Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (o Haendel) (Halle, 23 de febrer de 1685 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya, considerat una de les figures cimera de la música del Barroc i un dels compositors més influents de la música occidental i universal. En la història de la música, és el primer compositor en haver adaptat i enfocat la seva música per a satisfer els gustos i necessitats del públic, en comptes dels de la noblesa i dels mecenes, com era habitual.
Considerat el successor i continuador de Henry Purcell, va marcar tota una època en la música anglesa. És el primer gran mestre de la música basada en la tècnica de l'homofonia i el més gran dins de l'àmbit dels gèneres de la opera seria italiana i l'oratori anglès.
El seu llegat musical, síntesi dels estils alemany, italià, francès i anglès de la primera meitat del , inclou obres en pràcticament tots els gèneres de la seva època, on 43 òperes, 26 oratoris (entre ells El Messies) i un llegat coral són el més excel·lent i important de la seva producció musical. Va influir profundament en altres compositors més tardans, com Gluck, Haydn, Mozart, i Beethoven.
Biografia Família El 1609 es va instal·lar a Halle, a Saxònia, un courer de Breslau, anomenat Valentin Hendel. Es va convertir en un mestre del seu ofici i un burgès de la ciutat. Es va casar amb Anna, filla d'un altre courer anomenat Samuel Beichling d'Eisleben, i va ser succeït en el seu negoci pels seus dos fills grans, Valentin i Christoph, el 1636. El seu tercer fill, Georg, nascut l'any 1622 i el que seria el pare de Georg Friedrich, als vint anys es va casar amb Anna Oettinger, la vídua d'un barber de qui havia estat aprenent, i esdevingué un barber-cirurgià de prestigi que va servir en la cort del ducat de Saxònia-Weissenfels i el marcgraviat de Brandenburg.
Amb aquest matrimoni va tenir tres fills i tres filles, dels quals només dos van viure per créixer. Quan tenia seixanta-dos anys va morir la seva dona, i es va casar amb una dona d'uns trenta anys més jove que ell, Dorothea Taust, filla del pastor de Giebichenstein, un poble de la Saale a poca distància de Halle, on havia estat nomenat cirurgià de districte el 1652. La descendència del segon matrimoni constava de dos fills i dues filles. El fill gran va morir en néixer, i el petit es diria Georg Friedrich.
Infantesa i formació miniatura|esquerra|Casa de Halle on va néixer Händel Georg Friedrich Händel va néixer el 23 de febrer de 1685, quatre setmanes abans que Johann Sebastian Bach, a la ciutat de Halle, situada al ducat de Magdeburg del Sacre Imperi Romanogermànic (actual Alemanya), fill de Georg Händel i Dorothea Taust. La família era benestant encara que mancada d'una tradició musical. El seu pare tenia 63 anys quan va néixer Georg Friedrich. D'acord amb el primer biògraf de Händel, John Mainwaring, «havia descobert tan forta propensió per la música que el seu pare, que sempre havia desitjat que es dediqués a l'estudi del Dret Civil, va tenir raons per alarmar-se. Li va prohibir estrictament que jugués amb qualsevol instrument musical, però Händel va trobar mitjans per aconseguir un petit clavicordi que va transportar en privat a una habitació a la part superior de la casa. S'escapava a aquesta sala constantment quan la família estava dormint». A una edat primerenca, Händel va esdevenir un hàbil intèrpret d'orgue i clavicèmbal. miniatura|esquerra|Estàtua de Händel a Halle Händel i el seu pare van viatjar a Weissenfels per visitar el germanastre de Händel, Carl, o nebot, Georg Christian,Friedrich Chrysander afirma que no era el seu germanastre, sinó que era el seu nebot deu anys més gran, que volia conèixer al seu oncle Georg Friedrich. que servia com a ajudant de cambra per al duc Joan Adolf I.Weissenfels es troba a 34 quilòmetres al sud de Halle; el viatge d'anada devia trigar aproximadament set hores. En aquest viatge, el jove Händel es va asseure al tamboret de l'orgue de l'església del palau, on va sorprendre a tots amb la seva interpretació de l'instrument. Aquesta actuació va ajudar Händel i al duc a convèncer el seu pare perquè li permetés prendre lliçons de composició musical i tècnica del teclat amb Friedrich Wilhelm Zachau, l'organista de la Marienkirche de Halle. Zachau componia la música per als cultes dominicals a l'església luterana i d'ell Händel va aprendre sobre harmonia i contrapunt, la còpia i l'anàlisi de partitures i va aprendre a tocar l'oboè, el violí, el clavicèmbal i l'orgue. Zachau era un músic obert als nous corrents que ell mateix va arribar a plasmar en algunes composicions. Al seu costat, Händel va descobrir tècniques i mètodes de composició que es repetirien constantment a les obres de maduresa i que apareixen ja en unes Àries alemanyes per a tenor, soprano, dos oboès i baix continu compostes en la infantesa. El 1698, Händel va interpretar per a Frederic I de Prússia i es va reunir amb Giovanni Bononcini a Berlín.
Als onze anys, en ocasió d'un viatge a Berlín per conèixer de prop la cort de Frederic I de Prússia, es va guanyar fins a tal punt l'aplaudiment i l'admiració de tothom pel seu domini del teclat, que el rei va pregar al seu pare que el deixés sota la seva protecció per proporcionar-li una formació musical adequada. Però malgrat això, Händel va tornar a Halle per continuar els seus estudis. L'any següent va morir el pare.
Hamburg miniatura|Händel de jove La vida rutinària d'estudi i pràctica de la música no omplia les seves ànsies musicals per més que a vegades comencés a substituir Zachau a l'orgue de l'església i que, el 1702, obtingués un contracte com a organista de la catedral de Halle i s'inscrigués per estudiar dret a la Universitat de Halle. Es creu que va ser en aquesta època quan va conèixer Georg Philipp Telemann, amb qui el va unir una amistat duradora. Finalment, el 1703 va marxar cap a Hamburg, per tocar com a violí segon a l'orquestra d'aquesta ciutat. A Hamburg, que el 1678 havia inaugurat un teatre d'òpera, el primer teatre públic d'Alemanya, coneix la nova forma teatral barroca, nascuda a començament de segle a Florència. Hi va entaular una fructífera amistat amb Johann Mattheson, teòric i historiador de música que es va convertir en professor, introductor en els cercles culturals i alhora alumne de Händel. Acompanyat de Matheson, va fer un viatge a Lübeck per a escoltar l'organista Dietrich Buxtehude.
Reinhard Keiser, en aquell moment director de l'Òpera d'Hamburg, no va saber acceptar l'èxit händelià de la primera òpera, Almira, estrenada el 8 de gener de 1705, i on Händel va donar mostres de la seva gran capacitat per reunir diversos elements, com són les àries italianes, les referències a la cantata alemanya i algun dels motius del mateix Keiser en un conjunt molt homogeni.
Va tenir un duel a espasa amb Matheson, en el qual va estar a punt de perdre la vida, però es va salvar perquè la punta de l'espasa del seu enemic es va trencar en topar amb un botó de la casaca. Poc després, el públic, que no va saber comprendre la transparència orquestral de la qual Händel començava a fer gala, va rebutjar la seva segona òpera, Nero (1705) (actualment perduda), i aquest es va retirar en espera d'ocasions millors. Entretant va compondre algunes sonates, alguns dels concerts per a oboè i part del Klavierbuch aus der Jugendzeit, llibre per iniciar-se als instruments de teclat.
La fallida de Keiser el fa decidir d'abandonar Hamburg i acceptar la invitació de Gastó de Mèdici per viatjar cap a Itàlia. Amb la partida de Händel el 1706 se certifica la defunció del gènere a Alemanya fins a l'aparició de Gluck, Mozart i Haydn, a la segona meitat del segle.
Itàlia El 1706 emprèn un viatge a Itàlia, on va visitar les cases de distingits ciutadans a Roma, Venècia, Florència, Nàpols i Siena. Els seus primers mesos d'estada a Itàlia els va dedicar a l'estudi dels compositors italians de moda: Benedetto Marcello, Giacomo Carissimi o Andrea Gabrieli i el seu nebot Giovanni Gabrieli. La grandiositat harmònica i el sentit dramàtic que anaven impregnant les obres del compositor alemany li van permetre entrar en els cercles musicals romans. El cardenal Colonna li encarregà algunes obres destinades a la Verge i el cardenal Ottoboni, que s'havia envoltat de músics de la talla de Domenico Scarlatti, Arcangelo Corelli o Antonio Caldara, el va rebre en les seves vetllades musicals dels dimecres, per a les quals va compondre algunes obres.
A Florència estrena la cantata Lucrezia. L'any següent va arribar a Roma on va admirar en tota la seva grandesa els cants de l'església catòlica. D'aquesta època daten les anomenades Cantates Romanes, conjunt de cantates influïdes per l'estil italià. De retorn a Florència va representar la seva òpera Rodrigo, que li va reportar, a més d'un gran triomf, el favor de Cosme III de Mèdici, el Gran Duc de Toscana, i de la cantant Vittoria Tarquini. Després va anar a Venècia, considerada en aquella època la metròpoli musical d'Itàlia, que posseïa quinze teatres d'òpera: allí va conèixer al príncep de Hannover, Ernst August, i el duc de Manchester, ambaixador d'Anglaterra, que l'animà a fer un viatge a aquest país i establir-se a Londres.
Amb una gran popularitat, tornà a Roma el 1708, i el marquès Ruspoli el relacionà amb l'aristocràcia i la intel·lectualitat de la ciutat. Allí, a l'anomenada «Acadèmia de l'Arcàdia», va conèixer els futurs pontífexs Climent XI, Innocenci XIII, Climent XII i Benet XIII, molts cardenals, els prínceps de Baviera i Portugal i la reina de Polònia. Entre els músics conegué Alessandro Scarlatti, amb el fill del qual, Domenico, va conrear una gran amistat, Arcangelo Corelli, Bernardo Paquini, etc. En aquesta època va compondre les Cantates italianes, que es van popularitzar ràpidament (una d'elles, Armida Abbandonata, va ser copiada per Johann Sebastian Bach), i els oratoris La Resurrezione i The Triumph of Time and Truth.
Aquell mateix any va marxar cap a Nàpols amb Scarlatti, on va rebre el nomenament de primer organista de la Capella Reial, i més tard el de director (1709). També va ser designat mestre al conservatori dels Poveri di Gesù Cristo. Aquesta ciutat era, en germen, la seu de la nova escola operística cridada a renovar el gènere al llarg del . Acollit amb grans honors, va rebre l'encàrrec de compondre una cantata per al casament del duc d'Alvito, Aci, Galatea e Polifemo.
Hannover Deixà Nàpols, i va representar a Venècia la seva òpera Agrippina, que va ser càlidament aplaudida i elogiada. Quan Händel semblava decidit a quedar-se a la ciutat dels canals per treure el màxim profit del seu èxit, el 1710 va rebre la temptadora oferta d'ocupar la plaça de mestre de capella de la cort de Hannover. Però la seva inquietud el va obligar a demanar una llicència per anar a Londres, on va ser presentat a la reina Anna. Immediatament se li va encarregar la composició d'una òpera, Rinaldo, que va estar acabada en dues setmanes i duta a escena el 14 de febrer de 1711, amb gran èxit que va permetre al compositor reincorporar-se al seu càrrec de Kapellmeister a Hannover amb la seguretat d'haver conquerit l'estimació de la ciutat que aviat seria la seva per la resta dels seus dies. De retorn a Hannover va escriure els concerts per a oboè, sonates per a flauta, lieder i cantates alemanyes amb poesies de Barthold Heinrich Brockes (Brockes-Passion).
Londres miniatura|Casa de Händel a Londres, al 25 Brook Street