Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41. Fill de Germànic, un general popular, i Agripina la Major, neta d'August, pertanyia a la primera nissaga imperial romana, la dinastia julioclàudia.
El seu oncle i pare adoptiu, Tiberi, succeí a August el 14. Tot i que havia estat anomenat en honor de Gai Juli Cèsar, els soldats del seu pare li posaren el sobrenom de «Calígula» ('petita càliga') durant la seva campanya a Germània. En morir Germànic a Antioquia el 19, Agripina tornà amb els seus sis fills a Roma, on es convertí en enemiga acèrrima de Tiberi en un conflicte que acabaria portant a la perdició de la seva família i l'execució de tots els seus parents masculins tret de Calígula. El 26, Tiberi es retirà de la vida pública i anà a viure a l'illa de Capri, on se li uní Calígula el 31. A la mort de Tiberi el 37, Calígula li succeí com a emperador.
Els primers mesos del seu regnat foren prometedors, ja que Calígula concedí incentius a la guàrdia pretoriana, manà arxivar tots els casos de traïció iniciats per Tiberi i indultà els proscrits i exiliats. No obstant això, poc de temps després emmalaltí i estigué molt a prop de la mort i, quan es recuperà, el seu comportament canvià radicalment. Estudis moderns suggereixen que l'emperador patia encefalitis o epilèpsia o que la seva personalitat fou conseqüència de l'ambient inestable de la seva infantesa i la seva adolescència. Durant aquest temps, va ordenar assassinar diversos membres de la seva família, senadors o polítics i aliats, al mateix temps que prenia actituds com a mínim excèntriques, com ara prometre el càrrec de cònsol al seu cavall de curses Incitatus,Adams 2007: p.162 o manar esculpir el seu cap en totes les estàtues de divinitats de Roma, considerant-se ell mateix com un déu.
L'any 40, Calígula va ampliar l'Imperi Romà amb Mauretània i va fer un intent important de conquerir Britànnia, aixecant dues legions,Adams 2007: p.250-251 però va haver de desistir i la conquesta de Britànnia va ser acabada pels seus successors. A poc a poc, la seva popularitat va decréixer i al principi de l'any 41 fou assassinat per un legionari de la seva guàrdia personal, Gai Cassi Quèrees, del qual acostumava a burlar-se pel seu aspecte efeminat. Aquest també assassinà la seva muller Cesònia i la seva filla de dos anys, Júlia Drusil·la.
El seu regnat és el més mal documentat de la dinastia julioclàudia. Les fonts literàries sobre aquests quatre anys són imprecises, sovint anecdòtiques, i normalment hostils. A causa d'això, no tan sols la majoria dels fets d'aquest regnat continuen sent confusos sinó que, a més, Calígula apareix més aviat com una caricatura, com un megalòman boig que se serveix dels capricis i de la crueltat i no com una persona real. Aquesta descripció es deu sobretot als escrits dels senadors i historiadors Suetoni i Tàcit.
Primers anys Família
Calígula va néixer amb el nom de Gai a Àncium (actualment Anzio), a la costa central de la península Itàlica i a uns 60 quilòmetres de Roma el 31 d'agost de l'any 12 dC. Era el tercer dels sis fills de Germànic i la seva cosina segona Agripina. Els seus germans eren Neró i Drus i les seves germanes Agripina, Drusil·la i Júlia Livil·la. Gai era nebot de Claudi, que seria emperador després d'ell, i renebot del seu predecessor Tiberi.
Joventut miniatura|Una càliga, el calçat dels legionaris romans que va donar el sobrenom a Calígula Amb només tres anys, Gai acompanyava el seu pare Germànic en les seves campanyes al nord de Germània. Els soldats es divertien sovint amb el nen i el disfressaven amb un uniforme militar de la seva mida amb botes i armadura. Aviat se li va donar el sobrenom afectuós de Calígula ('boteta') en referència a les petites càligues o botes militars que portava. Sembla que a Gai va arribar a desagradar-li aquest pseudònim.
El seu pare va morir a Síria quan ell només tenia set anys; segons Suetoni, va ser enverinat per ordre de l'emperador Tiberi, que el veia com un rival polític. Després de la mort del seu pare, Calígula va viure amb la seva mare fins que les seves relacions amb Tiberi es van deteriorar. Tiberi no volia permetre a Agripina que es tornés a casar per por que el seu futur marit fos un rival polític. Agripina i el seu fill Neró van ser forçats a l'exili l'any 29 acusats de traïció.
En aquest moment, Calígula va ser enviat a viure amb la seva besàvia Lívia Drusil·la i, quan aquesta morí, va anar a viure amb la seva àvia Antònia Menor. L'any 30, el seu germà Drus Cèsar va ser empresonat per traïció i el seu altre germà, Neró Cèsar, moriria a l'exili a causa d'inanició o per suïcidi. Suetoni escriu que, després de la mort de la seva mare i germans, Calígula i les seves germanes no eren sinó presoners de Tiberi sota l'atenta mirada dels seus soldats.
L'any 31, Calígula va ser destinat a l'atenció personal de Tiberi a Capri, on va viure durant 6 anys. Sorprenentment, Calígula es va salvar de la desgràcia de la seva família, ja que, segons els historiadors, era un actor excel·lent que, en veure el perill que corria, va saber amagar els seus ressentiments cap a Tiberi. Un coetani va dir d'ell: «Mai no hi ha hagut un esclau millor per a un amo tan dolent.»
Després d'esdevenir emperador, Calígula va assegurar haver planejat l'assassinat de Tiberi amb una daga per tal de venjar la seva família. No obstant això, va afirmar que, malgrat que va portar la daga al seu dormitori mentre aquell dormia, va preferir llençar-la a terra. Se suposa que Tiberi va arribar a conèixer els seus plans, però mai no va atrevir-se a investigar-ho. Suetoni afirma que Calígula tenia ja aleshores la crueltat que més tard el caracteritzaria i que si Tiberi el va portar a Capri, era per demostrar la seva ruïna personal: «Estic criant un escurçó per al poble romà i un Faetont per al món.»
L'any 33, Tiberi va nomenar Calígula qüestor honorari, un càrrec que ocupà fins a la seva proclamació com a emperador. Mentrestant, la seva mare i el seu germà Drus van morir a la presó. L'any 33, va casar-se amb Júnia Claudil·la, que moriria de part l'any següent. Calígula va establir una bona amistat amb el prefecte de la guàrdia pretoriana Nevi Sertori Macró, que esdevindria un important aliat seu, i de qui va aconseguir que intercedís en la seva disputa amb Tiberi, mirant d'eliminar les suspicàcies que l'emperador pogués tenir envers ell.
L'any 35, Calígula va ser nomenat hereu de Tiberi juntament amb Tiberi Bessó.
Emperador Nomenament miniatura|Calígula dipositant les cendres de la seva mare i germà a la tomba dels seus avantpassats (Eustache Le Sueur, 1647) Quan Tiberi va morir, el 16 de maig de l'any 37, els seus poders i títols del principat van ser transferits a Calígula i al net de Tiberi, Bessó, que havien d'ostentar-los conjuntament. Malgrat que Tiberi tenia 78 anys i es trobava en el seu llit de mort, alguns historiadors afirmen que va ser assassinat. Tàcit escriu que Nevi Sertori Macró, guàrdia pretorià, el va asfixiar amb un coixí per facilitar l'ascens de Calígula, fet que provocà l'alegria del poble romà, mentre que Suetoni afirma que el mateix Calígula podria haver-lo assassinat. Tant Sèneca com Filó d'Alexandria afirmen que va morir de mort natural. Amb l'ajut de Macró, Calígula va declarar nul el testament de Tiberi amb relació a Bessó, al·legant demència, però va respectar-ne la resta.
Calígula va acceptar els poders del principat atorgats pel senat romà i va entrar a Roma el 28 de març enmig d'una multitud que li cridava noms afectuosos com «el nostre nadó» o «la nostra estrella». Calígula és descrit com el primer emperador que era admirat per tothom «en tot el món, des de la sortida fins a la posta de sol». Se l'estimava entre altres coses per la popularitat del seu pare Germànic i en contraposició amb l'impopular Tiberi. Suetoni afirma que es van sacrificar més de 160.000 animals en honor seu durant els 3 mesos posteriors al seu nomenament. Filó descriu els set primers mesos del regnat de Calígula com a «completament joiosos».
Les seves primeres accions com a emperador van ser generoses, però de naturalesa clarament política. Per tal de guanyar-se el suport de diversos sectors, va augmentar la paga als militars, inclosa la de la guàrdia pretoriana i la de les tropes que es trobaven fora d'Itàlia. Va destruir les proves de traïció de diversos condemnats per aquest fet, declarant que els judicis per traïció eren cosa del passat, i va permetre tornar els qui havien estat enviats a l'exili. També va ajudar alguns romans que haurien estat perjudicats pel sistema fiscal imperial; va prohibir certes pràctiques sexuals i va organitzar batalles de gladiadors per complaure el poble. Així mateix, va reunir les restes de la seva mare i els seus germans, que va enterrar al mausoleu d'August.
L'octubre del 37, Calígula va caure greument malalt, o bé enverinat. Es va recuperar poc després, però molts van creure que el jove emperador s'havia transformat en una ment diabòlica quan va començar a matar o enviar a l'exili aquells que estaven a prop d'ell o als qui veia com una amenaça seriosa. Potser la seva malaltia li va recordar la seva mortalitat i la voluntat d'altres de situar-se en el seu lloc.Dunstan, William E., Ancient Rome, Rowman & Littlefield Publishers, 2010, , p.285. Va fer assassinar el seu cosí i fill adoptiu Tiberi Bessó, un acte que va ultratjar la seva àvia comuna Antònia Menor, que va suïcidar-se, encara que Suetoni afirma que Calígula també la va matar. També va fer executar el seu sogre Marc Juli i el seu cunyat Emili Lèpid, del qui havia estat íntim amic. El seu oncle Claudi es va salvar només perquè Calígula el conservava per riure-se'n. La seva germana preferida, Drusil·la, va morir l'any 38 d'una febrada i les altres dues, Agripina i Júlia Livilla, van ser enviades a l'exili.
Reforma pública miniatura|Moneda emesa per commemorar la reforma fiscal de l'any 38, que inclou un gravat per significar la llibertat que simbolitza la reformaAnthony A. Barrett, Caligula's quadrans issue, Latomus: revue d'études latines, ISSN 0023-8856, Vol. 57, Nº. 4, 1998, pags. 846-852 L'any 38, Calígula va centrar la seva atenció en la reforma política i pública. A diferència de Tiberi, va publicar els comptes dels fons públics, va administrar ajudes a les persones que havien perdut béns en incendis, va eliminar alguns impostos, i va atorgar diversos premis en esdeveniments gimnàstics. També va permetre que entressin nous membres en certs ordes eqüestres i senatorials.
Potser el més significatiu és que va restaurar la pràctica d'eleccions democràtiques. Cassi Dió diu que aquest acte, malgrat que va agradar a la plebs, va aixecar les suspicàcies de molts, que creien que el repartiment de poder resultant podria anticipar molts desastres.
Durant aquest mateix any, Calígula va ser criticat per ordenar executar diverses persones sense judici i per forçar el seu aliat Macró a suïcidar-se.
Crisi financera i fam Segons Cassi Dió, l'Imperi Romà va haver d'afrontar una greu crisi econòmica l'any 39, mentre que Suetoni n'estableix l'inici l'any 38. Els pagaments de Calígula per assegurar-se suport polític i la seva generositat i extravagància van exhaurir la tresoreria de l'estat. Els historiadors antics afirmen que Calígula va començar a acusar falsament, multar i fins i tot assassinar rivals amb el propòsit d'apoderar-se de les seves pertinences.