Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord. Limita amb Burjassot, Benimàmet (València), Manises, Godella i Quart de Poblet (a la comarca de l'Horta; i amb Riba-roja de Túria, l'Eliana, Bétera i Sant Antoni de Benaixeve (al Camp de Túria).
Geografia El terme municipal de Paterna comprèn 40 km², sent de 13 km la distància màxima entre els seus extrems. L'altitud del municipi va des dels 50 fins als 140 m sobre el nivell del mar. El nucli principal de població se situa al marge esquerre del riu Túria.
Història Orígens Els primers indicis d'activitat humana en el municipi es remunten al Neolític i l'edat del bronze, a causa dels jaciments d'esta època trobats en les partides de la Vallesa i "Despenyaperros".
Durant l'època ibèrica els nuclis anteriors van anar creixent, com es demostra en el poblat de la Vallesa, situat prop del riu Túria, on s'han trobat nombroses mostres de ceràmica ibèrica i de molins que s'utilitzaven per a triturar el gra.
En l'època romana, es pot començar a parlar del primer poblat situat en l'actual promontori en què es troba Paterna, ja que s'ha trobat un gran forn datat en el que es dedicava a la producció ceràmica. Açò, unit als jaciments que demostren l'existència d'un vila romana del Baix Imperi, i la presència d'un aqüeducte en el terme municipal, demostren la importància que va tindre el lloc durant l'època. D'eixe període procedix la toponímia originària del poble, ja que el nom de Paterna procedix de la paraula llatina "paternus", el que fa pensar que el nom de l'assentament en aquella època va ser Paternal.
Edat mitjana Durant l'època musulmana, Paterna aconseguirà certa esplendor econòmica, a causa del desenvolupament de la indústria ceràmica i manufacturera, l'expansió del cultiu de regadiu gràcies a la construcció de noves séquies i la introducció de nous cultius com l'arròs, la morera, etc. Així com a esplendor arquitectònica amb la construcció de la mesquita (actual església de Sant Pere) i la torre, utilitzada com a lloc d'observació i defensa contra invasions marítimes.
Ferran I de Lleó assetjà Balansiya en 1065 i aixecat el setge, vencé la taifa de València a la batalla de Paterna durant la retirada.
Posteriorment amb la conquesta de València per part de Jaume el Conqueridor, Paterna, com diuen els cronistes es va rendir de manera pacífica a l'abril de 1237, i va ser entregada a la Família Luna, que va governar el poble durant els segles XIII al XV. Període durant el qual la ceràmica de Paterna es va fer famosa fins al punt d'aparèixer en nombrosos palaus de la noblesa europea. El 1386 la vila fou atacada durant una ràtzia de l'Emirat de Granada.
Al , el poble passa a mans del Duc de Sogorb, època en la qual la producció ceràmica es va reduir dràsticament, açò unit a la repressió pel moviment antisenyorial de les Germanies i posteriorment l'expulsió dels moriscos en 1609, va produir un deteriorament econòmic del que la vila no es recuperaria fins al .
Edat contemporània Al , la població es dedicava exclusivament a l'agricultura, època en què es van construir gran quantitat de coves per a l'habitatge, ja que no necessitaven quasi materials de construcció. A partir de la segona part del segle l'economia experimenta una recuperació gràcies a la construcció del ferrocarril i la canalització de les aigües, així com una expansió urbanística a causa de la immigració. L'Eixample de Paterna, o Eixample del Pala va ser projectat entre 1889 i 1892 per José Manuel Cortina Pérez, arquitecte municipal de la vila.
Guerra civil i repressió de postguerra Ja en el , Paterna es va veure immersa en la Guerra civil espanyola des que els soldats i suboficials fidels a la República van impedir la presa dels quarters per part de les forces revoltades, fins que posteriorment amb la victòria dels nacionals el cementeri de Paterna es va convertir en lloc d'afusellament de republicans d'arreu del País Valencià. Hi ha més d'un centenar de fosses comunes, on es calcula que més de 2000 persones foren enterrades, des de l'any 1939 a l'any 1956. Dins el cementiri hi ha la fossa 114, considerada la fossa més gran del País Valencià, juntament amb la 126. La 114 també es anomenada la fossa de la cultura per la quantitat de prohoms que hi són enterrats. Sota la promoció de l'Agrupació de Familiars de Víctimes de la Fossa 115, amb una subvenció de la Diputació de València i el treball de la Universitat Autònoma de Madrid es varen exhumar i estudiar 144 víctimes entre el 2019 i el març del 2021. D'aquella recerca es conclogué que els condemnats eren afusellats en grups de 50, tenien les mans lligades a l'esquena, la majoria tenia un tret a curta distància i 21 persones foren identificades. Posteriorment, les restes de les víctimes, foren retornades als familiars i autoritats locals per a la seva re-inhumació.
Expansió urbanística Ja a partir dels anys 60, amb la creació del polígon industrial de la Font del Gerro i del flux migratori, es produiria un canvi enorme en el panorama econòmic, social i urbanístic, que ha portat Paterna a ser un poble amb més de cinquanta mil habitants, amb diversos polígons industrials, un Parc Tecnològic, i zones residencials com La Canyada, Terramelar, La Coma, Mas del Rosari, Valterna…, respectant al mateix temps zones verdes com els boscos de la Vallesa.
Demografia
Economia Encara que l'economia paternera s'ha basat històricament en el sector primari: cereals, hortalisses i tubercles de regadiu primer, moreres després i Tarongers al final; i en el secundari: Indústries artesanals de ceràmica i seda primer i productes manufacturers després, en l'actualitat l'economia es basa en el sector terciari o de serveis, representat este al 56% de la població activa, enfront del 43% del sector secundari i l'1% de l'agricultura.
A més, Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sud d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Gerro, el Polígon Industrial l'Andana, el Parc Empresarial Tàctica, el parc Tecnològic de València, el Parc Científic de la Universitat de València, part de la Fira de Mostres de València i els centres comercials i d'oci de Carrefour Paterna i Heron city.
Transports Les principals vies de comunicació de Paterna són: Autopista A-7 que comunica l'eix Mediterrani, sentit Barcelona o Alacant. Autovia A-3 que comunica amb Madrid. Autovia V-30 que comunica amb el Port de València i la costa. CV-35 que comunica Paterna amb l'interior de la província de València (Autovia València - Llíria - Ademús). Aeroport de València a Manises.
Transport públic Paterna Bus: Paterna compta amb una xarxa d'autobusos municipals formada per 7 línies resultant de la nova concessió contractada el 2025. Enllaça els diferents nuclis urbans, polígons industrials, centres educatius i el Parc Tecnològic de València. Lloc web de Paterna bus. Metrobús: Paterna compta amb diverses línies d'autobusos metropolitans que connecten els seus nuclis urbans i polígons industrials amb València.
Metro València: la línia 2 del metro (parades a Campament, Paterna, Santa Rita, Font del Gerro, Font del Barranc, la Canyada, la Vallesa) i la línia 4 del tramvia (parades a Lloma Llarga-Terramelar, Santa Gemma, Tomàs i Valiente, la Coma, Mas del Rosari) comuniquen amb València i Llíria.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 25 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 14 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 6 del Partit Popular (PP), 3 de Vox i 2 de Compromís per Paterna-Acord per Guanyar (Compromís).
Eleccions municipals des de 1979 L'evolució en el repartiment dels regidors per partits polítics des de les eleccions municipals de 1979 és la següent: <center> {| class=wikitable |- | colspan="14" |center|400px|Històric de regidors a l'ajuntament de Paterna |- bgcolor="#d8d8d8" | colspan=2|Candidatura | align=right | 1979 | align=right | 1983 | align=right | 1987 | align=right | 1991 | align=right | 1995 | align=right | 1999 | align=right | 2003 | align=right | 2007 | align=right | 2011 | align=right | 2015 | align=right | 2019 | align=right | 2023 |-align=center |style="background:#da121a" | ||PSPV-PSOE||9||14||11||11||7||9||10||8||7||6||13||14 |-align=center |style="background:#0f47af" | ||AP / PP|| ||5**||3||5||9||9||8||15||14||6||4||6 |-align=center |style="background:#647D29" | ||VOX|| || || || || || || || || || ||2||3 |-align=center |style="background:#eb5e00" | ||UPV/Bloc/Comp|| || ||*|| || ||0||0||*||2||6||3||2 |-align=center |style="background:#f1910c" | ||Cs|| || || || || || || || || ||4||3||0 |-align=center |style="background:#8e16a1" | ||PASIP/Podem|| || || || || || || || || ||2||0||0*** |-align=center |style="background:#981932" | ||PCE / EUPV||5||2||2*||3||4||2||3||2*||2||1||0||*** |-align=center |style="background:#89c5e3" | ||UV|| ||**||2||2||1||1||1||0|| || || || |-align=center |style="background:#5ef68f" | ||CDS|| || ||3||0|| || || || || || || || |-align=center |style="background:#ff0066" | ||MC||1|| ||0|| || || || || || || || || |-align=center |style="background:#0066ff" | ||AIVP||2||0|| || || || || || || || || || |-align=center |style="background:#078930" | ||UCD||4|| || || || || || || || || || || |-align=center | align=center colspan="14" | Fonts: Ministeri de l'Interior |} </center>
Alcaldes Des de 2015 l'alcalde de Paterna és Juan Antonio Sagredo Marco de PSPV-PSOE.
Monuments i llocs d'interés miniatura|Església de Sant Pere miniatura|Torre Monuments religiosos Església de Sant Pere. Alçada en el en part en el lloc que va ocupar la mesquita, l'església dedicada a Sant Pere va ser remodelada en el , per a donar cabuda a la creixent població de Paterna. És una construcció d'una planta amb volta de canó i una sèrie de pilastres que donen pas als altars laterals.
El Calvari. Zona d'esbarjo que posseïx unes grans vistes sobre el riu, l'horta i els pobles pròxims, actualment està ocupada en el seu centre pel rellotge de la vila, però en el passat el lloc va ser ocupat pel castell de Paterna, molt afectat per la Guerra de la Unió, el qual és demolit definitivament en el per a aprofitament de materials.
Monuments civils La Torre. Monument de major importància i el major senyal d'identitat del poble, la Torre, d'origen àrab, s'utilitzava com a element defensiu de la població, a causa de l'excel·lent visibilitat que té dels seus voltants. Té una forma lleugerament troncocònica, les seues dimensions són: 19,5 m d'alçada, entre 12,7 i 9,6 m de diàmetre i l'amplada dels murs d'entre 2,5 i 3,3 m. Posseïx tres plantes i la terrassa superior. En l'actualitat la Torre està integrada en el parc Urbà de la Torre i el Palau.
Les Coves. Tipus d'habitatge excavat en sòls poc compactes aprofitant la topografia del terreny en els desnivells de les zones rocoses del monticle en què es troba la població. Este tipus d'habitatges van ser introduïdes pels moriscos, però no va ser fins a la crisi econòmica dels segles i principis del XIX que es construïren a Paterna. Amb el temps s'ha produït un enorme retrocés del nombre de Coves des de les 2.420 existents el 1940, fins a les 106 actuals, les quals es dividixen en 6 nuclis: Coves del Palau, la Torre, Alborgí, Batà, la Mina i carrer de Godella.
El Palau. Palau senyorial construït pels comtes de Vila de Paterna en 1760, va ser residència dels comtes inicialment, per a després ser utilitzat per a diversos fins, fins a 1983 que va ser adquirit per l'ajuntament per a instal·lar allí la seu de la casa consistorial.