Josep Maria de Sagarra Àngel (Barcelona, Cataluña, 1966) es licenciado en Filología Eslava y traductor español.
Actividad Licenciado en Filología eslava por la Universidad de Barcelona, ha realizado también estudios de Filología polaca en la Universidad Jagellónica de Cracovia y en la Universidad de Varsovia.
Autor de traducciones de obras literarias del polaco y del ruso al español y al catalán, se ha especializado en la producción de Stanisław Ignacy Witkiewicz, Sławomir Mrożek y Mijaíl Bulgákov. Ha publicado trabajos periodísticos sobre culturas eslavas y de análisis político, en rotativos y revistas como Avui, 'El Punt / Avui, El País (edición de Barcelona), La Vanguardia o Revista de Occidente; sus trabajos también se han publicado en medios extranjeros como Rzeczpospolita (Varsovia), Politika (Belgrado), Élet És Irodalom (Budapest) o Театр. Журнал о театре (Moscú).El español en el Mundo. Anuario del Instituto Cervantes 2003: Autores
En 1994, coordinó la Operación Witkacy, una iniciativa interdisciplinar (literatura, cine, teatro, artes plásticas) para la difusión en España de la obra de Stanisław Ignacy Witkiewicz.Santiago Fondevila, «El año en que descubriremos a Witkiewicz», La Vanguardia, 04.01.1993Teresa Eminowicz, «Rok Witkiewiczowski w Katalonii», Dekada Literacka, 1994, nr 14/15 (97/98)
Ha investigado la obra del artista polaco Tadeusz Kantor (especialmente en relación con sus intersecciones con el arte español), que ha divulgado a través de publicaciones, exposiciones y conferencias.
Traducciones del polaco
Tadeusz Kantor, «Salvar de l’oblid» / «Ocalić przed zapomnieniem». Diari de Barcelona, 05.02.1989 (MIRADOR / p.35).
Zygmunt Hübner, Els homes de l’emperador / Ludzie cesarza, en: ESCENA. Publicació mensual sobre les arts escèniques. Barcelona, Edicions Tramma, Año2, n.º5, enero de 1990 (pp.1-15) (ISSN 1130-1171).
Stanisław Ignacy Witkiewicz, El pop o la visió hyrcanesa del món / Mątwa czyli Hyrkaniczny światopogląd. (Incluye el texto Sobre la Forma Pura / O Czystej Formie, de St. I. Witkiewicz, y el Proyecto de montaje / Partytura de Tadeusz Kantor para la misma obra.) Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Barcelona, noviembre de 1992 (ISBN 978-84-7794-202-3). Texto estrenado, en el teatro municipal «SAT» de Barcelona, el 14 de diciembre de 1994, por la compañía “Teatre Invisible”, con dirección escénica de Moisès Maicas.Teresa Sesé, «Teatre Invisible estrena una obra sobre los conflictos del artista» (crítica de teatro), La Vanguardia, 08.12.1994Marcos Ordóñez, «Hyrkania express» (crítica de teatro), Avui, 25-26.12.1994
Dorota Żbikowska, WITKACY. La Forma Pura en la plàstica / WITKACY. Czysta Forma w plastyce (catálogo de la exposición del mismo nombre de obra plástica de St. I. Witkiewicz; edición bilingüe polaco / catalán).«Año Witkiewicz en Barcelona», La Vanguardia, 14.01.1994 Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona, enero de 1994.
Stanisław Ignacy Witkiewicz, Narcóticos / Narkotyki. Circe. Barcelona, febrero de 1994 (ISBN 978-84-7765-080-5): Reseña de Pilar Castro, en: ABC (Madrid), 01.07.1994.
Stanisław Ignacy Witkiewicz, «Sobre la interpretació artística de l’actor» / «O artystycznej grze aktora». Regió7 (Suplement de Cultures, n.º 163), 17.04.1994.
Sławomir Mrożek, Les viudes. Un dia d’estiu. L’escorxador / Wdowy. Letni dzień. Rzeźnia (bibliografía teatral de S. Mrożek y postfacio del traductor). Edicions Tres i Quatre. Valencia, octubre de 1995 (ISBN 978-84-7502-458-5):Sławomir Mrożek en Enciclopèdia.cat Reseña de Francesc Massip, en: Avui, 11.04.1996. Un dia d’estiu: Texto estrenado en el Teatro de Villafranca de Bonany (Mallorca), el 23 de septiembre de 2006, por la compañía Produccions de Ferro, con dirección escénica de Màrius Hernández.
Henryk Sienkiewicz, Quo vadis (índices, notas y mapas del traductor). Proa (col. «Tot vent»). Barcelona, febrero de 1997 (ISBN 978-84-8256-290-2): La Vanguardia, 03.04.1997. Reseña de Isidor Cònsul, en: Serra d’Or, Año XXXIX, n.º 450 (junio de 1997).
AA.VV., Tadeusz Kantor. L’escena de la memòria / Tadeusz Kantor. Scena pamięci (catálogo de la exposición del mismo título de obra plástica de Tadeusz Kantor). Fundació Caixa de Catalunya / Fundación Arte y Tecnología, Barcelona / Madrid, marzo de 1997 (ISBN 978-84-9222-472-2).
Tadeusz Kantor, «La memòria com a procés de creació» / «Pamięć jako proces twórczy», en: L’escena de la memòria, ed.: Fundació Caixa de Catalunya / Fundación Arte y Tecnología, Barcelona / Madrid, marzo de 1997 (ISBN 978-84-9222-472-2).
Wisława Szymborska, Vista amb un gra de sorra / Widok z ziarnkiem piasku. Columna. Barcelona, abril de 1997 (ISBN 978-84-8300-318-3); Columna–Proa. Barcelona, 1998 (ISBN 978-84-8300-450-0): Reseña de Joan Triadú, en: Avui, 10.07.1997. Reseña de Isidor Cònsul, en: Serra d’Or, Año XXXIX, n.º 455 (noviembre de 1997). Reseña de Robert Saladrigas, en: La Vanguardia, 11.07.1997.
Adam Zagajewski, Poemes selectes («Ruïnes», «Aquell dia», «Temps ha», «La cara de Van Gogh», «A l’hora de la mort», «Cançó de bressol» / «Ruiny», «Tego dnia», «Dawniej», «Twarz van Gogha», «W godzinę śmierci», «Kołysanka»). 13 Festival Internacional de Poesía de Barcelona 1997. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona, mayo de 1997.
Sławomir Mrożek, Dues cartes i altres relats / Dwa listy i inne opowiadania. Quaderns Crema. Barcelona, noviembre de 1997 (ISBN 978-84-7727-237-3): Reseña de Julià Guillamon, en: La Vanguardia, 19.12.1997.
Sławomir Mrożek, Dos cartas y otros relatos / Dwa listy i inne opowiadania. Acantilado. Barcelona, noviembre de 1997 (ISBN 978-84-7727-241-0); Barcelona, 2003 (ISBN 978-84-9613-611-3).
Stanisław Ignacy Witkiewicz, Las 622 caídas de Bungo o la mujer diabólica / 622 upadków Bunga czyli demoniczna kobieta. Destino (col. «Áncora y Delfín»). Barcelona, enero de 2002 (ISBN 978-84-2333-374-5):
Adam Zagajewski, «Ir a Lwów» / «Jechać do Lwowa», en: Revista de Occidente, julio-agosto de 2011, n.º 362-363 (pp. 205-208).
Traducciones del ruso
Mijaíl Bulgákov, Aquell foll d’en Jourdain / Полоумный Журдэн, en: ESCENA. Publicació mensual sobre les arts escèniques. Barcelona, Edicions Tramma, Año 1, n.º1, septiembre de 1989 (pp.1-18) (ISSN 1130-1171). Texto estrenado en el Jove Teatre Regina de Barcelona, el 19 de abril de 1990, por la compañía “Dau Rodó Teatre”, con dirección escénica de Joan Anton Sànchez.Àlex Broch, «Para descubrir algún que otro conocido» (crítica de teatro), La Vanguardia, 25.04.1990Lluís-Anton Baulenas, «Bulgàkov o el verí del teatre» (crítica de teatro), Avui, 05.05.1990
Aleksándr Guelman, El banc / Скамейка. Edicions 62 (col. «El Galliner», n.º 123). Barcelona, mayo de 1991 (ISBN 978-84-2973-283-2). Texto estrenado en la Sala Beckett de Barcelona, el 17 de abril de 1990, por la compañía "Perestroika-Pebretres Desconeguts", con dirección escénica y escenografía de Borís Rotenshtein.Teresa Sesé, «“El teatro en la URSS empieza a vivir el peso de la libertad”» (entrevista a Borís Rotenshtein), La Vanguardia, 12.04.1990Joan-Anton Benach, «¡Bienvenido, Boris Rotenstein!» (crítica de teatro), La Vanguardia, 20.04.1990
Mijaíl Bulgákov, Cor de gos / Собачье сердце. Club Editor-Columna. Barcelona, mayo de 1993 (ISBN 978-84-7329-062-3); Barcelona, 2006 (ISBN 978-84-7329-117-0): Reseña de Joan Triadú, en: Serra d'Or, Año XXXV, n.º 406 (octubre de 1993). Reseña de Carlos Zanón, en: Avui, 23.04.2007.
Mijaíl Bulgákov, Els dies dels Turbin / Дни Турбиных. Quaderns Crema. Barcelona, abril de 1993 (ISBN 978-84-7727-107-9). Texto estrenado en el Teatre Romea (Centro Dramático de la Generalidad de Cataluña), bajo el título La guàrdia blanca, el 15 de abril de 1993, con dirección escénica de Pável Khomski.Neus Purtí, «Els millors actors són els del mètode Stanislavski» (entrevista a Pável Khomski, director escénico), ESCENA. Barcelona, nº 1 (10), abril de 1993Joaquim Vilà i Folch, «“La guàrdia blanca” de Michaïl Bulgàkov. Versió de Josep M. de Sagarra i Àngel» (crítica de teatro), Serra d'Or, Año XXXV, nº 402 (junio de 1993)Teresa Sesé, «Pavel Khomski Regresa al Teatre Romea con “La guàrdia blanca”, de Bulgákov» (crítica de teatro), La Vanguardia, 15.04.1993
Fiódor Dostoyevski, Els germans Karamàzov / Братья Карамазовы. (Adaptación escénica del Teatro MOSSOVIET /Moscú/, según la novela de Fiódor Dostoyevski.) Texto estrenado en el Teatre Romea (Centro Dramático de la Generalidad de Cataluña), el 25 de marzo de 1993, con dirección escénica de Pável Khomski.Joan-Anton Benach, «La pasión que no cesa» (crítica de teatro), La Vanguardia, 28.03.1993
Trabajos periodísticos de tema eslavo
Artículos
«Que vénen els russos!», ESCENA. Publicació mensual sobre les arts escèniques. Barcelona. Año 2, n.º 7, abril-mayo de 1990: Traces (GELCC / UAB).
«21 compañías internacionales homenajean en Cracovia al dramaturgo Sławomir Mrożek». El País, 03.07.1990.
«Telón final para un artista combativo», en la muerte de Tadeusz Kantor. El Observador (Barcelona), 09.12.1990 (p. 41).
«La compañía polaca Cricot2 decide continuar el teatro de Kantor sin Kantor». El País, 28.02.1991.
«Mrożek i la visió grotesca de la metafísica». Avui, 14.03.1993 (p. 27).
«Bruno Schulz o els mites infantils», en colaboración con Dorota Żbikowska. Avui, 25.07.1993 (p. 33).
«Bogusław Schaffer, compositor i home de teatre». Boletín de la Asociación de espectadores del Teatre Lliure, n.º 13, diciembre de 1993 (p. 29).
«Pożegnanie jesieni», sobre la versión cinematográfica de Mariusz Treliński de la novela Adiós al otoño, de Stanisław Ignacy Witkiewicz. Filmoteca de la Generalidad de Cataluña, Programa n.º 19, curso 1993-94.
«L’Europa dels esclaus». Avui, 10.10.1994.
«Hurra, la pau freda, hurra!». Avui, 26.05.1995 (p. C4).
«Bòsnia encore une fois». Avui, 31.10.1995 (p. C4).
«Quo vadis, Polònia!». Avui, 01.02.1996 (p. C4).
«Kieslowski, un cor polonès». Avui, 17.03.1996 (p. B7).
«La casa Rússia». Avui, 08.07.1996 (p. 18).
«Poesía en llibertat», sobre la poeta Wisława Szymborska. Avui, 04-05.10.1996 (p. 38).
«Sławomir Mrożek i la decadència d’Occident». Avui, 09.09.1996.
«Polònia a Barcelona». Avui, 14.10.1996 (p. 26).
«Final de segle», sobre la narrativa de Sławomir Mrożek. Avui, 25.12.1997 (p. X).
«La senyora Dulska». Avui, 02.12.1996.
«La veu de Wisława Szymborska». Avui, 08.06.1997 (pp. 51-52).
«Anna Halczak o, simplement, ‘A’», en memoria de la archivera del Centro de Documentación de la Obra de Tadeusz Kantor (Cricoteka), Anna Halczak. El Punt / Avui (CULTUЯA), 08.12.2011.
«La sublimitat del que és quotidià», en memoria de la poeta Wisława Szymborska. El Punt / Avui (CULTUЯA), 16.02.2012.
Reportajes
«Teatre a la Polònia democràtica». Avui, 27.10.1991 (p. 46).
«L’herència polonesa de Fabià Puigserver». Boletín de la Asociación de espectadores del Teatre Lliure, n.º 13, diciembre de 1993 (pp. 26-28).
«Witkiewicz, entre la filosofia i l’estudi de la Forma Pura». Avui, 30.01.1994 (pp. 30-31).
«Glasnost’ o la paraula ressuscitada». Avui, 28.07.1994.
«Mrożek Universal». Avui, 25.05.1995.
«Artèries, venes i capilars», sobre los canales de difusión de las dramaturgias de Europa del Este. Avui, 11.04.1996: Traces (GELCC / UAB).
«Vendaval Kantor». Avui, 13.03.1997: Traces (GELCC / UAB).
«Quo vadis, Sienkiewicz?». Avui, 03.04.1997: Traces (GELCC / UAB).
. El Punt / Avui (CULTUЯA), 07.07.2011.
«La biblioteca de Moscou. La Donació del Poble Espanyol, un cas d’agermanament cultural en plena Guerra Civil». El Punt / Avui (CULTUЯA), 19.01.2012.
«Dos polonesos kavafians: Herbert i Zagajewski» / Adam Zagajewski, «Abaltit sobre el tom de Kavafis» (traducción de J.M. de Sagarra). El Punt / Avui (CULTUЯA), 26.04.2012.
Entrevistas
«Stangret-Kantor: "Tadeusz mai no va ser comunista"», entrevista a Maria Stangret-Kantor, artista plástico, viuda de Tadeusz Kantor. Avui, 19.04.1997.