Sedna (designació de planeta menor: (90377) Sedna; símbol: 16px|⯲)U+2BF2 ⯲. David Faulks (2016) 'Eris and Sedna Symbols,' L2/16-173R, Unicode Technical Committee Document Register. és un planeta nan o planetoide de grans dimensions de les regions exteriors del sistema solar que actualment es troba a la part més propera al Sol de la seva òrbita; el 2021 era a 84 unitats astronòmiques (1,26 km o 0,00041 pc) del Sol, gairebé tres vegades més lluny que Neptú. L'espectroscòpia indica que la seva superfície es compon de material semblant al d'altres objectes transneptunians, és a dir, una barreja d'aigua, metà i gels de nitrogen amb tolins. És un dels objectes més vermells del sistema solar. Fins on permet apreciar-ho la incertesa relativa a la seva mida, Sedna empata amb Ceres com el planetoide més gran sense satèl·lits coneguts. Té un diàmetre estimat proper a 1.000 km, si fa no fa com Tetis, un dels satèl·lits de Saturn. Com que no té cap satèl·lit conegut, no es poden fer servir les lleis de Kepler per deduir-ne la massa amb un grau raonable de certesa.

Triga uns 11.400 anys a girar al voltant del Sol. La seva òrbita és una de les més extenses que es coneixen al sistema solar. El seu afeli es troba a 937 unitats astronòmiques (ua) de l'astre rei, és a dir, unes 19 vegades més lluny que el de Plutó. Així mateix, Sedna té una de les òrbites més el·líptiques que es coneixen, amb una excentricitat de 0,85. A desembre del 2025, Sedna era a 83,25 ua del Sol, unes 2,5 vegades més lluny que Neptú.

Podria ser el primer membre conegut del núvol d'Oort. Va ser descobert des de l'Observatori del Mont Palomar per Mike Brown (Institut de Tecnologia de Califòrnia), Chad Trujillo (Observatori Gemini) i David Rabinowitz (Universitat Yale) el 14 de novembre de 2003.Fins al 2012 Sedna estava a uns 87 ua del Sol; Eris, el planeta nan més massiu conegut, es troba més lluny del Sol que Sedna, a 96,6 ua; Eris està a prop del seu afeli –màxima distància possible del Sol–, mentre que Sedna s'aproximarà al seu periheli –l'aproximació més propera al Sol– el 2076.Els cossos menors del sistema solar –com 2010 EC46, 2006 SQ372, 2005 VX₃, 2000 OO67, 2002 RN109, 2007 TG422– i diversos cometes tenen òrbites heliocèntriques més àmplies, però només 2006 SQ372, 2000 OO67 i 2007 TG422 tenen un punt de periheli més enllà de l'òrbita de Júpiter, pel que és discutible si la majoria d'aquests objectes són classificats erròniament com a cometes. Sedna superarà Eris en el 2114, però el candidat a planeta nan (225088) Gonggong els superarà als dos en l'any 2045

A causa de la seva gran distància del Sol, Sedna ha de ser un món frígid. Per això, els seus descobridors el van batejar, de manera no oficial, amb el nom de la deessa del mar i dels animals marins en la mitologia inuit, que es creia que vivia a les frígides profunditats de l'oceà Àrtic. Aquest nom va ser acceptat oficialment per la Unió Astronòmica Internacional el 28 de setembre de 2004.

Informació general Sedna té una òrbita el·líptica alta. L'excentricitat de l'òrbita és de 0,845, assemblant-se més a una òrbita cometària que a una planetària. L'afeli es troba al voltant de 900 ua i el periheli és d'unes 76 ua (±7 ua). Actualment es troba a unes 90 ua del Sol i s'aproxima al seu periheli, al qual arribarà cap al 2076 (com a referència, la distància mitjana de Plutó al Sol és d'unes 40 ua). El seu període orbital és d'uns 12.000 anys i el període de rotació tan sols dura unes 10 hores.

miniatura|esquerra|Comparació del diàmetre de Sedna en relació amb altres cossos del sistema solar Sedna té un diàmetre estimat d'entre 1.180 i 1.800 km i és un dels planetes menors més grans. En el moment del seu descobriment va ser l'objecte més gran trobat en el sistema solar des del descobriment de Plutó el 1930. Actualment ha estat igualat i/o superat pels objectes Eris Haumea i Makemake.

Massa llunyà per a considerar-lo objecte del cinturó de Kuiper, els seus descobridors al·leguen que Sedna pertany en realitat al núvol d'Oort, encara que és molt més a prop d'on es pensa que podria ser el límit interior del núvol d'Oort. És tan lluny del Sol que la temperatura mai puja dels –240 °C. El Sol es veu tan xicotet des de Sedna que es podria tapar per complet amb el cap d'una agulla de cap, segons Mike Brown.

Sedna va ser observat amb el Telescopi Samuel Oschin de l'Observatori de Mont Palomar prop de San Diego a Califòrnia, i va ser observat dies després per telescopis de tot el món, des de Xile, Espanya, Arizona i Hawaii. També el Telescopi Espacial Spitzer de la NASA, ha pogut observar este objecte determinant que el diàmetre de Sedna és probablement pròxim al 75% del de Plutó. Observacions efectuades des de Xile, mostren que Sedna és el segon objecte més roig del sistema solar, gairebé tan roig com Mart.

El descobriment de Sedna va tornar a plantejar l'interrogant de quins objectes astronòmics han de considerar-se planetes i quins no (ja es va plantejar amb motiu del descobriment de Quaoar i s'ha tornat a plantejar més recentment amb el descobriment de Eris). Encara que el 15 de març de 2004, diverses agències de notícies van reportar que s'ha descobert el desè planeta, es considera remot que Sedna fos qualificat com a planeta; encara que després de la nova definició de planeta anunciada per la UAI, Sedna podria optar a convertir-se en un planeta nan.

Descobriment i nom Mike Brown de Caltech, Chad Trujillo de l'Observatori Gemini i David Rabinowitz de la Universitat Yale el 14 de novembre de 2003 van descobrir Sedna –designat provisionalment 2003 VB₁₂– com a part d'un estudi que va començar el 2001 amb el Telescopi Samuel Oschin en l'Observatori el Palomar, en el qual van emprar la càmera Palomar Quest de 160 megapíxels de Yale. Van observar un objecte que es movia en 4,6 segons d'arc en 3,1 hores pel que fa als estels, indicant que la seva distància era d'aproximadament 100 ua. Les observacions de seguiment al novembre-desembre de 2003 amb el telescopi SMARTS en l'Observatori de Cerro Tololo a Xile, i també amb el telescopi Tenagra IV de l'Observatori W. M. Keck a Hawaii, van revelar que l'objecte es movia al llarg d'una òrbita distant altament excèntrica. Posteriorment, l'objecte va ser identificat en imatges de predescobriment preses pel Telescopi Samuel Oschin així com en les imatges del programa Near Earth Asteroid Tracking. Aquestes posicions anteriors van ampliar el seu arc orbital conegut i va permetre un càlcul més precís de l'òrbita.

«El nostre objecte recentment descobert és el lloc més fred i més llunyà conegut del sistema solar», va dir Mike Brown a la seva pàgina web, «així que sento que és apropiat nomenar-ho en honor de Sedna, la deessa inuit del mar, que es creia que vivia al fons del frígid oceà Àrtic». Brown també li va suggerir al Minor Planet Center de la Unió Astronòmica Internacional que els objectes que fossin descoberts a la regió orbital de Sedna en el futur també haurien de portar el nom de les entitats en la mitologia de l'Àrtida. L'equip va fer públic el nom «Sedna» abans que l'objecte hagués sigut oficialment numerat. Brian Marsden, director del Minor Planet Center, va dir que aquesta acció era una violació del protocol, i que alguns membres de la UAI podrien votar en contra. No obstant això, no va haver-hi objeccions al nom, i no se'n van proposar d'altres. El Comitè de la UAI sobre Nomenclatura de Cossos Menors va acceptar formalment el nom el setembre de 2004, i també va considerar que, en casos similars d'extraordinari interès, podria permetre en el futur que s'anunciessin els noms abans que fossin numerats oficialment.

Òrbita i rotació miniatura|esquerra|upright=1.1|Animació que representa l'òrbita de Sedna. Sedna té el major període orbital entre qualsevol objecte gran conegut del sistema solar, calculat en aproximadament 11.400 anys. La seva òrbita és extremadament excèntrica, amb un afeli que es calcula en 937 ua. (Solució utilitzant el baricentre i les coordenades baricèntriques del sistema solar. Seleccioneu Ephemeris Type:Elements i Center:@0) (guardat el fitxer de sortida Horizons 2011-Feb-04) i un periheli d'unes 76 ua, i és el major per als objectes coneguts del sistema solar. Quan va ser descobert es trobava a aproximadament 89,6 ua del Sol, i era l'objecte més distant observat del sistema solar. Posteriorment el mateix equip d'investigadors va descobrir l'Eris a 97 ua. Si bé les òrbites d'alguns cometes de període llarg s'estenen més enllà de la de Sedna, són massa difusos per ser descoberts excepte quan s'aproximen al seu periheli en el sistema solar interior. Encara que Sedna aconsegueixi el seu periheli cap al 2076,Els diferents programes que utilitzen diferents èpoques o conjunts de dades produeixen dates lleugerament diferents pel periheli de Sedna. Utilitzant una època de 2010, la base de dades de cossos menors del JPL mostra una data de periheli de 2075. Utilitzant una època de 1990, el DES Lowell mostra el periheli en 2479285.0598 -13 de desembre de 2075- A partir de 2010, el JPL Horizons –utilitzant integració numèrica– va mostrar una data de periheli de 18 de juliol de 2076. el Sol apareixeria simplement com un estel molt brillant en el seu cel, solament cent vegades més brillant que la lluna plena en la Terra, i massa lluny per ser visible com un disc a simple vista.

Quan va ser descobert es pensava que Sedna tenia un període de rotació particularment llarg –vint a cinquanta dies. Inicialment es va especular que la seva rotació era alentida per una companya binària, similar a Caront, la lluna de Plutó. El març de 2004 el telescopi espacial Hubble va buscar aquest satèl·lit però no va trobar res,La cerca del HST no va trobar candidats a satèl·lit amb un límit d'unes 500 vegades menors que Sedna (Brown i Suer 2007). i les mesures posteriors del telescopi van suggerir períodes de rotació molt menors –de 10 h aproximadament–, bastant típica per a un cos de la seva grandària.

Característiques físiques miniatura|Imatges de Sedna Sedna té una magnitud absoluta de banda V (H) d'aproximadament 1,8 i s'estima que té una albedo de prop de 0,32, la qual cosa li atorga un diàmetre d'aproximadament 1.000 km. Al moment del seu descobriment va ser l'objecte intrínsecament més brillant que es va trobar en el sistema solar des de Plutó el 1930. El 2004, els descobridors van estimar el límit màxim del seu diàmetre en 1.800 km, però el 2007 aquest valor va ser revisat i reduït a menys de 1.600 km després de ser observat pel telescopi espacial Spitzer. El 2012, els mesuraments de l'Observatori Espacial Herschel van suggerir que el diàmetre de Sedna és de 995 ± 80 km, la qual cosa resultaria més petit que Caront. Com que Sedna no té llunes conegudes, determinar la seva massa és impossible en l'actualitat sense enviar-hi una sonda espacial. No obstant això, si a més dels càlculs anteriors per al seu diàmetre es pren com a referència la densitat de Plutó de 2,0 g/cm³, l'interval de massa és aproximadament 1 x 1021 kg.Prenent les estimacions del Herschel per al diàmetre d'al voltant de 1.000 km i assumint que la densitat de Plutó és de 2,0 (<0,10 Eris).