Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins. Pel gran pes demogràfic de la capital, Palma, l'illa es va dividir tradicionalment entre Ciutat i la Part Forana. La Part Forana és la ruralia, la terra situada fora de població. A Mallorca, es fa servir aquest terme per a denominar de forma global totes les poblacions que no són la capital, Palma.
Nom
Es desconeix com denominaren Mallorca els fenicis, a diferència del que passa amb Èbusus, però se sap que els grecs l'anomenaren, en un primer moment, Cromiüssa, amb la terminació en -ussa per anomenar illes, de possible origen foceu i molt habitual per anomenar illes.Les Illes a les Fonts Clàssiques, pàg. 26. Aquest nom caigué en desús, i generalment els grecs anomenaren Gimnèsies el subarxipèlag que formaven Mallorca i Menorca.
Tant grecs com romans usaren denominacions relatives a les dimensions de les dues illes més importants, del tipus la major (o la més gran) o la menor (o la més petita) de les Gimnèsies o Balearides, i amb aquesta denominació es troba a les plaquetes de patronatge, de producció local, de la ciutat federada de Bócor;Les Illes a les Fonts Clàssiques, pàg. 76. de manera coherent, també es documenta el terme Balear Major i Balear Menor, i, resumidament i de manera autònoma, simplement la major i la menor. La denominació de Maiorica, junt amb la seva parella Minorica, no és citada fins al .
Així, doncs, Mallorca ve del llatí Maiorĭca, amb el significat de la major, en oposició a la menor de les Balears, Minorĭca. Etimològicament, la forma Mallorca presenta l'anomalia de la ll com a derivació de la i o j llatina, evolució impròpia del català, tot i que la seva pronúncia antiga era Maiorca. L'explicació més coherent d'aquesta evolució és el d'una ultracorrecció, segurament d'origen continental, de la iodització intervocàlica típica del mallorquí (oreia per orella, paia per palla). Val a dir, però, que Joan CorominesCoromines, Joan Entre dos llenguatges Curial: Barcelona, 1976, p. 47 assenyala una altra possibilitat: sota l'aparença llatina de la forma Maiorĭca s'amaga un nom indígena llatinitzat. Els sufixos -ica i l'oposició Maiorĭca/Minorĭca l'únic que expressen amb certesa és el caràcter indoeuropeu dels dos noms, però poden pertànyer a un tronc lingüístic diferent del llatí. Certament, una forma llatina Maiorĭca no hauria pogut donar mai Mallorca. Des d'un punt de vista de les formes escrites, la forma Mallorca és molt dominant i la pronúncia Maiorca, segons Coromines, no ha existit mai. Per tant, la teoria de la ultracorrecció no se sostindria. La forma popular del nom de l'illa, transmesa a través del mossàrab, hauria estat Mallorca, procedent d'una base indoeuropea *Maglorica.Joan Coromines Onomasticon Catalonia Curial: Barcelona, 1996, p.156-158
A l'edat mitjana va predominar el nom de l'illa en plural: Mallorques. Aquest nom, tant en plural com (no tan sovint) en singular, coincidia amb el nom de l'única ciutat. La restauració del nom llatí de la dita ciutat, Palma, va resoldre l'ambigüitat. En àrab l'illa fou coneguda amb el nom de Mayurqa, i en els textos hebreus de l'illa (per exemple els Responsa del Raixbaç) s'usava la denominació מיורקה (Maiorqa).
Mallorca també és coneguda per alguns epítets literaris i populars que en poden substituir el nom en determinats contexts. Així, també és coneguda com a l'Illa de la Calma, a partir de la publicació de la novel·la homònima de Santiago Rusiñol. També és popularment coneguda com a la Roqueta, un nom afectiu (semblant a la Terreta referit al País Valencià) que inspirà el nom de la publicació la Roqueta i de la fàbrica de ceràmica la Roqueta. L'escriptora francesa George Sand, per la seva banda, l'anomenà la Verda Helvècia,C'est la verte Helvétie sous le ciel de la Calabre, avec la solennité et le silence de l'Orient: i el novel·lista Juli Verne, a la novel·la Clovis Dardentor (1895), l'anomena Illa del Bon Geni (nom que tradueix el grec , que és el nom d'una illa documentada per Claudi Ptolemeu i altres geògrafs posteriors a l'oceà Índic, de manera que la identificació amb Mallorca és una llicència poètica, si no un error).
Geografia Clima El clima mallorquí és típicament mediterrani, amb temperatures altes a l'estiu —que superen els 30 °C— i moderadament baixes a l'hivern (rarament inferiors als 5 °C). Les nevades són habituals a l'hivern als cims més alts de la Serra de Tramuntana, però excepcionals al pla i a la capital. Es tracta d'una illa i, per tant, el nivell d'humitat és molt alt.
Orografia miniatura|El Puig Major, la muntanya més alta de l'illa. miniatura|El Puig de l'Ofre i els Cornadors. miniatura|El Puig de Randa. Mallorca presenta dues serres: la Serra de Tramuntana, amb muntanyes més altes; i les Serres de Llevant, d'altures més modestes. A més, s'hi compten altres cims menors fora d'aquestes dues serralades.
Serra de Tramuntana Puig Major (1.445 m). Puig de Massanella (1.364 m). Puig Tomir (1.102 m). Puig de l'Ofre (1.090 m). Puig de Galatzó (1.027 m). Serra d'Alfàbia (1.069). Puig del Teix (1.064 m). Puig dels Tossals Verds (1.115).
Serres de Llevant Puig de Sant Salvador (510 m). Bec de Ferrutx (519 m). Puig de Morell (562 m).
Altres
Hom pot destacar el massís de Randa, amb el Puig de Randa (543 m) i el Puig de Galdent (420 m).
Biodiversitat La insularitat ha exercit una gran influència sobre la flora i fauna de Mallorca; i s'han generat, així, nombrosos endemismes, tant d'organismes vivents com d'extints.
Població miniatura|Mapa municipal de Mallorca. L'illa té una població censada de 859.289 habitants (2015), de la qual poc menys de la meitat viu a la capital, Palma (405.318). Mallorca és l'illa més poblada de les Balears i la segona illa més poblada d'Espanya, després de Tenerife a les Illes Canàries.Cifra de población referida al 01/01/2009 según el Instituto Nacional de Estadística
Els municipis que segueixen Palma en població són Calvià (52.451), Manacor (40.873), Inca (29.966), Llucmajor (36.959), Marratxí (34.385), Alcúdia (19.243), Felanitx (18.482) i Pollença (16.114) (dades de l'INE, de l'1 de gener de 2011). L'àrea metropolitana de la capital —que s'estén pels municipis de Palma, Calvià, Marratxí i Llucmajor, situats a la Badia de Palma— té més de 500.000 habitants. En canvi, el municipi menys poblat és el d'Escorca (284), situat a la Serra de Tramuntana. L'illa rep, anualment, a causa del turisme com a principal activitat dins l'illa, uns 12 milions de visitants; això fa que a l'estiu la població dels municipis turístics es multipliqui (en temporada alta es pot arribar a duplicar). Destaca, igualment, un elevat nombre d'estrangers residents.
Comarques Les comarques mallorquines no tenen reconeixement legal. La distribució actual, que consta de 6 comarques, fou proposada per Ferran Dídac Lluch i Dubon. La primera comarcalització de Mallorca —encara aproximativa i dividida en cinc unitats— fou avançada per Vicenç M. Rosselló i Verger, el 1964, i modificada per Bartomeu Barceló i Pons, el 1968, amb sis comarques:
Palma (la capital de Mallorca). Pla de Mallorca. Serra de Tramuntana. Raiguer. Migjorn. Llevant.
Vegeu la llista de municipis de les Illes Balears.
Mancomunitats Les mancomunitats de Mallorca són Pla de Mallorca, del Raiguer, Tramuntana, Nord i del Migjorn.
Economia miniatura|Vista de la badia de Santa Ponça amb el Puig de Galatzó al fons. miniatura|Cala de la costa occidental de Mallorca (la Calobra). Els dos principals motors de l'economia són el turisme i la construcció, que han relegat a un segon pla la indústria (pell, calçat, mobles, ceràmica, perles, joieria, bijuteria), i al sector primari (agricultura, ramaderia, pesca, mineria); si bé les administracions locals s'esforcen, últimament, per diversificar l'economia mallorquina potenciant altres sectors. En aquest sentit, les indústries mallorquines d'hostaleria es troben entre les primeres d'Espanya i, fins i tot, del món sencer. Les localitats que concentren un nombre més gran de turistes es troben en el terme municipal de Calvià (la comarca del pariatge) —concretament a la localitat turística de Magaluf— i li segueix la part de la platja de Palma coneguda com l'Arenal i la zona d'Alcúdia. Els darrers anys, moltes de les antigues possessions mallorquines han estat reconvertides en establiments hotelers de turisme rural, com és el cas de Son Boronat (on podem apreciar-hi un sistema de canals àrab i la veritable torre de defensa de la finca, que data del ]). Encara que moltes altres, com la Porrassa, continuen amb una petita activitat agrícola i com a mansió d'habitatge dels seus propietaris.
Una de les badies de l'illa amb un cert renom internacional es troba a Portals Vells, amb la cala del Mag, que deu el seu nom a una pel·lícula que es va filmar allà mateix, el 1967, amb Anthony Quinn, Candice Bergen i Michael Caine. En principi, la pel·lícula havia de ser rodada a Grècia, però el cop d'estat ocorregut allí va fer que la productora mudés l'escenari i el nou lloc escollit fos Mallorca. Les crítiques cinematogràfiques es desfeien amb elogis cap al preciós lloc de l'Egeu, fins que un emigrant mallorquí va escriure a les publicacions per demostrar-los que en realitat es tractava d'una platja mallorquina i no d'un lloc de Grècia.
Nombre de visites turístiques per país d'origen
Rang País o territori 2013 2012 2011 2010 1 Alemanya 3.710.313 3.450.687 3.308.604 2.224.7092 Regne Unit 2.105.981 1.986.354 1.898.838 1.324.2943 Resta d' Espanya 985.557 1.192.033 1.195.822 759.8254 Països nòrdics 758.637 668.328 572.041 387.8755 Benelux 363.911 360.973 368.930 284.8456 França 337.891 349.712 316.124 187.5897 Suïssa 312.491 292.226 280.401 188.8268 Àustria 160.890 138.287 181.993 107.9919 Itàlia 154.227 173.680 200.851 135.53510 Irlanda 104.827 115.164 158.646 68.456
Comunicacions i mitjans de transport miniatura|Cap de Formentor.
Avió El principal mitjà per arribar a Mallorca és l'avió. Des de l'Aeroport de Palma hi ha vols regulars amb les capitals de les altres illes (Eivissa i Menorca), algunes ciutats peninsulars (Barcelona, València, Madrid, Alacant, Bilbao, etc.) i amb moltes ciutats europees, principalment del Regne Unit i Alemanya. L'Aeroport de Palma és el tercer d'Espanya per trànsit de passatgers.
A més de l'aeroport internacional, també hi ha el petit Aeroport de Son Bonet, utilitzat per avionetes, petits avions particulars i helicòpters. Aquest aeroport és la base dels mitjans aeris contra-incendis (avions i helicòpters) de l'illa.
Vaixell A més de l'avió, també és possible viatjar en vaixell a València o Dénia, des del port de Palma; i a Barcelona, des del port de Palma i el d'Alcúdia; així com a la ciutat francesa de Seta, un cop a la setmana des del port de Sóller. Les companyies que operen les esmentades rutes cap al País Valencià i la ciutat de Barcelona són Baleària, Trasmediterranea i GNV. El vaixell permet el viatge amb automòbil.
El vaixell i l'avió són els mitjans de transport d'interconnexió entre les illes. En el primer cas fan les rutes les mateixes companyies indicades.
Xarxa de carreteres i autovies Mallorca té una àmplia xarxa de carreteres. Entre els anys 1965 i 2000, es van construir una sèrie d'autovies que comuniquen la capital amb les principals localitats i comarques de l'illa. A més d'autovies, té nombroses vies secundàries de connexió intercomarcal i local, moltes de les quals han estat rehabilitades i millorades en els últims anys.
Ferrocarril miniatura|Tren de Sóller.
Mallorca és l'únic territori insular espanyol que té ferrocarril interurbà. Té dues xarxes de ferrocarrils: