Tromsø (Escolteu-ne la pronunciació ; en sami septentrional: Romsa; en kven: Tromssa) és una ciutat i municipi del nord de Noruega, capital i ciutat més gran del comtat de Troms. És la segona ciutat més gran de la Lapònia, després de Múrmansk (Rússia), així com la ciutat més gran de Nord-Norge i la setena del país.
El municipi té una població de 73.480 habitants (2016), però amb el gran nombre d'estudiants compta amb gairebé 5000 persones més. L'àrea urbana de Tromsø és la més gran del nord de Noruega i la tercera més gran al nord del cercle polar àrtic.
La major part de Tromsø, inclòs el centre de la ciutat, se situa a l'illa de Tromsøya, situada a 350 quilòmetres al nord del cercle polar àrtic, i és on s'hi concentra la majoria de la població de la ciutat. Tromsø és una ciutat cosmopolita i un dels centres comercials i culturals a Noruega, amb importants festivals al llarg de l'any.
La ciutat és la seu de la Universitat de Tromsø. L'aeroport de Tromsø connecta la ciutat amb moltes destinacions arreu d'Europa. La ciutat és més càlida que la majoria de localitats situades a la mateixa latitud, a causa de l'efecte d'escalfament del Corrent del Golf.
El centre conté el major nombre de cases de fusta del nord de Noruega, i la casa més antiga data del 1789. La catedral de l'Àrtida, una església moderna del 1965, és probablement el monument més famós.
Des de l'edat de ferro que la zona està poblada, originalment per població germànica i Sami. Tromsø adquirí certa importància regional durant l'edat mitjana, ja que era un nucli religiós de l'Església catòlica. Fou designada ciutat pel rei Cristià VII el 1794. El seu desenvolupament inicialment estigué fonamentat en la pesca, que fou el detonant del seu meteòric creixement des del . És la ciutat de més de 50.000 habitants més boreal del món.
Etimologia El topònim Tromsø prové del nom de l'illa de Tromsøya, on s'assenta el centre de la ciutat. De fet Tromsø és equivalent a Tromsøya, ja que en el primer cas s'utilitza la terminació ø («illa» en danès) i al segon øya (l'illa, en noruec). L'etimologia de l'element Troms no se sap amb certesa, i diverses teories intenten explicar-la. Una d'elles sosté que Troms deriva del nòrdic antic straumr (corrent), i afirma que la forma original podria haver estat Strums. Aquesta hauria derivat a Trums i posteriorment a Troms. Un fet que dona suport a aquesta teoria és que moltes illes i rius noruecs tenen el nom Tromsa, que aparentment tindria el mateix origen etimològic.
Una segona teoria sosté que l'illa de Tromsøya fou anomenada al principi Lille Tromsøya (Petita illa de Troms) en oposició a la Store Tromsøya (Gran Tromsøya), que hauria estat el nom original de la veïna illa de Kvaløya en referència a una muntanya anomenada Tromma (el tambor). El nom d'aquesta muntanya en llengua sami és Rumbbučohkka, amb el significat idèntic, i es diu que el lloc ha estat sagrat pels sami des de temps precristians.
El nom sami de Tromsøya és Romsa, que se suposa que és un préstec nòrdic. No obstant això hi ha una tercera teoria que suggereix que el nom de Tromsø deriva del nom sami, però no dona una explicació sobre el significat d'aquest.
Història La zona ha estat habitada des del final de l'edat de gel. Les excavacions arqueològiques a Tønsvika, just fora dels límits de la ciutat, han fet aparèixer artefactes i restes d'edificis s'estima que tenen entre 9000 i 10.000 anys. Uns nens que jugaven en una àrea suburbana l'estiu del 2005, descobrien un tresor d'argent que s'havia enterrat des de l'època dels vikings.
Edat mitjana: una fortalesa a la frontera miniatura|Tresor de joies viking trobat a Tromsø que data dels segles XII-XIII dC ara al Museu Britànic La zona guarda una rica herència nòrdica i Sami que està ben documentada. El cap nòrdic Ohthere, que va viure als voltants del 890, se suposa que va habitar els confins meridionals del municipi del municipi de Tromsø actual. Va descriure's a si mateix dient que era el que "vivia més al nord de tots els noruecs". Una font d'Islàndia (Rimbegla) a partir del també descriu que el fiord de Malangen al sud del municipi de Tromsø d'avui era una frontera entre els nòrdics i els assentaments costaners samis durant aquesta part de l'edat mitjana. També hi ha hagut un extens assentament sami a la costa sud d'aquesta "frontera", així com els assentaments nòrdics dispersos al nord de Malangen - per exemple, tant s'han trobat restes sami com nòrdiques de l'edat de ferro (0-1050 dC) al sud de Kvaløya.
La primera església a l'illa de Tromsøya fou erigida el 1252. Aquesta va ser aixecada per ordre del rei Haakon IV i es deia Sancta Maria iuxta pagans, és a dir, «Santa Maria al costat dels pagans», per emfatitzar que la zona era noruega. D'aquesta església no se'n conserva res en l'actualitat, encara que es creu que es tractava d'una senzilla stavkirke. S'ha suggerit que una antiga estàtua d'una verge amb el nen de l'església d'Elverhøy formava part en el passat de l'església de Santa Maria.
Tromsø no era tan sols un lloc avançat de Noruega en una àrea principalment poblada pels sami, sinó també una ciutat fronterera amb Rússia; l'estat de Novgorod tenia el dret de cobrar impostos als sami al llarg de la costa fins al Lyngstuva i a l'interior fins al riu Skibotn o possiblement el riu Målselv, mentre que Noruega es va permetre ampliar les àrees d'impostos a tot el seu territori i inclosa la península de Kola. Durant els següents cinc-cents anys la frontera de Noruega amb Rússia i els límits de l'assentament noruec devien desplaçar-se cap a l'est a Sør-Varanger, fent que Tromsø perdés el seu caràcter de "ciutat fronterera".
1700 i 1800: la "París del nord" Durant el , mentre Dinamarca i Noruega solidificaven la seva reclamació de la costa nord d'Escandinàvia fou construït un reducte, Skansen. Tot i només ser la llar del voltant de 80 persones, Tromsø es va obtenir del rei Cristià VII la seva carta de ciutat el 1794. Això va coincidir amb -i en va ser una conseqüència directa- l'abolició del monopoli en el comerç del bacallà que desde feia segles tenia la ciutat de Bergen. Aleshores Tromsø va ascendir ràpidament en importància. La Diòcesi de Hålogaland fou creada el 1804, i Mathias Bonsak Krogh en va ser el primer bisbe. La ciutat va ser establerta com a municipi l'1 de gener de 1838.
La caça, a l'Àrtida, des de Nóvaia Zémlia al Canadà, va començar al voltant de l'any 1820. Cap a 1850 Tromsø era el centre principal de caça de l'Àrtida, superant l'anterior centre d'Hammerfest, i la ciutat comerciava des d'Arkhànguelsk fins a Bordeus. El 1848 s'inaugurava la Universitat de Tromsø.
Durant el , Tromsø es va conèixer com la "París del Nord". No se sap com es va originar aquest sobrenom, però se suposa que era perquè la gent de Tromsø eren més refinats del que normalment s'esperaven els visitants del sud. miniatura|esquerra|Pintura de Tromsø el 1900
Any 1900: l'exploració i la guerra miniatura|El cuirassat alemany Tirpitz va ser bombardejat i enfonsat davant de l'illa de Tromsøya el 1944. Al final del , Tromsø s'havia convertit en un centre destacat de comerç àrtic, se d'on començaven moltes expedicions. Exploradors com Roald Amundsen, Umberto Nobile i Fridtjof Nansen utilitzaven els coneixements existents a Tromsø sobre les condicions de l'Àrtida, i sovint reclutaven la seva tripulació a la ciutat. El 1927 s'hi va fundar l'observatori per a l'observació de l'aurora boreal.
Durant la Segona Guerra Mundial serví breument de capital del país. La guerra, però, no hi produí grans destrosses físiques. El cuirassat alemany Tirpitz va ser enfonsat prop de l'illa Tromsøy el 12 de novembre de 1944 per la Royal Air Force, i hi van morir prop de 1.000 soldats alemanys. Al final de la guerra, la ciutat va rebre milers de refugiats de la província Finnmark, que havia estat devastada per les forces alemanyes usant l'estratègia de terra cremada quan s'esperava l'ofensiva de l'Exèrcit Roig.617 Squadron - The Operational Record Book 1943 - 1945 http://www.dambusters.org.uk/docs/recordbook.pdf www.dambusters.org with additional information by Tobin Jones; Binx Publishing, Pevensey House, Sheep Street, Bicester. OX26 6JF. Acknowledgement is given to HMSO as holders of the copyright on the Operational Record Book
Darrers 1900 - actualitat miniatura|esquerra|Museu Polar, inaugurat el 1978 L'expansió després de la Segona Guerra Mundial fou ràpida. Els municipis rurals de Tromsøysund i Ullsfjord, i la majoria de Hillesøy, es van fusionar amb Tromsø l'1 de gener de 1964, i es creà l'actual municipi de Tromsø i gairebé es va triplicar la població de Tromsø, que va passar de 12.430 a 32.664 habitants. A més, el creixement de la població ha estat fort, amb de vegades, més de 1.000 nous Tromsøværingers (habitants de Tromsø) anuals. La població del municipi de Tromsø era el 2016 de 73.480 habitants.
Un esdeveniment important per al desenvolupament de la ciutat va ser la inauguració de l'aeroport de Tromsø el 1964, situat a l'illa principal, i el 1972 es va inaugurar la nova Universitat de Tromsø, que en aquell moment va ser una de les quatre universitats de Noruega i l'única que servia a la meitat nord del país. Una escola de mestres i un museu van acabar incorporats també a la universitat. L'Institut Polar Noruec va ser traslladat a Tromsø des de Oslo el 1998. Més recentment, la universitat s'ha ampliat encara més a través de dues fusions, primer amb l'Institut Universitari de Tromsø el 2009 i després amb l'Institut Universitari de Finnmark el 2013 i el 2019 tenia 16.747 estudiants.
Història municipal La ciutat de Tromsø es va establir com a municipi independent l'1 de gener de 1838. La ciutat va ser completament envoltada pel landdistrikt Tromsoe (el municipi rural de Tromsø), però es regia per separat. A mesura que la ciutat anava creixent, s'hi van afegir zones del districte rural.
L'1 de gener de 1861, una àrea de Tromsøysund amb 110 habitants va passar a la ciutat de Tromsø. L'1 de gener de 1873, una zona despoblada de Tromsøysund també hi va ser annexionada. L'1 de juliol de 1915, una altra zona de Tromsøysund amb 512 habitants es va fusionar amb la ciutat de Tromsø. L'1 de gener de 1955, la zona de Bjerkaker a Tromsøya, amb 1583 habitants també va ser transferida de Tromsøysund a la ciutat de Tromsø.
L'1 de gener de 1964, una fusió municipal important va tenir lloc. La ciutat de Tromsø. que aleshores tenia 12.602 habitants, el municipi de Tromsøysund, amb 16.727 habitants, i la major part del municipi d'Ullsfjord, amb 2019 habitants, i la major part del municipi de Hillesøy, amb 1.316habitants, es fusionaren totes per formar un nou i més gran municipi de Tromsø, l'actual. miniatura|L'escut d'armes gravat l'any 1910.
Escut d'armes L'escut d'armes de Tromsø fou ideat el 1870 i té el següent blasonament: "I blått en gående sølv rein" (Atzur, un ren d'argent). És sovint coronat amb una corona mural amb quatre o cinc torretes. L'autoritat municipal actualment utilitza una representació estilitzada dibuixada per Hallvard Trætteberg (1898-1987), adoptada per la resolució real del 24 de setembre de 1941.
Geografia miniatura|La zona portuària històrica, a l'illa de Tromsøya. Foto: Karl Ragnar Gjertsen El municipi de Tromsø té límits marítims amb Lenvik al sud-oest i per terra confina amb Balsfjord al sud, Storfjord al sud-est, Lyngen a l'est i Karlsøy al nord-est. Té una àrea de 2.557 km², el que el converteix en el tercer major municipi de Noruega.
El centre de la ciutat es localitza a la part oriental de Tromsøya, una illa plana de 21 km². El punt més elevat de l'illa és el turó Varden, al nord, amb 159 msnm. A prop del centre de l'illa s'hi troba el llac Prestvannet, que va ser capturat el 1867 per servir com a font d'aigua potable. La zona urbana cobreix la major part de l'illa, però hi ha una zona boscosa que s'estén en direcció nord-sud. A la part occidental de l'illa hi ha una zona agropecuària. miniatura|Tromsdalen, la part de la ciutat a terra ferma.