Les llengües iroqueses són una família de llengües ameríndies parlades a l'Amèrica del Nord. Van ser de les primeres a ser posades per escrit pels europeus. Les llengües de la branca septentrional són tan semblants que a vegades han estat classificades com a dialectes. Inclouen una barreja de sons nasals i orals; de fet, cada llengua de la família té almenys un so vocal nasal.
Són les llengües pròpies de les tribus de la Confederació Iroquesa (mohawks, oneida, onondaga, seneca, cayuga i tuscarora), pobles que originàriament s'estenien per l'actual estat de Nova York, a la vall del riu Mohawk i a la regió dels Grans Llacs, i que actualment es troben escampats en reserves de Nova York, Ontario, Quebec, Wisconsin i Oklahoma. També pertanyen al mateix grup d'altres tribus menors, com els erie, conestoga o susquehannock i els hurons o wyandot. El cherokee també pertany al mateix tronc lingüístic.
Divisió interna La família iroquesa es compon d'onze llengües.
I. Iroquès septentrional. A. Tuscarora-nottoway. 1. Tuscarora (c. 11, 1991-1997)Ethnologue report for language code: tuscarora 2. Nottoway. B. Iroquès proto-llac. 3. Hurons. dialectes: Huron (24, 2012)Asya Pereltsvaig (2012). Languages of the World: An Introduction. Cambridge: Cambridge University Press, p. 186. Wyandot. 4. Laurentià (?). i. Iroquès (Confederació Iroquesa). 5. Onondaga (c. 90, 1991-1997)Ethnologue report for language code: onondaga 6. Conestoga (també Andaste, Susquehannock, Andastoerrhonon, Minqua). a. Seneca-cayuga. 7. Seneca (4.000, 1980;Kenneth Katzner (1986) . The Languages of the World. Londres: Routledge, p. 359-360; segons el cens de 1990 hi havia 430.000 parlants de llengües indígenes als EUA. 175, 1991-1997;Ethnologue report for language code: senenca 200, 2004)Campbell, George L. (2004). Compendium of the World's Languages. Florida: Taylor & Francis. p. 1474. 8. Cayuga (c. 60)Ethnologue report for language code: cayuga b. Mohawk-oneida. 9. Mohawk (3.000, 1982;John R. Edwards (1998). Language in Canada. Cambridge: Cambridge University Press, p. 135-136. 3.760, 2001;Ethnologue report for language code: mohawk 2.000-4.000, 2002;Mark C. Baker (2002). The Atoms Of Language: The Mind's Hidden Rules Of Grammar. Nova York: Basic Books, p. 85. 4.000, 2012) 10. Oneida (1.500, 1980; 250, 1991)Ethnologue report for language code: oneida
II. Iroquès meridional. 11. Cherokee (11.000, 1980; 16.400, 2000;Ethnologue report for language code: cherokee 16.000, 2012)
Relacions externes No s'ha provat vincles segurs amb altres llengües dels Estats Units encara que s'han suggerit possibles parentius. E. Sapir va proposar que les llengües iroqueses podrien estar llunyanament emparentades amb les llengües caddo. Posteriorment W. L. Chafe va aportar certa evidència morfològica en favor del parentiu, proposant que també les llengües sioux estarien emparentades amb les dues famílies anteriors.Wallace L. Chafe, 1973, 1976 No obstant això, l'evidència en favor d'aquest parentiu no sembla conclusiva.(Mithun 1999:305).
Característiques comunes Des d'un punt de vista tipològic les llengües iroqueses són llengües polisintètiques i posseeixen gènere gramatical.
Fonologia Existeix una quantitat raonable de treball amb el mètode comparatiu dins de la família iroquesa. En concret la fonologia les llengües que formen la subfamília iroquesa septentrional (Northern Iroquoian) ha estat reconstruïda amb gran detallM. Mithun, 1979. La reconstrucció estàndard es basa en Lounsbury , Chafe , Foster i Mithun . L'inventari de consonants reconstruït per a proto-nordiroquès (proto-NI) és el següent:Mithun, 1979, p. 162 AlveolarPalatalVelarLabio-velarGlotal oclusiva africada fricativa nasal aproximant Una característica interessant és que aquest sistema manca de bilabials /p/ o /m/ que apareixen en gairebé totes les llengües del món. El fonema /*ʦ/ té dos al·lòfons *[ʧ] davant /*y, *i/ y *[ʦ] en la resta de contexts fonètics.
Quant a les vocals es reconstrueixen cinc vocals no-nasals /*i, *e, *a, *o/ i dues vocals nasals /*ę, *ǫ/. En les llengües iroquesas conegudes abunden les vocals nasals.
Gramàtica Les llengües iroquesas són llengües polisintétiques en les quals és freqüent trobar llargues paraules o holofrase.
Comparació lèxica Els numerals en diferents llengües iroqueses són:
{|class=wikitable style=text-align:center; |- ! rowspan=2|GLOSSA ! colspan=6|Septentrional ! colspan=1|Meridional ! rowspan=2|PROTO-IROQUÉS |- ! Mohawk !! Oneida !! Onondaga !! Cayuga !! Seneca !! Tuscarora !! Cherokee |- | '1' || ʌ́hska || úskah || skáta || skaːt || sgaːd || ę́ˑči || saàkwu || *ska- |- | '2' || tékeni || téken/tékni || tekní || tekhniː || dekniːh || néˑktiˑ || tʰáʔli || *tekni |- | '3' || áhsʌ || áhsʌ̠/áhsʌ || ʔáhsɛ̨ || áhsɛ̜ || sëh || áhsę || joʔi || *áhsę |- | '4' || kayéːli || kayé || kayé.(i) || kéih || geːih || hę́ʔtahk || nvhki || *kayeː- |- | '5' || wísk || wisk || hwíks || kwis || wis || wihsk || hiski || *hwisk |- | '6' || yàːyak || yáˑyahk || ʔahyáʔk || hyeːiʼ || yeːiʼ || úhyaʔk || suútáli || *hyaʔk |- | '7' || jáˑtah || tsyaˑták || tsyaták || tsyáːtahk || dzaːdak || čáˑʔnahk | (kahlkwoóki)(b) || *ʦyaˑtahk*sutare(a) |- | '8' || saʔtéːku || téklu || téˑkɛ̨ˑ || tekrǫʼ || degyöʼ || néˑkręʔ || chaneéla || *tekru |- | '9' || kyóhtu || wáˑtlu || wáʔˑtɛ̨ˑ || kyohtǫʼ || ʤohdǫːh || níhręʔ || sohneéla || * |- | '10' || oyéːli̠ || oyeˑli || washɛ̨́h || washɛ̜ː || washęːh || wáhθhęʔ || skoóhi || * |} En la taula anterior /y/ és l'equivalent AFA del signe de l'alfabet fonètic internacional /j/. (b) El terme apareix en Wyandot smb el significat de '7' i en cherokee amb el significat de '6'. (b) Préstec del muskogi.
Esforços de revitalització lingüística Pel 2012 un programa en llengua iroquesa, el Certificate in Iroquois Linguistics for Language Learners, ofert a la Universitat de Syracuse, està dissenyat per als estudiants i professors d'idiomes que treballen en revitalització lingüística.
El Six Nations Polytechnic a Ohsweken (Ontario) ofereix un diploma de llengua Ogwehoweh i programes de grau en mohawk o cayuga.Six Nations Polytechnic
Referències
Bibliografia Chilton, Elizabeth. "Farming and Social Complexity in the Northeast." North American Archaeology. Ed. Timothy R. Pauketat and Diana Dipaolo Loren. Malden: Blackwell Publishing Ltd., 2005. 138-160. Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. . Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. (hbk); . Chafe, Wallace L. (1973). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. Sebeok (Ed.), Current trends in linguistics (Vol. 10, p. 1164-1209). The Hague: Mouton. (Reprinted as Chafe 1976). Chafe, Wallace L. (1976). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. Sebeok (Ed.), Native languages in the Americas (p. 527-572). New York: Plenum. (Originally published as Chafe 1973). Chafe, Wallace L. (1976). The Caddoan, Iroquioan, and Siouan languages. Trends in linguistics; State-of-the-art report (No. 3). The Hague: Mouton. .