El 2014 a l'è staa on ann del secol quell de 21. 'Se gh'è success Genar 1 de genar: la Lettonia la scomincia a doperà l'euro 'me moneda. 16 de genar: in Egitt se fa on referendum per aprovà la costituzion noeuva, e che l'è confermada del 90% de quei che hann votaa.
Febrar 7 de febrar: scomincen (e duren fina al 23 de l'istess mes) i XXII Gioeugh Olimpegh Invernai, a Soči (Russia). 14 de febrar: el primm minister italian Enrico Letta el se dimett de la soa carega. 22 de febrar: el scomincia el governo del Matteo Renzi. in Ucraina, dopo settemann e settemann de protest in piazza e sconter in tra i oposizion e i forz de l'orden, la ven liberada la Julija Tymošenko (che l'era in preson de ormai on para de agn). El president Viktor Janukovyč el spariss e se sa nò indove l'è che l'è finii. El noeuv president del paes l'è l'ex primm minister del paes Oleksandr Turčinov. 27 de febrar: i soldaa russ occupen la region de la Crimea, abitada soratutt de popolazion de lengua russa.
Marz Primm de marz: el Partii Democrategh el ghe va dent al Partii Socialista Europee. 3 de marz: el film La grande bellezza del Paolo Sorrentino el vincc el Premi Oscar per el Mejor Film Forest. 8 de marz: el reoplan Malaysia Airlines 370 el descompariss intant che l'è dree a golà de Kuala Lumpur fina a Pechin, e nissun el sa indove l'è finii. 11 de marz: el Parlament de la Crimea el proclama l'indipendenza de l'Ucraina. 16 de marz: in Crimea se tegna on referendum per scernì se giontàss o nò a la Russia. El sì el vincc cont el 97% di consens. 24 de marz: la Russia la vegn sospenduda del G8. 31 de marz: Manuel Valls el deventa el noeuv primm minister frances.
April 5 de april: elezion presidenziai in Afghanistan. 7 de april: elezion parlamentar in India. I resultaa riven dopo cinch dì, e veden 'me primm minister noeuv el nazionalista Narendra Modi. 14 de april: in Nigeria on commando de Boko Haram el rapiss 276 studentess (soratutt cristiann) per vendei in di mercaa. 27 de april: vegnen proclamaa sant i papa Giovann XXIII e Giovann Paol II.
Magg 2 de magg: a Odessa on grupp de sostegnidor del governa el brusa la sede de l'Union di Sindacaa. Moeuren 30 personn, di refugiaa filoruss. 18 de magg: colp de Statt in Libia. 22 de magg: colp de Statt in Tailandia. 25 de magg: elezion per el Parlament Europee. In Francia e in del Regn Unii i partii nazionalista e anti-euro deventen i pussee votaa. In Germania a gh'è ona riconferma de la CDU de l'Angela Merkel. In Italia el Partii Democrategh el ciappa el 41% di consens (la percentual pussee volta mai ciappada de on partii de sinistra italian), el Moviment 5 Stell el 22%, Forza Italia el 16% (el sò minim istoregh) e la Lega el 6%.
Giugn 2 de giugn: abdicazion del re spagnoeu Juan Carlos de Borbon. 12 de giugn: a Gush Etzion, in Cisgiordania, vegnen rapii trii bagai israelian. El governa israelian l'acusa Hamas del rapiment, e l'aresta 500 palestines. 19 de giugn: el scomincia el regn de Filipp VI de Spagna. 30 de giugn: vegnen retrovaa i cadaver di trii bagai israelian rapii. Israel el nonzia la soa voeuja de punì Hamas.
Luj 2 de luj: on bagain palestines el vegna brusaa viv, probabilment per vendetta per la mort di trii israelian. Hamas el scomincia a tirà razz contra Israel. 8 de luj: Israel el scomincia on'operazion de bombardament contra la Strissa de Gaza, e 'l coppa on mucc de civil. 13 de luj: la Germania la vincc i Mondiai de Folber. 14 de luj: l'Egitt el riess a insubì ona tregua, acettada de Israel, ma respingiuda de Hamas. 17 de luj: on reoplan males che l'era dree a fà el viagg Amsterdam-Kuala Lumpur el vegn tiraa giò de 'n razz arent al confin tra Russia e Ucraina. Moeuren tutt i 298 personn che gh'eren su. Israel el scomincia l'invasion de la Strissa de Gaza.
Agost Primm de agost: la città de Bengasi (Libia) la finiss in di man di fondamentalista islamegh, che proclamen on Emirad. 8 de agost: dò tosann lombard, Vanessa Marzullo de Brembaa e Greta Ramelli de Gaviraa, che eren andaa in Sira 'me coperant cont ona onlus, vegnen rapii. 9 de agost: i estremista islamegh de l'ISIS coppen almanch 500 personn de la minoranza religiosa di yazida. 20.000 yazida riessen a scappà del Mont Sinjar grazzie a l'aiutt di curd. 10 de agost: Recep Tayyip Erdoğan el deventa el noeuv president de la Turchia, dopo vess staa primm minister per vundes agn. 28 de agost: i estremista islamegh conquisten el reoport de Tripoli, in Libia, dopo setemann de sconter contra i soldaa nazzionalista.
Settember 18 de settember: el referendum per l'indipendenza de la Scozzia. Quei che vota NÒ hinn el 55%, quei per el sì inveci 45%.
Otober 10 de otober: el premi Nobel per la Pas el ghe va a ona tosa pachistana, Malala, che l'è dree a combatt per l'istruzzion di bagai in del Terz Mond. 19 de otober: beatificazzion del papa Paol VI. 22 de otober: atentaa al Parlament canades. On soldaa el vegn coppaa. L'autor l'è on scior de Montréal che l'è deventaa musulman. November 8 de november: i corp de 43 student messican descomparii a settember vegnen trovaa brusaa e buttaa via in mezz a la rudera. I indagin demostren che a coppài hinn staa i narcos, inzigaa del sindegh de Iguala. 9 de november: consulta informal in Catalogna per scernì se deventà indipendent. Ghe toeuven part circa duu milion de personn, e 'l "sì" el passa con pussee del 80%. 12 de november: el lander Philae el desbarca in su la cometa 67/P. 23 de november: la milanesa Samantha Cristoforetti la deventa la prima donna italiana a 'ndà in del spazzi.
Dicember Trii de dicember: de ona serie de intercettazzion el solta foeura on gran scandol politegh che 'l ciappa el nomm de "Mafia Capitale". I indagin i mostren ona red de coruzzion spantegada a tutt i forz politegh romann. Chi gh'è nassuu
Chi gh'è mort 5 de zenér: Eusébio da Silva Ferreira, zögadùr de fùbal purtughès. 11 de genar: Ariel Sharon, militar e politegh israelian, in coma del 2006. Arnoldo Foà, ator italian de teater e de cinema. 20 de genar: Claudio Abbado, direttor de orchestra e senator a vita italian. 22 de genar: Carlo Mazzacurati, regista italian. 23 de genar: Riz Ortolani, composidor italian. 2 de febrar: Philip Seymour Hoffman, ator american. 11 de febrar: Shirley Temple, atris e ballarina americana. 12 de febrar: Roberto "Freak" Antoni, cantant italian, fondador del grupp di Skiantos. 21 de febrar: Francesco Di Giacomo, cantant italian in del grupp prog Banco del Mutuo Soccorso. 26 de febrar: Paco de Lucía, musicista spagnoeu. 2 de marz: Alain Resnais, regista frances. 6 de marz: Manlio Sgalambro, filosof italian. 30 de marz: Gerardo D'Ambrosio, magistraa italian. 1 de april: Jacques Le Goff, storegh frances. 17 de april: Gabriel García Márquez, scritor colombian. 25 de avril: Tito Vilanova, zögadùr de fùbal e alenadùr del Barcelona. 27 de avril: Vujadin Boškov, zögadùr de fùbal e alenadùr del Sampdòria. 29 de april: Bob Hoskins, ator ingles. 25 de magg: Wojciech Jaruzelski, general e ditador polacch. 24 de giugn: Eli Wallach, ator american. 4 de luj: Giorgio Faletti, scritor e ator italian. 7 de luj: Eduard Ševardnadze, politegh georgian. 11 de agost: Robin Williams, ator american. 12 de agost: Lauren Bacall, atris americana. 27 de setember: Abdelmajid Lakhal, atur e regista Tünisìn. 21 de otober: Lilli Carati, atora varesina. 22 de otober: Alberto Varvaro, filologh italian. 5 de dicember: Manuel De Sica, composidor italian. 7 de dicember: Mango, cantant italian. 17 de dicember: Virna Lisi, atora italiana. 22 de dicember: Joe Cocker, cantant ingles.
Categoria:Secol XXI