El Partit Demòcrata (en anglès, Democratic Party) és un dels dos principals partits polítics contemporanis dels Estats Units, juntament amb el Partit Republicà, el seu principal rival. Hereu del Partit Demòcrata-Republicà de Thomas Jefferson i James Madison, el Partit Demòcrata va ser fundat cap al 1828 pels partidaris d'Andrew Jackson, cosa que el converteix en el partit polític en actiu més antic del món."The Democratic Party, founded in 1828, is the world's oldest political party" states
El partit inclou una àmplia varietat de corrents ideològics, que van des del socialisme democràtic fins al conservadorisme moderat.
Antecedents El Partit Demòcrata va evolucionar a partir del Partit Demòcrata-Republicà organitzat per Thomas Jefferson i James Madison en oposició al Partit Federalista. El Partit Demòcrata-Republicà afavoria el republicanisme, un govern federal feble, els drets dels estats, els interessos agraris (especialment els plantadors del sud) i l'estricta adhesió a la Constitució. El partit s'oposava a l'establiment d'un banc nacional i a la Gran Bretanya, afavorint els principis de la revolució Francesa. Després de la guerra anglo-americana de 1812-1815, els Federalistes pràcticament van desaparèixer i l'únic partit polític nacional que va quedar van ser els Demòcrata-Republicans, que eren propensos a fragmentar-se al llarg de línies regionals. L'era del govern d'un sol partit als Estats Units, coneguda com l'era dels Bons Sentiments, va durar des del 1816 fins al 1828, quan Andrew Jackson va esdevenir president. Durant i després de les eleccions presidencials dels Estats Units de 1824, el Partit Demòcrata-Republicà es va dividir entre partidaris i opositors de la democràcia jacksoniana, donant lloc al segon sistema de partits.
Martin Van Buren va reunir un ampli quadre de polítics partidaris de Jackson a tots els estats i van fundar un nou partit que va acabar sent el Partit Demòcrata. John Quincy Adams i Henry Clay van fundar el Partit Nacional-Republicà. Pocs anys després el partit d'Adams i Clay fracassà i desaparegué; però molts dels seus membres, encapçalats per Clay, fundarien el Partit Whig dels Estats Units, que al seu torn seria el precursor de l'actual Partit Republicà dels Estats Units.
Establiment Jackson i Martin Van Buren van treballar amb aliats de cada estat per formar un nou Partit Demòcrata a nivell nacional. A la dècada de 1830, el Partit Whig es va convertir en el principal rival dels Demòcrates.
Abans de 1860, el partit donava suport a una sobirania governamental i estatal limitada, mentre s'oposava a un banc nacional i als aranzels elevats. A finals del , va continuar oposant-se als aranzels alts. A principis del , va donar suport a les reformes progressistes i es va oposar a l'imperialisme.
Història miniatura|El president Wilson davant del Congrés anunciant el trencament oficial de relacions amb Alemanya, 3 de febrer de 1917. La presidència de Woodrow Wilson fou marcada per l'intervencionisme vers Iberoamèrica, intervenint a Mèxic per fer dimitir el general colpista Huerta el 1914; el 1915 a Haití un cop assassinat el president Sam; el 1916 novament a Mèxic per la crida i cerca del bandoler Pancho Villa, intervenció que durà fins al 1917; el 1916 a la República Dominicana per establir l'ordre, fins al 1924. Realitzà polítiques socials com l'establiment de les 8 hores de treball així com el Servei Nacional de Parcs Nacionals, afavorí la inserció de la minoria jueva a la vida política amb la designació del primer magistrat d'origen jueu. El 1917 instituí el servei militar obligatori, que no havia tingut els EUA des de la Guerra de Secessió, i instaurà la prohibició de fabricació, transports i venda d'alcohol, iniciant-se així l'anomenada Llei seca. Inicialment neutral en la Primera Guerra Mundial, va demanar al Congrés una declaració de guerra el 2 d'abril de 1917 que va signar la tarda següent. El 8 de gener de 1918 Wilson pronuncià al Congrés estatunidenc la llista de catorze punts de Wilson, condició necessària per a l'obtenció de la pau.
Des de la dècada de 1930 Franklin D. Roosevelt i la seva coalició cel New Deal, el Partit Demòcrata ha defensat majoritàriament una ideologia social liberal. El New Deal va atreure un fort suport al partit per part dels immigrants europeus recents, molts dels quals eren catòlics amb residència a les ciutats, però va provocar una pèrdua de votants de l'ala conservadora i pro-empresarial del partit.Michael Corbett et al. Politics and Religion in the United States (2nd ed. 2013). Després de la Llei de Drets Civils de 1964 i la Llei de drets de vot de 1965, les bases fonamentals dels dos partits principals del país van canviar: els estats del sud es van tornar més fermament republicans en la política presidencial i els estats del nord-est van reforçar les posicions demòcrates. El moviment sindical es va reduir després dels anys setanta, tot i que la classe obrera continua sent un component important de la base demòcrata.
miniatura|Bill Clinton i Tony Blair, impulsors de la tercera via. L'elecció de Bill Clinton a les eleccions presidencials dels Estats Units de 1992 va marcar un canvi per al partit cap al centrisme i la tercera via com a resposta als dubtes teòrics sobre la viabilitat econòmica de les polítiques d'intervencionisme econòmic popularitzades pel keynesianisme i que havien perdut popularitat arran de l'estagflació a les crisis de la dècada de 1970 i l'auge del liberalisme econòmic i la Nova Dreta. canviant la seva postura econòmica cap a polítiques basades en el mercat. Barack Obama, president entre 2009 i 2017 va supervisar l'aprovació per part del partit de la Llei d'Assistència Mèdica Assequible el 2010. Hillary Clinton, candidata demòcrata a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016 fou derrotada per Donald Trump.
Joe Biden va vèncer a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 al president titular Donald Trump, però en les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 la pressió del seu partit el va fer renunciar a la candidatura a la reelecció el 21 de juliol donant suport a Kamala Harris, que va recuperar el republicà Donald Trump.
Després de la elecció per segon terme de Donald Trump el partit va veure l'ascens dels Socialistes Democràtics d'Amèrica, una nova generació que intenta complir l'objectiu de Bernie Sanders de prendre el control del Partit Demòcrata, prenent el control de grans ciutats com Nova York i Seattle i competint per guanyar eleccions al Congrés.
Ideologia miniatura|L'ase i el color blau són dos dels símbols del partit. Les persones que viuen a zones urbanes, les dones, els graduats universitaris i els mil·lennials, a més de les minories sexuals, religioses i racials, tendeixen a donar suport al Partit Demòcrata.
La filosofia de liberalisme modern del Partit Demòcrata combina les nocions de llibertat civil i igualtat social amb el suport a una economia mixta.Larry E. Sullivan. The SAGE glossary of the social and behavioral sciences (2009) p 291, "This liberalism favors a generous welfare state and a greater measure of social and economic equality. Liberty thus exists when all citizens have access to basic necessities such as education, healthcare, and economic opportunities." Al Congrés, el partit actua com a partit d'arreplega amb ales centristes, progressistes i conservadores. La reforma del govern corporatiu, la protecció del medi ambient, el suport a la mà d'obra organitzada, l'ampliació de programes socials, la matrícula universitària assequible, l'atenció sanitària universal, la igualtat d'oportunitats i la protecció del consumidor formen el nucli ideològic de l'agenda econòmica del partit. En matèria social, defensa la reforma del finançament de campanya, els drets LGBT, la reforma de la justícia penal, la reforma del sistema en matèria d'immigració, l'aplicació de lleis de possessió d'armes més estrictes, el dret a l'avortament i la legalització de la marihuana.
Presidents dels Estats Units del Partit Demòcrata Núm.NomEstat d'origenTemps a la Presidència7èAndrew Jackson (1767–1845)Tennessee1829-18378èMartin Van Buren (1782–1862)Nova York1837-184111èJames K. Polk (1795–1849)Tennessee1845-184914èFranklin Pierce (1804–1869)Nou Hampshire1853-185715èJames Buchanan (1791–1868)Pennsilvània1857-186117èAndrew Johnson (1808–1875)Tennessee1865-186922èGrover Cleveland (1837–1908)Nova York1885-188924è1893-189728èWoodrow Wilson (1856–1924)Nova Jersey1913-192132èFranklin D. Roosevelt (1882–1945)Nova York1933-194533èHarry S. Truman (1884–1972)Missouri1945-195335èJohn F. Kennedy (1917–1963)Massachusetts1961-196336èLyndon B. Johnson (1908–1973)Texas1963-196939èJimmy Carter (1924-2024)Geòrgia1977-198142èBill Clinton (1946)Arkansas1993-200144èBarack Obama (1961)Illinois2009-201746èJoe Biden (1942)Delaware2021-2025
Referències