Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810 – 29 de juliol de 1856) va ser un compositor, pianista i crític musical alemany de l'època romàntica inicial. Va compondre en tots els principals gèneres musicals de l'època, escrivint per a piano sol, veu i piano, grups de cambra, orquestra, cor i òpera. Les seves obres van exemplificar l'esperit de l'era romàntica en la música alemanya.
Schumann va néixer a Zwickau, Saxònia, en el si d'una família benestant de classe mitjana sense connexions musicals, i inicialment no estava segur de si havia de seguir una carrera com a advocat o guanyar-se la vida com a pianista-compositor. Va estudiar dret a les universitats de Leipzig i Heidelberg però els seus principals interessos eren la música i la literatura romàntica. Des de 1829 va ser alumne del professor de piano Friedrich Wieck, però les seves esperances d'una carrera com a pianista virtuós es van veure frustrades per un problema que empitjorava amb la seva mà dreta, i es va concentrar en la composició. Els seus primers treballs van ser principalment peces per a piano, inclosa el Carnaval, Fantasiestücke (Peces de fantasia), Kreisleriana i Kinderszenen (Escenes de la infància) (1834–1838). Va ser cofundador de la Neue Zeitschrift für Musik (Nou Journal Musical) el 1834 i el va editar durant deu anys. En els seus escrits per al diari i en la seva música, distingia entre dos aspectes contrastants de la seva personalitat, anomenant aquests alter egos "Florestan" per al seu jo impetuós i "Eusebius" per al seu costat poètic i suau.
Malgrat l'oposició ferotge de Wieck, que no considerava el seu alumne un marit adequat per a la seva filla, Schumann es va casar amb Clara, la filla de Wieck, el 1840. En els anys immediatament posteriors al seu casament, Schumann va compondre de manera prolífica, escrivint primer cançons i cicles de cançons, incloent-hi Frauen-Liebe und Leben ("L'amor i la vida de la dona") i Dichterliebe ("L'amor del poeta"). Va dirigir la seva atenció a la música orquestral el 1841, completant la primera de les seves quatre simfonies. L'any següent es va concentrar en la música de cambra, escrivint tres quartets de corda, un Quintet per a piano i un Quartet per a piano. Durant la resta de la dècada de 1840, entre atacs de salut mental i física, va compondre una varietat de peces per a piano i altres i va fer amb la seva dona gires de concerts per Europa. La seva única òpera, Genoveva (1850), no va ser un èxit i des de llavors s'ha posat en escena poques vegades.
Schumann i la seva família es van traslladar a Düsseldorf l'any 1850, amb l'esperança que el seu nomenament com a director de música de la ciutat li proporcionés seguretat financera, però la seva timidesa i inestabilitat mental li van dificultar treballar amb la seva orquestra i va haver de dimitir després de tres anys. El 1853 els Schumann van conèixer el jove Johannes Brahms, de vint anys, a qui Schumann va elogiar en un article a la Neue Zeitschrift für Musik. L'any següent la sempre precària salut mental de Schumann es va deteriorar greument. Es va llançar al riu Rin però va ser rescatat i portat a un sanatori privat prop de Bonn, on va viure més de dos anys, morint-hi als 46 anys.
Durant la seva vida, Schumann va ser reconegut per la seva música per a piano, sovint subtilment programàtica, i les seves cançons. Les seves altres obres van ser menys generalment admirades, i durant molts anys hi va haver la creença generalitzada que les seves últimes obres mancaven de la inspiració de la seva música primerenca. Més recentment, aquesta visió ha estat menys prevalent, però encara avui la seva reputació es basa principalment en les seves obres per a piano i les seves cançons de les dècades de 1830 i 1840. Va tenir una influència considerable al segle XIX i més enllà. En el món de parla alemanya, els compositors Gustav Mahler, Richard Strauss, Arnold Schoenberg i, més recentment, Wolfgang Rihm s'han inspirat en la seva música, així com compositors francesos com Georges Bizet, Gabriel Fauré, Claude Debussy i Maurice Ravel. Schumann va tenir una gran influència en l'escola russa de compositors, incloent-hi Anton Rubinstein i Piotr Ilitx Txaikovski.
Biografia i carrera Infància alt=Exterior of substantial town house seen from the square outside it|miniatura|El lloc de naixement de Schumann, ara la casa de Robert Schumann, segons una litografia acolorida anònima Robert Schumann va néixer a Zwickau, al Regne de Saxònia (avui estat alemany de Saxònia), en el si d'una família de classe mitjana acomodada.Perrey, Schumann's lives, p. 6 El 13 de juny de 1810 el diari local, el , va publicar l'anunci: "El 8 de juny a Herr August Schumann, notable ciutadà i llibreter d'aquí, un fill petit".Dowley, p. 7 Va ser el cinquè i últim fill d'August Schumann i de la seva dona, Johanna Christiane (de soltera Schnabel). August, no només era llibreter sinó també lexicògraf, autor i editor de romanços cavallerescos, va fer grans quantitats de traduccions alemanyes d'escriptors com Cervantes, Walter Scott i Lord Byron. Robert, el seu fill preferit, va poder passar moltes hores explorant els clàssics de la literatura de la col·lecció del seu pare. De manera intermitent, entre els tres i els cinc anys i mig, el van col·locar amb pares d'acollida, ja que la seva mare havia contret el tifus.
A l'edat de sis anys, Schumann va anar a una escola preparatòria privada, on va romandre durant quatre anys.Chissell, p. 3 Quan tenia set anys va començar a estudiar música general i piano amb l'organista local Johann Gottfried Kuntsch, i durant un temps també va tenir classes de violoncel i flauta amb un dels músics municipals, Carl Gottlieb Meissner.Geck, p. 8 Al llarg de la seva infància i joventut, el seu amor per la música i la literatura va anar en tàndem, amb poemes i obres dramàtiques produïdes juntament amb composicions a petita escala, principalment peces per a piano i cançons.Hall, p. 1125 No va ser un nen prodigi musical com Mozart o Mendelssohn,Perrey, Schumann's lives, p. 6 però el seu talent com a pianista va ser evident des de ben petit: el 1850 l va imprimir un esbós biogràfic de Schumann que incloïa un relat de fonts contemporànies que fins i tot quan era nen posseïa un talent especial per retratar sentiments i trets característics a la melodia:
A partir de 1820 Schumann va assistir al Zwickau Lyceum, l'escola secundària local d'uns dos-cents alumnes, on va romandre fins als divuit anys, estudiant un currículum tradicional. A més dels estudis, va llegir molt: entre els seus primers entusiasmes es trobaven Schiller i Jean Paul.Geck, p. 49 Segons l'historiador musical George Hall, Paul va seguir sent l'autor favorit de Schumann i va exercir una poderosa influència en la creativitat del compositor amb la seva sensibilitat i vena de fantasia.Hall, p. 1125 Musicalment, Schumann va conèixer les obres de Haydn, Mozart, Beethoven i dels compositors vius Carl Maria von Weber, amb qui August Schumann va intentar, sense èxit, que Robert estudiés. August no era especialment musical, però va fomentar l'interès del seu fill per la música, comprant-li un piano de cua Streicher i organitzant viatges a Leipzig per a una interpretació de Die Zauberflöte (La flauta màgica) i a Carlsbad per escoltar el cèlebre pianista Ignaz Moscheles.Chissell, p. 4 alt=miniature oil painting of a young, clean-shaven white youth in early-19th-century costume|miniatura|Schumann c. 1826
Universitat August Schumann va morir el 1826; la seva vídua estava menys entusiasmada amb la carrera musical del seu fill i el va persuadir perquè estudiés dret com a professió. Després dels seus exàmens finals al Liceu el març de 1828 va ingressar a la Universitat de Leipzig. Les versions difereixen sobre la seva diligència com a estudiant de dret. Segons el seu company d'habitació Emil Flechsig, mai va posar els peus en una sala de conferències,Daverio and Sams, p. 761 però ell mateix va dir: "Sóc treballador i habitual, i gaudeixo de la meva jurisprudència... i només ara començo a apreciar el seu veritable valor".Chissell, p. 16 No obstant això, llegir i tocar el piano va ocupar una bona part del seu temps, i va desenvolupar uns gustos cars pel xampany i els cigars.Hall, p. 1125 Musicalment, va descobrir les obres de Franz Schubert, la mort del qual el novembre de 1828 el va fer plorar tota la nit. El principal professor de piano a Leipzig va ser Friedrich Wieck, que va reconèixer el talent de Schumann i el va acceptar com a alumne.Jensen, p. 22
Després d'un any a Leipzig, Schumann va convèncer la seva mare que s'havia de traslladar a la Universitat de Heidelberg que, a diferència de Leipzig, oferia cursos de dret romà, eclesiàstic i internacional (a més de reunir a Schumann amb el seu amic íntim Eduard Röller que hi era estudiant).Dowley, p. 27 Després de matricular-se a la universitat el 30 de juliol de 1829 va viatjar per Suïssa i Itàlia des de finals d'agost fins a finals d'octubre. Es va entusiasmar molt amb les òperes de Rossini i el de la soprano Giuditta Pasta; va escriure a Wieck, "un no pot tenir noció de la música italiana sense escoltar-la sota el cel italià".Daverio and Sams, p. 761 Una altra influència en ell va ser escoltar el virtuós del violí Niccolò Paganini tocar a Frankfurt l'abril de 1830.Taylor, p. 58 En paraules d'un biògraf, "La disciplina informal a la Universitat de Heidelberg va ajudar el món a perdre un mal advocat i a guanyar un gran músic"."Robert Schumann" , The Musical Times, Vol. 51, No. 809 (1 July 1910), p. 426 Finalment decidint-se per la música en lloc del dret com a carrera, va escriure a la seva mare el 30 de juliol de 1830 explicant-li com veia el seu futur: "La meva vida sencera ha estat una lluita de vint anys entre la poesia i la prosa, o diguem-ne la música i el dret".Jensen, p. 34 La va convèncer perquè demanés a Wieck una avaluació objectiva del seu potencial musical. El veredicte de Wieck va ser que amb el treball dur necessari Schumann podria convertir-se en un pianista destacat en tres anys. Es va acordar un període de prova de sis mesos.Jensen, p. 37
Dècada de 1830 Més tard, el 1830, Schumann va publicar el seu op. 1, un conjunt de variacions de piano sobre un tema basat en el nom de la seva suposada dedicatòria, la comtessa Pauline von Abegg (que gairebé segurament era producte de la imaginació de Schumann).Geck, p. 62; and Jensen, p. 97 Les notes ABEGG, interpretades en tempo de vals, conformen el tema en què es basen les variacions.Taylor, p. 72 L'ús d'un criptograma musical es va convertir en una característica recurrent de la música posterior de Schumann.Hall, p. 1125 El 1831 va començar lliçons d'harmonia i contrapunt amb Heinrich Dorn, director musical del teatre de la cort saxona,Jensen, p. 64 i el 1832 va publicar el seu op. 2, (Papallones) per a piano, una peça programàtica que representa uns germans bessons, un somiador poètic i l'altre realista mundà, tots dos enamorats de la mateixa dona en un ball de màscares.Taylor, p. 74 Schumann ja considerava que tenia dues facetes distintes en la seva personalitat i art: va anomenar el seu jo introspectiu i pensatiu "Eusebius" i l'alter ego impetuós i dinàmic "Florestan".Dowley, p. 46 Revisant un primer treball de Chopin el 1831, va escriure:
esquerra|miniatura|Neue Zeitschrift fur Musik del 1834