El Tribunal de Contrafaccions fou un organisme de representació paritària del rei i els braços del Principat de Catalunya, encarregat de resoldre les reclamacions per actes contraris a les Constitucions de Catalunya realitzats per funcionaris reials. Es tractava d'una mena de tribunal constitucional que permetia preservar l'ordenament jurídic del territori amb la coparticipació de les institucions del Principat i els oficials reials. Assumia una atribució que fins aleshores havia pertangut a l'Audiència Reial.
Tot i les reclamacions dels diputats per a la creació d'un tribunal que assegurés l'aplicació de partària de la Constitució de l'Observança es remunten a la Cort de Montsó (1533), no va ser creat fins a la Cort de Barcelona (1701-1702), i novament establert amb algunes millores a la Cort de Barcelona (1705-1706). Amb la seva creació, Felip IV feia un pas important cap a la normalització de les relacions amb els seus súbdits, al permetre tenir un Tribunal que difícilment podria controlar, i on s'exigia l'observança de les lleis decretades a les corts generals de Catalunya tant per ell com pels seus oficials així com pels barons i els seus.
A la Cort de 1705-1706, després de debatre la formació d'un tribunal de nova planta que també inclogués la Visita dels oficials reials i els del General o Generalitat, es va decidir de mantenir el mateix tribunal de 1702 amb algunes millores: va passar a estar presidit pel Canceller en lloc de pel Regent la Cancelleria, va passar de tenir el tractament d'il·lustríssim al d'excel·lentíssim, es creà la figura del Secretari del Tribunal, així com el seu segell i va deixar de tenir caràcter suprem perquè les seves sentències poguessin ser recorregudes davant del Tribunal de Greuges de la Cort General.
Referències
Bibliografia
Categoria:Edat moderna de Catalunya Categoria:Institucions catalanes històriques Contrafaccions Categoria:Història del dret públic català Categoria:Institucions del Principat de Catalunya