Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques.
Hi ha hagut pocs estudis de Tomàs d'Aquino com a personatge històric, en part per l'interès de l'Església de presentar-lo com a personatge atemporal. Se sap que estudià amb Albert el Gran, i que aquest influí notablement el seu pensament. Tomàs d'Aquino ensenyà a Roma, Bolonya i Nàpols.
Tomàs d'Aquino rebé també influències destacables de Plató (tot i que volia mostrar més aviat un aristotelisme, hi ha una petja platònica en el seu pensament), Agustí d'Hipona, i també Averrois i Maimònides, que prenia com a autoritats. Pel que fa a aquest punt, s'observen moltes similituds entre la Guia de perplexos, de Maimònides, i la Summa contra Gentiles, de Sant Tomàs, en la necessitat d'imposar un cert ordre davant dels desorientats.
Les seves obres més importants foren la Summa Theologica, que quedà inacabada, on feu diversos comentaris a la filosofia d'Aristòtil, la Summa contra Gentiles, ja esmentada, on s'elabora una defensa (apologètica) de la fe cristiana en contra dels musulmans, i el De ente et essentia, un opuscle.
Els primers anys i el desig d'esdevenir dominicà (1225-1244) Tomàs d'Aquino va néixer cap al 1225, era fill del comte Landulf del castell d'Aquino a Roccasecca al Regne de Sicília, actualment al Laci. A través de la seva mare, Teodora, comtessa de Theate, Tomàs d'Aquino estava relacionat amb la dinastia imperial dels HohenstaufenSchaff, p. p. 422. El germà de Landulf, Sinibald, va ser abat de l'abadia de Monte Cassino, el monestir benedictí més antic. Mentre que la resta del germans va seguir la carrera militar,Hampden, La vida, p. 14. la família va destinar Tomàs d'Aquino a seguir el seu oncle a l'abadia,Stump, Sant Tomàs d'Aquino, p. 3. una trajectòria habitual per al fill menor d'una família de la noblesa del sud d'Itàlia.
Amb cinc anys, Tomàs va començar la seva educació primària a Monte Cassino però, després del conflicte militar que va esclatar entre l'emperador Frederic II i el papa Gregori IX, els benedictins foren foragitats de Monte Cassino el 1239. Aleshores Landulf i Teodora varen inscriure Tomàs al Studium generale (universitat), recentment establert per Frederic a Nàpols.Davies,Sant Tomàs d'Aquino: An Introduction, p. 1/2 Va ser aquí on Tomàs d'Aquino, probablement, va contactar amb el pensament d'Aristòtil, Averrois i Maimònides, tots els quals influirien en la seva filosofia teològica.Davies, Sant Tomàs d'Aquino: Introducció, p. 2 També va ser durant el seu estudi a Nàpols que Tomàs va tenir la influència de Joan de Sant Julià, un predicador dominic de Nàpols que va formar part activa del reclutament de seguidors devots de l'orde dels dominics.Hampden, La vida, p. 21-22. En aquesta institució, el seu mestre d'aritmètica, geometria, astronomia i música va ser Petrus de Iberni.Grabmann, Martin. Tomàs d'Aquino: la seva personalitat i el seu pensament.(Kessinger Publishing, 2006), p. 2.
El Castell de Monte San Giovanni Campano |miniatura|esquerra
Als dinou anys, Tomàs va decidir unir-se a l'Orde dels Dominics. Aquesta decisió no va agradar gens a la seva família, que esperava que es convertís en un monjo benedictí.Collison, Diane, i Kathryn Planta. Cinquanta Grans Filòsofs.2a ed. New York: Routledge, 2006. En un intent d'evitar la interferència de Teodora en la decisió d'Aquino, els dominics varen pensar de traslladar Tomàs a Roma i més tard a París.Hampden, La vida, p. 23. En el seu camí cap a Roma, els seus germans, seguint instruccions de Teodora, es van apoderar d'ell mentre bevia d'una font i el van portar de tornada als seus pares al castell de Monte San Giovanni Campano. Va estar detingut durant dos anys a la casa familiar al Monte San Giovanni i a Roccasecca en un intent d'impedir que prengués l'hàbit dominicà i per forçar-lo a renunciar a la seva nova aspiració. Les preocupacions polítiques van impedir que el papa ordenés l'alliberament de Tomàs fent més llarga la detenció,Hampden, La vida, p. 24. una detenció sota la tutela de les seves germanes durant la qual va poder comunicar-se amb els membres de l'orde dominic. Els membres de la família es desesperaven en no poder dissuadir Tomàs, que va seguir decidit a unir-se als dominics. Fins i tot dos dels seus germans varen contractar una prostituta per seduir-lo, però ell la va allunyar, brandant un tió. Segons la llegenda, aquella nit, dos àngels se li van aparèixer mentre dormia, reforçant la seva determinació de romandre celibatari.Hampden, La vida, pàg. 25. El 1244, car tots els seus intents de dissuadir Tomàs havien fracassat, Teodora va tractar de salvar la cara, organitzant l'escapada de Tomàs d'Aquino de nit i per la finestra. En la seva ment, una escapada secreta era menys perjudicial que una rendició oberta als dominics. Tomàs d'Aquino va ser enviat primer a Nàpols i després a Roma per reunir-se amb Johannes von Wildeshausen, el Superior General dels Dominics.Hampden, La vida, p. 27-28.
París, Colònia, Albert Magne, i la Primera Regència a París (1245-1259) El 1245, Aquino va ser enviat a estudiar a la Facultat d'Arts de la Universitat de París, on probablement va coincidir amb el dominic Albert Magne,Healy, El teòleg, pàg. 2. a la càtedra de teologia del Col·legi dels Jacobins, a París.Hampden, La vida, pàg. 33. Quan Albert va ser enviat pels seus superiors a ensenyar al nou Studium generale a Colònia el 1248, Aquino el va seguir, declinant l'oferta del papa Innocenci IV per a ser l'abat dominic de Monte Cassino. Albert va designar al studentium magister reticent Aquino. Després de fracassar en la seva primera disputa teològica, Albert, profèticament, va dir: "Nosaltres l'anomenem el bou mut, però en el seu ensenyament un dia produirà un bramul que se sentirà a tot el món".
Tomàs d'Aquino va ensenyar a Colònia com a professor aprenent (baccalaureus biblicus), instruint els estudiants en els llibres de l'Antic Testament i en l'escriptura Expositio super Isaiam ad litteram (Comentari literal sobre Isaïes), Postilla super Ieremiam (Comentari sobre Jeremies) i Postilla super Threnos (Comentari sobre les lamentacions).Stump, Sant Tomàs d'Aquino, pàg. XVI. Posteriorment, el 1252 va tornar a París per cursar el mestratge en teologia. Va donar conferències sobre la Bíblia com a professor aprenent, i en passar a ser un baccalaureus Sententiarum (llicenciatura de sentències)Davies, El pensament, pàg. 5. dedicant els seus tres últims anys d'estudi a fer comentaris sobre les sentències de Pere Llombard. Al primer dels seus quatre llibres de síntesi teològica, Tomàs d'Aquino va compondre un extens comentari de les Sentències anomenat Scriptum super libros Sententiarium (Comentari de les Sentències). A més dels seus escrits magistrals, va escriure De ente et essentia (L'ésser i l'essència) per als seus companys dominicans de París.
La primavera de 1256 Aquino va ser nomenat mestre regent en teologia a París i un dels seus primers treballs en assumir aquest càrrec fou Contra impugnantes Dei cultum et religionem (contra els que ataquen el culte de Déu i la religió), defensant els ordes mendicants, que havien estat atacades per Guillem de Saint-Amour., pàg.5 Durant el seu mandat entre 1256-1259, Tomàs va escriure nombroses obres, incloent: Questiones disputatae de veritate (qüestions disputades sobre la veritat), un recull de vint-i-nou preguntes sobre els aspectes controvertits de la fe i la condició humanaStump, Sant Tomàs d'Aquino, pàg. 4. preparat per als debats de la universitat pública que va presidir en quaresma i advent;Davies, Sant Tomàs d'Aquino: Introducció, pàg. 3-4. Quaestiones quodlibetales (Qüestions quodlibetals), un recull de les seves respostes a les preguntes que li plantejava la comunitat acadèmica; i dos més amb comentaris sobre les obres del filòsof del Boeci: Expositio super librum Boethii De trinitate (Comentari sobre el De Trinitate de Boeci) i Expositio super librum Boethii De hebdomadibus (Comentari sobre el De hebdomadibus de Boeci).Stump, Sant Tomàs d'Aquino, pàg. XVII. Al final de la seva regència, Sant Tomàs d'Aquino va treballar en una de les seves obres més famoses, Summa contra Gentils.Davies, Sant Tomàs d'Aquino: Introducció, pàg. 5.
Nàpols, Orvieto, Roma i Santa Sabina (1259-1269) Al voltant de 1259, Tomàs va tornar a Nàpols, on va viure fins que va arribar a Orvieto al voltant de setembre de 1261. En Orvieto, va ser nomenat lector conventual, al front de l'educació dels frares que no podien assistir a un Estudi General. Durant la seva estada a Orvieto, Tomàs d'Aquino va completar la seva Summa contra gentils, i va escriure el Catena Aurea (La Cadena d'Or).Healy, Theologian, pàg. 4. També va escriure la litúrgia de la recent creada festa del Corpus Christi i va produir obres per al papa Urbà IV relatives a la teologia de l'Església Ortodoxa Grega la teologia, com ara, Contra errores Graecorum. El 1265 els dominics li varen ordenar per establir un Studium generale de l'Orde a Roma, al priorat de Santa Sabina, el que va fer de 1265 fins que va ser reclamat per tornar a París el 1268. Va ser a Roma on Tomàs d'Aquino va començar la seva obra més famosa, Summa Theologica, i va escriure una sèrie d'altres obres com el seu inacabat Compendium Theologiae and Responsio ad fr. Ioannem Vercellensem de articulis 108 sumptis ex opere Petri de Tarentasia (Resposta a fra Joan de Vercelli en relació als 108 articles del treball de Pere de Tarentaise). En la seva posició com a cap de Studium, va dur a terme una sèrie d'importants disputes en el poder de Déu, que va compilar en el seu De potentia.
La Segona Regència a París (1269-1272) miniatura|Super Physicam Aristotelis, 1595 El 1268 l'orde dominic va assignar Aquino com a regent de la Universitat de París per segona vegada, una posició que va mantenir fins a la primavera de 1272. Part de la raó d'aquest sobtat canvi de destinació sembla haver sorgit de l'aparició de l'averroisme o "aristotelisme radical" a les universitats. En resposta a aquests mals percebuts, Tomàs va escriure dues obres, una d'elles De unitate intellectus, contra Averroistas (Sobre la unicitat de la intel·ligència, en contra dels averroistes) en el qual acusava l'averroisme de ser incompatible amb la doctrina cristiana.Stump, Sant Tomàs d'Aquino, pàg. 10-11. Durant la seva segona regència, va acabar la segona part de la Summa i va escriure De virtutibus i De aeternitati mundi, l'última d'elles dedicada a la controvèrsia averroista i aristotèlica de l'existència eterna de l'univers.Stump,Sant Tomàs d'Aquino, pàg. 11.
Les disputes amb alguns franciscans importants com Bonaventura de Bagnoregio i John Peckham varen fer la seva segona regència molt més difícil i problemàtica que la primera. Un any abans que Tomàs d'Aquino tornés a assumir la regència, a les disputes de 1266-67 a París, el mestre franciscà Guillem de Baglione va acusar Tomàs d'Aquino d'encoratjar als averroistes, anomenant-lo el "líder cec dels cecs". Tomàs d'Aquino va anomenar a aquestes persones murmurantes (rondinaires). En realitat, Sant Tomàs d'Aquino estava profundament preocupat per la propagació de l'averroisme i es va enfurismar quan va descobrir Siger de Brabant ensenyant interpretacions averroistiques d'Aristòtil als estudiants de París.Tomàs d'Aquino, lector, pàg. 9-11.