Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984, oficialment anomenats Jocs de la XXIII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) entre el 28 de juliol i el 12 d'agost de 1984. Hi van participar 6.829 atletes (5.2263 homes i 1.566 dones) de 140 comitès nacionals, que competien en 24 esports i 221 especialitats.

Com a resposta al boicot polític realitzat als Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica) per part de les principals potències occidentals, en aquesta edició les potències comunistes com la Unió Soviètica, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Bulgària o Cuba es van abstenir de particiar-hi. De fet, en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 els països que ara protagonitzaven el boicot havien guanyat el 58% del total de medalles d'or. Lloc web del moviment olímpic Per la seva part, a Los Angeles, Romania va guanyar el nombre més gran de medalles olímpiques de la seva història.

Antecedents En la 80a Sessió Plenària del Comitè Olímpic Internacional (COI), realitzada el 18 de maig de 1978 a Atenes (Grècia), s'escollí com a seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 a la ciutat de Los Angeles com a única candidata per a realitzar l'esdeveniment. Història dels vots per escollir les seus olímpiques

Aquesta fou la segona vegada que la ciutat allotjava els Jocs Olímpics d'Estiu després de la realització dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1932, convertint-se en la tercera ciutat en ser doblement seu d'uns Jocs Olímpics d'Estiu després de París (1900 i 1924) i Londres (1908 i 1948).

Comitès participants miniatura|Països participants. Les nacions sombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs. En aquests Jocs participaren un total de 140 comitès nacionals diferents, sent l'edició fins al moment en què major participació de països hi hagué. En aquesta Jocs participaren per primera vegada Bahrain, Bangladesh, Bhutan, Djibouti, Guinea Equatorial, Gàmbia, Grenada, Iemen del Nord, Salomó, Illes Verges Britàniques, Mauritània, Maurici, Oman, Qatar, República Popular de la Xina, Ruanda, Samoa, Tonga i la Unió dels Emirats Àrabs.

Retornaren a la competició Antigua i Barbuda, Antilles Neerlandeses, Aràbia Saudita, Argentina, Bahames, Barbados, Belize, Bermudes, Bolívia, Canadà, Corea del Sud, Costa d'Ivori, Egipte, Estats Units d'Amèrica, Fiji, Filipines, Gabon, Gàmbia (antigament Dahomey), Ghana, Haití, Hondures, Hong Kong, les Illes Caiman, Illes Verges dels Estats Units, Indonèsia, Israel, Japó, Kenya, Libèria, Liechtenstein, Malàisia, Malawi, el Marroc, Mònaco, Níger, Noruega, Pakistan, Panamà, Papua Nova Guinea, Paraguai, República Centreafricana, República Federal d'Alemanya, República Popular de la Xina, El Salvador, Singapur, Somàlia, Sudan, Surinam, Swazilàndia, Tailàndia, Togo, Tunísia, Turquia, el Txad, Uruguai, Xile, Xina Taipei, Zaire (anteriorment Congo Kinshasa).

Refusaren participar, per motius econòmics o polítics, en els Jocs de Los Angeles Albània, Alt Volta, Iran i Líbia.

(32) (2) Antilles Neerl. (8) (13) (40) (87) (246) (102) (22) (10) (1) (16) (67) (11) Benín (3) (12) (6) Birmània (1) (12) (7) (151) (49) (439) (37) Congo (10) (204) (12) (28) (63) (3) (114) (10) (185) (615) (20)

(15) (88) (243) (4) (7) (23) (51) (7) (24) (3) (5) (6) Haití (4) (12) Hong Kong (48) Iemen del Nord (2) (8) (3) Illes Verges UK (9) Illes Verges EUA (33) (48) (16) Iraq (24) (43) (32) (31) (305) Iugoslàvia (143) (45) (247) (12) (60) (23) Lesotho (4) (21)

(9) (7) (5) (4) (21) (15) (4) (8) (40) (4) (4) (99) (9) (8) (11) (25) (3) (33) (104) (130) (16) (127) (29) (8) (7) (14) (38) (39) Puerto Rico (51) (27) (338) Rep. Centreafricana (2) Rep. Dominicana (39) RFA (394) Romania (125)

(3) (10) (8) (19) (24) Seychelles (9) (7) (4) (7) (7) (4) (5) (176) (129) (5) (8) (35) (18) (7) (6) (16) (23) (47) (3) (26) Unió dels Emirats Àrabs (7) (19) Veneçuela (26) (57) (219) Xina-Taipei (59) (10) Zaire (8) (16) (16)

Boicot polític miniatura|Països que participaren en els diferents boicots polítics (1976-1984). 14 comitès olímpics nacionals, integrants del bloc comunista dins de la denominada Guerra freda, decidiren secundar el boicot polític capitanejat per la Unió Soviètica:

20px|Afganistan Afganistan

Bulgària

Etiòpia

Esports disputats En aquests Jocs Olímpics es diputaren 221 proves de 24 esports diferents:

{| style="margin:0 auto;" align=center width=75% id=toc |align=center bgcolor=#BFD7FF| 50px|Anells Olímpics |align=center bgcolor=#BFD7FF| Esports als Jocs Olímpics de Los Angeles''''|- |align=center bgcolor=#EEEEFF colspan=2| Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Handbol | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Natació sincronitzada | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Tir amb arc | Vela | Voleibol | Waterpolodemostració: Beisbol | Tennis|}

Seus miniatura|Cerimònia d'obertura al Los Angeles Memorial Coliseum miniatura|Olympic Shooting Range miniatura|Competició de boxa miniatura|Competició de rem Seus a Los Angeles Los Angeles Memorial Coliseum – cerimònies d'obertura/clausura i atletisme Los Angeles Memorial Sports Arena – boxa Dodger Stadium – beisbol Pauley Pavilion (Universitat de Califòrnia) – gimnàstica Eagle's Nest Arena (Universitat de Califòrnia) – judo McDonald's Olympic Swim Stadium (Universitat del Sud de Califòrnia) – natació, natació sincronitzada i salts Los Angeles Tennis Center (Universitat de Califòrnia) – tennis Gersten Pavilion (Universitat Loyola Marymount) – halterofília Carrers de Los Angeles – atletisme (marató)

Seus al sud de Califòrnia El Dorado Park (Long Beach) – tir amb arc The Forum (Inglewood) – bàsquet Llac Casitas (Comtat de Ventura) – piragüisme i rem Olympic Velodrome (Carson) – ciclisme (pista) Mission Viejo (Comtat d'Orange) – ciclisme (carretera) Santa Anita Park (Arcadia) – hípica Fairbanks Ranch Country Club (Rancho Santa Fe) – hípica (concurs complet) Long Beach Convention Center (Long Beach) - esgrima i voleibol Estadi Rose Bowl (Pasadena) – futbol (final) Titan Gymnasium (Fullerton) – handbol Weingart Stadium (Monterey Park) – hoquei sobre herba Coto de Caza – pentatló modern Heritage Park Aquatic Center (Irvine) – pentatló modern (natació) Olympic Shooting Range (Chino) – tir olímpic Raleigh Runnels Memorial Pool (Malibu) – waterpolo Anaheim Convention Center (Anaheim) – lluita Long Beach Shoreline Marina (Long Beach) - vela Autopista 91 - ciclisme (contrarellotge per carretera) Santa Monica College (Santa Monica) – atletisme (marató)

Altres seus Harvard Stadium (Universitat Harvard, Boston) – futbol (preliminars) Navy-Marine Corps Memorial Stadium (Acadèmia Naval dels Estats Units, Annapolis) – futbol (preliminars) Stanford Stadium (Universitat Stanford, Palo Alto) – futbol (preliminars)

Aspectes destacats miniatura|Imatge de la desfilada dels atletes nord-americans al Los Angeles Memorial Coliseum. Durant la realització de la cerimònia d'obertura dels Jocs Bill Suitor arribà al centre del Los Angeles Memorial Coliseum mitjançant la utilització del Jet pack'', un cinturó amb un coet situat a la seva esquena que aconseguí impulsar-lo a l'aire des de fora de l'estadi. Durant l'entrada dels atletes a l'estadi sonà la composició "Olympic Fanfare and Theme" realitzada per John Williams, esdevenint un dels temes instrumentals més populars de la dècada del 1980. Carl Lewis es convertí en l'heroi de les Olimpíades en aconseguir igualar el rècord de Jesse Owens de l'any 1936 obtenint l'or en les disciplines de 100 i 200 metres llisos, el relleu 4x100 i el salt de llargada. Per la seva banda el xinès Li Ning fou considerat el "Príncep de la Gimnàstica" en aconseguir 6 medalles en aquesta disciplina. La República Popular de la Xina realitzà la seva primera aparició en unes Olimpíades, aconseguint la primera medalla d'or lliurada en els Jocs en tir olímpic. La marató incorporà la competició en categoria femenina, i debutaren en aquests jocs la Gimnàstica rítmica i la natació sincronitzada. El britànic Steve Redgrave aconseguí el seu primer or en rem, metall que repetí en quatre edicions olímpiques més. La gimnasta nord-americana Mary Lou Retton aconseguí imposar-se en la final individual de gimnàstica artística, sent la primera gimnasta no provinent de l'Europa de l'Est en fer-ho.

Medaller

miniatura|Segell postal alemany commemoratiu miniatura|Segell postal alemany commemoratiu Pos.Comitè Olímpic18px|Or18px|Plata18px|BronzeTotal1 Estats Units8361301742 Romania201617533 Alemanya Occidental171923594 Xina1589325 Itàlia14612326 Canadà101816447 Japó10814328 Nova Zelanda812119 Iugoslàvia7471810 Corea del Sud66719

Medallistes més guardonats Categoria masculina Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total Li Ning Gimnàstica 3 2 1 6 Koji Gushiken Gimnàstica 2 1 2 5 Carl Lewis Atletisme 4 0 0 4 Michael Groß Natació 2 2 0 4 Mitch Gaylord Gimnàstica 1 1 2 4 Mike Heath Natació 2 1 0 3

Categoria femenina Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total Ecaterina Szabo Romania Gimnàstica 4 1 0 5 Mary Lou Retton Gimnàstica 1 2 2 5 Nancy Hogshead Natació 3 1 0 4 Mary T. Meagher Natació 3 0 0 3 Valerie Brisco-Hooks Atletisme 3 0 0 3 Tracy Caulkins Natació 3 0 0 3

Referències

Vegeu també

Comitè Olímpic Internacional Jocs Olímpics

Categoria:Jocs Olímpics d'Estiu de 1984