En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.Sistema i aparell són termes que s'utilitzen a les ciències biològiques per designar el conjunt d'òrgans que realitzen una funció comuna. Es diferencien en el fet que el sistema agrupa òrgans homogenis i l'aparell, heterogenis; tanmateix, aquestes denominacions s'usen indistintament, encara que la tendència és a emprar la paraula sistema. Un cop realitzada la digestió, l'organisme pot absorbir aquestes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos.
Estructura bàsica En l'ésser humà consta dels següents òrgans:
Tub digestiu
La boca: conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar. La llengua barreja els aliments amb saliva i els empeny cap a la gola. L'esòfag: serveix de conducte de pas per als aliments entre la faringe i l'estómac, l'epiglotis evita que el bol alimentari arribi al sistema respiratori. Un cop ha arribat a l'esòfag, el menjar passa automàticament a l'estómac. L'estómac: tritura i barreja els aliments amb substàncies àcides i digestives anomenades enzims. L'intestí prim: és un tub llarg i prim, de més de 5 m de longitud. En ell es produeix la major part del procés de la digestió i de l'absorció dels aliments. Els enzims alliberats degraden el menjar. L'intestí prim desemboca a l'intestí gros. L'intestí gros: és un tub ample d'1,5 m de longitud, situat a l'abdomen. A través de l'intestí gros s'absorbeix l'aigua i les substàncies químiques útils. El material sobrant és impulsat i excretat per l'anus.
Glàndules associades Les glàndules salivals: aporten líquids i substàncies que inicien la seva descomposició química. El pàncrees: produeix els enzims que faciliten la transformació dels aliments. El fetge: produeix i allibera substàncies digestives a l'intestí prim. També emmagatzema sucres i els allibera a la sang segons les necessitats de l'organisme.
Anatomia i fisiologia L'aparell digestiu és un tub llarg, amb importants glàndules associades. La seva funció és la transformació de les grans i complexes molècules dels aliments en substàncies simples i fàcilment utilitzables per l'organisme. Des de la boca fins a l'anus, el tub digestiu mesura uns onze metres de longitud.
A la boca ja comença pròpiament la digestió. Les dents trituren de manera mecànica els aliments, i les secrecions de les glàndules salivals aporten líquids i substàncies que inicien la seva descomposició química; la saliva conté ja enzims que inicien la hidròlisi dels aliments. Després, el bol alimentari travessa la faringe, continua baixant per l'esòfag i arriba fins a l'estómac, que és una bossa muscular amb un volum d'un litre i mig. En condicions normals, la mucosa de l'estómac segrega un potent suc gàstric, i l'aliment és remogut fins a convertir-se en una pasta viscosa anomenada quim.
A la sortida de l'estómac, el tub digestiu es perllonga en l'intestí prim, d'uns cinc metres de llarg, encara que molt replegat sobre si mateix. En la seva primera porció, el duodè, rep les secrecions de les glàndules intestinals, la bilis i els sucs del pàncrees. Totes aquestes secrecions contenen una gran quantitat d'enzims que degraden els aliments i els transformen en substàncies simples solubles.
El tub digestiu continua amb la part anomenada intestí gros, d'una mica més d'un metre i mig de longitud. La seva porció final és el recte, que acaba en l'anus, per on s'evacuen a l'exterior les restes no absorbits dels aliments.
Descripció anatòmica miniatura|Òrgans implicats en la digestió (1.Esòfag 2.Diafragma 3.Estómac 4.Fetge 5.Vesícula biliar 6.Duodè 7.Pàncrees 8.Melsa) Cavitat bucal La digestió comença a la boca, on els aliments són mastegats. La saliva és secretada a la boca, en grans quantitats (0,5-1,5 litres al dia) per tres parells de glàndules salivals (paròtide, submaxilar i sublingual) i és barrejada per la llengua, amb el menjar mastegat.
Hi ha dos tipus de secrecions líquides a la boca: una és una secreció aquosa, prima i el seu propòsit és humitejar el menjar. L'altra és una secreció mucosa, espessa, que conté els enzims ptialina o amilasa salival que hidrolitza parcialment el midó i el lisozim que té acció desinfectant sobre determinats bacteris, actua com a lubrificant i causa que les partícules d'aliment es mantinguin enganxades les unes a les altres formant el bol alimentari.
La saliva serveix per netejar la cavitat oral i humitejar l'aliment i més conté enzims digestius tals com l'amilasa salival, la qual ajuda en la degradació química dels polisacàrids, tals com el midó, en disacàrids com la maltosa. També conté mucina, una glicoproteïna que ajuda a estovar els aliments que formen el bol.
En el moment d'empassar, es transporta el menjar mastegat fins a l'esòfag, passant a través de l'orofaringe i la hipofaringe. El mecanisme per empassar és coordinat pel centre d'empassat a la medul·la espinal. El reflex inicial és iniciat per receptors de tacte a la faringe quan el bolus d'aliments és empès fins a la part de darrere de la boca.
Esòfag
L'esòfag és un conducte o múscul membranós que s'estén des de la faringe fins a l'estómac. De les incisives al càrdies —porció on l'esòfag es continua amb l'estómac— hi ha uns 40 cm. L'esòfag comença al coll, travessa tot el tòrax i passa a l'abdomen a través de l'orifici esofàgic del diafragma. Habitualment és una cavitat virtual —és a dir que les seves parets es troben unides i només s'obren quan passa el bol alimentari. L'esòfag arriba a mesurar 25 cm i té una estructura formada per dues capes de músculs, que permeten la contracció i relaxació en sentit descendent de l'esòfag. Aquestes ondes reben el nom de moviments peristàltics i són les que provoquen l'avançament de l'aliment cap a l'estómac. Només és una zona de pas del bol alimentari, i és la unió de diferents orificis, el bucal, el nasal, les orelles i la laringe.
Estómac miniatura|Estructura de l'estómac
L'estómac és un òrgan en què s'acumula menjar. Varia de forma segons l'estat de repleció —quantitat de contingut alimentari present en la cavitat gàstrica— a la qual es troba, habitualment té forma de J. Consta de diverses parts, que són: fundus, cos, antre i pílor. La seva vora menys extensa es denomina curvatura menor i l'altra, curvatura major. El càrdies és el límit entre l'esòfag i l'estómac i el pílor és el límit entre l'estómac i l'intestí prim. En un individu mesura aproximadament 25 cm del càrdies al pílor i el diàmetre transvers és de 12 cm.
És l'encarregat de fer la transformació química, ja que els sucs gàstrics transformen el bol alimentari que anteriorment havia estat transformat mecànicament des de la boca.
En el seu interior es troben principalment dos tipus de cèl·lules, les cèl·lules parietals, les quals secreten l'àcid clorhídric (HCL) i el factor intrínsec, una glucoproteïna utilitzada en l'absorció de vitamina B₁₂ a l'intestí prim; a més a més conté les cèl·lules principals o Oxíntiques les quals secreten pepsinogen, precursor enzimàtic que s'activa amb l'HCL formant tres pepsines cadascun.
La secreció de suc gàstric està regulada tant pel sistema nerviós com el sistema endocrí, procés en què actuen: la gastrina, la colecistocinina (CCK), la secretina i el pèptid inhibidor gàstric (PIG).
A l'estómac es realitza la digestió de proteïnes (principalment pepsina) i lípids, però no s'hi digereixen els carbohidrats. Una altra funció de l'estómac és l'eliminació dels bacteris que hi arriben amb els aliments per acció de l'àcid clorhídric.
Pàncrees miniatura|Pàncrees i vesícula biliar
És una glàndula íntimament relacionada amb el duodè. És d'origen mixt; segrega hormones a la sang per controlar els sucres i suc pancreàtic que es vessa a l'intestí a través del conducte pancreàtic, i intervé i facilita la digestió. Les seves secrecions són de gran importància en la digestió dels aliments.
Vesícula biliar
La vesícula biliar és una víscera que forma part de l'aparell digestiu amb una mida aproximada d'entre 5 a 7 cm de diàmetre. Es connecta amb l'intestí prim (duodè) per la via biliar comuna o conducte colèdoc. La funció de la vesícula és emmagatzemar i concentrar la bilis segregada pel fetge i que assoleix la vesícula a través dels conductes hepàtic i cístic, fins a ésser requerida pel procés de la digestió. Emmagatzema la secreció biliar fins que un estímul adequat en causa l'alliberació per la contracció de la seva paret muscular. La secreció de la bilis per la vesícula és estimulada per la ingesta d'aliments, sobretot quan contenen carn o greixos; en aquell moment es contreu i expulsa la bilis concentrada cap al duodè. La bilis és un líquid de color bru verdós que té la funció d'emulsionar els greixos, produint microsferes i facilitant així la seva digestió i absorció, a més a més d'afavorir els moviments intestinals, evitant així la putrefacció. Les situacions que retarden o obstrueixen el fluix de la bilis provoquen malalties de la vesícula biliar.
Fetge miniatura|La melsa, colorejada de verd.
El fetge és la víscera més grossa del cos. Pesa uns 1500 grams. Consta de quatre lòbuls, dret, esquerre, quadrat i caudat, els quals es divideixen, al seu torn, en segments. Les vies biliars són les vies excretores del fetge; a través seu la bilis és conduïda al duodè. Normalment hi ha dos conductes, el dret i l'esquerre, que conflueixen i formen un conducte únic. El conducte hepàtic rep un conducte més fi, el conducte cístic, que prové de la vesícula biliar allotjada a la cara visceral de fetge. De la reunió dels conductes cístic i l'hepàtic es forma el colèdoc, que descendeix al duodè, on desemboca juntament amb el conducte excretor del pàncrees.
La vesícula biliar és una víscera buida petita. La seva funció és emmagatzemar i concentrar la bilis segregada pel fetge fins que sigui requerida per als processos de la digestió. En aquell moment es contreu i expulsa la bilis concentrada cap al duodè. És de forma ovalada o lleugerament piriforme i el seu diàmetre major és d'uns 5 a 7 cm.
Melsa
La melsa, per les seves principals funcions s'hauria de considerar un òrgan del sistema circulatori, però per la seva gran capacitat d'absorció de nutrients per via sanguínia, se'l pot sumar a les glàndules annexes de l'aparell digestiu. La seva mida depèn de la quantitat de sang que contingui. Està situada a la part esquerra superior de l'abdomen, per darrere de l'estómac i just per sota del diafragma. En condicions normals, les seves dimensions són de 125 × 75 × 50 mm i el seu pes mitjà és de 150 g. És l'òrgan més gran derivat del mesènquima. Està format per masses de teixit limfoide d'aspecte granular situat al voltant de venes i artèries.
Hi ha diversos lligaments peritoneals que serveixen per sustentar la melsa: el lligament gastroesplènic, que connecta l'estómac amb la melsa; el lligament esplenorenal, que connecta la melsa amb el ronyó, i el lligament frenocòlic, que connecta l'angle esplènic del còlon amb el diafragma. El centre connecta amb la melsa.
Intestí prim
L'intestí prim comença al duodè, després del pílor, i acaba a la vàlvula ileocecal, mitjançant la qual s'uneix a la primera part de l'intestí gros. La seva longitud és variable i el seu calibre disminueix progressivament des del seu origen fins a la vàlvula ileocecal i mesura de 6 a 7 metres de longitud. miniatura|Parts de l'intestí prim
La principal funció de l'intestí prim és l'absorció dels nutrients necessaris per al cos. És la part del tub digestiu que inicia després de l'estómac i acaba al cec del còlon. Es divideix en tres porcions: duodè, jejú i ili.
El duodè es caracteritza per la seva relació amb l'estómac, és el primer de la porció principal on arriba el suc pancreàtic i hepàtic. El jejú té un diàmetre més gran que l'ili —4 centímetres el jejú, 2 cm l'ili. També té més plecs circulars, més vellositats intestinals i més fines, mentre que l'ili en té menys.