Madrid (IPA: [ma'ðɾit] (oc.) o [mə'ðɾit] (or.), en català;: "la pronunciació sorda de les oclusives en posició final, amb independència de la grafia amb què es representen. Ex: Madrid [madrit]...". [ma'ðɾiθ] en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid. Amb una població de 3.527.924 habitants (2025), és la ciutat més poblada d'Espanya i de la península Ibèrica, així com la segona de la Unió Europea —darrere de Berlín. La seva àrea metropolitana, amb 6 120 254 habitants (2018) segons l'Atles Digital de les Àrees Urbanes d'Espanya, és la segona més poblada de la Unió Europea, darrere de la de París.
Com a capital d'Espanya, Madrid acull les seus del Govern d'Espanya, el Congrés i el Senat, els ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels reis d'Espanya.Turisme Madrid, El Palau Reial de Madrid. En el vessant econòmic, Madrid és un important centre financer i industrial de la Unió Europea. Acull el principal mercat de valors del país i és seu de nombroses empreses nacionals i d'algunes de les corporacions més grans del món. En el vessant internacional, acull institucions com la seu mundial de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) i organitza esdeveniments com el FITUR. Madrid també és un dels centres culturals més importants d'Europa i del món, i acull tres museus de referència internacional: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Reina Sofia.
Reconquerit per Alfons VI de Lleó el 1083 dels musulmans, la vila fou designada el 1561 com a seu de les corts de Felip II, i va ser la primera capital permanent de la Monarquia Hispànica. Des d'aleshores —excepte en breus períodes, entre el 1601 i el 1606, en què la capitalitat fou temporalment de Valladolid—, Madrid ha estat la capital de la Corona de Castella i Aragó. Posteriorment, a partir del amb la dinastia dels Borbons, manté la capitalitat d'Espanya i la seu del govern, excepte durant el trasllat del govern de la república a València i després a Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939).
Història
Prehistòria Existeixen restes arqueològiques que proven l'existència d'assentaments humans al voltant d'Arganda del Rey en les terrasses del riu Manzanares al lloc que avui ocupa la ciutat.
Època romana i visigoda La conquesta, colonització i pacificació romana de la península Ibèrica dura gairebé 200 anys, des de la Segona Guerra Púnica fins al 27 aC en el qual completen la pacificació del nord del territori i ho divideixen en tres províncies. La regió que actualment ocupa Madrid es va situar a la Tarraconense.
Si bé és possible que durant el període romà el territori de Madrid no constituís més que una regió rural, beneficiada per la situació de cruïlla de camins i la riquesa natural, també hi ha proves de la possible existència d'una instal·lació urbana entorn del carrer de Segòvia i la riba del riu Manzanares. Recentment s'ha trobat una antiga basílica visigòtica al voltant de l'església de Santa Maria de l'Almudena. La presència d'una població estable a Madrid estaria sostinguda per les dues necròpolis visigodes a l'antiga colònia del Comte de Vallellano - passeig d'Extremadura, al costat de la Casa de Campo - i tetuan de les Victorias. Dins del centre medieval es va trobar una làpida força deteriorada amb la llegenda «MIN.N. BOKATUS. INDIGNVS. PRS. IMO / ET TERTIO. REGNO. DOMNO. RVD. / MI. REGVM. ERA DCCXXXV», mai completada, i interpretada de manera diversa, però que podria indicar la presència de població estable ja al .
Època musulmana miniatura|L'església de Sant Nicolau de Bari o los Servitas és la més antiga de Madrid, sense comptar el desaparegut edifici que hauria en el lloc de l'actual Catedral de la Almudena. La torre-campanar, d'estil mudèjar, encara conserva l'estructura original del , encara que rematada per un chapitel barroc.Dades sobre l'església accessibles a Madrid històric. Tanmateix, la primera constància de l'existència d'una instal·lació estable data de l'època musulmana. En la segona meitat del , l'emir de Còrdova Muhàmmad I (852-886) construeixAixí ho consigna el geògraf àrab del al-Himyari, que en la seva obra El llibre del jardí perfumat sobre les notícies dels països (Kitab Al Rawda al mi'tar) descriu: una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa el Palau Reial) amb el propòsit de vigilar els passos de la serra de Guadarrama i ser punt de partida de ràtzies contra els regnes cristians del nord. Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta població va rebre el nom de Majrit (Magerit en la seva forma castellanitzada), el significat no és clar, però sembla l'híbrid de dos topònims molt semblants: un d'europeu mossàrab, matrice, amb el significat de "font", i un altre àrab, majrà, que significa llit d'un riu. Ambdós al·ludeixen a l'abundància de rierols i aigües subterrànies del lloc. D'aquest període, coneguts a partir dels diversos treballs arqueològics desenvolupats en la ciutat a partir de 1975, es conserven algunes restes: la muralla àrab de la Cuesta de la Vega, la talaia de la plaça d'Oriente i els vestigis d'un viatge d'aigua de la Plaça dels Carros. A Madrid va néixer el Màslama al-Majrití, anomenat "l'Euclides andalusí", notable astrònom i fundador d'una escola matemàtica a Còrdova.
Majrit apareix esmentada molt poques vegades pels historiadors àrabs, ja que tan sols era una simple fortalesa de frontera (taghri). Ramir II de Lleó la va atacar el 932;Segons l'historiador cristià Sampiro el 936 un grup de pobladors de Majrit van fer una incursió a territori cristià i a la tornada foren massacrats pels enemics.Ibn Hayyan El hàjib Almansor en la seva campanya del 977 contra la fortalesa de la Muela es va trobar a Majrit amb el governador de Medinaceli, el general Ghàlib.Ibn Idhari A 1676, l'esclau d'un venedor de perfums, de nom Al-Fassí, es va revoltar a Majrit pretenent ser el mahdí; fou atacat i mort; és possible que l'aixecament fos de tendència fatimitaJ. Oliver Asin però també podria ser que volgués fer-se reconèixer com a fill de l'efímer califa de Còrdova Muhàmmad II al-Mahdí (1009) i la rebel·lió hauria estat en temps de Muhàmmad III al-Mustakfí (1024-1025). De vers 1023/1030 ençà Majrit devia estar en mans dels Banu Dhi l-Nun de Santaver, que van governar la taifa de Toledo.
Conquesta cristiana Amb la caiguda del regne taifa de Toledo en mans d'Alfons VI de Lleó, la ciutat va ser presa per les forces cristianes el 1085 sense resistència, probablement mitjançant capitulació.A l'Enciclopèdia de l'Islam M. J. Rubiera de Epalza assenyala que hauria caigut a mans d'Alfons VI de Castella una mica abans que Toledo, el 1083 La ciutat i el seu raval varen quedar integrats en el regne de Castella com a territoris reials. Els cristians substitueixen els musulmans a l'ocupació de la part central de la ciutat, quedant els barris perifèrics o ravals, que el període anterior eren habitats per una comunitat mudèjar, com a moreria.hi va haver mudèjars a Majrit fins al 1610 També va existir un call entorn del qual seria més tard el barri de Lavapiés. Durant el següent segle, Madrid segueix rebent embats dels nous poders musulmans de la península, els almoràvits, que va incendiar la ciutat el 1109en la campanya dita de Talavera de l'emir almoràvit ASli ibn Taxfín i els almohades, que la sotmeten a setge el 1197. La victòria cristiana de Navas de Tolosa allunya definitivament la influència musulmana del centre de la península.
D'aquesta època procedeixen dos destacats fets religiosos que marquen el desenvolupament de la personalitat del cristianisme popular de Madrid: el descobriment de la imatge de la Mare de Déu de l'Almudena i la "miraculosa" vida de sant Isidre el Llaurador, que més tard seria canonitzat. La ciutat va prosperant i rep el títol de vila el 1123. Seguint l'esquema repoblador habitual a Castella, Madrid es constitueix en concejo, cap de la comunidad de villa i tierra de Madrid. El govern de la ciutat recau en tots els madrilenys amb el rang de veïns reunits en consell obert fins que el 1346, el rei Alfons XI implanta el regiment, en el qual només els representants de l'oligarquia local, els regidors, governen la ciutat. El 1152, el rei Alfons VII va establir els límits de la comunitat de vila i terra, entre els rius Guadarrama i Jarama. El 1188, una representació de Madrid participa per primera vegada a les Corts de Castella. El 1202, Alfons VIII li va atorgar el seu primer fur municipal, que regulava el funcionament del consell, i les competències van ser ampliades en el 1222 per Ferran III el Sant.
Tot i el suport madrileny a Pere I, posteriorment els sobirans de la Casa de Trastàmara residiria amb freqüència a la vila a causa de l'abundància i qualitat dels seus vedats de caça, a la qual són molt aficionats. Abans fins i tot, ja el llibre de Monteria d'Alfons XI anotava: «Madrid, un bon lloc de porc i os», i possiblement d'aquesta característica derivava l'escut que les hosts madrilenyes van portar a la batalla de les Navas de Tolosa. Posteriorment, un prolongat plet entre l'Ajuntament i l'Església, va acabar amb un acord de repartiment de pastures per a aquesta i peus d'arbre per aquell, i amb això un arbre va ser incorporat a l'escut al costat de l'os o ossa i les set estrelles de la constel·lació homònima. La identificació l'arbre amb l'arboç és més fosca, més enllà de l'homofonia amb el nom de la ciutat. És habitual anomenar a Madrid la ciutat de l'os i l'arboç.
Madrid dels Àustries Amb l'arribada a Castella del rei Carles I el 1520, Madrid s'uneix a la Revolta de les Comunitats en contra del rei amb el seu regidor Juan de Zapata al capdavant. Però després de la derrota dels comuners a Villalar, Madrid és assetjada i ocupada per les tropes reials.
Per reial cèdula de 8 de maig de 1561, Felip II ordena el trasllat de la cort des de Toledo a Madrid, les formalitats d'aquest canvi són les pròpies de la tradició medieval i de les lleis de Castella: el rei passava a viure a Madrid, no necessàriament de manera permanent, i amb ell anava la cort. Però aquella cort del sobirà més poderós del món ja no era una petita cort feudal, sinó un gran aparell polític de cortesans, militars, buròcrates i servents acompanyats de l'enorme bagatge que això requeria, per la qual cosa una operació formalment rutinària era en la pràctica de gran importància. Felip II ja no traslladaria mai més la cort al llarg del seu regnat, cosa, però, que no va suposar que la capitalitat fos fixada jurídicament, sinó que fou una realitat fàctica, com ho posa de manifest el trasllat que el seu fill, Felip III, feu a Valladolid entre 1601 i 1606, sense que això tampoc anés acompanyat d'un estatut especial.
En tot cas, aquest fet seria decisiu per l'evolució de la ciutat i faria que els avatars de la monarquia, en major o menor mesura, influïssin en el seu destí. la cort, la capitalitat, de facto primer i de iure més tard, serà consubstancial a Madrid des de llavors. Una famosa expressió indicava aquesta identitat: «només Madrid és cort», la qual cosa, de manera conceptista, també s'entenia l'inrevés: «Madrid és només cort».Deleito i Piñuela, José (1968)Només Madrid és cort: (la capital de dos mons sota Felip IV). Madrid, Espasa-Calpe.