Ucraïna (en ucraïnès: ; TR: Ukraïna/Ukrajina; ) és un estat de l'Europa de l'Est. Afronta amb Belarús al nord, amb Rússia al nord-est i a l'est, amb la mar d'Azov i la mar Negra al sud, amb Romania i Moldàvia al sud-oest, i amb Hongria, Eslovàquia i Polònia a l'oest. La mar Negra també separa Ucraïna de Geòrgia, Turquia i Bulgària, així com Romania i Rússia, ja esmentats com a fronterers per terra.
Etimologia Ucraïna (, Ukraïna) prové de kraïna, paraula d'arrel eslava que significa 'país' o 'territori', més el prefix "u-", que significa 'dins'. Per tant, la paraula significaria 'dins del territori'. En temps de l'Imperi Rus i en època soviètica, es va propagar la lectura errònia de l'etimologia com a significant 'territori fronterer'. En ucraïnès modern, "" (kraïna o kraiína) significa 'país'. Abans, Ucraïna era coneguda com el país de la Rus, Rus de Kíev, o Petita Rússia, i en la literatura occidental com a Rutènia.
Història
Edat mitjana L'actual territori que forma Ucraïna va ser la part meridional del primer estat eslau oriental: el Principat de Kíev o Rus de Kíev (en antic eslau oriental: ; en ucraïnès modern: , transcrit: Kýiivska Rus; en grec antic: , transcrit: Rossia); —1240). La seva capital era Kíev. Fins avui dia, en l'àmbit científic, no hi ha una única teoria sobre la fundació de l'estat de Rus' de Kíev. D'acord amb la Crònica Primària (ca. 1113), la ciutat de Kíev va ser fundada pels germans Kyi, Xek, Khòriv i la germana Lýbid, i aquesta ciutat va esdevenir capital del futur estat de Kíev. D'acord amb la teoria "normandista", sobre aquesta base, els varegs (un poble viking procedent dels territoris de la Suècia actual) Askold i Dir, enviats pel governant de Nóvgorod, Riurik, agafen el control de la ciutat de Kíev. Aquests després són deposats pel príncep Oleh, també vareg. Amb el temps, els varegs van ser assimilats per la població eslava local, el poble ruteni, l'antic nom que rebien els ucraïnesos (o protoucraïnesos). Durant els segles i , el territori ucraïnès es va convertir en l'estat més important d'Europa i es va forjar la identitat ucraïnesa que ha perdurat fins a l'actualitat. miniatura|principats eslaus orientals medievals Originàriament, el terme rus feia referència a tots els principats eslaus orientals procedents de Kíev, però a causa de les disputes internes i de les intrusions dels mongols i els tàtars, començaren a definir-se les tres grans branques dels eslaus orientals: russos (que es deien muscovites), amb el centre a Vladímir (posteriorment Moscou), ucraïnesos al voltant de Kíev i als principats de Galítsia i Volínia (aquests últims dos unificats el 1199 en un estat que durà fins al 1340 i després ocupats per Polònia i altres estats), i belarussos als principats de Polèsia (en llatí: ; belarús: , transcrit: Palièssie; en ucraïnès: , Políssia; en rus: , Polèssie) i Minsk, Smolensk i Pinsk.
A mitjan , els lituans aprofitaren la debilitat dels tàtars i van començar a ocupar el principat. Posteriorment, Polònia i Lituània s'uniren en un estat, la Confederació de Polònia i Lituània i els territoris ucraïnesos van quedar subjectes a la dominació polonesa.
Renaixement, època moderna miniatura|territoris controlats pels cosacs ucraïnesos al segle XVIII Ja a mitjan , els serfs ucraïnesos que van fugir de Polònia crearen un estat independent al centre del país, donant origen als cosacs i Hetmanat. El 1775, els cosacs ucraïnesos van ser destruïts pel govern rus, i la majoria de la població d'Ucraïna es va convertir en serfs. Tots els arxius i armes dels cosacs que són testimoni de la història d'Ucraïna als segles - es van guardar al Fort Santa Elisabet, d'on marxaven les tropes que van destruir l'últim Sitx (fortificacions cosaques), i el seu darrer líder, Petro Kalnyshevskyi, va morir a la presó en un racó remot de Rússia.
També es va dur a terme una política agressiva de russificació: a les terres ucraïneses sota control rus, estava oficialment prohibit utilitzar la llengua ucraïnesa, utilitzar-la per a qualsevol propòsit i ensenyar-la. Després de les particions de Polònia de finals del entre Prússia, l'Imperi d'Àustria i l'Imperi Rus, la Ucraïna occidental va quedar sota la dominació austríaca i després austrohongaresa, mentre que l'oriental en va romandre sota la russa. miniatura|territori ètnic de residència dels ucraïnesos A les terres ucraïneses occidentals sota el control dels estats europeus, els ucraïnesos tenien més llibertat en la vida política i cultural, per això hi van sorgir els primers partits polítics ucraïnesos, mentre que a Rússia estava prohibit. Les autoritats russes no van reconèixer en absolut l'existència d'una nació ucraïnesa separada.
Durant aquest període, comença a revifar la consciència nacional en un procés paral·lel a la Renaixença catalana. Després de la Guerra d'Independència d'Ucraïna del 1917, Ucraïna va assolir una breu independència en dos estats: la República Popular d'Ucraïna Occidental i la República Popular d'Ucraïna, units el 1920. La Guerra d'Independència d'Ucraïna fou una sèrie de conflictes que van implicar a diversos adversaris, i es van estendre entre 1917 i 1921, donant lloc a l'establiment i desenvolupament d'una república d'Ucraïna. El 1922, però, l'estat torna a ser dividit, aquesta vegada entre Polònia i la Unió Soviètica. La part soviètica va ser una de les repúbliques fundadores d'aquest estat sota el nom de República Socialista Soviètica d'Ucraïna. miniatura|un dels monuments a les víctimes de l'Holodomor i la repressió soviètica, erigit després de la independència d'Ucraïna Durant els anys més durs de la Unió Soviètica sota Stalin, s'hi van dur a terme moltes purgues; entre aquestes, la purga dels intel·lectuals ucraïnesos (escriptors, artistes, músics, actors, etc., capdavanters). D'aquest episodi, se'n diu Renaixença afusellada (розстрі́ляне Відро́дження, rozstríliane Vidródjennia, anys 20 i 30). Coincidint amb això, hi ha l'episodi del genocidi ucraïnès anomenat Holodomor (Голодомо́р, 1932-33), una fam artificial creada pel règim de Stalin, en què tots els aliments foren trets del país per soldats i les fronteres tancades. Hi van morir milions de persones.
Segona Guerra mundial El 1939, la Ucraïna polonesa fou ocupada per la Unió Soviètica, però el règim estalinista era tan repressiu, que quan l'Alemanya nazi envaeix l'URSS el 1941 en què va tenir lloc el setge de Kíiv, certs ucraïnesos (essencialment a l'oest del país) van acollir la Wehrmacht com a exèrcit alliberador. El 22 de juny de 1941, l'organització dels nacionalistes ucraïnesos va proclamar la independència d'Ucraïna a Lviv, refusada per Alemanya, la qual comença la repressió contra l'organització: mata o deté els seus dirigents i es formà l'Exèrcit insurgent ucraïnès, una xarxa de resistència nacionalista per lluitar contra els ocupants. miniatura|edificis residencials destruïts a Kíev Durant els anys d'ocupació i guerra, la comunitat jueva, molt nombrosa a Ucraïna, va ser exterminada i la política de terra cremada duta a terme pels dos bàndols va deixar el país en ruïnes. Els col·laboracionistes es van introduir sobretot en les forces de policia, l'Exèrcit d'alliberament ucraïnès, els Hiwis, i la 14a Divisió Waffen SS de Granaders, i uns 180.000 voluntaris que servien amb unitats escampades per tot Europa, que l'abril de 1945 s'incorporaren a l'Exèrcit Nacional d'Ucraïna, de curta durada, comandat pel general Pavlo Shandruk, i dissolt el maig del 1945.
Guerra Freda El 1954, la regió de Crimea va ser transferida a Ucraïna per decisió personal de Khrusxov.
Independència Després de molts segles de dominació estrangera, el 25 d'agost del 1991 –poc després del cop d'estat fracassat de l'URSS– el Parlament ucraïnès va declarar la independència, decisió que va ser ratificada l'1 de desembre mitjançant un referèndum popular. Unes setmanes després va passar a formar part de la CEI, una institució amb poca efectivitat que vol mantenir els lligams econòmics amb Rússia. Tot i ser membre fundador de la CEI, avui dia Ucraïna ja no n'és un veritable membre, i hi manté només l'estatus de "membre participatiu".
Ucraïna fou considerada, inicialment, una república amb condicions econòmiques més favorables que la resta d'estats de l'antiga URSS. Tot i així, el país va experimentar una recessió econòmica més profunda que la resta de repúbliques. Durant la recessió, Ucraïna va perdre el 60% del PIB entre 1991 i 1999, i va patir taxes d'inflació superiors al 1.000%. Insatisfets amb les condicions econòmiques, així com amb el crim i la corrupció, els ucraïnesos van protestar i organitzaren diverses vagues.
Tercera potència nuclear en el moment de la dissolució de l'URSS A l'arsenal militar ucraïnès l'any 1994 s'hi comptaven entre 1.800 i 1.900 caps nuclears, com a part de l'herència de l'URSS, la qual cosa convertia Ucraïna de facto en la tercera potència nuclear del món. En comparació, Rússia en tenia uns 30.000, els Estats Units uns 10.000, i la quarta potència nuclear, França, uns 500.
El cost de mantenir aquest arsenal era, però, inassumible per a la nova república. Rússia el va anar traslladant al seu territori amb la promesa de no fer-lo servir contra Ucraïna. El president d'Ucraïna, Leonid Kravtxuk, davant les crítiques d'una part de la població que no volia perdre'l, va declarar en aquells moments que “mantenir les armes amb seguretat ens hauria costat entre 10.000 i 30.000 milions de dòlars”.
El desarmament ucraïnès es va pactar en una reunió a Moscou entre Borís Ieltsin, president rus; el dels Estats Units, Bill Clinton; i Kravtxuk. El gener del 1994 es va acordar que tots els caps nuclears ucraïnesos s'enviarien a Rússia, a canvi de compensacions econòmiques. Els Estats Units van oferir 175 milions de dòlars en ajudes i Rússia un intercanvi de caps nuclears per diners i combustible per a les centrals nuclears. El desmantellament de l'arsenal nuclear ucraïnès es va completar el 1996.
Nova Constitució L'any 1994, el president Kravtxuk va acordar avançar les eleccions presidencials, en les quals va perdre el càrrec davant l'anterior primer ministre del país, Leonid Kutxma.
Durant les dues legislatures de Kutxma, l'economia ucraïnesa es va estabilitzar i des del 2000 ha gaudit d'un creixement econòmic constant, amb una mitjana anual aproximada del 7%, una de les majors taxes de creixement tant a Europa com arreu del món. L'any 1996 fou aprovada una nova constitució, que va establir un règim semipresidencial i va dotar Ucraïna d'un sistema polític estable. Malgrat això, Kutxma fou criticat per excés de poder, corrupció, transferència de propietats públiques a mans d'oligarques afins, atacs a la llibertat d'expressió i frau electoral.
Revolució Taronja
miniatura|Per defensar els seus drets democràtics, van viatjar a la capital centenars de milers d'ucraïnesos de tot el país, protestant al carrer enmig del fred de l'hivern L'any 2004, Víktor Ianukòvitx, aleshores primer ministre, fou declarat guanyador de les eleccions presidencials, manipulades segons els observadors internacionals que hi havia presents. L'escrutini va causar un clam popular en suport del candidat de l'oposició, Víktor Iúixtxenko, que va encapçalar la pacífica Revolució Taronja contra els resultats. Aquesta revolta impulsà Víktor Iúixtxenko i Iúlia Timoixenko al poder, deixant Ianukòvitx en l'oposició.
Post-Revolució Taronja