El T-80 és un tanc de guerra que va ser dissenyat en la Unió Soviètica i va entrar en servei oficial el 1976. Al seu torn, el T-80 va ser un desenvolupament del T-64, i a més va ser el primer tanc de guerra de producció massiva en ser equipat amb una turbina de gas en el motor per a la propulsió central (el Stridsvagn 103 usava una turbina de gas suplementària l'any 1971). Un derivat avançat, el T-84, continua sent produït a Ucraïna. El T-80 i les seves variants estan en servei en Belarús, Pakistan, Rússia, Corea del Sud i Ucraïna.
Història de producció El T-80 ha estat confós per alguns analistes occidentals amb el T-72 soviètic, però un ràpid repàs dels tancs Soviètics i les seves històries donen claredat: el T-80 i el T-72 són molt diferents mecànicament. Cada un d'ells és el producte de dues oficines de disseny diferents (el T-80 ve de la SKB-2 design bureau de la Kirov Factory a Leningrad (actualment Sant Petersburg), i el T-72 ve d'Uralvagonzavod en Nizhny Tagil, Rússia), i són similars únicament en l'aparença general. El T-80 està basat en l'antic T-64 i incorpora característiques del T-72, que era un disseny complementari.
El T-64 va ser el disseny primitiu del KMDV, de la Morozov Design Bureau, un tanc d'alta tecnologia que reemplaçaria als obsolets tancs pesats IS-3 i T-10, usats en les operacions individuals de l'Exèrcit Roig. El T-72 va ser dissenyat per ser un tanc de producció en massa que equiparia a les Unitats d'Infanteria Cuirassada soviètics, i per ser exportat a països del bloc de l'est. El tanc T-72 mecànicament simple és més fàcil de fabricar, i és més simple en cas de realitzar-li manteniment en el camp de batalla.
La història del T-64 continua amb el T-80. L'oficina de disseny de Leningrad va millorar el disseny inicial, introduint-ne en el model vell una turbina de gas al motor, i incorporant components de la suspensió del T-72. Això li va donar al tanc una bona relació entre pes i velocitat, convertint-lo al tanc més movil en servei, encara que amb alguns problemes de rang, ja que la turbina consumi grans volums de combustible encara quan el tanc no es troba en moviment. (Posteriorment Morozov va canviar la turbina de gas per un motor dièsel en el disseny del T-T-80UD, per economitzar combustible i simplificar el manteniment.)
Mentre que el M1 Abrams posseeix també una turbina de gas d'1,500 hp (1,120 kW), el T-80 té pràcticament la meitat de la seva mida i pes; per tant la seva maniobrabilitat és tal que se'l sol anomenar el "tanc volador". El T-80 pot disparar pel seu canó els mateixos 9K112 Kobra míssils antitancs guiats que el T-64.
El tanc principal de batalla T-80 U (1985, "U" per uluchsheniye millora) va ser dissenyat per SKB-2 a Leningrad (cos) i el Morozov Bureau (torreta i armament). La seva planta motriu és una turbina de gas de 1.250 cv (919 kW) GTD-1250. El que representa un avenç respecte als motors GTD-1000 T i GTD-GTD-1000TF que es va instal·lar en els models previs de la linea T-80. Aquesta turbina de gas pot utilitzar combustible d'aviació com a també dièsel i gasolina de baix octanatge, té una bona estabilitat dinàmica, vida útil, i alta confiabilitat. La turbina de gas GTD-1250 té un sistema automàtic incorporat per a remoció de dipòsits de pols. Tanmateix encara posseeix l'alt consum de combustible del T-80, el que va ser inacceptable per a l'exèrcit rus durant els conflictes en Txetxènia. El T-80 U es troba protegit per una armadura explosiva reactiva de nova generació anomenada Kontakt-5, que es troba integrat al disseny de la torreta i el cos, i equipament Brod-M per a travessar rius profunds. Pot disparar el nou míssil guiat 9M119 Refleks. La metralladora del comandant accionada per control remot s'ha reemplaçat per una de tipus més flexible muntada en un pedestal.
Rússia s'ha mostrat t'endent d'abandonar al T-80 pel seu alt consum de combustible i per a l'estandardització en favor del T-90 de la fàbrica de Uralvagonzavod, derivat del T-72, el qual s'ha exportat en grans quantitats a l'Índia. La fàbrica d'Omsk a Sibèria, depenent en gran manera de la producció militar, va quedar arruïnada després de la desaparició de l'URSS i la dramàtica reducció de pressupost per a defensa, de manera que amb prou feines va poder avançar en el desenvolupament del T-80, mentre que Uralvagonzavod, amb una producció més diversificada, va aconseguir mantenir una productivitat acceptable. Amb tot, Rússia ha exportat diversos T-80 a Xipre, Corea del Sud i la Xina, i ha realitzat demostracions de versions per a exportació com el T-80 UM 1 amb blindatge reactiu, i l'avançat T-80 UM 2 Black Eagle.
Disseny Un dels avantatges característics del T-80 és la seva petita mida (almenys la meitat o tres quarts del M1 Abrams, depenent de l'aspecte) i volum intern òptim (potser la meitat del M1, però una mica més d'espai per a l'equip que en el T-72). Això dona una bona proporció entre volum i blindatge.
Excepte en la versions més modernes del tanc (com per exemple el T-84 Oplot), la munició és emmagatzemada a la zona més protegida - immediatament sota de la tripulació dins de l'habitacle al dispositiu de càrrega automàtica. Aquesta característica té|posseeix el desavantatge que si el tanc és penetrat per un míssil, la munició pot detonar induïda per l'alta temperatura que es produeix a l'habitacle, matant la tripulació i fent volar la torreta pels aires. En la majoria dels tancs occidentals, com el M1 Abrams, sol una part de la munició s'emmagatzema dins de l'habitacle i podria també detonar; tanmateix, per protegir la tripulació aquesta munició en general s'emmagatzema en un compartiment a prova d'explosions proveït de plafons expulsables en cas que es pugui fer que se'l detoni. El dispositiu de càrrega automàtica té una velocitat de recàrrega de projectils entre 7,1 segons i 19,5 segons depenent de la posició inicial del dispositiu.
Modificacions Sovitics i Russos T-80: Model inicial, amb motor de turbina de gas de 1.000 CV, telèmetre de coincidència i sense capacitat de míssils. Aquest model no té accessoris per a blindatge reactiu explosiu. La torreta és de la T-64A i, per tant, conserva l'ús de l'antic telèmetre de coincidència. Les característiques d'aquest tipus són el deflector d'aigua en forma de V en el glacis frontal, el telèmetre de coincidència davant de la cúpula del comandant, i el reflector Luna muntat en la mateixa posició que un T-64. Es van produir al voltant de 250, ja que l'armadura del tanc era essencialment obsoleta quan es va introduir. Aquest va ser, en efecte, un model de preproducció. Segons els informes, es va equipar amb una versió primerenca de l'APS Shtora-1. T-80B: El seu model tenia una nova torreta amb blindatge compost millorat, telèmetre làser, nou sistema de control de foc, nou autocarregador i sistema de llançamíssils capaç de disparar un míssil guiat antitanc 9k112 Kobra a través del canó de l'arma. Un motor millorat, de 1.100 CV, va ser afegit el 1980, un nou canó el 1982. Una vista nocturna TPNZ-49 en mode actiu va arribar a 1.300 m i una passiva de 850 m. T-80B obr.1980: T-80B amb un nou motor de turbina de gas GTD-1000TF de 1.100 CV (820 kW). T-80BK: Tanc de comandament T-80B equipat amb ràdio R-130 addicional, conjunt de navegació TNA, una antena de 2n fuet i un pal telescòpic. No disposa del sistema 9K112. Object: 785: Va ser un tanc de batalla principal experimental soviètic construït a finals dels anys setanta. Era una variant millorada del T-80B, amb set rodes de carretera. T-80A: Un desenvolupament posterior del T-80B. Va ser desenvolupat a finals de la dècada de 1970 i el primer model va ser produït el 1982. Va ser un intent de proporcionar al tanc T-80B un blindatge i potència de foc millorats. Utilitza motor de turbina de gas GTD-1000M de 1.200 hp. Té el sistema 9K119 que li permet disparar 9k119M Refleks-M usant el canó del tanc. També tenia diverses muntures de pintle per a la metralladora pesada NSVT i altres millores. La càrrega de l'ammo per a canons de 125 mm va ser incrementada considerablement en comparar-la amb la T-80B (T-80B 38, T-80A 45). Té algunes característiques del futur T-80U incloent la nova torreta amb blindatge més fort i equipada amb un nou sistema de control de foc amb la vista de l'artiller 1G46. No obstant això, a causa de totes aquestes millores, la T-80A és de 2,8 tones més pesades que la T-80B. Mai va sortir de l'etapa del prototip i es va desenvolupar com a T-80U. T-80A obr.1984: Amb blindatge reactiu explosiu ERA Kontakt-1. El model amb Kontakt-1 de vegades s'anomena T-80AV. La principal diferència externa amb el T-80BV és la manca de capsa d'orientació de míssils Kobra davant de la cúpula de comandants. T-80AK: Versió de comandament del T-80A. T-80AK obr.1984: T-80AK amb blindatge reactiu explosiu ERA Kontakt-1. El model amb Kontakt-1 de vegades s'anomena T-80AKV. T-80BV: T-80B amb blindatge reactiu explosiu Kontakt-1. Els llançagranades de fum van ser desplaçats des d'un costat i l'altre de l'armament principal cap a l'altre costat de la torreta i col·locats entre el costat de la torreta i els panells ERA. A la torreta del T-80BV, els panells s'uneixen per formar una forma de xevró poc profund. L'ERA també s'adapta a la part davantera del sostre de la torreta per proporcionar protecció contra els atacs des de dalt. Mentre que l'ERA proporciona un alt grau de protecció contra l'ATGM de la seva època, que es basava en un capçal HEAT per penetrar l'armadura sobre l'arc frontal, no proporciona cap protecció addicional contra l'APDS o l'AFPSDS. Els vehicles que es van construir primer durant algun temps no tenien l'ERA a causa de problemes de subministrament. Alguns tancs T-80BV han estat equipats amb solapa de pols sota placa glacis i alguns d'ells van ser equipats amb una sola línia d'ERA al llarg de la part superior del casc. Una versió de producció tardana tenia una torreta nova similar a la T-80U però amb l'ERA Kontakt-1. Hi ha un nou canó 2A46M-1 amb un sistema de 9K112 Kobra capaç de disparar l'ATGM Kobra de 9M112M millorat a través del canó de canó. T-80BVK: Segons T-80BK però amb ERA. Els primers models eren només tancs T-80BK amb l'era. Els models posteriors van ser tancs T-80BV amb equips de comunicacions addicionals i una antena.