Aixoca o Aixoka (304–232 aC) (sànscrit: अशोकः, transcripció IAST: aśokaḥ), conegut també com a Aixoca Màuria i com a Aixoca el Gran, fou el tercer sobirà de l'Imperi maurya de l'Índia (del ca. 272 aC al 232 aC) i una figura important de la història del budisme.Thapur (1973), p. 51 Considerat un dels grans emperadors de l'Índia, Aixoca va regnar en el que avui en dia és Índia després d'una sèrie de conquestes militars. El seu imperi s'estenia des de les muntanyes Hindu Kush de l'Afganistan fins a l'actual Bangladesh i l'estat indi d'Assam a l'est, i limitava al sud amb el nord de Kerala i Andhra Pradesh. Les capitals van ser Tàxila, Ujjain i Pataliputra. Al voltant de l'any 260 aC, Aixoca va lliurar una guerra ferotge contra el Regne de Kalinga (actualment Orissa).Jerry Bentley, Old World Encounters: Cross-Cultural Contacts and Exchanges in Pre-Modern Times (Nova York: Oxford University Press, 1993), 44. Va conquerir Kalinga, cosa que cap dels seus antecessors (començant des de Chandragupta Màuria) havia aconseguit. La seu del seu regne estava a Magadha (actualment Bihar). Va adoptar el budisme després d'haver estat testimoni de les morts de la Guerra de Kalinga, que ell mateix havia començat pel desig de conquesta. "Aixoca va reflexionar sobre la Guerra de Kalinga, en què van resultar mortes 100.000 persones i se'n van exiliar 150.000."Jerry Bentley, Old World Encounters: Cross-Cultural Contacts and Exchanges in Pre-Modern Times (Nova York: Oxford University Press, 1993), 45. Aixoca es va convertir gradualment al budisme a partir l'any 263 aC, a tot tardar. Més endavant, es va dedicar a propagar el budisme per Àsia, i va erigir monuments que commemoraven diferents llocs significatius de la vida de Gautama Buddha. "Aixoca considerava el budisme com una doctrina que podia servir com un fonament cultural per a la unitat política."Jerry Bentley, Old World Encounters: Cross-Cultural Contacts and Exchanges in Pre-Modern Times (Nova York: Oxford University Press, 1993), 46. Aixoca és actualment recordat com un administrador filantròpic. En els edictes de Kalinga, s'adreça a la seva gent com als seus fills, i menciona que com a pare desitja el seu bé.
Aixoca és citat com a Samraat Chakravartin Aixoca – l'"emperador d'emperadors Aixoca". El seu nom "aśoka" vol dir 'indolor, sense pena' en sànscrit (la a de negació i śoka 'mal, dolor'). En els seus edictes, se l'anomena Devānāmpriya (Pali Devānaṃpiya o 'L'estimat dels Déus'), i Priyadarśin (Pali Piyadasī o 'El que considera a tots amb afecte'). LAixocavadana recull la seva afecció per la connexió del seu nom amb l'arbre Saraca asoca, o l'"arbre Asoka".
Sembla que la seva liberalitat contribuí al descontentament i a la dissolució política que presidiren la darrera part del regnat i que acabà amb el desapoderament del vell Aixoca a mans dels seus successors. Després del seu regnat, l'imperi es va disgregar i la unitat índia es va perdre fins a la instauració del domini britànic, la qual cosa dona a Aixoca un lloc especial en la història índia.
H. G. Wells va escriure sobre Aixoca en A Short History of the World :
Juntament amb els edictes d'Aixoca, la seva llegenda es relaciona en el amb Aixocavadana (Narrativa d'Aixoca, a part de Divyavadana), i en el text de Sri Lanka Mahavamsa (Gran Crònica).
Aixoca va tenir un paper crític en ajudar a fer del budisme una religió de difusió mundial.Bruce Rich. To Uphold The World Author Discussion L'emblema de la moderna República de l'Índia és una adaptació del capitell dels Lleons d'Aixoca.
Biografia Primers anys Aixoca era fill de l'emperador maurya Bindusara i una dona de classe relativament més baixa que la seva, Dharma [o Dhamma]. Era el net de Chandragupta Màuria, fundador de la dinastia maurya. Els textos Avadana esmenten que la seva mare era la reina Subhadrangī. D'acord amb lAixocavadana, ella era la filla d'un braman de la ciutat de Champa. L'emperadriu Subhadrangī era una braman de la secta Ajivika,History And Doctrines of the Ajivikas A Vanished Indian Religion per A. L. Basham i es va trobar que era un bon partit per a l'emperador Bindusara. Malgrat que una intriga palatina la va mantenir lluny de l'emperador, això finalment es va acabar, i ella va donar a llum un fill. És a partir de la seva exclamació "Ara estic sense dolor", que Aixoca va obtenir el seu nom. El Divyavadana explica una història similar, però dona el nom de la reina com a Janapadakalyānī.
Aixoca tenia diversos germans més grans, tots els quals eren els seus germanastres, fills d'altres esposes de Bindusara. Havia rebut coneixements en l'entrenament militar reial, la qual cosa era molt evident, ja que era conegut com un temible caçador, i d'acord amb una llegenda, va matar un lleó amb un pal de fusta. Era molt aventurer i un lluitador entrenat, i també era conegut per les seves habilitats amb l'espasa. A causa de la seva reputació com a guerrer temible i general sense cor, va ser enviat per frenar els disturbis a la província d'Avanti de l'Imperi maurya.
Ascens al poder miniatura|Imperi maurya en l'època d'Aixoca. L'imperi s'estenia des de l'Afganistan fins a Bangladesh/Assam i de l'Àsia central (Afganistan) al sud de l'Índia El text budista Divyavadana descriu Aixoca sufocant una revolta a causa de les activitats de malvats ministres. Això pot haver estat un incident en l'època de Bindusara. Les cròniques de Taranatha ens diuen que Chanakya, un dels grans senyors de Bindusara, va destruir els nobles i reis de 16 ciutats i es va fer amo de tot el territori entre l'est i els mars occidentals. Alguns historiadors consideren això com una indicació de la conquesta del Dècan per part de Bindusara, mentre que d'altres ho consideren com la supressió d'una rebel·lió. Després d'això, Aixoca estigué com a virrei (uparāja) primerament a Tàxila i després a Ujjain.
La mort de Bindusara el 273 aC va conduir a una guerra per la successió. Segons Divyavandana, Bindusara volia que el seu fill Suixim el succeís, però Aixoca va ser recolzat pels ministres del seu pare, que trobaven Suixim arrogant i mancat de respecte envers ells. Un ministre anomenat Radhagupta sembla haver tingut un paper important en l'ascens d'Aixoca al tron. LAixocavadana narra l'ofrena de Radhagupta d'un vell elefant reial d'Aixoca per a ell, per tal de muntar-lo al jardí del pavelló d'Or, on el rei Bindasura determinaria el seu successor. Aixoca, després, es va desfer de l'hereu legítim al tron mitjançant un engany, en fer-lo entrar dins d'un pou ple de brases. Radhagupta, segons l'''Aixocavadana, posteriorment seria nomenat primer ministre per Aixoca, una vegada que havia obtingut el tron. El Dipavansa i Mahavansa afirmen que Aixoca va matar 99 dels seus germans, i en va salvar només un, anomenat Vitaixoka o Tissa, encara que no hi ha proves clares sobre aquest incident (moltes d'aquestes informacions estan saturades d'elements mitològics). La coronació va tenir lloc el 269 aC, quatre anys després de la seva successió al tron.
Primers temps com a emperador miniatura|Un retrat imaginari de la reina d'Aixoca, per Abanindranath Tagore (1871–1951) Les llegendes budistes afirmen que Aixoca era de naturalesa malvada i amb mal caràcter. Va sotmetre els seus ministres a una prova de lleialtat i 500 d'ells van morir. També va mantenir un harem d'unes 500 dones. Quan algunes d'aquestes dones el van insultar per la seva "pell aspra" després que amb afecte es va comparar amb la bellesa de l'arbre d'Aixoca (que segons lAixocavadana, les dones contaminaren en arrencar-li totes les flors), va cremar vives moltes d'elles. També va construir lInfern d'Aixoca, un elaborada cambra de tortura, que es considera l'"Infern del Paradís" pel seu exterior bell, en contrast amb els actes realitzats a l'interior pel seu botxí Girikaa, la qual cosa li va valer el nom de "Çanda Aixoca" o "Chandaaixoka", que significa 'Aixoca, el ferotge' en sànscrit. El professor Charles Drekmeier adverteix que les llegendes budistes tenen la intenció de dramatitzar el canvi resultant per la seva conversió budista i, per tant, exagerar la maldat del passat d'Aixoca i la seva pietat després de la conversió.
En ascendir al tron, Aixoca va expandir el seu imperi en els següents vuit anys, des dels límits actuals i regions de Birmània, Bangladesh i l'estat d'Assam a l'Índia a l'est fins al territori de l'actual Iran / Pèrsia i Afganistan a l'Occident, a partir de les muntanyes del Pamir al nord, gairebé fins a la península del sud de l'Índia (és a dir, Tamil Nadu / Andhra Pradesh).
El regnat d'Aixoca va coincidir amb el dels selèucides Antíoc II Theós o Teos (261 aC-246 aC) i Seleuc II Cal·línic (246 aC-225 aC). En les seves inscripcions, el nom Antíoc és esmentat dues vegades. Una d'aquestes quan diu que li va enviar tractament per als animals i persones, plantes medicinals, arrels i fruites, i diu que el va convertir a la seva doctrina, que probablement no voldria dir més que el reconeixement de l'Imperi maurya per Antíoc. També es diu que una colònia grega es va establir a Aracòsia, probablement l'Alexandria d'Aria (Herat) establerta en temps d'Alexandre el Gran, que fou molt influent socialment i econòmica. Els grecs romanien en contacte amb els seus compatriotes de la Mediterrània, però hi ha molt pocs indicis d'intercanvis comercials entre els dos imperis.
Conquesta de Kalinga Mentre que la primera part del regnat d'Aixoca fou aparentment bastant sanguinària, va esdevenir un seguidor dels ensenyaments de Buda després de la seva conquesta de Kalinga, a la costa est de l'Índia, en l'actual estat d'Orissa i el nord de la costa d'Andhra Pradesh. Kalinga era un estat que s'enorgullia de la seva sobirania i la democràcia. Amb la seva democràcia parlamentària monàrquica, va ser tota una excepció en l'antiga Bharata on existia el concepte de Rajdharma. El Rajdharma implica el deure dels governants, que va intrínsecament entrellaçat amb el concepte de valor i dharma. La Guerra de Kalinga va passar vuit anys després de la seva coronació. Per la seva 13a inscripció, sabem que la batalla va ser de gran magnitud, i va causar la mort de més de 100.000 soldats i molts civils que es van alçar en armes. Més de 150.000 en van ser deportats.Prachin bharater itihas per Sunil Chattopadhyay Quan estava caminant pels jardins de Kalinga després de la seva conquesta, alegrant-se de la victòria, es va trasbalsar pel nombre de cossos escampats allà i els laments dels familiars i gent propera als morts.
Al , una llegenda tibetana atribueix a Aixoca la fundació de Khotan, que va esdevenir un regne. Però les proves arqueològiques d'una fusió d'elements indis i xinesos a Khotan són del .
Conversió budista miniatura|esquerra|Un capitell de lleó d'Aixoca amb quatre lleons indis damunt d'un pilar d'Aixoca a Wat U Mong, prop de Chiang Mai, Tailàndia, que mostra un altre Dharma Chakra / Aixoca Chakra més gran per sobre dels quatre lleons Segons ell mateix explica en una inscripció de quatre anys després, a partir d'aquesta guerra va veure que la victòria verdadera no era la militar sinó la del dharma o llei moral; després de la guerra, es va convertir al budisme i, a partir del seu tretzè any de regnat, va començar a propagar-lo. S'han trobat moltes inscripcions referides al budisme, amb edictes que són consells i normes socials. En canvi, no va imposar als seus súbdits ser vegetarians.