El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt característica, formada per dos grans sectors culminants separats per lEnforcadura. El seu punt més alt és el Pollegó Superior, de 2.506,4 metres.
La singularitat de la seva silueta i el seu aïllament respecte de les serralades veïnes han convertit el Pedraforca en una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. El massís està declarat paratge natural d'interès nacional i el seu entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
El cim del Pollegó Superior està inclòs al Repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
Els pobles més propers són Gósol, a l'oest, i Saldes, a l'est. El massís marca el límit entre els seus termes municipals i, per tant, també entre les províncies de Lleida i Barcelona, tot i que tots dos municipis pertanyen a la comarca del Berguedà.
Cims principals El Pedraforca està format per dos sectors culminants separats per l'''Enforcadura, una ampla collada situada a 2.356 m. El sector septentrional correspon al Pollegó Superior i inclou també el Calderer i els Cabirols, mentre que al sud de l'Enforcadura s'aixeca el Pollegó Inferior.
Pollegó Superior El Pollegó Superior és, amb 2.506,4 metres d'altitud, el punt culminant del massís del Pedraforca. La Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya li atribueix una altitud arrodonida de 2.506 m i l'inclou entre els cims essencials del Repte dels 100 cims.
Forma la part principal del sector septentrional del massís. La seva cara nord cau de manera abrupta sobre el bosc de Gresolet i la vall homònima, mentre que cap a ponent davallen els serrats de la Tossa i de la Muga en direcció a Gósol.
L'ascensió clàssica des del vessant de Saldes passa pel refugi Lluís Estasen, el coll del Verdet i la canal del Verdet, on cal superar diversos trams de grimpada abans d'assolir el cim. El descens habitual es fa en direcció a l'Enforcadura i la tartera de Saldes.
Calderer El Calderer és el cim central del sector del Pollegó Superior i assoleix aproximadament els 2.497 metres. La Generalitat de Catalunya el considera, juntament amb el cim principal del Pollegó Superior i els Cabirols, una de les tres elevacions que formen aquest sector septentrional del Pedraforca.
Se situa immediatament a llevant del Pollegó Superior i queda integrat en la mateixa cresta calcària. Tot i la seva altitud molt semblant, constitueix un cim secundari respecte del Pollegó Superior, que és el punt culminant del massís.
Pollegó Inferior El Pollegó Inferior, de 2.444,8 metres d'altitud, forma el sector meridional del Pedraforca i està separat del Pollegó Superior per l'Enforcadura. La FEEC li atribueix una altitud arrodonida de 2.445 m i el considera un cim diferenciat dins del massís.
Destaca per la verticalitat de les seves parets. Al nord cau sobre l'Enforcadura, mentre que al sud domina el Prat de Reu i el coll de Jou. L'aresta oriental, coneguda com les costes d'en Dou, davalla cap a Saldes i acaba al sector del Roget; cap a ponent, l'aresta de les Llosanques baixa entre els barrancs de Reu i Aubagó.
Localització El massís del Pedraforca és al nord-oest de la comarca del Berguedà. S'hi pot arribar a través de la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d'Abrera a Bellver de Cerdanya (eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9). També hi arriba la carretera que passa per Tuixén, Josa de Cadí i Gósol (C-563).
Hi ha el mirador de Gresolet a 1566,4 metres, un mirador que queda literalment penjant d'un cingle i des d'on, si el dia és clar, la vista general del paisatge és espectacular.
Geologia i litologia La principal característica del massís del Pedraforca és la seva complexitat geològica, de gran interès. En una zona de pocs quilòmetres quadrats, conflueixen, de dalt a baix, el mantell superior del Pedraforca, el mantell inferior del Pedraforca i el mantell del Cadí, testimonis de l'aixecament del Pirineu durant l'orogènia alpina. El mantell superior consta d'una sèrie formada per materials del Keuper, el Juràssic, un gruix considerable de sediments del Cretaci inferior i alguns metres del Cretaci superior. Aquest paquet de roques està situat damunt del mantell inferior del Pedraforca format per materials del Keuper, el Juràssic i la sèrie completa del Cretaci superior-Paleocè (sèrie de Gresolet). Els plegaments d'aquests materials deriven de l'emplaçament del mantell superior, que també va produir un dipòsit de còdols calcaris que van acabar consolidant-se en els conglomerats de la Roca Roja i del coll de la Trapa. Dins del Paratge, el mantell de Cadí aflora a l'àrea dels cingles de Gresolet, a la base dels quals es pot apreciar clarament el contacte amb les roques del mantell superior del Pedraforca, que segueix aproximadament el recorregut del torrent de les Mulleres. La forma característica del Pedraforca és perquè els pollegons corresponen a dues barres verticalitzades de calcàries del Cretaci inferior, amb un nivell intercalat de margues. L'erosió diferencial de les margues, més toves, respecte de les calcàries, més dures, ha modelat aquest relleu tan peculiar.
Formació geològica miniatura|Al cim del Pedraforca en agraïment a la muntanya Fa entre 230 i 144 milions d'anys que es dipositen materials del Triàsic i del Juràssic damunt de roques més antigues.
Fa entre 144 i 99 milions d'anys, durant el Cretaci inferior, una sèrie de fractures en el terreny creen uns blocs enfonsats on es dipositen els sediments d'aquesta època, principalment calcàries i algunes margues.
Fa entre 99 i 75 milions d'anys, es dipositen els primers sediments del Cretaci superior damunt dels blocs anteriors que fossilitzen les fractures.
Fa entre 75 i 69 milions d'anys, a finals del Cretaci superior, s'inicia la col·lisió entre les plaques tectòniques ibèrica i europea que provoquen la formació de la serralada pirinenca. A mesura que les dues plaques es van acostant, les falles es converteixen en encavalcaments: els materials més antics s'enfilen damunt dels sediments més moderns i es produeixen mantells de corriment. Així es forma el mantell superior del Pedraforca.
Fa entre 69 i 66 milions d'anys aquest mantell superior del Pedraforca, format per calcàries del Cretaci inferior, es continua desplaçant per sobre dels materials del Cretaci superior.
Fa entre 33 i 25 milions d'anys després d'un llarg període de sedimentació durant l'Eocè, els materials del bloc inferior es convertiran en un nou mantell (mantell inferior del Pedraforca) i tot plegat (mantells superior i inferior) se situa damunt dels materials eocènics del Cadí.
Durant els darrers milions d'anys l'erosió dels relleus originals, amb presència de material calcari dur (pollegons) i materials margosos tous (enforcadura), han donat a la muntanya la característica silueta de forca, i les característiques tarteres situades a banda i banda de l'enforcadura.
L'observació del Pedraforca des de Saldes permet identificar clarament aquesta estructura geològica formada per tres mantells de corriment:
El mantell del Cadí es troba a la dreta del tot (nord), on hi ha la serra del Cadí. El pendent que fa la muntanya és més o menys el mateix que fan les capes, inclinades cap al sud.
Més al sud (esquerra) veiem uns materials, per sobre dels anteriors, principalment margosos amb un nivell calcari que ressalta en el relleu. Aquests materials corresponen a una sèrie que s'inicia a Gresolet, amb el Triàsic, Juràssic, uns 1.000 m de marges i calcàries del Cretaci superior i que finalitza a Saldes amb els carbons i les argiles vermelles del garumnià. Aquestes roques són més antigues que les de la serra del Cadí i estan pel damunt, tot formant el mantell inferior del Pedraforca.
A sobre, es veu el relleu abrupte del Pedraforca. Aquest està format per argiles i guixos del Triàsic, calcàries del Juràssic, uns 1.000 m de calcàries i margues del Cretaci inferior i un centenar de metres de calcàries del Cretaci superior. Així, les roques del Pedraforca (Cretaci inferior) són més antigues que les de sota (Cretaci superior), cosa que implica l'existència d'una tercera unitat estructural: el mantell superior del Pedraforca.
Fauna La diversitat de boscos i prats del massís acull una fauna rica en la qual dominen clarament les espècies pròpies dels ambients alpins i de muntanya. La proximitat de les serres del Cadí i Moixeró ha posat a disposició d'aquestes espècies importants superfícies, vitals per satisfer les seves necessitats territorials.
Ocells miniatura|Picot negre (Dryocopus martius) Els ocells són els veritables protagonistes del massís. Destaca en primer terme el gall fer (Tetrao urogallus), molt difícil de veure pels seus hàbits solitaris i per les característiques del seu hàbitat. Un altre poblador dels boscos del Pedraforca és el picot negre (Dryocopus martius), que viu a les avetoses, als boscos de pi i a les fagedes del massís. En els cingles més frescals i humits, podem trobar el pela-roques (Tichodroma muraria), un petit ocell insectívor que s'enfila pels penya-segats de manera sorprenentment àgil. Altres espècies d'ocells sedentaris que podem trobar en els ambients alpins són la llucareta (Serinus citrinella), el trencapinyes (Loxia curvirostra), la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) i la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus). Crien al massís però l'abandonen després de l'estiu la merla de pit blanc (Turdus torquatus) i la merla roquera (Monticola saxatilis). A l'estatge montà, podem trobar el pica-soques blau (Sitta europaea), la piula dels arbres (Anthus trivialis), la verderola (Emberiza citrinella), el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) i la becada (Scolopax rusticola). El xoriguer gros (Falco tinnunculus) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus) són rapinyaires que nien al massís, preferentment a les cingleres més inaccessibles. De nit, al fons de les valls durant els mesos d'estiu, podem trobar el petit xot (Otus scops) i un gran nombre de gamarussos (Strix aluco).
Mamífers miniatura|Isard (Rupicapra rupicapra) Cal destacar l'isard (Rupicapra pyrenaica), l'herbívor salvatge que senyoreja els cims del massís. Altres mamífers de mida menor són el conill (Oryctolagus cunniculus), l'esquirol (Sciurus vulgaris), el talpó roig (Clethrionomis glareolus) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus).
Pel que fa als carnívors trobarem la guineu (Vulpes vulpes), la marta (Martes martes), la mustela (Mustela nivalis) i el gat fer (Felis silvestris).
Rèptils i amfibis miniatura|esquerra|Tritó pirinenc (Calotriton asper) Cal destacar el tritó pirinenc (Calotriton asper), la salamandra (Salamandra salamandra), la granota roja (Rana temporaria), la granota vulgar (Rana perezi), el gripau comú (Bufo bufo), la serp verd-i-groga (Coluber viridiflavus) i la serp llisa (Coronella girondica).
Els terrenys oberts, forestals o pedregosos són el reialme de l'escurçó europeu (Vipera aspis), que pot ser l'espècie més perillosa de tot el massís pel verí de les seves fiblades.
Invertebrats miniatura|Argentada de punts vermells (Argynnis adippe) La presència de zones càrstiques fa força comuna l'existència d'espècies de fauna cavernícola endèmiques o rares a la resta del país. Entre els mol·luscs trobem el cargol Pyrenaearia parva.
Entre les papallones, d'excepcional interès al massís, s'hi han trobat espècies com: Aphantopus hyperantus, Aporia crataegi, Argynnis paphia, Argynnis adippe, Brintesia circe hispanica, Colias hyale, Gonepteryx cleopatra, Gonepteryx rhamni, Inachis io, Ladoga camilla, Limenitis reducta, Pandoriana pandora, Parnassius apollo, Pieris rapae, Quercusia quercus.
Vegetació miniatura|Orella d'os (Ramonda myconi)