Les eleccions al Parlament Europeu de 1989 van ser una sèrie d'eleccions parlamentàries celebrades en els estats membres de la Unió Europea entre el 9 i el 12 de juny. Van ser les quartes eleccions europees que es van celebrar, permetent als ciutadans elegir 567 diputats al Parlament Europeu, 49 més que a les eleccions anteriors.

Sistema electoral De la mateixa manera que a les anteriors convocatòries electorals europees, per 1989 tampoc hi havia normes sobre el sistema d'elecció a utilitzar. El Regne Unit va fer servir un sistema de votació plural per a múltiples circumscripcions petites a la Gran Bretanya i el vot únic transferible a Irlanda del Nord, mateix sistema que la República d'Irlanda, però els altres estats membres van emprar la representació proporcional per a circumscripcions menys grans (normalment l'estat membre en si mateix com a circumscripció única), encara que amb diferents mètodes d'assignació d'escons.

Nombre d'escons El nombre d'escons dels dotze estats membre de la Unió Europea es van assignar segons població, però van augmentar respecte a les eleccions de 1989, ja que es van modificar per donar cabuda a Àustria, Finlàndia i Suècia, que s'unirien l'any següent després de celebrar eleccions, així com a la República Democràtica Alemanya. En alguns casos, es van dividir els escons de l'estat en circumscripcions. Distribució d'escons en les eleccions al Parlament Europeu de 1984Estat membreEsconsEstat membreEsconsEstat membreEscons99642587311687251587256Total:567

Dates de les eleccions Les eleccions es van celebrar en dues dates en els diversos estats membres de la Unió Europea, sempre dins del rang de quatre dies acordat, i que en aquesta ocasió van ser del dijous 9 de juny al diumenge 12 de juny. 9 de juny12 de junyDinamarca, Irlanda, Països Baixos i Regne UnitAlemanya, Bèlgica, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Luxemburg i Portugal

Context Els cinc anys que havien passat des de les darreres eleccions europees havien vist grans canvis polítics al continent: la caiguda del Comunisme a Europa, la caiguda del mur de Berlín i la reunificació d'Alemanya, la dissolució de Txecoslovàquia i la ruptura de Iugoslàvia. La integració de la República Democràtica Alemanya amb Alemanya Occidental, va suposar la primera ampliació territorial de la unió des de l'entrada d'Espanya i Portugal el 1986.

Durant aquest període, es va aprovar el Tractat de Maastricht que va crear la Unió Europea en substitució de les Comunitats Europees. A més, el final de la Guerra Freda va suposar que tres estats políticament neutrals a Europa, van començar un procés d'accés a la unió, que culminaria amb l'ampliació de 1995 de la Unió Europea.

Resultats

Els partits socialdemòcrates agrupats al Partit dels Socialistes Europeus van guanyar la majoria d'escons amb 183 eurodiputats, 7 per sobre de les anteriors eleccions, per davant dels partits conservadors i democratacristians del Partit Popular Europeu que van aconseguir 125 escons, 21 escons per sobre de les anteriors. Els partits liberals i centristes del Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes van sumar un total de 37 diputats europeus, 6 menys que a les anteriors eleccions, mentre que la Federació Europea de Partits Verds i l'Aliança Lliure Europea van aconseguir 21 i 3 escons respectivament.

Facció EuropeaMEP%MEP %Partit dels Socialistes Europeus (PSE)1837 32,27% Partit Laborista6217 10,93% Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD)409 7,05% Partit Socialista Obrer Espanyol225 3,88% Partit Socialista153 2,65% Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK)101 1,76% Partit Socialista102 1,76% Partit del Treball (P.v.d.A)81,41% Partit Socialista32 0,53% Partit Socialista Flamenc30,53% Socialdemòcrates31 0,53% Partit Socialista Italià210 0,35% Partit Socialista dels Treballadors (LSAP)20,35% Partit Laborista10,18% Partit Socialista Democràtic Italià11 0,18% Partit Socialdemòcrata i Laborista10,18%Partit Popular Europeu (PPE)12521 22,05% Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU)3914 6,88% Partit Popular2813 4,94% Crida Demòcrata Cristiana (CDA)101,76% Nova Democràcia (ND)91 1,59% Unió Social Cristiana de Baviera (CSU)81 1,41% Partit Popular Italià818 1,41% Partit Cristià Popular41 0,71% Centre dels Demòcrates Socials (CDS) [en la candidatura La Unió UDF-RPR]41 0,71% Fine Gael (FG)40,71% Centre Democràtic Social / Partit Popular30,53% Partit Social-Cristià20,35% Partit Popular Social Cristià (CSV)21 0,35% Partit Social Cristià - Partit Popular Europeu11 0,18% Partit Nacionalista Basc [dins la Coalició Nacionalista]10,18% Unió Democràtica de Catalunya [dins la coalició Convergència i Unió]10,18% Partit Popular del Tirol del Sud10,18%Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes (ELDR)376 6,53% Partit Socialdemòcrata91,59% Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD)63 1,05% Esquerra41 0,71% Demòcrates 66 (D66)44 0,71% Partit Reformista Liberal31 0,53% Liberals i Demòcrates Flamencs (VLD)31 0,53% Convergència Democràtica de Catalunya [dins la coalició Convergència i Unió]22 0,35% Liberal Demòcrates22 0,35% Partit Socioliberal Danés11 0,18% Partit Radical (PRAD) [en la candidatura La Unió UDF-RPR]11 0,18% Partit Republicà Italià12 0,18% Partit Democràtic (DP)10,18%Federació Europea de Partits Verds (FEPV)211 3,70% Aliança 90/Els Verds (GRÜNE)124 2,12% Federació dels Verds (FdV)32 0,53% Partit Verd22 0,35% Agalev-Groen10,18% Ecolo11 0,18% Esquerra Verda11 0,18% Els Verds (GLEI-GAP)11 0,18%Aliança Lliure Europea (ALE)33 0,53% Partit Nacional Escocès21 0,35% Unió del Poble (VU)10,18%Candidatures sense facció europea19831 34,92% Forza Italia2727 4,76% Partit Conservador1813 3,17% Partit de l'Esquerra Democràtica166 2,82% Reagrupament per la República [en la candidatura La Unió UDF-RPR]142 2,47% Llista de la majoria per a l'altra Europa (dissidents UDF-RPR)1313 2,29% Partit Radical d'Esquerra (MRG) [en coalició amb CES]1210 2,12% Front Nacional111 1,94% Aliança Nacional117 1,94% Esquerra Unida95 1,59% Partit Comunista Francès71,23% Fianna Fáil (FF)71 1,23% Lliga Nord64 1,05% Partit Republicà [en la candidatura de la UDF]51 0,88% Partit de la Refundació Comunista (PRC)55 0,88% Partit Popular Conservador31 0,53% Pacte Segni (PS)33 0,53% Partit Comunista Portuguès [dins la Coalició Democràtica Unitària]30,53% Bloc Flamenc21 0,35% Moviment June22 0,35% Moviment Popular Contra la UE22 0,35% Unió per a la Democràcia Francesa (UDF)22 0,35% Coalició21 0,35% Partit Comunista de Grècia (ΚΚΕ)21 0,35% Primavera Política22 0,35% Llista Marco Pannella21 0,35% Partit Polític Reformat-Unió Política Reformada-Federació Política Reformada (SGP-GPV-RPF)21 0,35% Front Nacional11 0,18% Partit Popular Socialista10,18% Coalició Canària11 0,18% Convergència Ecologia Solidària [en coalició amb MRG]11 0,18% Federació Nacional de Clubs Perspectives i Realitats [en la candidatura La Unió UDF-RPR]10,18% Partit Socialdemòcrata [en la candidatura La Unió UDF-RPR]10,18% La Xarxa11 0,18% Partit Unionista de l'Ulster10,18% Partit Unionista Democràtic10,18% Independent: Pat Cox11 0,18%

Nou parlament

Després de les eleccions, el Parlament Europeu va patir molts canvis en la composició dels seus grups. Els grans grups es va mantenir, liderats pel Grup Socialista amb 198 escons enfront dels 156 eurodiputats del Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià, que va mantenir dins del seu grup els partits de l'antic Grup dels Demòcrates Europeus.

El liberalisme va tenir dos grups parlamentaris a l'inici de la IV legislatura, el major, el Grup del Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes, amb 44 representants, i liderat pel Partit Socialdemòcrata de Portugal, els Liberals i Demòcrates Flamencs i la Lliga Nord d'Itàlia, mentre que el francès Partit Radical d'Esquerra va constituir, amb altres partits centristes i l'Aliança Lliure Europea el Grup de l'Aliança Radical Europea.

Els partits comunistes i anticapitalistes van tornar a conformar un grup únic al parlament, després de conformar dos diferents (Grup de l'Esquerra Unitària Europea i Grup de la Coalició d'Esquerres) anomenat Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea, liderats pel Partit Comunista Francès i el Partit de la Refundació Comunista italià, amb 28 eurodiputats.

El partit Forza Italia, liderat per Silvio Berlusconi, i que va guanyar les eleccions europees a Itàlia, va conformar un grup independent anomenat Força Europa, amb 27 eurodiputats, mentre que la resta de partits conservadors, a la dreta del Partit Popular Europeu, encapçalats pel francès Reagrupament per la República i l'irlandès Fianna Fáil, van mantenir el Grup de l'Aliança Democràtica Europea, amb 26 escons.

Per últim, els dissidents dels francesos Unió per a la Democràcia Francesa i Reagrupament per la República, euroescèptics de dretes, els euroescèptics d'esquerres de Dinamarca i els partits catòlics dels Països Baixos van conformar un grup de coordinació transversal i euroescèptic anomenat Grup Europa de les Nacions, amb 14 eurodiputats, per sortir del Grup dels No Inscrits, que es va constituir amb 27 membres, amb el francès Reagrupament Nacional i l'italià Aliança Nacional com a partits més importants. +Grup políticPosicióIdeologiaEsconsGrup del Partit Socialista Europeu (PSE)CentreesquerraSocialdemocràciaSocialisme democràticGrup del Partit Popular Europeu (Grup Demòcrata Cristià) (PPE)CentredretaConservadorisme liberalDemocràcia cristianaGrup del Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes (ELDR)CentreLiberalismeSocioliberalismeProgressismeGrup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea (EUE)EsquerraMarxismeAnticapitalismeGrup Força Europa (FE)DretaConservadorismeDemocràcia cristianaGrup de l'Aliança Democràtica Europea (ADE)DretaConservadorisme nacionalistaGrup Verd al Parlament Europeu (V)CentreesquerraEcologismeGrup de l'Aliança Radical Europea (ARE)CentreLiberalismeSocioliberalismeProgressismeGrup Europa de les Nacions (EDN)TransversalismeEuroescepticismeSobiranismeNo inscrits (NI) En la mateixa sessió, el socialista alemany Klaus Hänsch va ser elegit com a president del Parlament Europeu, en primera volta, amb 365 vots a favor, guanyant al liberal francès Yves Galland.

Referències

Enllaços externs

Les eleccions dels membres del Parlament Europeu CVCE Detalls complets de les eleccions