El Pertús (( / , oficialment en francès Le Perthus) o el Portús (forma oficial al Principat de Catalunya), és un municipi nord-català del Vallespir, al Coll del Pertús. Forma nucli urbà conjuntament amb el barri del Portús (antigament anomenat els Límits), del municipi alt-empordanès de la Jonquera. Juntament amb l'Albera i les Cluses constitueix l'extrem oriental de la comarca vallespirenca.

Fins al 1836, el Pertús formava part dels termes comunals de l'Albera i de les Cluses (el camí ral, l'actual carretera, formava el límit), i hi havia l'única escola pública de tot el municipi de l'Albera.

Etimologia La forma portús no és més que una deformació de pertús per influència de port, però l'origen del mot no es troba en aquesta darrera paraula, sinó en pertusum (foradat, trencat).Ponsich, Lloret i Gual, 1985. Curiosament, és un dels pocs topònims catalans que no són inclosos per Joan Coromines en el seu Onomasticon Cataloniae.

L'any 2002 la Generalitat de Catalunya va instar l'Ajuntament de la Jonquera a fixar una denominació oficial per a la part del poble del Pertús situada en territori administrativament català del sud. Seguint el consell de l'Institut Cartogràfic Nacional de Catalunya, i amb la finalitat d'incloure el nom oficial d'aquest barri en el Nomenclàtor Oficial de Toponímia de Catalunya, es va aprovar el nom del Portús en el Ple del 28 de novembre del 2002. De fet el Portús és el nom que tradicionalment ha rebut el port de muntanya que separa alhora les dues conques hidrogràfiques i les comarques del Vallespir i l'Alt Empordà, nom que ja es troba http://www.fundacionoguera.com/libros/47%20PESOS%20I%20MESURES%20II.pdf a la fi del . Anteriorment, amb un topònim artificial heretat del es coneixia aquest barri amb el nom oficial de Los Límites, modernament traduït com els Límits (de la Jonquera).

Geografia Localització i característiques generals miniatura|esquerra|Situació de la comuna del Pertús en el Vallespir El terme comunal del Pertús, de 42.700 hectàrees d'extensió, és quasi a l'extrem est de la comarca del Vallespir, subcomarca de l'Albera, al límitEl terme del Pertús en els ortofotomapes de l'IGNEl Pertús a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN amb el Rosselló i l'Alt Empordà; és l'extrem meridional de la Catalunya del Nord. Consta d'un sol nucli, antigament pertanyent al terme comunal de l'Albera, de la qual es va segregar el 1832. A part d'aquest nucli únic, cal comptar amb el fort o castell de Bellaguarda, en el qual hi ha hagut tradicionalment, en els darrers 350 anys, una important guarnició militar, que arribava a formar un segon nucli de població de la comuna del Pertús. Cal tenir en compte, a més que un tros del nucli urbà actual, situat al sud-est del poble, pertany al terme municipal de la Jonquera, de la comarca de l'Alt Empordà.

En el poble del Pertús hi havia les amples instal·lacions duaneres que controlaven el pas de la frontera: les franceses fora del poble, al nord, a la dreta de la Roma, davant del cementiri municipal, i les espanyoles al sud, a tocar de les darreres edificacions, en aquest cas comercials, del barri de la Jonquera. Avui dia el seu ús és molt minso, atès el canvi que hi va haver en el tracte del trànsit fronterer a ran de la constitució de la Unió Europea. Les instal·lacions equivalents a l'autopista són totalment en terme del Pertús, quasi a l'extrem nord del terme comunal, just a sota del Monument a Catalunya.

El pas del Pertús, o Portús, és el més baix dels Pirineus Orientals, fet que explica que les principals vies de comunicació travessin la serralada per aquest punt. Encara que el poble és al sud del pas (el qual, pròpiament, és al capdamunt del poble), és compartit entre les comarques de l'Alt Empordà i del Vallespir, a fi que l'estat francès guardi la sobirania del Castell de Bellaguarda, que controlava el pas fronterer i tenia, sobretot a l'Edat Moderna, un alt valor estratègic.

El poble del Pertús El poble del Pertús està situatEl poble del Pertús en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem del terme, a l'est del seu centre, però cal tenir en compte que la comuna té una forma d'arc convex, la població no és a l'extrem sud del terme, lloc que està ocupat pel Coll de Panissars, amb el fort o Castell de Bellaguarda a llevant i les ruïnes del priorat de Santa Maria de Panissars, sinó en un punt situat sensiblement al nord-est de l'extrem sud.

El poble del Pertús ha desenvolupat en els darrers quaranta anys un nou barri de cases unifamiliars al nord-oest del nucli urbà, darrere de l'església parroquial de Sant Lluís del Pertús, en les terres que foren del Mas Rimbau.

A l'extrem meridional del poble, encara dins de l'estat francès, i ran del costat oest de la carretera, hi ha la fita transfronterera número 574, que pertany al grup de les piràmides del 1764, en aquest cas amb els escuts gravats dels dos estats. Davant per davant, al costat oriental, hi ha la 575, del mateix model anterior. Entre les dues, unes marques gravades i pintades a terra formen la fita 574 bis. La 576 és més amunt, al costat est de la carretera, just on hi arriba un antic camí i torrent, ara Carrer de la Comtessa, que constitueix el termenal allunyant-se de la carretera cap al nord-est. 140 metres més amunt pel mateix carrer hi ha la 577.

miniatura|El Castell de Bellaguarda El Castell de Bellaguarda i el Coll de Panissars A l'extrem meridional del terme, en el sector sud-oest, hi haEl Castell de Bellaguarda en els ortofotomapes de l'IGN el fort o Castell de Bellaguarda, construït com a fortificació d'època moderna sota la direcció de Sébastien Le Prestre de Vauban entre 1677 i 1688 substituint el vell castell de Bellaguarda, del . Aquest fort, o castell, ha estat una important guarnició militar de l'exèrcit francès fins ben recentment. A prop seu, al sud-oest, hi haSanta Maria de Panissars en els ortofotomapes de l'IGN el Coll de Panissars, amb les restes del priorat i hospital benedictí de Santa Maria de Panissars.

El Monument a Catalunya Entre el 1974 i el 1977 la Societat de l'Autopista la Catalana va construir el Monument a Catalunya, que fou encarregat al prestigiós arquitecte Ricard Bofill. Està situatEl Monument a Catalunya en els ortofotomapes de l'IGN al costat de la zona duanera de l'autopista, ara en clar desús, a l'extrem nord del terme del Pertús. Té forma de piràmide, amb una gran escalinata per accedir a la part alta, on hi ha les quatre barres representades amb maons.

Els masos del terme miniatura|La duana a la carretera general Els masos i les construccions aïllades del terme del Pertús són: la Barraca Castellana, el Casot d'en Cama de Palla, el Corral, el Mas del Colomer (en ruïnes), el Mas dels Assolanells, el Mas de Panissars i el Mas Rimbau, o Castell Azemar. A més, cal comptar els vestigis romans i medievals de Panissars, així com els elements de les fortificacions d'època moderna: el Castell de Bellaguarda, el Fortí de Bellaguarda, la Torre o Reducte del Pertús, la Torre del Diable, o Torre o Reducte del Precipici, i la Torre o Reducte de Panissars. A part, com a construccions aïllades, cal tenir en compte la Duana de la carretera general i la Duana Francesa i la Duana Espanyola de l'Autopista., al costat de les quals hi ha la Piràmide o Monument a Catalunya.

En el Cadastre napoleònic del 1812 apareixen únicament el Mas d'en Panissars, el Mas Rimbau, a part d'una trentena curta de cases en el nucli urbà.

Hidrografia El petit terme del Pertús té un sol curs d'aigua important, el qual recull l'aportació de tot de còrrecs de muntanya. El riu és la Roma, i els còrrecs, el Còrrec, abans Còrrec de les Fontetes, el Còrrec de Gorja Negra, el Còrrec o Rec de la Font, el Còrrec o Rec de la Freixa, el Còrrec de la Roureda, el Còrrec o Rec del Blat Negre, el Còrrec del Camp de les Forques, el del Cementiri, el del Colomer, el de les Perdigueres, el del Fort de Bellaguarda, el del Mas d'en Bardes, el dels Estanys, el dels Miquelets, el de Santa Caterina, el Rec de la Pava, el de les Palleres i el del Forn. Cal comptar, a més, just l'extrem occidental de la Ribera de l'Albera, el tram final de la qual marca els límits comunals del Pertús i de l'Albera.

Diverses fonts es troben al Pertús: la Font de la Roureda i la Font Rovillada del Pont Nou (avui dia desaparegudes), la del Colomer, la del Còrrec, la del Molinàs, la dels Cantoners, la dels Miquelets, la de Sant Agustí, la de Santa Maria, la Font Militar i la Font Rovillada (diferent de l'anterior).

La Roma és en el tram del Pertús un riu de muntanya, profund i accidentat. S'hi troben diversos gorgs: Gorg del Molí, de l'Olla, del Sergent, dels Cavalls, dels Tres Nadaires, d'en Tubert i Gorg Llarg.

Orografia Al Pertús hi ha uns quants topònims que indiquen formes de relleu, com bacs: Bac de la Pava i Bac de la Puja; colls i collades: Coll de la Comtessa, Coll de la Torre, Coll de les Trinxeres, Coll del Pertús i Coll de Panissars; muntanyes: el Pic de la Puja i el Puigmal; i serres: Serrat de la Torre.

El terme comunal El terme del Pertús no té un nombre gaire elevat de partides o indrets específics del terme: l'Abat, abans les Vinyes de l'Abat, els Assolanells, la Bassa, el Camp de la Pava, el Camp Llarg, la Gorja Negra, el Niu del Duc, Panissars, Perdigueres, Prat Massot, el Priorat, el Rimbau i el Roc Foradat. A part, cal esmentar l'Àrea del Pertús i les fites termenals, esmentades a continuació.

En el Cadastre napoleònic del 1812 el terme del Pertús, recentment segregat en part de les Cluses i en part de l'Albera, consten les partides de Perdigueres, al nord, el Niu del Duc, just a migdia de l'anterior, Panissars a l'extrem occidental, Rimbaut, al costat occidental del poble, el Priorat, al sud del terme i del poble, amb el Fort de Bellaguarda dins seu, el Bac de la Pava a l'extrem nord-est del terme, les Vinyes de l'Abat al centre del sector de llevant de la comuna i Puig Moll i el Camp Llarg al seu sector sud-est. En aquest mateix cadastre, a l'extrem sud-oest del nucli urbà hi ha destacat el Llatzeret, actualment desaparegut (en el seu lloc es troben els carrerons de Beausoleil i de la Gendarmeria, l'edifici de correus i alguns espais comercials), al costat sud-oriental del qual hi havia les fites frontereres i la barrera corresponent al pas fronterer.

Fites frontereres