José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern d'Espanya de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.
Biografia Dades familiars El 27 de gener de 1990, Zapatero va contraure matrimoni amb Sonsoles Espinosa, professora de música i filla d'un militar. Tots dos tenen dues filles, Alba (1995) i Laura (1993). L'avi de Zapatero, Juan Rodríguez Lozano, era capità republicà i va ser afusellat el 18 d'agost de 1936 per negar-se a participar en la sublevació nacional i defensar la legitimitat del govern de la República.
Carrera El 1979, i amb només 16 anys, Zapatero es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Llicenciat en dret per la Universitat de Lleó, sempre ha treballat a l'Administració pública, sent el seu primer treball professor associat de Dret Polític a aquesta universitat (1982-1986). Quan el 1986 deixa aquest treball passa a ser el diputat més jove del congrés, sent diputat per la província de Lleó, formant part successivament de les comissions de Justícia i Interior, Constitucional, Defensor del Poble i d'Administracions públiques, on era portaveu del seu grup. El 1988 Zapatero és escollit secretari general provincial del PSOE a Lleó, essent reelegit tres anys més tard amb el 98% dels vots dels delegats al congrés. El 1992, durant el 32è congrés del PSOE, Zapatero entra a l'executiva federal del partit. Durant les diferents legislatures renova la seva acta de diputat, incloent les eleccions de 2000.
Secretari General del PSOE José Luís Rodríguez Zapatero va arribar a la secretaria general del PSOE el juliol de 2000 després de guanyar una renyides eleccions amb el seu rival i favorit José Bono. Al congrés s'hi varen presentar unes altres dues candidates que van quedar descartes de seguida, Rosa Díez del PSE-EE i Matilde Fernández, pròxima a l'òrbita d'Alfonso Guerra.
Zapatero va comptar principalment amb el suport del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i del PSOE d'Andalusia per guanyar el congrés, mentre que els barons, amb Felipe González inclòs, van donar suport a Bono.
De fet, un cop acabades les eleccions del 12 de març de 2000, amb la victòria per majoria absoluta del Partit Popular (PP), i amb la convocatòria del congrés extraordinari del partit, Zapatero va fer costat a Bono, fins que els seus companys de l'anomenada tercera via, especialment Trinidad Jiménez, Jordi Sevilla, Carme Chacón i Jesús Caldera el van convèncer perquè es presentés a secretari general.
D'ençà que Rodríguez Zapatero es va convertir secretari general del PSOE, el partit socialista ha estat sempre la llista més votada en les eleccions de caràcter general, tant sigui les municipals de 2003, les generals de 2004 i les europees del mateix any. A Catalunya els resultats en aquestes diferents cites electorals també han donat com a llista més votada el PSC, especialment a les eleccions europees.
Líder de l'oposició (2000-2004) Les primeres polèmiques Els primers problemes entre Zapatero com a líder de l'oposició i José María Aznar com a president del govern van ser pel preu del petroli i especialment per les declaracions de la ministra de sanitat davant el mal de les vaques boges. Posteriorment, l'atracament del Tireless a les costes de Gibraltar tornarien a provocar polèmica entre govern i oposició.
El 19 de desembre de 2001, Zapatero fa una visita al regne del Marroc poc després de l'expulsió de l'ambaixador espanyol a Rabat, el que comporta crítiques des del govern d'Aznar que acabarien amb la crisi de la invasió de l'illot de Perejil per part de tropes marroquines. Zapatero, però, afirmaria durant el debat de l'estat de la nació de 2002 que Aznar podia tenir tot el seu suport en aquesta crisi.
Vagues generals El 20 de juny de 2002 els sindicats majoritaris de l'Estat, CCOO i la UGT, convoquen una vaga general a la qual Zapatero dona suport. La vaga té un èxit relatiu segons la font. Mentre sindicats i el PSOE asseguren l'èxit de la protesta, el portaveu del govern assegura a les set del matí que la vaga ha estat un fracàs, mostrant alguns diaris que havien sortit al carrer. El 10 d'abril de 2003 una nova vaga general de 2 hores va ser convocada per UGT i les federacions de CCOO sense majoria oficialista contra la participació d'Espanya en la Guerra de l'Iraq i els seus efectes socioeconòmics. CGT i CNT convoquen vaga general de 24 hores.
El Prestige
miniatura|Restes de chapapote a la platja de Bakio (Biscaia) El 19 de novembre de 2002, un petrolier rus, el Prestige, s'enfonsà prop de les costes gallegues provocant una marea negra (chapapote) que arribà de la Costa da Morte fins a les platges de Guipúscoa. El govern, però, va treure importància en un començament al problema, i fins i tot el portaveu del govern, Mariano Rajoy, afirmaria que tan sols uns petits filaments sortien del vaixell i arriben a l'aigua. La realitat, però, denotaria una important catàstrofe ecològica amb la pèrdua de moltes vides animals i d'ecosistemes. Zapatero i el PSOE criticarien la falta de reacció del govern i donarien suport a les queixes que arribaven de diferents col·lectius com Nunca Mais. De totes maneres, durant una manifestació de protesta a Santiago de Compostel·la el líder del PSOE va ser escridassat per alguns manifestants.
La Guerra d'Iraq
miniatura|Soldats iraquians al final de la guerra d'Iraq La decisió de George W. Bush d'envair l'Iraq i acabar amb la dictadura de Saddam Hussein va provocar l'enfrontament més important entre el PSOE i el govern mentre Zapatero va estar a l'oposició. Els sondejos d'opinió mostraven que la majoria de la població espanyola rebutjava aquesta invasió, però el govern del PP va decidir donar suport no militar a la invasió de tropes dels Estats Units i del Regne Unit durant una reunió entre Bush, Aznar i Tony Blair a l'arxipèlag portuguès de les Açores. Aquesta decisió va portar que hi haguessin multitudinàries manifestacions arreu de l'estat. A l'organitzada a Madrid, Zapatero va assistir-hi en qualitat de cap de l'oposició i líder del PSOE. Un cop acabada la guerra, el govern d'Aznar sí que donaria suport militar enviant tropes espanyoles a territori iraquià, fet que provocà la promesa electoral de Zapatero de retirar-les si era elegit president.
Eleccions municipals 2003 Malgrat ser la força més votada, la victòria va ser força amarga per a Zapatero, ja que la sensació de desfeta que havia de patir el PP després de la guerra d'Iraq no es va produir. El PP es va endur més regidors i la majoria d'alcaldies de capitals de província, especialment Madrid on Alberto Ruíz-Gallardón va esdevenir alcalde. El PSOE va obtenir victòries importants a Saragossa, La Corunya, Sant Sebastià i Sevilla. A Catalunya, el PSC va perdre força vots amb relació a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), tot i que va tornar a ser la llista més votada a Barcelona, Girona i Lleida i va perdre a Tarragona per molt poc.
Partit (Espanya) Núm. vots Regidors PSOE 7.999.178 (34,83%) 23.224 PP 7.875.762 (34,29%) 23.615 Altres 1.534.924 (6,68%) 4.892 CiU 789.871 (3,44%) 3.687 IU 1.394.871 (6,07%)2.198 ERC 419.961 (1,83%)1.282
Partit (Catalunya) Núm. vots Regidors PSC 1.103.851 (34,02%) 2.281 CiU 789.871 (24,34%) 3.687 ERC 419.961 (12,77%)1.282 ICV 335.861 (10,37%)397 PP 360.553 (11,11%) 350 Altres 123.122 (3,79%) 358
Eleccions autonòmiques de 2003 Les eleccions al Parlament de Catalunya (2003) suposen, en principi, una derrota pel PSC que guanya en vots, però no en escons, però la decisió d'ERC de fer President de la Generalitat a Pasqual Maragall obren una nova etapa política a Catalunya. Zapatero dona suport a la creació del tripartit tot i les desavinences posteriors.
Partit (Catalunya) Núm. vots Diputats CiU 1.024.425 (31,23%) 46 PSC 1.031.454 (31,44%) 42 ERC 544.324 (16,59%)23 PP 393.499 (12,0%) 15 ICV 241.163 (7,35%)9
Els atemptats de l'11-M
L'11 de març de 2004 una série d'explosius destrossen quatre trens de rodalia de la ciutat de Madrid. En un primer moment el govern atribueix l'atemptat a ETA i Zapatero fa un comunicat mostrant la seva indignació en contra del crim comès per la banda terrorista i cancel·lant el final de campanya de les eleccions que s'havien de celebrar el diumenge 14 de març. Posteriorment, a mesura que avança la investigació, l'autoria sembla estar més pròxima a moviments islamistes pròxims a Al-Qaida que no pas a ETA. Tot i així el govern d'Aznar, especialment el ministre d'interior Ángel Acebes segueixen denotant que la principal sospitosoa és ETA, el que provoca la indignació de molta gent i la protesta espontània davant diferents seus del PP. Zapatero es manté al marge i no fa cap comunicat fins que el mateix dia de les eleccions, assegura que és el guanyador de les mateixes i demana als seus simpatitzants que ho celebrin amb moderació, per respecte a les víctimes. Els simpatitzants del PSOE que celebraven la victòria electoral el respongueren amb crits de «No nos falles!» (No ens fallis).
Primer terme com a President del Govern (2004-2008) Eleccions generals a les Corts Espanyoles 2004 El 14 de març de 2004, Zapatero guanyaria contra pronòstic les eleccions generals amb 6 punts d'avantatge sobre el PP. El diumenge abans de les eleccions, penúltim dia permès per la legislació espanyola per a publicar sondejos d'opinió, les enquestes marcaven una tendència més o menys elevada cap a un tímid retrocés del PP que guanyava les eleccions i un avanç del PSOE que evitava, per poc o per molt segons la publicació, la majoria absoluta de Mariano Rajoy.
El dijous 11 de març, però, una sèrie d'explosions en uns trens de rodalia de la capital de l'estat espanyol, on moririen 191 persones, van comportar una tempesta política. Mentre, les investigacions semblava que apuntaven a Al-Qaida, el govern d'Aznar es mostrava convençut de l'autoria d'ETA. Durant les manifestacions institucionals del dia 12 de març i espontànies del 13 de març, les queixes per la gestió dels atemptats per part del govern van ser evidents. El dia de les eleccions, el recompte mostrava que era el PSOE qui havia guanyat les eleccions.
Partit (Espanya) Núm. vots Diputats PSOE 11.026.163 (42,59%) 164 PP 9.763.144 (37,71%) 148 CiU 835.471 (3,23%) 10 ERC 652.196 (2,52%)8 PNB 420.980 (1,63%) 7 IU 1.284.081 (4,96%)5 CC 235.221 (0,91%)3 BNG 208.688 (0,81%)2 CHA 94.252 (0,36%)1 EA 80.905 (0,31%)1 NAF-BAI 61.045 (0,24%)1
La promesa i tramitació de l'Estatut El 13 de novembre de 2003 en un multitudinari míting del PSC al Palau de Sant Jordi en campanya electoral de les eleccions autonòmiques, que portaren a Pasqual Maragall a la Generalitat, Rodríguez Zapatero la promesa d'aprovar l'Estatut:
El 30 de setembre de 2005, després de dos anys de preparació i negociacions el Parlament de Catalunya va aprovar per 120 vots a favor i 15 en contra, de l'proposta de nou Estatut d'Autonomia, que proclama al seu article 1, que «Catalunya és una nació» (afirmació que cauria del posterior text definitiu). El 2 de novembre el Congrés dels Diputats aprovà l'admissió a tràmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya amb el suport de tots els grups excepte el PP que el mateix dia va presentar un recurs d'inconstitucionalitat. Al cap d'un temps, però, Zapatero va assegurar que qualsevol estatut que s'aprovés, havia de ser respectuós amb la carta magna espanyola i venir avalat per un ampli consens.