miniatura|Exemplar saltant fora de l'aigua. miniatura|Un exemplar a l'aquari Churaumi d'Okinawa miniatura|Una mola a La Paz, Mèxic. Els miliobàtids (Myliobatidae) són una família de peixos cartilaginosos de l'ordre dels myliobatiformes amb 7 gèneres i 42 espècies.FishBase The Taxonomicon

Inclou la coneguda milana o tòtina (Myliobatis aquila).Dins el grup dels selacis rajiformes tenim encara un altre bon exemple de deriva semàntica en l'aplicació a les escurçanes (família Dasyatidae) del nom tòtina, que pel seu origen és sols aplicable a les milanes (família Myliobatidae). Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins, Miquel Duran i Ordinyana https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1191807No és gens encertada la solució nomenclatorial aplicada a les escurçanes en el catàleg de LLORIS et al., on a Dasyatis pastinaca se li aplica el nom de milà, a Dasyatis violacea el de tòtina i a Dasyatis centroura el de tòtina clavellada, quan milana i tòtina, malgrat l'ús ambigu que en fan els pescadors, són mots que en rigor sols corresponen als miliobàtids. Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins, Miquel Duran i Ordinyana https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1191807 Per ignorància de la significació originària del mot, els pescadors de Tarragona també apliquen aquest darrer nom a l'escurçana (Dasyatis pastinaca). La confusió de noms entre els dasiàtids i els miliobàtids no és un defecte exclusiu dels pescadors catalans, sinó que també la fan els italians.

Morfologia Algunes espècies del gènere Manta assoleixen els 7 m d'ample i els 1.300 kg de pes. El cap és prominent, amb l'aleta cefàlica, i es troba elevat sobre el pla del disc. El disc és molt més ample que llarg.

A la part anterior del cap hi ha un lòbul rostral en forma de visera, l'aleta cefàlica, que és la part més anterior de les aletes pectorals que ha quedat separada de la resta per una escotadura molt profunda. Els ulls i els espiracles es troben en posició lateral. Tenen fortes mandíbules proveïdes de plaques de dents trituradores grosses, planes i poligonals col·locades en diverses fileres que són emprades per moldre mol·luscs.

Les aletes pectorals són agudes i no té aleta caudal. La cua és llarga, filamentosa i ben destacada del disc. És de llargada molt superior a la del disc: a la part anterior porta una única aleta dorsal i darrere d'aquesta un fort agulló. Després de l'agulló la cua s'aprima en forma de fuet.

La major part d'espècies tenen espines verinoses a la base de la cua.Compagno, L. 1999. Systematics and Body Form. Pp. 1-42 a W.C. Hamlett, ed. Sharks, Skates, and Rays. Baltimore, MD: The Johns Hopkins University Press.

Reproducció Són animals vivípars. Les cries (entre 2 i 6) neixen completament desenvolupades.Hamlett, W., T. Koob. 1999. Female Reproductive System. Pp. 398-443 a W.C. Hamlett, ed. Sharks, Skates, and Rays. Baltimore, MD: The Johns Hopkins University Press.Wourms, J., L. Demski. 1993. The reproduction and development of sharks, skates, rays, and ratfishes: introduction, history, overview, and future prospects. Pp. 7-19 a L. Demski, J. Wourms, eds. The Reproduction and Development of Sharks, Skates, Rays, and Ratfishes. Dordrecht, Països Baixos: Kluwer Academic Publishers.Hamlett, W. 1999. Male Reproductive System. Pp. 444-470 a W.C. Hamlett, ed. Sharks, Skates, and Rays. Baltimore, MD: The Johns Hopkins University Press.

Alimentació Mengen principalment mol·luscs (especialment bivalves), crustacis i altres invertebrats del fons marí. També, i segons les espècies, s'alimenten de plàncton i peixos petits.Böhlke, J., C. Chaplin. 1968. Fishes of the Bahamas and Adjacent Tropical Waters. Wynnewood, PA: Published for the Academy of Natural Sciences of Philadelphia by Livingston.

Hàbitat Són peixos pelàgics i marins propis de les aigües costaneres de les regions tropicals i temperades càlides (incloent-hi els esculls de corall), tot i que algunes espècies es poden trobar en estuaris i manglars.Last, P., J. Stevens. 1994. Sharks and Rays of Australia. Austràlia: CSIRO.

Distribució geogràfica Viuen als mars i oceans càlids i tropicals (Atlàntic -fins a les illes Britàniques i Cape Cod-, Pacífic i Índic) de tot el planeta.Allen, G., D. Robertson. 1994. Fishes of the Tropical Eastern Pacific. Honolulu, Hawaii: University of Hawaii Press.

Costums Les espècies del gènere Manta poden efectuar salts espectaculars fora de l'aigua. Són bons nedadors però necessiten reposar en el fons marí, ja que tant se'ls pot observar descansant sobre el fons, prop de la costa, com nedant activament a prop de la superfície mitjançant elegants ondulacions de les aletes pectorals.Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Tom I, Àgnats, Condrictis, Osteïctis (1a. part). Editorial Moll, Palma (Mallorca), 2007. . Pàg. 220-221.

Depredació Els seus principals depredadors, a banda dels éssers humans, són els taurons.Helfman, G., B. Collete, D. Facey. 1997. The Diversity of Fishes. Malden, MA: Blackwell.

Pesca Algunes espècies d'aquesta família formen part de l'alimentació humana a Austràlia, Europa i Àsia (en aquest darrer continent, i de manera semblant a les aletes de tauró, les aletes d'alguns miliobàtids són consumides com a afrodisíac o per fer sopa).

Conservació De tots els miliobàtids, només la manta (Mobula mobular) es troba en perill d'extinció,IUCN

Gèneres Aetobatus Blainville, H. de 1816. Prodrome d'une nouvelle distribution systématique du règne animal. Bull. Soc. Philomath. París v. 8: 105-112 [sic for 113-120] +121-124. Aetomylaeus Garman, S. 1908. New Plagiostomia and Chismopnea. Bull. Mus. Comp. Zool. 249-256. Manta Bancroft E. N. 1829. On the fish known in Jamaica as the sea-devil. Zool. J. v. 4 (núm. 16). 444-457. Mobula Rafinesque C. S. 1810. Indice d'ittiologia siciliana; ossia, catalogo metodico dei nomi latini, italiani, e siciliani dei pesci, che si rinvengono in Sicilia disposti secondo un metodo naturale e seguito da un appendice che contiene la descrizione de alcuni nuovi pesci sicilian. Messina. Indice Ittiol. Sicil. 1-70. Myliobatis Cuvier G. 1816. Le Règne Animal distribué d'après son organisation pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Les reptiles, les poissons, les mollusques et les annélides. Edition 1. Règne Animal (ed. 1) v. 2. i-xviii + 1-532.Aguiar, A. A., V. Gallo, i J. L. Valentin 2004: Using the size independent discriminant analysis to distinguish the species of Myliobatis Cuvier (Batoidea: Myliobatidae) from Brazil. Zootaxa Núm. 464: 1-7. Pteromylaeus Garman S. 1913. The Plagiostomia (sharks, skates, and rays). Mem. Mus. Comp. Zool. v. 36. i-xiii + 1-515. Rhinoptera Cuvier G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2. i-xv + 1-406.BioLib AQUATAB.NETCatalogue of Life UNEP-WCMC Species Database ITIS

Referències

Bibliografia Bleckmann, H., M. Hofmann. 1999. Special Senses. Pp. 300-328 a W.C. Hamlett, ed. Sharks, Skates, and Rays. Baltimore, MD: The Johns Hopkins University Press. Compagno, L.J.V., 1999. Myliobatidae: eagle rays. p.1511-1519. A K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 3. Batoid fishes, chimaeras and bony fishes. Part 1 (Elopidae to Linophrynidae). Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Estats Units). iii + 697. (1990). Gill, T.N.: Note on the family of myliobatoids, and on a new species of Aetobatis. Ann. Lyc. Nat. Hist. N. Y., 8:135-138. Any 1865. Krefft, G. i M. Stehmann 1973: Pristidae (p. 51-52), Rhinobatidae (p. 53-54), Torpedinidae (p. 55-57), Dasyatidae (p. 70-73), Myliobatidae (p. 74-75), Rhinopteridae (p. 76), Mobulidae (p. 77). A Hureau & Monod 1973. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. CLOFNAM. Krefft, G. i M. Stehmann, 1979. Myliobatidae. p. 74-75. A J.C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, Paríss. Vol. 1. McEachran, J.D. i C. Capapé, 1984. Myliobatidae. p. 205-207. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 1. McEachran, J.D. i G. Notarbartolo di Sciara, 1995. Myliobatidae. Águilas marinas. p. 765-768. A W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guía FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itàlia. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. . Plana 63.

Stehmann, M., 1981. Myliobatidae. A W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic (fishing areas 34, 47 (in part). Vol. 5.

Enllaços externs

Oceanlight Asturnatura