Rio de Janeiro () és la capital de l'estat de Rio de Janeiro i la segona ciutat més poblada del Brasil, després de São Paulo. La població és de 6,4 milions el 2013, i la seva àrea metropolitana té una població de 13 milions.
Famosa per les platges turístiques de Copacabana i Ipanema, per l'estàtua gegant de Crist (el Crist Redemptor) a la muntanya del Corcovado, pel Pão de Açúcar ("Pa de Sucre"), i per la famosa celebració del Carnaval cada any.
També és un gran centre de comerç, serveis i indústries, i té dos ports importants per a exportacions i importacions: el port de Rio de Janeiro, localitzat a la badia de Guanabara (a l'est de la ciutat), i el port de Sepetiba localitzat a la badia de Sepetiba, a l'oest.
L'Estadi de Maracanã ha estat la seu de la final de la Copa del Món de Futbol de 2014 i de 1950, i de la Copa Confederacions 2013. Ha estat la seu dels Jocs Panamericans del 2007, i de la Jornada Mundial de la Joventut del 2013.
L'estiu de 2016 acollí els Jocs Olimpícs d'estiu de la XXXI Olimpíada, després d'haver estat escollida per davant de Madrid, Tòquio i Chicago a la cimera del Comitè Olímpic Internacional (CIO) celebrada el 2 d'octubre del 2009.
Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2012, amb el nom Rio de Janeiro: Paisatges Carioques entre la muntanya i el mar.
Història miniatura|L'Aqüeducte de la Carioca, construït a la primera meitat del segle XVIII La badia a la qual es troba el centre de la ciutat de Rio de Janeiro (Guanabara) va ser descoberta pel portugués Gaspar de Lemos l'1 de gener de 1502 durant una expedició comandada per l'almirall florentí Amerigo Vespucci.
Li donaren el nom de Rio de Janeiro, "Rio" perquè van pensar que es tractava de la boca d'un riu en lloc d'una badia (en realitat es tracta d'una llegenda més que d'una teoria comprovada, ja que és difícil pensar que mariners experimentats patissin aquesta confusió) i "Janeiro" perquè fou descoberta el mes de gener. No obstant això, la ciutat va ser fundada l'1 de març, 1565, amb el nom São Sebastião do Rio de Janeiro (Sant Sebastià del Riu de Gener).
Fins a començaments del la ciutat fou atacada o envaïda per, majoritàriament, francesos, que van establlir la colònia de França Antàrtica entre 1555 i 1560, pirates i bucaners com Jean-François Duclerc i René Duguay-Trouin.History of Rio
Després de 1720, quan els portuguesos van trobar or i diamants a la veïna capitania de Minas Gerais, Rio de Janeiro esdevingué molt millor zona per exportar aquests materials que no pas Salvador de Bahia, que està situada molt més al nord i que era la capital del territori en aquells moments.
L'any 1763, l'administració colonial portuguesa va traslladar-hi la capital del Brasil. La ciutat continuà essent capital colonial fins a l'any 1808, any en què la família reial i molts nobles de Lisboa es traslladaren a Rio de Janeiro fugint de la invasió napoleònica de Portugal.
La capital del regne de Portugal fou traslladada a Rio, esdevenint l'única capital europea situada fora del continent. Com en aquesta època no hi havia espai físic ni estructura urbana per acomodar els centenars de nobles que havien arribat de sobte, simplement molts habitants de la ciutat foren desnonats de les seves llars.Real Portuguese Family in Rio
Quan el príncep Pere I proclamà la independència del Brasil l'any 1822, decidí continuar amb Rio de Janeiro com a capital del seu nou estat. Rio romangué com a capital del país quan el 1889, la monarquia fou reemplaçada per la república.
Fins als primers anys del , la ciutat comprenia només l'actual centre històric i el districte financer, just a la boca de la Badia de Guanabara. Aleshores, el centre de gravetat de la ciutat s'anà traslladant cap al que avui es coneix com a Zona Sud, quan es construí el primer túnel per sota de les muntanyes que separen el barri de Botafogo i el nou barri de Copacabana. La bellesa natural de la platja, així com la fama adquirida per l'hotel Copacabana Palace, un gran hotel de luxe de l'Amèrica dels anys 30, ajudaren a Rio a guanyar una brillant reputació que encara manté avui dia.
Els plans per moure la capital de la nació al centre territorial del país començaren a discutir-se a meitats del i quan Juscelino Kubitschek fou elegit president el 1955 tirà endavant la promesa de construir una nova capital. Kubitschek aconseguí construir la nova ciutat de Brasília, a gran cost, el 1960. El 21 d'abril d'aquest any la capitalitat del Brasil es traslladà oficialment de Rio de Janeiro a Brasília.
Entre 1960 i 1975 Rio fou la capital de l'Estat de Guanabara, que només incloïa les fronteres de la badia del mateix nom. No obstant això, per raons polítiques i administratives, un decret presidencial eliminà aquest estatus federal de la ciutat i decretà la fusió l'Estat de Guanabara amb l'Estat de Rio de Janeiro el 1975. Actualment Rio és la capital de l'Estat de Rio de Janeiro.
Geografia miniatura|esquerra|El Crist Redemptor. Relleu La ciutat ocupa el marge occidental de la badia de Guanabara i algunes de les seves respectives illes (com a Governador i Paquetá), i es va desenvolupar sobre estretes planes al·luvials comprimides entre muntanyes i morros. La Serra do Mar, bordejant l'Atlàntic, s'aixeca nord-oest, distant a prop de 40 quilòmetres del litoral, i albira la metròpoli des de l'interior.
Rio de Janeiro està assentat sobre tres grans macisos, el de la Pedra Blanca, que travessa la ciutat en el sentit est-oest (on es troba el cim del municipi, el Pico de la Pedra Blanca, de 1.024 metres); el de Gericinó, al nord (amb el Pico del Guandu, de 900 metres); i el de la Tijuca o de Carioca, sobre el qual irrompen morros i cims, alguns coberts per exuberant vegetació, de gran interès turístic: El Pic de Tijuca (1.022 m), el Pic del Papagaio (975 m), l'Andaraí (900 m), la Pedra de la Gávea (842 m), el Corcovado (704 m), el Dos Germans (533 m) i el Pa de Sucre (395 m), que es troba a l'entrada de la badia.
El seu litoral té 197 quilòmetres d'extensió, inclou més de 100 illes que ocupen 37 km², en tres parts, al voltant de la badia de Sepetiba, a l'oceà Atlàntic i a la badia de Guanabara. El litoral de la badia de Sepetiba té com únic accident geogràfic d'expressió la Restinga de la Marambaia, i és sorrenc, baix i poc retallat. El litoral de la badia de Guanabara és retallat, baix, hi ha moltes illes (com la del Governador, de 29 km², hi ha l'Aeroport Internacional del Galeão) i, en els seus marges, se situen el centre comercial i els suburbis industrials. El litoral Atlàntic expressa alternances considerables, presentant-se alt, quan en contacte amb les ramificacions costaneres dels massissos de la Pedra Blanca i de la Tijuca, tram pel qual s'estenen les platges de Copacabana, Ipanema, Leblon, Barra de la Tijuca i Recreo dels Bandeirantes, totes integrades al paisatge urbà.
Diverses llacunes, com les de Tijuca, Marapendi, Jacarepaguá i Rodrigo de Freitas es van formar en les baixades, moltes de terreny pantanós i encara no completament drenat.
Clima El clima està classificat com tropical atlàntic (Aw), segons el model de la Classificació climàtica de Köppen, i la mitjana anual de les temperatures és de 23,1 °C. En ser una ciutat costanera, l'efecte de la litoralitat és bastant perceptible, traduint-se en amplituds tèrmiques relativament baixes. La mitjana anual de les temperatures mitjanes màximes mensuals és 26,1 °C, i de les mitjanes mínimes mensuals, 20 °C. Les mitjanes anuals de les temperatures màximes i mínimes absolutes de cada mes queden respectivament, en 36,2 °C i 13,8 °C. Juliol és el mes més fred, amb mitjanes màxima i mínima de 24 °C i 17 °C, i gener, el més calent (29 °C i 23 °C)
Parcs i espais públics miniatura|Parc Nacional da Tijuca. El Parc Nacional da Tijuca és un monument públic natural destinat a la preservació d'espècies faunístiques i florístiques. Inicialment amb el nom de Parc Nacional de Rio de Janeiro, va ser creat pel Govern Federal el 6 de juliol de 1961, en una àrea que avui correspon a 3.972 hectàrees. Abriga una biodiversitat de gran valor en gairebé tota la seva extensió, comprenent les regions més elevades i pintoresques de la ciutat – inclosa la Floresta de la Tijuca, replantada artificialment el per Pere II. Entre els punts turístics del Parc, coves, camins, es troben indrets famosos de la ciutat, com la Pedra de la Gávea, el Corcovado i el Pic de la Tijuca (sostre de la reserva, elevant-se 1.022 metres per sobre del nivell del mar). De relleu muntanyós, inclou àrees del massís de la Tijuca. Va ser considerat Patrimoni Ambiental i Reserva de la Biosfera per la UNESCO.
El Jardí Botànic va ser fundat el 13 de juny de 1808 pel llavors Príncep-Regent de Portugal, D. João. Tenia per objectiu aclimatar el terreny de l'antiga fàbrica de pólvora (anteriorment ocupat per l'Engenho Rodrigo de Freitas) al cultiu de gèneres productors d'espècies de les Índies Orientals. Actualment, desenvolupa treballs teòrics i empírics en diversos sectors de la Botànica, a més de catalogar i estudiar la vegetació brasilera i les seves relacions amb l'entorn, i el comportament d'espècies exòtiques o indígenes. Oberta al públic, la institució manté col·leccions de plantes vives destinades a la investigació, que engloben més de 6.500 espècies, algunes amenaçades d'extinció. El Jardí comprèn encara fragments completament preservats de la Mata Atlàntica, monuments de valor històric, artístic i arqueològic, i un important centre d'investigació, que inclou la més completa biblioteca del país, especialitzada en botànica, amb més de 32 mil volums (major banc de dades del món sobre la Mata Atlàntica). El 1991, va ser considerat per la UNESCO una Reserva de la Biosfera, i rebatejada com "Institut d'Investigacions Jardí Botânico" el 1998.
Divisió administrativa El municipi de Rio de Janeiro està dividit en 160 barris, agrupats en 34 regions administratives. La ciutat compta amb 19 sotsprefectures.
La ciutat pot dividir-se comunament en quatre grans zones: el Centre històric, la turística Zona Sud, la residencial Zona Nord i la Zona Oest.
Centre miniatura|Plaça 15 de Novembre, al centre de Rio de JaneiroEl Centre (Centro en portuguès) és la part històrica de la ciutat i el seu centre financer. Llocs d'interès inclouen el Paço Imperial, construït durant els anys colonials per servir de residència als governadors portuguesos del Brasil, i moltes esglésies històriques com l'Església de Candelária, la vella Catedral colonial, la nova Catedral modernista. Al voltant de la plaça de Cinelândia es troben edificis de la Belle Époque de Rio, com el Teatre Municipal i la Biblioteca Nacional. Entre els museus hi ha el Museu Nacional de Belas Artes i el Museu Histórico Nacional. Altres llocs d'interès són el Passeio Público, un jardí públic del i els Arcos da Lapa, un aqüeducte d'estil romà construït al voltant del 1750. El bondinho (un tramvia) porta del centre de la ciutat al barri de Santa Teresa en un recorregut molt pintoresc.
Zona Sud () miniatura|Vista de la platja de Copacabana. La Zona Sud de Rio de Janeiro (en portuguès Zona Sul) està formada per diversos districtes entre els quals podem esmentar São Conrado, Leblon, Ipanema, Arpoador, Copacabana i Leme, els quals formen la famosa línia de costa atlàntica de la ciutat. Altres districtes de la zona sud són Glória, Flamengo, Botafogo o Urca, els quals envolten la badia de Guanabara, i Santa Teresa, Cosme Velho, Laranjeiras, Humaitá, Lagoa, Jardim Botânico i Gávea. És la zona més rica de la ciutat, famosa, per damunt de tot, per les seves platges.