Les llengües tirrenes o família tirrena (alemany: Tyrsenich; nom derivat dels tirrens) és una classificació lingüística proposada per Helmut Rix (1998), on tindrien cabuda les llengües preindoeuropees etrusca, el rètic i el lemni. Rix suposa l'existència del proto-tirsènic cap a l'any 1000 aC.
Una classificació alternativa, més gran, de llengües egees, inclouria l'eteocretenc (llengua minoica) i l'eteoxipriota. En cas de poder demostrar la seva relació amb l'etrusc i el rètic, constituirien un fílum preindoeuropeu que aniria des de les Illes Egees i Creta, passant per la Grècia continental i la península Itàlica fins als Alps. S'ha de dir, però, que aquesta classificació no és la més estesa, ja que la classificació de l'eteocretenc i l'eteoxipriota està per demostrar, i existeixen d'altres teories que les vincularien a les llengües semítiques.
S'ha proposat, a més, una relació de les llengües tirrenes amb les llengües anatòliques dins de la família de llengües indoeuropees (Steinbauer 1999, Palmer 1965), tot i que no és acceptada majoritàriament, malgrat la possibilitat mostrada per Palmer mitjançant algunes inscripcions de lineal A que aquest fos una varietat de luvita). Si aquestes llengües fossin d'estrat indoeuropeu primerenc en lloc de preindoeropeu, es podrien associar a la idea d'un antic europeu proposada pel lingüista Hans Krahe.
Aquest grup lingüístic, en cas de ser consistent, hauria desaparegut al voltant del en el cas de les llengües egees, i cap al en el cas de les llengües parlades a la península Itàlica per assimilació al llatí.
Referències
Dieter H. Steinbauer, Neues Handbuch des Etruskischen, St. Katharinen 1999 Helmut Rix, Rätisch und Etruskisch, Innsbruck 1998 L R Palmer, Mycenaeans and Minoans, Second ed. New York: Alfred A. Knopf. 1965.
Vegeu també Etruscs Minoics Tirrens