Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals. La dignitat rectora rep el nom de prior, degà o abat.
Des del segle XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals (com Roda de Ribagorça i Eivissa). Als Països Catalans les col·legiates deriven de les antigues canòniques regulars (canònica), secularitzades pel papa Climent VIII l'any 1592. A causa de llur decadència el concordat del 1851 les abolí quasi totes. Al Principat, només les de Manresa i de Calaf foren objecte de la reestructura prevista per aquest, que en fixà el nombre dels comunitaris i establí que havien d'ésser esglésies parroquials i subjectes al bisbe diocesà. Unes altres foren posteriorment reinstaurades, com la de Gandia el 1907.
Col·legiates dels Països Catalans Històricament als Països Catalans hi destaquen les col·legiates següents: Col·legiata d'Àger Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, al bisbat de Vic Col·legiata de Calaf Col·legiata de Cardona Santa Maria de Castellbò Col·legiata d'Eivissa Col·legiata de Mur Col·legiata de l'Estany Col·legiata de Roda d'Isàvena, al bisbat de Lleida Col·legiata de Sant Bonaventura de Barcelona Col·legiata de Sant Feliu de Girona, al bisbat de Girona Col·legiata de Guissona Col·legiata de Sant Joan de les Abadesses Col·legiata de Sant Nicolau d'Alacant, al bisbat d'Oriola Col·legiata de Santa Anna de Barcelona Col·legiata de Santa Maria de Gandia, restaurada el 1907 Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva Col·legiata de Sanaüja Santa Maria de Valldeflors de Tremp Col·legiata de Vilabertran Monestir de Sant Pau de Fenollet Monestir d'Ullà
Referències