In matemàtica, di símbul hinn ütilizaa de spess ind i fòrmül e i proposiziun. La taula seguent ne reporta una lista. Per ogni símbol a hinn precisaa el nom, la parnúnzia e la branca di matemàtich in la qual el è generalment ütilizaa. Una definiziun informal e di esempi a sigüten.
Símbol Nom Signíficaa Esempi Parnúnzia Branca Implicaziun lògica signífica « si A l'è vera, alura B l'è vera» e, de manera equivalent, « si B l'è falsa, alura A l'è falsa» (si A l'è falsa, se poeu dir nient de B). Di voeult, se doeuvra in scambi de l'è vera (però l'è falsa (perchè anca x=-2 l'è una solüziun). « ímplica » o « si... alura » Lògica Equivalenza lògica signífica : « A l'è vera si B l'è vera e A l'è falsa si B l'è falsa ». « si e dumà si » o « l'è equivalent a » Lògica Congiunziun lògica l'è vera quand A e B hinn veri e l'è falsa altrament. , quand n l'è un intreegh natüraal « e » Lògica Desgiunziun lògica l'è vera quand A o B (o tuti dò) hinn veri e falsa quand tuti dò hinn falsi. , quand n l'è un intreegh natüraal « o » Lògica Negaziun lògica l'è vera quand A l'è falsa e falsa quand A l'è vera « no » Lògica Quantificadur üniversal signífica : « P(x) l'è vera per ogni x ». « Per tucc», « per ogni » Lògica Quantificadur esistenzial signífica : « l'esist almanch un x tal che P(x) la sia vera » (5 l'è de fatt la resposta) «l'esist almanch un ... tal che » Lògica Quantificadur d'ünicitaa signífica : « l'esist esattament un x tal che P(x) la sia vera » (5 l'è de fatt la resposta) «l'esist esattament un ... tal che » Lògica uguaglianza??? signífica : « x e y índichen el medésim uget/obget??? matemàtic » 1 + 2 = 6 - 3 « l'è istess » tuti i branch desuguaglianza??? signífica : « x e y indichen nò l'istess uget/obget??? matemàtic » « l'è nò l'istess de » « l'è different de » tuti i branch Definiziun signífica : « x l'è definii in tant che un altru nom de y » signífica : « P l'è definii in tant che lògicament equivalent a Q » (cosinus hiperbòlic) (O exclusif) « l'è definii in tant che » pocch ütilizaa Conjunt??? definii analíticament el cata foeura el conjunt??? del qual i element hinn a, b, e c (conjunt??? di inter natürai) « El conjunt??? di ... » Teoria di conjunt??? Conjunt??? definii sintéticament , el cata foeura el conjunt??? de tucc i x che verífichen P(x). notaziun equivalent: o « el conjunt??? de tucc i ... che verifíchen... » Teoria di conjunt??? Conjunt??? voeud e índichen el conjunt??? voeud, el conjunt??? che l'ha nò element. « Conjunt??? voeud » Teoria di conjunt??? Apartenenza (o nò) a un conjunt??? signífica : « a l'è un element del conjunt??? S » signífica : « a l'è nò un element de S » « aparten a », « l'è un element de », « l'è in ».« aparten nò a », « l'è nò un element de », « l'è nò in» Teoria di conjunt??? Subconjunt??? signífica : « ogni element de A l'è anca un element de B » l'ha generalment l'istess significaa che . Per indicar l'inclusiun stregia se doeuvra di voeult el símbol . « l'è un subconjunt??? (una part) de ... », « l'è contenuu en... » Teoria di conjunt??? Subconjunt??? stregg, part stregia signífica e (o e quand representa l'inclusiun in sens ampi). « l'è un subconjunt??? stregg de ... », « l'è stregiament inclos in... » Teoria di conjunt??? Üniun índica el conjunt??? che conten tucc i element de A e de B e dumà chi-lí. « Üniun de ... e de ... », « ... üniun ... » Teoria di conjunt??? Intersecziun índica el conjunt??? di element che apartègnen sia a A sia a B, i.e. i element che i conjunt??? A e B han in cumün. « Intersecziun de ... e de ... » Teoria di conjunt??? Diferenza índica el conjunt??? de tucc i element de A che apartègnen nò a B « differenza de ... e ... », « ... manch ... » Teoria di conjunt??? Funziun aplicaziun; f(x) índica l'imàgin de l'element x a travers de la funziun f Si f l'è definida mediant , alura f(3) = 32 = 9(8/4)/2 = 2/2 = 1, però 8/(4/2) = 8/2 = 4 « de » tuti i branch Funziun signífica che la funziun va de X in Y, o che ha per conjunt??? de definiziun X e per conjunt??? d'ariv Y, o ha domini X e codomini Y. Cunsideremm la funziun definida mediant « de ... a », « de ... in », « de ... sora ... » tuti i branch Funziun signífica che la variàbil x ha per imàgin In scambi de scriv che f l'è definida a travers de f(x) = x2, pudem scriv anca « a l'è mandaa sora », « a l'ha per imàgin» tuti i branch Conjunt??? di inter natürai representa « N » Númer Conjunt??? di inter relativ representa « Z » Númer Conjunt??? di númer razionai representa « Q » Númer Conjunt??? di númer real representa el conjunt??? di límit di sequenz de Cauchy de (i l'è el númer cumpless??? tal che ) « R » Númer Conjunt??? di númer compless representa « C » Númer Relaziun d'òrdin signífica che x l'è stregiament minor de y. signífica che x l'è stregiament superior a y. « l'è stregiament inferiur a », « l'è stregiament superiur a » Relaziun d'òrdin Relaziun d'òrdin signífica che x l'è inferiur o istess a y. signífica che x l'è magiur o istess a y. « l'è inferiur a», « l'è inferiur o istess a »; « l'è superiur a », « l'è superiur o istess a » Relaziun d'òrdin Adiziun 4 + 6 = 10 signífica che si quatru l'è afegit??? a ses, alura la soma o el resültat l'è istess che des. 43 + 65 = 1082 + 7 = 9 « e » Aritmética Subtracziun 9 - 4 = 5 signífica che si quatru l'è sostregut??? de noeuv, alura el resültaa l'è istess che 5. El segn manch el poeu anca vess metuu immédiatament a la sinistra d'un númer per rénd-ul negativ. Per esempi, 5 + (-3) = 2 signífica che si cinch e el númer negativ manch trii hinn-a-staa afegits???, alura el resültaa l'è istess che duu. 36—５= 31 « menys » Aritmética o Mültiplicaziun 3 × 2 = 6 signífica che si trii l'è mültiplicaa per duu, alura el resültaa l'è istess che ses. 23 × 11 = 253 « per » Aritmética o Divisiun 9 : 4 = 2 signífica che noeuv dividuu per quatru l'è istess che duu. 101: 4 = 25 « dividuu per » Aritmética fracziun representa la fracziun noeuv quart. / el poeu vess anca ütilizaa per representar la divisiun. « sora » Aritmética Númer Aprossimaziun a manch de 10-2 signífica che un valur aprossimaa de e a manch de 10-2 l'è 2,718. a manch de 10-7 . « aprossimadament l'istess che » Númer real Radis quadrada representa el númer real positiv el quadraa del qual l'è istess che x. « Radis quadrada de ... » Númer Infinit e hinn di element de la recta real cumpletada. aparis ind i càlcül di límit. l'è un punt afegit??? al plan compless per rend-ul isomorf a una sfera (sfera de Riemann) « Infinit » Númer p p l'è la rasun tra la mesüra de la circumferenza d'un cercle??? e el sò diàmetru. l'è l'àrea d'un disc de radi r « Pi » Geometria euclidea l'è la norma de l'element x. « Norma de... » Algebra linear Anàlisi funzional Valur absoluu o mòdul d'un númer compless o cardinalitaa d'un conjunt??? índica el valur absoluu de x (o el mòdul de x). índica la cardinalitaa del conjunt??? A e representa, quand A l'è finit, el númer di element de A. « Valur absoluu » o « mòdul d'un númer compless » o « cardinalitaa d'un conjunt??? » Númer o Teoria di conjunt??? Soma (matemàtica) signífica « soma di ak per k de 1 a n », e representa a1 + a2 + ... + an « Soma de ... per a ... de ... a ... » aritmética Producte??? signífica « producte de ak per k de 1 a n », e representa : a1·a2·...·an « Producte de .. per a .. de .. a .. » aritmética Factorial signífica el producte « El factorial de n» combinatòrica Derivada signífica « Derivada de f in x», e representa la inclinaziun de la tangent al gràfich de f in (x,f(x)). Si , alura « Derivada de ... in ...» Anàlisi Derivada parzial Amb signífica la derivada de f per respett a xe», cont i altri variabíl tegnudi constanti. Si , alura « Derivada de ... in ...» Anàlisi Frontera Con se cata foeura la frontera del conjunt??? A. Si , alura « Frontera de ... » Anàlisi Topologia Integral signífica « Integral de a a b de f de x dx », e representa l'àrea del domini delimitaa del gràfich de f, l'ass di absciss e i rect d'equaziun x = a e x = b signífica « integral de f de x dx, e representa una primitiva de f « Integral (de .. a ..) de .. d-.. » Anàlisi
Categuria:Matematega