Francesc Neira i León (Muíños, febrer de 1953) és un sindicalista i polític català d'origen gallec.
Biografia Emigrà a Barcelona amb la seva família cap al 1963. Des del 1971 treballà com a mecànic a l'empresa MACOSA, on es mantingué en actiu fins al 1982. Afiliat al PSC-PSOE i a la UGT des de 1974, des del 1979 ha estat secretari general de la secció de Metall d'UGT de Catalunya i és membre del Comitè Federal UGT-Metall.
Fou elegit diputat del PSC-PSOE per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1982,Fitxa del Congrés dels Diputats i fou vocal Comissió d'Investigació de l'Evolució i Situació del grup Rumasa. Va revalidar l'escó a les 1986,Fitxa del Congrés dels Diputats 1989Fitxa del Congrés dels Diputats i 1993.,Fitxa del Congrés dels Diputats i durant aquests mandats fou membre de la Comissió d'Economia, Comerç i Hisenda i de la Comissió de Política Social i Treball.
El 1988 es llicencià en dret i és dirigent del gabinet jurídic de la UGT. També ha estat membre del consell nacional del PSC-PSOE, de la Fundació Rafael de Campalans i membre del Consell de Ciutat de Barcelona en representació dels sindicats. El 2012 fou un dels juristes signants del Manifest dels Juristes contra la Reforma Laboral del govern de Mariano Rajoy.
Referències
Categoria:Militants catalans de la UGT Categoria:Diputats al Congrés dels Diputats pel PSC Categoria:Advocats catalans del sud contemporanis Categoria:Advocats gallecs Categoria:Sindicalistes gallecs Categoria:Polítics de la província d'Ourense Categoria:Diputats gallecs al Congrés dels Diputats Categoria:Advocats del segle XXI Categoria:Socialistes gallecs Categoria:Polítics catalans del sud del segle XXI Categoria:Advocats nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX