Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 de outubro de 1919 — Granada, 13 de março de 2012) foi uma escritora espanhola, que escreveu a maioria de suas obras em catalãoTeresa Pàmies muere a los 92 años ElPeriódico, 13 de março de 2012 (em espanhol).

Foi dirigente da Juventude Socialista Unificada da Catalunha em 1937 e uma das fundadoras da Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939). Foi mãe do também escritor Sergi Pàmies.

Entre suas obras, sempre de fundo autobiográfico, destacam-se Testament a Praga (1971), Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el día (1974) e Gent del meu exili (1975). Entre os prêmios que recebeu estão o Prêmio Creu de Sant Jordi (1984), a Medalha de Ouro do mérito artístico de Barcelona (2000), o Prêmio de Honor de las Letras Catalanas (2001) e o Premio Manuel Vázquez Montalbán (2006)Fallece Teresa Pàmies El Mundo, 13 de março de 2012 (em espanhol).

Obras publicadas Testament a Praga (1970) Quan érem capitans (1974) Va ploure tot el dia (1974) Quan èrem refugiats (1975) Si vas a París papà... (1975) Gent del meu exili (1975) Gent de la vetlla (1975) Los que se fueron (1976) Dona de pres (1975) Amor clandestí (1976) Aquell vellet senzill i pulcre (1977) Vacances aragoneses (1979) La chivata (1981) Memòria dels morts (1981) Aventura mexicana del noi Pau Rispa (1982) Matins d'Aran (1982) Rosalia no hi era (1982) Busqueu-me a Granada (1984) Segrest amb filipina (1986) Praga (Coleção "Las ciudades") (1987) Primavera de l'àvia (1989) Jardí enfonsat (1992) Coses de la vida a ritme de bolero (1993) Nadal a Porto (1994) La filla del Gudari (1997) La vida amb cançó: cròniques radiofòniques (1999) Estem en guerra (2005) Ràdio Pirenaica (2007) Inform al difunt (2008)

Categoria:Escritores da Catalunha Categoria:Escritoras da Espanha Categoria:Escritores em língua catalã Categoria:Mortos em 2012 Categoria:Naturais de Balaguer Categoria:Mulheres jornalistas da Espanha