Sarah Bernhardt (París, 23 d'octubre del 1844 - París, 26 de març del 1923), Henriette Rosine Bernard o Rosina Bernardt,O Henriette Marie Sarah segons altres . va ser una actriu francesa de teatre i cinema. Ha estat considerada l'actriu més important del segle XIX i la més famosa de la història. Tot i ser anomenada la divina Sarah pel seu caràcter excèntric i capritxós, Sarah Bernhardt va treballar en innombrables projectes teatrals demostrant un caràcter perseverant, una gran professionalitat i una gran dedicació al seu art, com a actriu i com a promotora teatral. El 1914 li fou concedida la Legió d'Honor.
Biografia Infantesa Sarah Bernhardt va néixer probablement el 22 d'octubre del 1844, en el número 5 del carrer École de Médecine de París.S'ha afirmat que Bernhardt a vegades va celebrar el seu aniversari el 23 d'octubre, encara que no hi ha comprovació d'aquesta reclamació. Sobre la data de naixement no se sap amb certesa ni el dia ni el mes. Se suposa el 22 o 23 d'octubre. Se sap que va ser batejada el 1857, quan tenia uns 12 anys, però se n'ha perdut el registre. La data de naixement a partir d'un certificat de baptisme redactat a l'edat de 12 anys no seria fiable com a font primària, i només pot ser utilitzat per corroborar altres proves. A L'art del teatre, el professor Ockman descriu la recerca d'un retall de diari no identificat a la Biblioteca de la Comédie Française, a París, que incloïa una còpia d'un certificat baptismal dient que Bernhardt va néixer el 25 de setembre de 1844. A l'autobiografia de Bernhardt de 1907, Ma double vie (La meva doble vida) no fa referència a la seva data de naixement. El seu cabell era de color ros fosc i els seus ulls eren blau cobalt. Sa mare era una dona de religió jueva, d'origen holandès, anomenada Julie Bernardt, àlies Youle. El seu avi, Moritz Bernardt, era un mercader jueu d'Amsterdam i Julie devia néixer a la mateixa ciutat. Julie es guanyava la vida com a prostituta de luxe juntament amb la seva germana, Rosina Bernardt. Va tenir més filles: l'abril del 1843, va tenir dues nenes bessones que van morir a les dues setmanes; després de Sarah, va tenir Jeanne, però no se'n sap la data de naixement i, el 1855, Régine, que el 1873 va morir de tuberculosi. Totes van ser filles de pares diferents i desconeguts. Sarah Bernhardt mai no va saber qui era el seu pare biològic i donava el nom d'Édouard Bernardt, el germà de la seva mare, com a nom del seu pare.
Sarah va passar els primers quatre anys de la seva vida a Bretanya a cura d'una dona que la crià. La primera llengua que Sarah va conèixer va ser el bretó i és per aquesta raó que, en iniciar la seva carrera teatral, va adoptar la forma bretona del seu cognom: Bernhardt. En aquesta època, va patir un accident que molts anys després li implicaria greus problemes de salut; va caure per una finestra i es trencà el genoll dret. Encara que, aparentment, sanà sense problemes, el genoll va quedar afectat per sempre més i, molt més endavant, el 1914, a causa d'una important inflamació i dolor al mateix genoll, li van haver d'amputar la cama dreta. Després de l'accident, la seva mare la va portar amb ella a París, on va romandre dos anys. A punt de complir set anys, va ingressar a la Institució Fressard, un internat per a senyoretes proper a Auteuil, on va estar dos anys. El 1853, va ingressar al col·legi conventual Grandchamp, prop de Versalles. En aquest col·legi, va participar en la seva primera obra teatral, Tobies recupera la vista, escrita per una de les monges. També aquí va ser batejada i va fer la primera comunió. Sembla que l'ambient místic del col·legi li va fer plantejar-se fer-se monja.
Actriu i cortesana Als 15 anys, després d'abandonar Grandchamp, sa mare va intentar introduir-la dins el món galan perquè es pogués guanyar la vida com a prostituta de luxe. Però Sarah, influenciada per la seva educació conventual, es va negar repetidament a dedicar-se a aquestes activitats. Julie Bernard tenia un saló a París on es reunien els seus clients; entre ells, hi assistia el germanastre de Napoleó III, el duc de Morny. Morny aconsellà a Sarah que s'apuntés al Conservatoire de Musique et declamation. El 1859, gràcies als contactes del duc, Sarah hi va accedir sense dificultat. El 1861, va guanyar un segon premi en l'apartat de tragèdia i una menció honorífica en comèdia. Finalitzats els estudis al Conservatori, va entrar a la Comédie-Française, de nou gràcies als influents contactes de Morny. Va debutar l'11 d'agost del 1862, participant en l'obra Iphigénie de Jean Racine. El seu fort caràcter li va portar problemes amb els seus companys; aquestes friccions van provocar que el 1863 abandonés la Comédie per primera vegada. Tres setmanes més tard, va ser contractada pel Teatre Gymnase, on va fer set petits papers en diferents obres. Hi va actuar per última vegada el 7 d'abril del 1864 amb l'obra Un mari qui lance sa femme.
El 1864, va conèixer un dels grans amors de la seva vida, Charles-Joseph Lamoral, príncep de Ligne. Va iniciar una apassionada relació amb ell, fins que es va quedar embarassada i el príncep la va abandonar. El 22 de desembre del 1864, va donar a llum el seu únic fill, Maurice Bernhardt. Sense ofici i havent fracassat momentàniament en el món del teatre, va seguir els passos de la seva mare convertint-se en cortesana de luxe. Sarah no va abandonar la seva activitat com a cortesana fins que la seva carrera teatral es va haver consolidat i va poder mantenir-se només amb el treball que li reportava el teatre.
Primers èxits miniatura|Sarah Bernhardt en el paper de reina en l'obra Ruy Blas, de Victor Hugo Tres anys més tard, el 1867, va debutar al Théâtre de l'Odéon amb Les dones sàvies (Les femmes Savant) de Molière. Aquí va començar la seva veritable carrera professional. Participà en molts muntatges teatrals, alternant la vida teatral amb la vida galant. La fama li va arribar sobtadament el 1869 amb Le Passant de François Coppée, una obra en vers d'un sol acte. Sarah, a més, va fer per primera vegada en aquesta obra un paper masculí, el del trobador Zanetto. Repetiria més vegades fent d'home en diverses obres més, com en Lorenzaccio, Hamlet i L'Aiglon.
El 1870, durant la Guerra francoprussiana, van habilitar l'Odèon com a hospital per a convalescents, on ella va cuidar amb dedicació els ferits de guerra. El 1871, l'improvisat hospital va haver de ser tancat per problemes de salubritat. Després de la derrota francesa i la caiguda de Napoleó III, molts intel·lectuals exiliats per haver estat en contra de l'emperador van poder tornar a França; entre ells hi havia Victor Hugo. El retorn d'Hugo va ser molt important en la vida de Bernhardt, ja que l'escriptor la va triar per protagonitzar la reestrena de la seva obra Ruy Blas. Bernhardt, a més, va protagonitzar una altra obra d'Hugo, Hernani. La seva interpretació en Ruy Blas la va elevar a unes cotes d'èxit inimaginables. Tornà a la Comédie Française com una gran estrella i allà va afermar el seu repertori i els seus múltiples registres com a actriu.
Artista polifacètica miniatura|esquerra|Le Fou et la Mort, escultura en bronze de Sara Bernhardt realitzada el 1877. S'exposa al Musée des Beaux-Arts de Dijon miniatura|Autoretrat L'estil d'actuació de Bernhardt es basava en la naturalitat. Detestava profundament les velles normes del teatre francès, en què els actors feien una declamació histriònica acompanyada de gestos exagerats. Ella va voler trencar amb aquesta manera d'actuar, aprofundint en la psicologia dels personatges. Estudiava cada gest i cada entonació del text que havia de dir buscant la perfecció natural sense que es notés cap mena d'artifici. Quan representava les grans heroïnes de la tragèdia o les reines, sempre fugia de la sobreactuació i de l'afectació. Són famoses les seves escenes de mort, en què segons les seves pròpies paraules, pretenia oferir tot un reguitzell de patologies, com estossecs i gemecs agònics, mirant d'aprofundir en el que representa l'acte de morir-se des del punt de vista psicològic i sentimental.
A part de la seva professió d'actriu, es va interessar per l'escultura i la pintura, i arribà a exposar al Saló de París diverses vegades, entre els anys 1874 i 1896. Va rebre diversos premis i mencions honorífiques en ambdues disciplines. Va escriure també tres llibres: la seva autobiografia titulada Ma double vie, Petite Idol i L'art du Théâtre: la voix, la geste, la pronontiation.
Bernhardt es va especialitzar a representar les obres en vers de Jean Racine, com ara Iphigénie, Phédre o Andromaque. Va destacar especialment, entre moltes altres, en La Dame aux Camélias, d'Alexandre Dumas (fill), Theodora, de Sardou, L'Aiglon, d'Edmond Rostand, Izéïl, de Silvestre i Morand, Macbeth, de Shakespeare, Jeanne D'Arc de Jules Barbier.
Va inspirar, en part, Marcel Proust — sens dubte conjuntament amb les actrius Rachel i Réjane — per al personatge de l'actriu «Berma» en A la recerca del temps perdut. Proust la designava a vegades en la seva correspondència «Haras», el seu nom a l'inrevés.
Gires arreu del món El 1879, va realitzar la seva primera sortida de França, concretament a Anglaterra, on va estar sis setmanes fent dues representacions diàries i va obtenir un èxit rotund. En retornar al seu país va tenir una gran rebuda. En aquesta primera visita, va conèixer un jove escriptor anomenat Oscar Wilde. Anys més tard, el 1893, Bernhardt acceptaria representar la seva obra Salomé. També, aquest mateix any, l'actriu va ser acceptada com a sòcia plena de la Comédie Française. Els socis plens són la jerarquia més alta d'aquesta institució.
Després del seu espectacular èxit a Anglaterra, va decidir fer la primera gira americana. Partí cap als Estats Units el 15 d'octubre del 1880; l'èxit va ser total. Bernhardt faria altres gires pels Estats Units,"Sarah Bernhardt" a Internet Broadway Database. les seves famoses gires de comiat, i també va recórrer tota Amèrica del Sud, i arribà a actuar al Brasil, Argentina, Xile, entre altres països. Viatjava amb tren i vaixell i va arribar a creuar el cap d'Hornos. Als Estats Units, el seu èxit era tal que van posar a la seva disposició un tren amb set vagons de luxe anomenat Sarah Bernhardt Special, per a ús exclusiu de l'actriu. Les seves gires la van portar també a Austràlia i va visitar les Illes Hawaii i les Illes Sandwich. També va actuar a Egipte i Turquia. Va recórrer Europa, actuant a Moscou, Berlín, Bucarest, Roma i Atenes. En el seu llarg periple, no sols va actuar en grans teatres sinó també en teatres de poca categoria. No va arribar a actuar al continent asiàtic.
Vida familiar La seva vida familiar no va ser senzilla. Va tenir una relació tensa i distant amb la seva mare, Julie, que mai va ser una mare afectuosa i preocupada per la filla, i aquest fet va fer que Sarah sempre busqués la seva aprovació i el seu afecte. Julie Bernard sentia predilecció tan sols per la seva filla Jeanne i descuidà totalment l'educació de la seva filla menor, Régine. Sarah Bernhardt sentia predilecció per la seva germana petita Régine i, quan va aconseguir ser independent, se la va emportar a viure amb ella per allunyar-la de la mare i de les intencions d'aquesta de convertir-la també en una cortesana. Lamentablement, no ho va aconseguir i Régine es va convertir en prostituta als 13 anys. Va morir als 18, el 1873, a causa d'una tuberculosi.