Luanda és la capital i la ciutat més important d'Angola. Banyada per l'oceà Atlàntic, és el principal port angolès i el centre administratiu del país. Té una població de 2.107.648 habitants (segons cens del 2014),Cens d'Angola de 2014 i de 3.662.300 a l'aglomeració urbana. També és la capital de la província de Luanda.
Com a productes manufacturats, hi destaquen els agroalimentaris, tèxtils, ciment i altres materials de construcció, plàstics, metal·lúrgia, tabac i calçat. El petroli extret vora la ciutat es refina a Luanda, tot i que aquestes instal·lacions han resultat danyades diverses vegades durant la guerra civil. Luanda té un port natural excel·lent que exporta cafè, cotó, sucre, diamants, ferro i sal. De tota manera, l'economia de Luanda es veu contínuament entrebancada pels constants conflictes militars d'Angola.
Els habitants de Luanda pertanyen essencialment a grups ètnics africans, sobretot de les tribus ovimbundu, kimbundu i bakongo. La llengua oficial i més estesa és el portuguès, tot i que també s'hi parlen moltes llengües del grup bantu. Hi viu una petita població d'origen europeu.
És seu d'un arquebisbat catòlic. Hi destaquen la Universitat Agostinho Neto, la Fortalesa de São Miguel (del ) i el Palau del Governador.
Toponímia El topònim Luanda deriva de les llengües bantus, més concretament de lu-ndandu, on el prefix lu és una de les formes primitives del plural i comuna en els noms de zones amb litoral, deltes de rius o regions amb forma allargada (exemples: Luena, Lucala, Lobito) i en aquest cas, es refereix a un banc de sorra envoltat pel mar. Ndandu vol dir valor o objecte de comerç i al·ludeix a la explotació de petxines recollides a l'illa de Luanda i que constituïen la moneda corrent a l'antic Regne del Congo i a gran part de la costa occidental africana, coneguda com a Zimbo o njimbo.
Com els pobles mbundu pronunciaven els topònims segons la seva forma de parlar en les diferents regions, eliminaven alguna lletra quan això no afectava el significat de la paraula pel que de Lu-ndandu es va passar a dir Lu-Andu. Posteriorment, durant el període colonial portuguès, el terme va passar a ser femení al referir-se a una illa, donant com a resultat Luanda.
Una altra de les versions per a l'origen del nom es refereix al fet que el mateix deriva de "Axiluandas" (homes de la mar), nom donat pels portuguesos als habitants de l'illa, perquè quan van arribar i els van preguntar que feien aquests van respondre uwuanda, una paraula que en kikongo, designava treballar amb les xarxes de pesca.
Història miniatura|Vista panoràmica de Luanda La fundació de la ciutat Quan els portuguesos van arribar a la zona on es troba avui la ciutat de Luanda, aquesta formava part del regne de Ndongo, vassall del regne del Kongo, i era una zona especialment important per ser productora de Zimbo, una petita petxina amb valor fiduciari.
En resposta a una sol·licitud d'enviament de missioners feta als portuguesos pel rei Ndambi a Ngola del regne de Ndongo el 1557, el 22 de desembre, 1559 van salpar de Lisboa tres vaixells amb un emissari del rei de Portugal, Paulo Dias de Novais, i dos sacerdots jesuïtes; Francesc de Lacerda Gouveia i Agustí de Lacerda. En arribar al riu Kwanza el 3 de maig del 1560, la missió portuguesa va ser rebuda amb hostilitat i desconfiança pel nou rei de Ndongo, Ngola Kiluanje Kia Ndamb que els considerava agents del rei Kongo i els va fer empresonar. Més tard, amb la promesa d'aconseguir suport diplomàtic i militar portuguès, va permetre a Paulo Dias de Novais tornar a Portugal.
En el seu segon viatge a aquesta regió, Paulo Dias de Novais va salpar de Lisboa el 23 de setembre 1574, acompanyat de dos dels sacerdots de la companyia de Jesús, i va arribar a l'illa de Luanda al febrer de 1575, amb dos galeons 2 Caravel·les 2 mercants i una galera. Després va establir el primer grup de colons portuguesos, format per unes 700 persones, entre els que es trobaven religiosos, comerciants i funcionaris, així com 350 soldats.
Al rei Ndambi a Ngola el va succeri el rei Njinga Ngola Kilombo Kia Kasenda, deixeble del pare Francisco de Gouveia que en la seva estada forçada de deu anys i mig, havia aprofitat per fer la seva tasca evangelitzadora entre els angolesos. El 29 de juny del 1575, Paulo Dias de Novais va rebre una delegació enviada pel Ngola per rebre'l.
Reconeixent que l'illa de Luanda no era el lloc més adequat per establir-se, Paulo Dias de Novais amb els colons portuguesos van endinsar-se a la península i va fundar la ciutat Sant Pau d'Assumpció de Luanda (São Paulo da Assumpção de Loanda en portuguès) el 25 de gener 1576, després d'haver posat la primera pedra per a la construcció de l'església dedicada a Sant Sebastià - gran sant devoció dels portuguesos i patró onomàstic del rei de Portugal, on avui es troba el Museu de les Forces Armades.
Domini portuguès Al 1618, els portuguesos van construir la fortalesa de Sant Pere de la Barra (Luanda) (São Pedro da Barra), i posteriorment van construir dues fortaleses més, la Fortalesa de Sant Miquel (Fortaleza de São Miguel) el 1634 i el Fort de San Francesc del Penedo (Forte de São Francisco do Penedo) el 1765-1766. De les tres fortaleses, la Fortalesa de San Miquel és encara la més ben conservada.
La ciutat va ser el pont amb Portugal des del 1627, exceptutant el període de 1640 a 1648 que fou ocupada amb l'ajut d'Anna de Sousa (Reina Ginga) pels països baixos que la van rebatejar com a Fort Aardenburgh. La ciutat va ser un important centre del comerç d'esclaus amb Brasil entre el 1550 i el 1836 aproximadament.Joseph Miller, Way of Death: Merchant Capitalism and the Angolan Slave Trade, London & Madison/Wis,: James Currey & University of Wisconsin Press, 1988 El comerç d'esclaus es realitzava principalment amb Brasil, que en aquella època era colònia portuguesa; La major part dels vaixells presents al port de Luanda eren del Brasil. Els comerciants i soldats locals també es van beneficiar d'aquest comerç. Durant aquest període els portuguesos no van intentar una invasió a gran escala del territori; Només es van establir alguns assentaments a la zona interior i rereguarda de Luanda, alguns al llarg del riu Kwanza.
Al , els Imbangala es van convertir amb els principals rivals dels Mbundu en el subministrament d'esclaus per al mercat de Luanda. En la dècada del 1750, es venien cada any entre 5.000 i 10.000 esclaus. En aquells temps Angola, tot i ser colònia portuguesa, era com una colònia del Brasil que paradoxalment era també colònia portuguesa. A Luanda hi va haver un elevat grau d'influència del Brasil, fins a la independència d'aquest el 1822. Al , encara sota el domini portuguès, Luanda va experimentar una important revolució econòmica. El comerç d'esclaus va ser abolit el 1836, i el 1844 els ports d'Angola van començar a rebre vaixells estrangers. Fins al 1850, Luanda va ser una de les ciutats portugueses més grans i més desenvolupades de tot l'imperi portuguès (exceptuant el territori propi de Portugal), amb comerciants que exportaven (juntament amb Benguela) oli de palma i oli de cacauet, cera, resina de copal, fusta, ivori, cotó, cafè i cacau, entre molts altres productes. Mentrestant, es produïen localment Blat de moro, tabac, carn seca i farina de iuca.
El 1889, el governador Brito Capelo va ignaugurar un aqüeducte que subministrava aigua a la ciutat, que fins llavors era un bé escàs; Amb aquest es van establir les bases d'un creixement important de la ciutat. Com la major part d'Angola sota domini portuguès, la ciutat de Luanda no es va veure afectada per la guerra colonial portuguesa (1961-1974); El creixement econòmic i el desenvolupament en tota la regió van assolir nivells mai vistos durant aquest període. El 1972, se la va arribar a conèixer com la París de l'Àfrica. Durant el període portuguès conegut com a Estado Novo (segona república portuguesa) Luanda va passar de tenir una població el 1940 de 61.208 habitants, un 14,6% dels quals caucàsics, a tenir el 1970 una població de 475.328 dels quals el 26,3% eren europeus i al voltant de 50.000 habitants eren raça mixta.Angola antes da Guerra, a film of Luanda, Portuguese Angola (before 1975), youtube.comLuandaAnosOuro.wmv, a film of Luanda, Portuguese Angola (before 1975), youtube.com Luanda també es va convertir en una de les ciutats més cares del món.
Independència de Portugal Després d'aconseguir la independència de Portugal, i després de la retirada de les tropes colonials, la població d'origen europeu va abandonar la ciutat davant l'augment de la inseguretat ciutadana degut als enfrontaments ètnics entre el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA) d'ideologia comunista i sense cap filiació tribal que contaven amb el suport de Cuba, el Front Nacional d'Alliberament d'Angola (FNLA) amb filiació amb els Bakonga i amb el suport del Zaire, Estats Units i Xina http://www.guiadelmundo.org.uy/cd/countries/ago/History.html A GuiaMundo.org.uy Consultat el 13 de gener de 2012 i la Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola (UNITA) amb filiació dels Omyama del sud i amb el suport de Sud-àfrica.
Aquesta emigració forçosa, va fer decaure les infraestructures per falta de mà d'obra qualificada, així com la falta de ciutadans amb estudis superiors, ambdues necessàries per al funcionament de la ciutat i el manteniment de les mateixes. Per una altra banda, companyies de la Xina, Brasil i Portugal s'han llançat al desenvolupament de Nova Luanda, finançats amb petrodòlars, que construeixen edificis d'apartaments i zones privades per a la classe mitja-alta d'origen mestís i africà.
Demografia En general, la població de Luanda va augmentar molt en les últimes dues dècades com a resultat de la migració de gent des les zones rurals a la capital, especialment durant la guerra civil d'Angola. El resultat va ser un crèixement molt elevat i incontrolat, que va provocar una sèrie de problemes greus que van anar des de l'escassetat d'habitatges, problemes sanitaris, atur i un augment de la delinqüència, passant per una xarxa de carreteres que no estava preparada per un creixement de trànsit tant vertiginòs.
Any Població 1815 18 000 1880 16 000 1900 20 000 1909 16 000 1921 20 000 1927 20 000 1934 17 900 1940 61 208 1950 137 000 1954 159 000 Any Població 1960 189 500 1964 224 540 1970 475 328 1974 600 000 1983 898 000 1987 1 136 000 1991 2 000 000 1995 2 080 000 2000 2 571 600 2018 2.487.444
Composició ètnica i estructura social Els habitants de Luanda són majoritàriament membres de grups ètnics bantú. La població original de la regió són els Ambundu, en particular el grup Axilwanda dels quals se'n deriva el nom de la ciutat, i també els que van venir d'una regió que s'estén des de Luanda a Malanje. Els Ambundu es van unir al , en presència del règim colonial, amb grups força nombrosos d'Ovimbundu i Bakongo, especialment en les últimes dècades colonials i durant la guerra anti-colonial; Aquesta immigració es va tensar de nou com a resultat de la guerra civil d'Angola, que també va provocar la migració de molts Ambundu de zones rurals a la capital. Tanmateix, Luanda també és la llar de les minories procedents de tots els grups ètnics al país, com els Cokwe o els Ovambo.
A més dels habitants d'origen bantú, Luanda va tenir durant el període colonial una forta minoria de portuguesos; Al final d'aquest període van arribar a ser més de 50.000, entre els quals es contaven els portuguesos nascuts a Angola i els immigrants recents. En el moment de la declaració de la independència d'Angola, la major part d'aquest grup van abandonar el país, però, la població de portuguesos, brasilers i altres caucàsics va tornar a ser tan nombrós com llavors a principis del 1970. Cal assenyalar que, Luanda té una proporció particularment alta de població mixta, és a dir, raça negra i caucàsica.