miniatura|Il·lustració d'Ernst Haeckel (1904) Kunstformen der Natur, representant diferents espècies de granota. Granota (o granot, granyota i, arcaicament i dialectalment rana) és el nom d'ús generalitzat per designar diversos amfibis de l'ordre dels anurs. Concretament, es refereix a tots els membres d'aquest ordre que no tenen la pell rugosa a l'esquena, ja que aquests se solen anomenar gripaus. Aquests amfibis viuen generalment a llocs d'aigües dolces com estanys i rius. Algunes espècies, com la granota verda (Pelophylax perezi), la granota comuna (Pelophylax ridibundus) i la granota vermella (Rana temporaria), són comunes a Catalunya i a Les Illes Balears. La granota vermella en realitat és de color bru rosat, sí que és vermella la granota saltadora (Rana dalmantina), que habita alguns indrets d'Europa.
Descripció miniatura|Esquelet de granota Les granotes tenen una morfologia força peculiar car el cap i el tòrax formen una unitat indiferenciada. Amb el cap tan ample com llarg, els ulls sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents. A Europa solen tenir entre 9 cm i 15 cm de llargada, però la més grossa del món, que habita Àfrica, té 33 cm de longitud i pesa 2 kg (granota goliat o Conraua goliath). El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana. La pell és llisa i d'un color uniforme variable (verdosa, terrosa, negrenca, bruna) o bé amb taques.
D'altra banda el vertebrat més petit del món és l'espècie de granota de Nova Guinea Paedophryne amauensis, que es va descobrir l'any 2009.
El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic. El seu mitjà de comunicació és mitjançant sons vocals produïts per la laringe. Solen tenir crides greus, o raucs. L'onomatopeia d'aquest so en català és: «roc-roc», i es diu que «rauquen».
La granota habita les aigües quietes, com ara estany, basses o pous, i també als torrents i rierols amb vegetació abundant. La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d'una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult. Segueixen la reproducció comuna de tots els amfibis, mitjançant ous sense closca els quals necessiten una humitat constant. A l'edat adulta no tenen pas cua, tenen una respiració dual, pulmonar i cutània, i tenen quatre potes a diferència de les etapes anteriors de l'espècie, com la del capgròs. A l'hivern es colguen en el fang i resten en letargia.
La granota té un genoma compost per 1.700 milions de bases químiques desplegades en 10 cromosomes i 1.700 gens.
Granotes particulars Existeix una granota peluda (Trichobatrachus robustus), que presenta llargues vellositats que penetren en els vasos capil·lars i que hom creu que tenen un paper respiratori. A Xile hi ha l'anomenada granota marsupial (Rhinoderma darwini). Aquesta granoteta de només tres centímetres de longitud aconsegueix fer salts de més de mig metre. A més, també és grimpadora. A la Xina, Indoxina, les Filipines i les illes de la Sonda hi ha l'anomenada granota voladora (Racophorus sp), que fa uns vuit centímetres de longitud i que es caracteritza sobretot perquè té un replec cutani que va de l'angle posterior de l'ull fins a l'esquena, que pot recordar una mantell o capa o unes ales. A Tailàndia, a la vall del riu Mekong, existeix una granota ullaluda (Limnonectes megastomias), amb llargs ullals, que, a més d'insectes, s'alimenta d'ocells.El Periodico, 25 setembre 2009 A Indonèsia existeix una granota que té un nas punxegut i retràctil, que es dirigeix cap a dalt davant la crida del mascle i que es desinfla i apunta cap a sota quan està menys activa.Descoberts a Indonèsia el cangur més petit del món i una granota amb un nas com el de Pinotxo El Periódico, 17 de maig de 2010 Algunes granotes americanes contenen verí, i a Costa Rica i l'Equador hi ha espècies que no el tenen, però copien (mimetitzen) l'aspecte de les verinoses per a protegir-se dels depredadors potencials.The Amphibians and Reptiles of Costa Rica. J. M. Savage. University of Chicago Press, Chicago, 2002
Evolució Les estructures dels segments de genoma de les granotes són de fa 360 milions d'anys i van ser part del genoma de l'últim ancestre comú de totes les aus, dinosaures i mamífers que alguna vegada han recorregut la terra. En particular, fa uns 360 milions d'anys va viure un avantpassat comú de la granota i de l'ésser humà.
Usos En alguns llocs, les granotes i altres amfibis no perillosos per a l'home es consideren eficaços per a fer desaparèixer o disminuir el nombre d'insectes, tot i que no s'afegeixen les granotes voluntàriament per a aquest ús. Altres usos que tenen o han tingut les granotes són:
Gastronomia miniatura|Cuixes de granota crues al mercat. Existeix una cinquantena d'espècies de granotes que es mengen o han estat menjades en diverses cultures (Mediterrània: Portugal, Espanya, França, Grècia, etc. sobretot a l'edat mitjana; Àsia: Xina i sud-est del continent; Amèrica: Estats Units, Costa Rica, etc.), tot i que en general s'han considerat un aliment de gent pobra, quan no es troba altra cosa i, per tant, de molt poc prestigi. No és un animal hallal (aliment permès a la religió musulmana) ni casher (a la religió jueva). A alguns països, com per exemple, França, amb el temps han sabut fer bandera d'aquesta menja i se serveix a certs restaurants turístics com a menjar «típic».
De les granotes, la part formada pel cap i el tòrax no conté prou carn per a ser aprofitable, de manera que usualment només es mengen les cuixes, que de fet és la part inferior de la granota, tallada per la cintura i deixant les dues potes unides. La pell no es menja, per això actualment se solen comprar ja pelades i tallades. Es mengen en preparacions senzilles, a la brasa, fregides o a la planxa, de vegades arrebossades o amb pasta de bunyol però no necessàriament. La recepta de granotes fregides amb all i julivert és coneguda com a granotes a la provençal però a Catalunya es fan tradicionalment de la mateixa manera. La seva carn és de textura suau i gust molt poc marcat, és a dir que és bastant insípida i a alguns els pot recordar el gust del pollastre. Per això se li poden afegir herbes o salses fortes per a donar-li gust. A França se solen menjar fregides en mantega, sense cap salsa afegida, a l'aperitiu o entrant, per rosegar alguna cosa abans de l'àpat. Es venen a les peixateries.
Actualment les granotes es crien amb fins culinaris a Catalunya,La cuina del país dels càtars, pàg. 228, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2003, per exemple, a les terres de l'Ebre. També se'n troben de congelades.
Animal de laboratori miniatura|Experiment sobre descàrregues elèctriques, de Galvani Luigi Galvani va estudiar, a finals del , la contracció muscular sota l'acció de descàrregues elèctriques utilitzant granotes i estudiant la reacció de les seves cuixesAloysii Galvani De viribus electricitatis in motu musculari commentarius; Luigi Galvani; Instituti Scientiarum, any 1791. Durant aquest mateix segle, un altre físic italià, Alessandro Volta, rival de Galvani, les utilitzava també per a les seves investigacions, que culminarien amb la invenció de la primera bateria moderna: la pila.
Actualment s'usen també a la investigació genètica, per a la qual són pràctiques perquè comparteixen un gran nombre de gens amb els humans, i en particular molts responsables de malalties típicament humanes, com per exemple el càncer, l'asma o l'artritis reumatoide, i a més tenen uns grans ovòcits, cosa que facilita l'estudi del desenvolupament embrionari i la biologia cel·lular. Hom calcula que més de la meitat dels gens humans que han estat associats a malalties genètiques tenen el seu equivalent en la granota d'ungles (Xenopus tropicalis). Aquesta granota, per exemple, té almenys 1.700 gens que tenen un equivalent en malalties típicament humanes.Les granotes comparteixen gran part dels gens amb els humans Antonio Madridejos, El Periódico, 29 d'abril de 2010
Obtenció de verí Algunes granotes tenen verí obtingut per mitjà de la ingestió d'insectes, com per exemple, formigues,Formicine ants: An arthropod source for the pumiliotoxin alkaloids of dendrobatid poison frogs. R. A. Saporito i altres. Proceedings of the National Academy of Science, vol. 101, pàg. 8045–8050. i alguns pobles indígenes sud-americans les aprofiten per extreure'n el verí i usar-lo per a puntes de sageta i dards per caçar.Dart-poison frogs, de Myers i Daly, Scientific American, vol. 248, pàg. 120–133 Actualment hi ha investigadors que estudien aquests verins per a obtenir drogues o substàncies d'ús farmacèutic,Recent developments in the field of arrow and dart poison. de G. Phillipe i L.Angenot. J Ethnopharmacol, vol. 100(1–2), pàg. 85–91 i d'altres que es dediquen a cercar aplicacions mèdiques de diversos components de la pell de les granotes.Antimicrobial peptides from amphibian skin potently inhibit Human Immunodeficiency Virus infection and transfer of virus from dendritic cells to T cell. D'Scott VanCompernolle i altres. Journal of Virology, vol. 79, pàg. 11598–11606.
Producció i comerç Segons una institució estatunidenca per a la conservació dels anfibis, al llarg de l'última dècada del , Europa va importar 6.000 tones de potes de granota, mentre que la importació als Estats Units és cinc vegades superior, així, entre els anys 1981 i 1984, els Estats Units n'importaren anualment 3.000 tones, cosa que equival aproximadament a 26 milions de granotes.Human exploitation of amphibians: direct and indirect impacts, pàgines 199-213, de Jensen i Camp. Edita R. D. Semlitschr. Amphibian Conservation. Smithsonian Institution, Washington. 2003 No parla però del consum no importat ni de la utilització de granotes per a altres usos.
Cultura popular La granota ha adquirit diversos significats al llarg del temps en diverses cultures. El poble mochica de l'antic Perú venerava els animals, i sovint presentava granotes al seu art.Berrin, Katherine & Larco Museum. The Spirit of Ancient Peru:Treasures from the Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera. Nova York: Thames and Hudson, 1997. The Biology of an Equatorial Herpetofauna in Amazonian Ecuador. W. E. Duellman. University of Kansas Museum of Natural History Miscellaneous Publication, vol. 65, pàg. 1–352
Diversos deus egipcis van adoptar la forma d'aquest animal, com Heget, o van acompanyar-se de granotes, com Hapy. A l'època dels faraons egipcis representaven la fertilitat, perquè hi havia moltes granotes després de la crescuda del Nil.
Als temps medievals, les granotes simbolitzaven allò lleig però amb talents ocults i així es va crear la figura folclòrica del príncep (o similar) convertit en granota, el qual un petó el podia alliberar de la forma animal (final feliç de molts contes populars). També és un animal que les bruixes aprecien, també poden anar acompanyats de gripaus. Les bruixes i els bruixots poden transformar les persones en aquest animal, o també se serveixen de les granotes com a ingredient de les seves pocions i preparacions màgiques. En general les granotes es presenten com a «bones», simpàtiques, actives i amables mentre que els gripaus són repulsius, més aviat grassos i estàtics i sobretot símbol de lletjor. És un cas arquetípicament molt rar, ja que es tracta d'un dels pocs símbols femenins (a la cultura dels Països Catalans, la granota es considera femella i el gripau mascle) que es considera, i ja des d'aquesta època, més positiu que el seu equivalent masculí.