Bula d'Avall o Bula de Terranera, modernament Bulaternera (en francès Bouleternère) és un poble de 906 habitants, cap de la comuna rossellonesa homònima, a la Catalunya del Nord.Becat, 2015.
La dita diu: "A Bula ho fan dos cops" en referència a llur processó.
Etimologia Per Joan Coromines la denominació és Bula de Terranera, Bula Terranera o Bula d'Avall. Explica que bula apareix sovint a la Catalunya del Nord com a topònim associat a valls o cursos d'aigua. Després d'una llarga reflexió associa el topònim a una arrel sorotàptica, preromana d'origen indoeuropeu, bula, associada a la forma també indoeuropea que dona pas a la forma llatina gǔla (la que dona el català gola), amb un significat que s'ajusta a les valls tancades i muntanyenques on s'aplica. La segona part del topònim, ternera, prové de l'indret on es va formar el poble, caracteritzat per la foscor del sòl; així, de Bula de Terra Nera (nera~negra), va evolucionar fins a esdevenir Bulaternera.Coromines 1994.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Bulaternera en el Rosselló El terme comunal de Bulaternera, de 106.300 hectàrees d'extensió, és situat a la comarca del Riberal de la Tet, al nord-oest de la dels Aspres, a l'extrem de ponent de la comarca del Rosselló. És al límit amb la comarca del Conflent, en una zona de relleu bàsicament pla, però que inclou la petita carena que separa el Rosselló del Conflent i els darrers contraforts dels Aspres, com les Crestes de Montjuïc, el Serrat del Ginebre i la Quera. Precisament el límit amb el Conflent és el Coll de Terranera (Terra Negra), que dona part del nom del poble. Tanmateix aquest coll, pròpiament, és en terme de Rodès. Dos terços del terme són en els contraforts dels Aspres, i un terç al Riberal.
Curiosament, el terme de Bulaternera no acaba d'arribar a tocar la llera de la Tet més que a l'extrem nord-oest, justament a la sortida de les Gorges de la Guillera: a la resta, l'en separa una llenca del terme d'Illa que ressegueix tota la riba dreta del riu. Aquest terme es vertebra a partir de la vall del Bulès en el Riberal, és a dir, una vall ampla i plana, en zona de dipòsits al·luvials. Just en arribar al poble, el Bulès canvia sobtadament de direcció i es decanta cap a llevant.
La major part dels límits del terme comunal són del tot arbitraris, és a dir: no segueixen accidents naturals. Tan sols en tres punts sí que ho fa: a l'extrem nord-oest del terme, un tram de 450 metres del curs de la Tet fa de termenal entre Bulaternera i Illa. A llevant, en alguns trams són suaus carenes les que marquen el termenal, però la major part són arbitràries. Al límit sud-est del terme és la carena que arrenca del Coll de la Llosa, a 584,1 m alt, i baixa cap al sud-oest pel Còrrec de la Salvetat fins al riu Bulès. Al sud-oest, una carena separa el terme de Bulaternera del de Bula d'Amunt. Aquesta carena puja dels 225,1 m alt a la llera del Bulès, i puja cap a l'oest, decantant-se lleument cap al sud-oest, fins als 618,1, al termenal de Bulaternera, Bula d'Amunt i Rodès.
El límit occidental, termenal amb Rodès i amb la comarca del Conflent, és la major part arbitrari; només en alguns trams segueix carenes no gaire acusades, a més de fer algunes pujades i baixades. Dels 618,1 inicials, va davallant fins al Roc Vaquer, a 378,4 m alt, travessa el Còrrec de Montjuïc entre 268,2 i 264,8 (fa de termenal uns 80 metres), i puja a una suau carena que separa Rodès de Bulaternera, passa just a llevant del Coll de Terranera, i segueix cap al nord fins que va a cercar la llera de la Tet a 229,9 m alt.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Bulaternera miniatura|esquerra|upright=.6|Torre de la Ruta miniatura|Vila de Bulaternera Està situat a l'esquerra del Bulès, al bell mig de la plana d'aquest sector del Riberal. És l'únic nucli de població agrupat actual del terme. El nucli vell, situatLa cellera de Bulaternera en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem sud-oriental del poble actual, prové d'una antiga cellera al voltant de l'església parroquial de Sant Sulpici de Bulaternera i del seu cementiri, actualment plaça pública. En el nucli antic hi ha també les restes del Castell de Bulaternera i les de la primitiva església parroquial, dedicada a Santa Maria. El conjunt del poble vell estava fortificat. S'hi conserven les torres de la Plaça i del Bàsquet, o de la Carretera de Bula d'Amunt. Dins d'aquest nucli vell es conserven els porxos que acollien el mercat local: la Portalada, o Porxo del Molí, i el Porxo de la Placeta. A part de l'església parroquial de Sant Sulpici, al poble hi ha l'Oratori de Sant Marc i el de Sant Cristòfol, i hi havia hagut l'Oratori de Nostra Senyora del Congost, a la Placeta.
L'Oratori de Sant Marc és a la zona més alta del vilatge, ran de la vella Travessa de Serrabona. Fou inaugurat el 1962, dotat d'una nova escultura de sant Marc, després que un esllavissament demolís l'antic (construït a principis del segle XX). El de Sant Cristòfol fou construït el 1974 per la família Adroher al Camp de la ruta, ran de la carretera antiga 116, o Camí Ral, prop del cementiri nou del poble.
miniatura|Centre de la part alta de Bulaternera Aquest nucli vell, anomenat Cellera o Carrer del Pati, començà a créixer formant els primers barris, enganxats al nucli primigeni: la Cantonada del Molí, el Carrer de la Placeta, la Coma, o Carrer de la Coma, el Coronell, o Carrer del Coronell, la Costa, o Carrer de la Costa, la Font d'Amunt, o Carrer de la Font d'Amunt, l'Oliveda, el Quintà, o Carrer del Quintà, el Palau, o Carrer del Palau, la Plaça i Ripoll. Més endavant, ja a darreries del i principis del , es van desenvolupar urbanitzacions com les anomenades Catalunya, la Cité du Canigou, o Cité Loucheur, el Clos dels Aspres, les Feixes, la Sardana i el Solà, eixamplant notablement el nucli urbà.
Sant Nazari de Barbadell L'antic poble de Barbadell, del qual només queda la seva església de Sant Nazari, és al sud-oest del poble de Bulaternera, en els primers contraforts dels Aspres quan s'emprèn l'antic camí de Serrabona. És a l'esquerra del Bulès, a l'espai entre aquest riu i la carretera, que fa una forta inflexió cap a ponent per tal de guanyar alçada.
Santa Anna (abans, Santa Maria) del Congost miniatura|Santa Anna del Congost L'església de Santa Anna del Congost, antigament de Santa Maria i habitualment anomenada només de Santa Anna, és una capella aïllada situada al nord-oest del terme, un quilòmetres a l'oest del poble, en un espai entre la carretera N - 116 i la via del ferrocarril. Pren el nom del proper congost de les Gorges de la Guillera.
Castell de Marsugà A la zona de llevant de l'actual terme de Bulaternera hi havia hagut el Castell de Marsugà, actualment desaparegut.
Els dòlmens del terme En el terme de Bulaternera hi ha diversos dòlmens, que han rebut noms diversos, segons qui els ha estudiats: el Dolmen de les Rieres, o del Camp Gran II, o de Marsugà Dellà, o de Castellars, i el Dolmen del Coll de la Llosa, o de Casafabre, situat damunt del triterme de Bulaternera amb Casafabre i Sant Miquel de Llotes. Alguns autors, a més, situen a Bulaternera el Dolmen de les Molleres, o del Camp Gran I, en realitat pertanyent al terme de Sant Miquel de Llotes.
Els masos del terme Les construccions isolades del terme de Bulaternera són les següents: la Cabana del Reguer, el Casot de l'Alemany, el Casot d'en Socàs, els Casots (els Escatllars), la Gara, el Mas de la Quera i el Mas Saunier, abans Mas Teix. Alguns són actualment en ruïnes, com el Cortal del Noguer de la Cabridau i el Mas Vernós, abans Vernoles. Alguns, encara, són noms antics, en desús, com el Cortal de Pere Blanc. Casos a part, també construccions aïllades, són el Cementiri, la Melba Cooperativa Frutícola, el dolmen anomenat la Llosa, l'Oratori del Coll de Canoetes i el Pou de Gel.
Hidrografia En el terç inferior, septentrional, del terme, els cursos d'aigua són canals d'irrigació, entre els quals es troben l'Agulla del Camí de l'Ermita, la de la Font del Bulès, la de les Feixes, la de les Garrigues, la de les Garrigues Altes, la de les Garrigues Baixes, la del Prat, la dels Gravars, la dels Horts, la dels Nerets, la del Tixador, la d'en Barboteu, la d'en Llença, la d'en Ricó, l'Agulla Primera de les Momines, l'Agulla Segona de les Momines, la Branca del Mas Saunier de l'Agulla de les Feixes, la Branca dels Gravars de l'Agulla de les Feixes, el Rec de les Horts, el Rec o Branca de les Aucelles, el Rec o Branca de les Hortes, el Rec de les Hortes i Aucelles, el Rec de Corbera, la Resclosa del Rec de les Aucelles, la Resclosa d'Amunt, el Sifó de la Branca de les Hortes, el del Rec de les Aucelles, l'Ullal del Camí de l'Ermita, el de la Font del Bulès, el de les Feixes, el de les Garrigues Altes, el de les Garrigues Baixes, el del Prat, el del Prim, el dels Horts, el dels Nerets, el del Tixador, el d'en Barboteu, el d'en Llença, el d'en Ricó, el Primer de les Momines i el Segon de les Momines.
La part muntanyosa del terme conté tot un seguit de còrrecs, la major part afluents del Bulès: Còrrec de la Salvetat, de les Solanes, dels Quatre Cònsols, amb el Còrrec del Vernós, de les Portelles, de Sant Nazari, amb els còrrecs de la Font del Querar i de la Font Rovellosa, de la Quera, de Samt Joan, de Terralba, amb els còrrecs de Montjuïc i de la Picassa, i el de Vinya Borbona.
Hi ha algunes fonts, a Bulaternera: la Font del Còrrec de Sant Joan, la del Mas de la Quera, la de Sant Nazari, la del Querar, la d'en Pujol, la Rovellosa i Nou Fonts.
Orografia Alguns dels topònims descriuen unitats de relleu, com el Coll de la Llosa; la Coma de Sant Joan; Pic de l'Oratori i Pic Vedell; Serra de Camp Llong, Serra del Camp de l'Alzina, Serrat de les Saleres i Serrat del Ginebre, o del Ginebrar, i solanes: les Solanes, els Solans, els Solans Petits.
El terme comunal Les partides i indrets específics del terme de Bulaternera són l'Aspre d'en Ponet, les Aucelles, els Beneficis, la Bufeta, el Camí de l'Ermita, el Camp del Rec de les Aucelles, els Camps de les Rieres, els Camps del Prat, els Camps Grans, Canoetes, Cardonet, la Carrerada, la Cassola, els Castellars, Corbera, Dessús el Rec, els Escatllars, les Espinasseres, l'Estany o el Gorg d'en Fric, les Feixes, la Font del Bulès, la Font del Querar, la Font Rovellosa (referit a les partides dels entorns d'aquestes fonts), les Garrigues Altes, la Ginarda, els Gravars, les Hortes, els Horts, la Llocareta, els Mallols, el Mas de la Quera, les Momines, Montjuïc, Morsugàs, abans Marsugàs, Morsugàs de Dellà, els Nerets, el Noguer de la Cabridau, Nou Fonts, l'Oratori, les Pedreres, el Pinyer, el Pont de les Baus, el Pont de Vinya Borbona, les Portelles, els Quatre Cònsols, la Quera, la Quera Petita, les Rieres, el Roc Vaquer, Rocabrú, les Sabrines, Santa Anna, Sant Isidre, Sant Marc, Sant Nazari, la Taüt, Terralba, les Teuleries, les Trilles, la Vall de Pintes, la Vall de Pintes sul Camí i Vidriol. Alguns són ja noms antics, en desús: Altiniac, el Camp dels Cavallers, els Casals, Cases d'Amunt, Civenac, les Colomines, els Congostos, l'Era (que apareix sovint escrit Hera, en els documents), Llausis, el Mont, els Polls, el Quintà, Rabera, Terrades i el Verger. També hi ha alguns senyals termenals, com el Roc Vaquer.
El Cadastre napoleònic miniatura|Bulaternera en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)