El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935. Auto-definit com a «marxista revolucionari», va elaborar una actuació i un pensament revolucionari propi i autònom, en la línia d'un socialisme democràtic internacionalista, oposant-se a l'estalinisme, cosa que el va portar a la il·legalització, la clandestinitat i la persecució. La seva organització juvenil va ser la Joventut Comunista Ibèrica (JCI).
Els inicis del POUM (setembre de 1935-juliol de 1936) Fundació El POUM neix a Barcelona el 29 de setembre de 1935, en un període crucial de la Segona República, comprés entre el moviment revolucionari d'octubre de 1934 i la revolta militar del 18 de juliol de 1936, que va causar l'inici de la Guerra Civil. miniatura|Barcelona, placa a la casa on es fa fundar el POUM El POUM era resultat de la unificació de l'Esquerra Comunista d'Espanya (ICE) amb el Bloc Obrer i Camperol (BOC). L'ICE era un partit d'origen trotskista que havia trencat amb Trotski abans del 1935. Va ser fundat per Andreu Nin i Juan Andrade. Nin i la major part dels militants de l'ICE pretenien crear un partit unificat revolucionari que fos el partit marxista del proletariat per la fusió dels diversos partits marxistes espanyols, en comptes de seguir la consigna de Trotski d'infiltrar-se en el PSOE per donar suport a la facció esquerrana i "boltxevitzar" el partit. El BOC era un partit comunista implantat sobretot a Catalunya. El seu màxim dirigent era Joaquim Maurín i Julià. Maurín ja havia sigut dirigent de la Federació Comunista Catalano-Balear, federació territorial del Partit Comunista d'Espanya (PCE) escindida d'aquest partit. Tot i això, en la fundació del POUM també hi va haver altres personatges importants, com Emili Losada Hereu.
El 29 de setembre de 1935 es van reunir representants del Bloc Obrer i Camperol i d'Esquerra Comunista d'Espanya: Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jordi Arquer, Pere Bonet, Narcís Molins, Josep Coll, Josep Rovira i Ignacio Iglesias i van crear el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Aquesta reunió fundacional es va fer a Barcelona, al carrer Montserrat de Casanovas, 110 (24 en la numeració antiga), que era el domicili de Carlota Durany i Francesc de Cabo, destacats membres del partit.El 2010, en ocasió del 75è aniversari de la fundació del POUM, la Fundació Andreu Nin i l'Ajuntament de Barcelona, en el marc de diversos actes per commemorar l'efemèride, van col·locar una placa a la paret d'on havia estat la casa on es va fundar el partit.Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó
miniatura|Bandera del POUM Malgrat la diferència numèrica de militants entre els dos partits (uns 500 de l'ICE enfront de 5.000 del BOC), la fusió en el POUM es va donar en igualtat de condicions entre ambdós grups. Nin i Maurín van passar a ser els grans líders carismàtics del POUM.
El lloc on el POUM va tenir més implantació va ser Catalunya (gràcies als militants aportats pel BOC) i el País Valencià. Tenia també una implantació minoritària a Madrid, i una presència testimonial en altres parts de l'estat, com Extremadura, Astúries i el País Basc.
Ambdues organitzacions fundadores del POUM eren faccions discrepants del Partit Comunista d'Espanya i de la Internacional Comunista (Komintern). La seva heterodòxia dins el comunisme els va marginar i enemistar amb un Komintern disciplinat en el seguiment de l'URSS.
El programa i l'organització del POUM El POUM va criticar el que considerava la degeneració burocràtica i totalitària de la Revolució russa de la mà de Stalin. El POUM va ser l'únic partit que va condemnar els Processos de Moscou en el seu periòdic La Batalla. Malgrat ser un partit marxista revolucionari, en el POUM hi havia una pluralitat de tendències internes. A banda dels extrotskistes de l'ICE, del BOC van arribar comunistes oposats a la burocratització i a la línia del PCE i del Komintern. També el BOC va aportar catalanistes d'extrema esquerra (Josep Rovira i Canals) i sindicalistes revolucionaris (com el mateix Maurín).
El POUM i les nacionalitats oprimides Segons les tesis del POUM, el proletariat només pot tenir una actitud: sostenir activament el dret indiscutible dels pobles a disposar lliurement de les seves destinacions i a constituir-se en estat independent, si aquesta és la seva voluntat. Això no significava que no apostessin per estar units els treballadors de les diferents nacions de l'estat, però consideraven que el reconeixement del dret indiscutible dels pobles a disposar de les seves destinacions, d'un costat, i la lluita comuna dels obrers de totes les nacions de l'estat, de l'altre costat, constituïxen la premissa indispensable de la futura confederació de pobles lliures.
El POUM i el feminisme Després que el govern de Largo Caballero (setembre de 1936) decretés la dissolució de les Milícies Antifranquistes i la seva integració en l'exèrcit regular, les milicianes del POUM es van veure forçades a tornar a la rereguarda o a fer feines auxiliars. Arran d'això, milicianes del POUM, entre elles Pilar Santiago Bilbao i Maria Teresa Garcia Banús creen un secretariat Femení.
Des d'aquest secretariat, que reivindica la igualtat en drets i obligacions, el feminisme proletari com via d'emancipació de la dona i que critica l'aliança amb el feminisme burgès, es crea una secció femenina. Es realitza formació per a les membres de la secció en infermeria idiomes i cultura general, es crea un taller de costura i confecció i es fan lectures comentades. També es crea el diari Emancipación (febrer 2017) amb una clara vocació feminista, com amb la publicació de biografies de dones (Rosa Luxemburg, Luisa Michel…) amb activitat pública i que trenquen els rols tradicionals de gènere.
El març de 1937 se celebra la Conferència Nacional de Dones a Barcelona amb l'objectiu de crear Comitè Central Femení i un Comitè Central ampliat. Debaten sobre l'avortament i, entre les reivindicacions que es fan està: «mateix sou per feina d'igual valor», participació en les corporacions i comitès de fàbrica i que cada districte de Barcelona tingui consultoris mèdics i psicològics per informar sobre la prevenció de l'embaràs.
El POUM i el Front Popular Fins i tot essent un partit marxista revolucionari, el 1935 es va considerar que el dilema polític a l'Estat espanyol no era entre donar suport o atacar la República democràtica i liberal, sinó entre el socialisme i el feixisme. En conseqüència, el POUM va ser un dels partits signants del pacte electoral del Front Popular al començament de 1936. Açò es va justificar perquè el programa del Front Popular, encara que limitant-se a proposar certes reformes econòmiques que no suposaven cap ruptura amb el capitalisme, incloïa l'amnistia per als que hagueren participat en el moviment revolucionari d'octubre de 1934, i perquè ni el PCE ni el PSOE van acceptar una coalició electoral socialista que excloguera als partits republicans "burgesos".
En les eleccions de febrer de 1936, Joaquim Maurín, secretari general del POUM, va ser elegit diputat per a les Corts de la Segona República. En els seus discursos parlamentaris, Maurín va denunciar que el gran perill contra la República no era el moviment vaguista i d'ocupació de terres de la primavera de 1936, sinó la conspiració militar que s'estava organitzant i la violència política dretana. Maurín, a més, va acusar el govern de republicans d'esquerra de passivitat enfront dels militars i la dreta.Socialismo o fascismo. Joaquín Maurín . El peligro fascista, Discurso pronunciado el 16 de junio de 1936 ante las Cortes españolas. Joaquín Maurín . A Víctor Alba, La revolución española en la práctica, Júcar, 1977.
El POUM durant la Guerra Civil (1936-1939) El POUM en la Revolució Espanyola de 1936 L'inici de la Guerra Civil va sorprendre Joaquim Maurín a Galícia, organitzant la secció gallega del POUM. A Barcelona, se'l va considerar inicialment mort pels rebels, amb la qual cosa Nin va passar a ser Secretari Executiu (va rebutjar el lloc de Secretari General per a honrar la memòria de Maurín).
En els fets del 19 de juliol a Barcelona, les acabades de constituir milícies del POUM (que provenien dels GABOCS, Grups d'Acció del BOC), dirigides per l'antic cap militar de Prats de Motlló, Josep Rovira, van combatre els militars facciosos entre altres llocs al centre de la ciutat: Plaça Universitat (on va caure un dels primers morts de la jornada, el cap de la Joventut Comunista Ibèrica, Germinal Vidal), Plaça Catalunya i els carrers adjacents.Carmel Rosa "Roc" Quan Catalunya era revolucionària, Girona, CCG, 1986.
El POUM va defensar i impulsar la Revolució social desenvolupada a Catalunya a partir de la derrota del feixisme per part de la classe obrera amb l'esfondrament del poder de l'Estat republicà: col·lectivitzacions, milícies, patrulles de control, expropiacions, el Consell de l'Escola Nova Unificada… Va participar, juntament amb la CNT-FAI i el moviment llibertari, les altres organitzacions socialistes, sindicals, obreres i pageses, els rabassaires i, en molts casos, les catalanistes i republicanes, en els múltiples «Comitès» del nou ordre revolucionari que es va estendre de forma hegemònica pel país fins a l'octubre de 1936 (Decret de dissolució); posteriorment i actuant molts Comitès sota el nom de Consells municipals, fins a anar-se imposant la contrarevolució del primer semestre del 1937. Formà part des del primer moment del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que fou l'òrgan català del poder revolucionari.Pozo González, Josep Antoni. El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de juliol a octubre de 1936. Crisi i recomposició de l'Estat, tesi doctoral a TDX. Més endavant, degut a l'acceptació de la seva dissolució per part del nombrós moviment anarcosindicalista i llibertari (CNT-FAI), segueix aquesta actitud i la seva substitució per un Govern de la Generalitat. Nin hi serà Conseller de Justícia, posant en marxa els Tribunals Populars o establint la majoria d'edat per primera vegada als 18 anys.
Des del 23 de juliol, envià ja uns 3.000 milicians dirigits per Josep Rovira al Front d'Aragó, que es convertiran en unes 6.000 persones enquadrades a la columna Lenin al Front d'Osca a principis d'agost, conquerint alguns pobles i posicions a l'enemic. L'escriptor anglès George Orwell, hi participà i va descriure l'esperit revolucionari de les milícies en la seva famosa obra Homenatge a Catalunya.