Arizona és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud-oest de país. Forma part dels estats occidentals i muntanyosos. És el 6è més gran i el 14è més poblat dels 50 estats. Phoenix n'és la capital i la ciutat més gran. Limita amb Nou Mèxic a l'est, Utah al nord, Nevada i Califòrnia a l'oest, i Mèxic al sud, cap al cantó sud-oest de Colorado, i és un dels estats de la regió de Four Corners. La frontera d'Arizona amb Mèxic té una extensió de 389 milles (626 km), a la frontera nord dels estats mexicans de Sonora i Baixa Califòrnia. Arizona va ser el 48è estat admès a la Unió.
Etimologia del nom Hi ha tres teories de la significació original de la paraula «Arizona». Els espanyols anomenaven aquest territori "zona àrida". Amb el pas del temps va adoptar el nom actual, Arizona. Una altra teoria sosté que el nom provindria del toponímic emprat per conquistadors o pastors d'origen basc "Aritz Ona", lit. "bon roure", en ser la reserva més gran de roures al sud dels actuals Estats Units. Així mateix, una altra teoria (la més factible) situa el seu origen en la frase a elĭ ṣonak (actualment: a elĭ ṣonǎ), que en llengua O'odham significa "font menuda". (Hi ha molts exemples de l'ús de "ari" i "son" en noms de llocs en el sud d'Arizona: Tucson, Arivaca, Sonoita/, Arivaipa.) El topònim Arizonac es va aplicar inicialment als camps de mines de plata, i més tard (ja reduït a Arizona) al territori sencer.
Història miniatura|esquerra|Eusebio Francisco Kino A Arizona hi ha jaciments arqueològics de restes humanes que daten de fa 12.000 anys. Fa un mil·lenni, els grups principals que van habitar aquest territori van ser els indis anasazi (ancestres dels indis pueblo), els hohokam (antecessors dels indis tohono o'odham i pima) i els indis mogollon. Els apatxes i els navahos, amb els quals van lluitar els espanyols des del segle XVI, van arribar a aquestes terres poc abans de l'arribada dels primers europeus.
El primer europeu que es va endinsar en el territori, que avui està administrat per l'estat d'Arizona, va ser el frare franciscà Marc de Niça el 1539. Aquest frare buscava Les Set Ciutats de Cíbola, un paratge d'immensa riquesa segons una llegenda que s'havia estès per Nova Espanya. Francisco Vázquez de Coronado va explorar Arizona a la recerca, com Marc de Niça i amb el mateix èxit, de les ciutats llegendàries. Un segle i mig més tard, el 1692, el pare Eusebio Francisco Kino va fundar vint missions a Arizona. Al fervor missioner li va seguir l'explotació minera, ja que el 1736 el descobriment de plata a prop de la ciutat de Nogales va atraure nova població. Com a conseqüència d'aquests descobriments, els espanyols van establir uns forts en Tubac i Tucson per defensar-se dels indis hostils, que es veien amenaçats per l'arribada de nous colons. La importància que anava adquirint aquest territori i la nova orientació política de la Corona espanyola cap als territoris perifèrics del seu imperi, va fer que es reorganitzessin: Administrativament va ser part de la província de Sonora, i el 1776 es va integrar en les Províncies Internes d'Occident, que al seu torn depenien formalment del Virregnat de Nova Espanya, entitat administrativa amb capital a la ciutat de Mèxic.
Territori mexicà
Després de la Independència de Mèxic el 1821, Arizona va formar part del territori d'Alta Califòrnia. El 1846, poc després de començar la invasió nord-americana, les tropes nord-americanes van entrar al territori. Arizona va ser, després de la derrota mexicana, part de l'immens territori que els Estats Units van desposseir a Mèxic, oficialment obligat a cedir-lo pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo signat el 1848.
Incorporació als Estats Units Els Estats Units incorporaren el Territori de Nou Mèxic com a unitat administrativa per reorganitzar la seva enorme ampliació territorial. Malgrat l'intent dels colons nord-americans per declarar-lo estat independent, Arizona i la resta de Nou Mèxic va seguir durant anys administrat pel Congrés dels Estats Units. En part per aquest descontentament, durant la Guerra de Secessió (1860-1865) els colons establerts al Territori d'Arizona es van declarar partidaris de la Confederació. Les tropes confederades van intentar ocupar Arizona i Nou Mèxic però no van aconseguir controlar l'àrea. Durant la Guerra, el Congrés va accedir finalment a donar satisfacció als colons i va crear el Territori d'Arizona el 1863, com a unitat independent, un primer pas per a la seva futura admissió com a estat de la Unió.
Els colons van seguir arribant, gràcies en part a l'arribada del ferrocarril el 1877 que va unir Arizona amb la costa de Califòrnia, per establir granges i explotar les mines d'or, plata i coure. La invasió dels colons va provocar la lluita entre aquests i els indis navaho i apatxe, una confrontació que va marcar el terç final del . En efecte, el 1864 Kit Carson va organitzar una campanya contra els indis navaho a qui va derrotar, però les campanyes contra els apatxes, liderats per Cochise i Jerónimo, van continuar fins a 1886, quan es va aconseguir la rendició d'aquest últim.
L'admissió d'Arizona com a estat dels Estats Units va ser aprovada finalment el 1912. El primer governador va ser George W P Hunt qui va ser elegit en set ocasions i que va destacar pel desenvolupament de preses i de sistemes d'irrigació, construïts amb els recursos dels rius Salt, Gila, Verd i Colorado. Aquestes obres i el clima benigne de la zona de Phoenix van permetre una ràpida colonització de certes àrees de l'estat. La riquesa minera (coure sobretot) i el desenvolupament del sector agropecuari van aconseguir que fins i tot durant la Gran Depressió que va seguir al Dijous Negre de 1929, Arizona seguís creixent demogràficament i econòmicament. La Segona Guerra Mundial va permetre una nova acceleració de la seva economia, gràcies al fet que aquest estat es va convertir en proveïdor de matèries primeres procedents de la mineria i del camp.
Història recent Alguns factors han permès que continués, sobretot entre 1950 i 1980, el gran creixement demogràfic que ha caracteritzat Arizona (La població s'ha multiplicat per quatre en els últims anys). En efecte, en primer lloc la generalització de l'aire condicionat a la dècada dels 50 va permetre un major creixement demogràfic (molts jubilats van arribar a la recerca d'un clima suau i sec). En segon lloc, el 1960, Arizona va començar a desenvolupar la seva indústria i prestar atenció a altres sectors, com el turisme, per diversificar una economia que fins aleshores estava excessivament centrada en l'agricultura i en la mineria. Finalment, el 1974 es va començar el projecte d'Arizona central, que va permetre utilitzar els recursos del riu Colorado per drenar aigua a Arizona.
El maig de 2010 es va aprovar la llei Arizona SB1070, "Arizona Senate Bill 1070", Estat d'Arizona - Senat, 49a legislatura, 2a sessió ordinària, 2010 (consulta: 17-5-10). que és la major i més àmplia i estricta llei contra la immigració il·legal en les últimes dècades. Aquesta llei ha cridat l'atenció nacional i internacional, i ha provocat una controvèrsia considerable.
Geografia miniatura|Vista de Phoenix. La capital d'Arizona és Phoenix, que alhora és la ciutat més gran de l'estat. L'àrea metropolitana de Phoenix comprèn les ciutats satèl·lit de Glendale, Peoria, Chandler, Sun City, Sun City West, Fountain Hills, Surprise, Gilbert, El Mirage, Avondale, Tempe i Scottsdale, amb una població total de més de 4,8 milions d'habitants. Tucson és la segona ciutat més gran de l'estat, localitzada 180 km al sud-est de l'Àrea Metropolitana de Phoenix. L'Àrea Metropolitana de Tucson sobrepassava el llindar del milió d'habitants a principis de 2007. Alberga la Universitat d'Arizona, una de les només tres universitats públiques de l'estat.
Yuma constitueix la tercera àrea metropolitana d'Arizona. Es localitza prop de la frontera amb Califòrnia i Mèxic. És una de les ciutats més càlides dels Estats Units, amb una mitjana de 42 °C al juliol (la mitjana a la Vall de la Mort, en aquest mateix mes, és de 46 °C). La ciutat també presenta dies assolellats, aproximadament el 90% de l'any. L'àrea metropolitana de Yuma té una població de 160.000 habitants.
Flagstaff és la ciutat més gran d'Arizona septentrional. A una altitud de 2.100 m, constitueix un rígid contrast a les regions desèrtiques a les quals sol estar associada Arizona. Flagstaff té 57.391 residents, a més del campus principal de la Northern Arizona University.
L'àrea micropolitana de Sierra Vista-Douglas està ubicada al comtat de Cochise i pràcticament comprèn totes les poblacions d'aquest comtat. Algunes de les ciutats que comprenen l'àrea micropolitana de Sierra Vista-Douglas són: Sierra Vista, Benson, Tombstone, Bisbee, Naco i Douglas. Per a l'any 2000 l'àrea metropolitana tenia 177,755 i el 2007 és estimada una població de 127,866. miniatura|Scottsdale miniatura|Flagstaff miniatura|Tucson La següent és una llista de ciutats més poblades d'Arizona. Apareixen en negreta aquelles la població supera els 100.000 habitants.
Apache Junction Avondale Benson Bisbee Buckeye Bullhead City Camp Verde Casa Grande Casas Adobes Catalina Foothills Chandler Coolidge Cottonwood Cottonwood-Verde Village Douglas Drexel Heights Dudleyville Eloy Flagstaff Florence Flowing Wells Fortuna Foothills Fountain Hills Gilbert Glendale Globe Golden Valley Goodyear Green Valley Holbrook Jerome Kingman Lake Havasu City Mammoth Marana Mesa Mohave Valley New Kingman-Butler New River Nogales Oro Valley Paradise Valley Payson Peoria Phoenix Prescott Valley Prescott Queen Creek Safford San Luis Scottsdale Sedona Sierra Vista Southeast Sierra Vista Sun City West Sun City Sun Lakes Superior Surprise Tanque Verde Tempe Tucson Wickenburg Wikieup Yuma Youngtown
Orografia miniatura|Crater d'un Meteorit miniatura|Gran canyó del Colorado Format principalment per roques sedimentàries, gairebé horitzontals i molt erosionades, que constitueixen el desert de Gila al sud-oest, i els altiplans de Colorado i San Francisco al nord, amb els famosos canyons provocats per l'antic treball erosiu dels rius, entre els quals destaca sobretot el Gran Canyó i també l'espectacular Antelope Canyon. La faixa central és formada per les roques eruptives de les muntanyes de San Francisco, que arriben als 3 862 m (Humphreys Peak). La xarxa hidrogràfica es redueix al riu Colorado, al límit amb Califòrnia, i els seus afluents: Gila, Petit Colorado i Williams; les rescloses construïdes per al regatge han originat els llacs artificials de Mead i Havasu, i també les rescloses de Roosevelt (sobre el Salt River) i Coolidge (sobre el Gila). El clima és àrid, amb menys de 250 mm de pluja mitjana anual; l'aridesa del clima només fa possible una vegetació pobra i xeròfila, amb moltes espècies de cactus.
Àrees protegides Arizona compta amb nombrosos parcs nacionals i altres unitats gestionades pel Servei de Parcs Nacionals (NPS), entre ells el Parc Nacional del Gran Canyó, el Llac Powell (el llac artificial més gran dels Estats Units) de l'Àrea Recreativa Nacional del Canyó Glen, el Parc Nacional del Bosc Petrificat i el Monument Commemoratiu Nacional de Coronado. Altres àrees protegides inclouen:
Monument Nacional de Gran Canyó-ParashantTot i que Gran Canyó-Parashant va ser declarat un monument nacional sota la Llei d'Antiguitats, la zona és administrada conjuntament pel Servei de Parcs Nacionals (NPS) i l'Oficina d'Administració de Terres (BLM) i no es considera una unitat oficial del NPS. Monument Nacional del Canyó de Chelly http://www.nps.gov/cach/index.htm Monument Nacional de les Ruïnes de Casa Grande Monument Nacional de Chiricahua Monument Nacional Commemoratiu a Coronado Lloc Històric Nacional del Fort Bowie Àrea Recreative Nacional del Canyó Glen (parcial) Parc Nacional del Gran Canyó