la Serra del Sambo. A partir de mitjan exercixen el control una petita comunitat rural assentada en el massís sud-oriental de la Mola, lloc on més tard es construí el castell en el tercer quart del , en època almohade.
Amb la conquesta cristiana, el 1243 Novelda passa a formar part de Castella, dins del Regne de Múrcia. És llavors quan es lliura a l'infant Don Manuel de Castella, Senyor de Villena, incloent-se en l'apanage o infantat castellà de Villena. En aquella època, La Mola i Novelda passen a formar part de l'«alfoz» alacantí, segons consta en el privilegi donat a la ciutat d'Alacant el 1252, per Alfons X el Savi. Però aviat passa novament a la corona. Les disputes dinàstiques al regne castellà reviscolen les pretensions aragoneses pel domini de l'antic regne de Múrcia, cosa que motiva el setge de moltes ciutats, fortaleses i viles per les tropes aragoneses dirigides pel rei Jaume el Just, durant 1296-1300. Conquerida la Taifa de Múrcia, se signa una concòrdia i pacte (Torrelles-Elx, 1304-1305), en què resten fixats definitivament els límits territorials entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, passant les terres meridionals entre el Vinalopó i el Baix Segura (Oriola) a formar part el 1308 del Regne de València, que alhora era dins de la Corona Aragonesa. Durant el , es consolida el nucli de població cristiana de La Mola, enfront de l'assentament sarraí de Novelda.
Estes terres pertanyen al senyoriu de l'Infant en Ferran, i després al conestable de França Bertran du Glesquin, el 1366. Un any després passa a les mans de Sir Hugo de Calviley, mentre que Novelda és donada a Mateo de Gournay. L'any 1378, la fortalesa és donada pel rei Pere el Cerimoniós a la seua esposa Sibil·la de Fortià i li atorga la jurisdicció civil i criminal. Més tard és Violant de Bar, dona de Joan I el Caçador, qui ven Novelda i La Mola el 1393, a Pere Maça de Liçana, almirall d'Aragó i senyor de Moixent. El 1449 hom crea la Baronia de Novelda, de la qual formen part la Romana, Monòver i Xinorla. miniatura|Joc de pilota valenciana a un carrer de Novelda, l'any 1908. La vila de Novelda veu augmentada la població de cristians vells, enfront d'un contingent poblacional majoritàriament morisc, que fou obligat a batejar-se a partir de 1565. Van estar finalment expulsats el 1609, i la vila quedava quasi despoblada quan se n'anaren més de 300 famílies. El passa entre epidèmies, sequeres i males collites. Va caldre esperar fins al final de la centúria perquè es produïra una recuperació de la població que aplegarà a quotes de més dels dos cents per cent, i així es consoliden les millores en l'agricultura i la ramaderia, base econòmica del lloc. La població dedicada no sols a les feines del camp, i a la ramaderia, desenvolupa una important feina artesanal amb el treball de la randa que ocupava més de dos mil dones i xiquetes, d'una població de 7.587 ànimes, segons el geògraf Cavanilles.
Amb l'abolició dels senyorius el 1837, i la posterior desamortització, es va consolidant una incipient burgesia agrària i comercial i el 1879 es compta amb una població que ultrapassa els huit mil habitants. Tot allò fa que nasca i es desenvolupe una burgesia comercial que en contacte amb la seua homònima catalana, de principi de segle, impregnara els novelders del nou estil arquitectònic i ornamental que era el modernisme, i es van construit ací a la ciutat un important nombre de cases escampades per la part urbana de la població, que havia experimentat un notable creixement de la població des de mitjan .
Dels anys de pas del al corresponen la construcció del Casino i del Santuari de Santa Maria Magdalena en l'altiplà de La Mola, acabat en la dècada dels anys quaranta. El 1901 li va ser concedit el títol de ciutat. El 1929 se li segregà l'actual municipi de la Romana.
Evolució demogràfica Novelda té 26.146 habitants (INE 2015). Evolució demogràfica de NoveldaFont: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis als Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996. 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Població 7.927 9.648 11.388 12.045 11.994 9.508 10.34910.598 12.91117.344 20.776 21.928 24.111 26.335 26.525 27.008 27.135 27.104 26.873 26.692 26.517 26.292 26.146
Economia L'agricultura noveldera gira entorn del monocultiu del raïm de taula dins de les seues dues varietats principals Aledo i Ideal, famoses per la bossa de paper en la qual s'introduïx el raïm. La bossa de paper protegix per una part de les inclemències del temps i per altra dels tractaments fitosanitaris. En conclusió, es tracta d'un fruit d'alt valor comercial amb una qualitat excepcional, el qual és una de les escasses fruites europees capaç de ser consumida fresca a Nadal, especialment la Nit de cap d'any.
L'activitat industrial més important és la fabricació i elaboració de marbre i de pedra natural. Una altra activitat industrial representada al municipi és l'agroalimentària, especialitzada en l'envasament i comercialització d'espècies, condiments (especialment el safrà) i infusions. Va nàixer a la darreria del i va fer de Novelda un centre important d'envasament. Hui dia hi ha un gran nombre d'empreses familiars dedicades a eixa activitat.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. A les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 11 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 2 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Novelda (Compromís), 1 de Guanyar Novelda-Seguim Endavant (GN-SE) i 1 de Vox.
Alcaldes Des de 2019 l'alcalde de Novelda torna a ser Fran Martínez Alted del PSPV qui ja va ser-lo entre 2015 i 2016.
Modernisme La situació socioeconòmica nacional, a les acaballes del va provocar a Novelda la formació d'una burgesia originada per la revitalització del comerç i el desenvolupament de l'agricultura. Eixa burgesia es va preocupar per aplicar als seus edificis els cànons marcats per la moda imperant del moment: el modernisme, que constituïx actualment un conjunt monumental de gran valor historicoartístic.
En referència als trets que caracteritzen estes cases palatines modernistes, cal dir que presenten una distribució corresponent a tres funcions: la funció social (entrades, vestíbuls, salons), la funció privada (sala, menjador, gabinet, despatx, biblioteca) i la funció unitària (cuina, safareig, bany, servei domèstic). Esta estructura interna de la casa òbviament es complica o se simplifica segons les diferents capes socials i el seu respectiu nivell econòmic.
Curiosament, en esta ciutat hi ha tres dels millors exemples del modernisme en terres valencianes: La Casa Museu Modernista, el Centre Cultural Gómez-Tortosa i la Casa Mira. Esta última, no visitable en tractar-se d'una propietat privada, alberga característiques comunes a les abans esmentades i és també una de les més ben conservades.
Edificis i llocs d'interés miniatura|La Glorieta.
Ajuntament La façana i el pòrtic són una clara mostra de l'arquitectura civil valenciana del . Destaca per la seua rigidesa i solidesa. El pòrtic, de doble arc, constituïa l'antiga llotja. Enfront de l'Ajuntament, a la plaça Vella, és al centre el monument a Jorge Juan i Santacilia inaugurat en 1913.
Monument a Jorge Juan