Bengala és una regió d'Àsia actualment repartida entre Índia i Bangladesh.
Població i llengua Els bengalís sembla d'extracció mongoloide, dravídica i ària; excepte al nord i est la principal aportació és dravídica, però a la Bengala pròpia hi ha un fort element mongoloide; a Bihar és una barreja entre dravídics i aris. Llengües dravídiques es parlen al sud de l'Índia a Tamil Nadu i Andhra Pradesh, però també a Chota Nagpur entre els oraons, els males i altres tribus. De les invasions tribals des del nord-est hi ha elements de llengües mon-anam i mon-khmer i un dialecte de la família és parlat pels khasis. Noves invasions van portar elements lingüístics tibetobirmans que resten en els ponds i els chandals de Bengala oriental (d'origen tibetà) i en els kochs, mechs i garos, d'origen birmà. Les invasions dels aris des del nord-oest van xocar amb les dels mongoloides del nord-est; els aris es van establir a Bihar però quasi no van arribar a Bengala directament encara que si culturalment imposant la seva llengua i religió.
Història Origen i territori Segons la llegenda el rei Bali de la raça lunar va tenir cinc fills amb la reina Sudeshna: Anga, Vanga, Kalinga, Pundra, i Suhma. Cadascun va fundar un regne que va portar el seu respectiu nom. Vanga (també Banga) ocupava el delta del Ganges al sud del Padma, entre el Bhagirathi i l'antic curs del Brahmaputra. El regne fou conquerit pels Pandava Bhini i per Raghu.
En temps de Ballal Sen () la regió a l'est del Bhagirathi es va anomenar Bagri (regió que va donar origen a la casta dels bagdis), i Banga ocupava la porció oriental del delta del Ganges; la part occidental del delta era coneguda com a Rarh, que en prakrit sonava com a Lala. La combinació de Banga i Lala va donar Bangala (deformat en Bengala).
Durant el període musulmà el nom de Bengala es va donar a tota la regió del delta i les conquestes a l'est del Brahmaputra i nord del Padma i foren incloses. Sota els britànics les factories de la Companyia Britànica de les Índies Orientals entre Balasore (Orissa) fins a Patna (Bihar) van formar la colònia dels Establiments de Bengala. El 1765 els britànics van adquirir la zona del delta i es va formar la presidència de Bengala de facto formada pels territoris directament dependents del governador general; amb l'ampliació de les conquestes el nom de Bengala es va estendre a tot el nord de l'Índia sota domini britànic. Amb Warren Hastings el seu títol oficial era de "governador general de Fort William a Bengala". El 1836 les anomenades Províncies Superiors, adquirides pocs anys abans, van formar un govern (nominalment dependent) conegut com a Províncies del Nord-oest (Agra) i la Bengala del delta (amb Bihar i Orissa i les Províncies Centrals) fou coneguda com a Baixa Bengala o Províncies Inferiors i en van formar part després Assam (1826) i el Panjab (1849) (Oudh fou annexionat el 1856 però incorporat a les Províncies del Nord-oest) i el nom s'aplicava fins i tot a Birmània (després de 1842). Aquesta circumstància era deguda al fet que totes aquestes zones eren d'influència de l'Exèrcit de Bengala, separat dels exèrcits de Bombai i de Madras.
L'autoritat estricta del tinent governador de Bengala es va concentrar el 1854 en Bengala, Bihar, Orissa, Chota Nagpur i Assam (aquesta separada el 1874) i la subprovíncia anomenada Bengala pròpia estava formada pels territoris a l'est del Bhagirathi i Mahananda, on la llengua dominant era el bengalí.
Bihar fins a la conquesta musulmana Bihar formà part del regne de Magadha (els districtes britànics de Patna, Gaya i Shahabad). La capital era a Rajagriha (Rajgir) a uns 50 km al nord-est de Gaya. Al nord del Ganges hi havia el país de Videha o Mithila, centre del coneixement del sànscrit (districtes britànics de Darbhanga, Champaran i el nord de Muzaffarpur) i el regne de Vaisali (que ocupava la part sud del districte de Muzaffarpur); a l'est estava el regne d'Anga (amb els que foren els districtes britànics de Monghyr, Bhagalpur i Purnia), fins al riu Mahananda. Tots aquests territoris són esmentats al Mahabhrata; Magadha és anomenada sota el nom de Kikota al Rigveda, i Mithila s'esmenta al Satyapatha Brahmana. A Magadha, Sidarta Gautama, Buda, va desenvolupar la seva religió i Mahavira va crear la religió jainista. A la mort de Buda, un sudra de nom Nanda, va arrabassar el tron als kshattriya i va fundar una nova dinastia que va tenir capital a la confluència entre el riu Son i el Ganges, en una ciutat anomenada Pataliputra prop de la moderna Patna. Chandragupta, un rei de l'Índia occidental contemporani d'Alexandre el Gran, a la mort del rei macedoni va organitzar un poderós exèrcit que va expulsar els grecs. Llavors va dirigir el seu exèrcit contra el rei de Magadha, Dhema Nanda al que va derrotar i matar i va assolir el tron de Maghada estenent el seu domini sobre gran part del nord de l'Índia. Va resistir a Seleuc I Nicàtor i finalment es va fer la pau: les províncies selèucides més orientals i segurament la vall de Kabul van ser cedides a Chandragupta, i es va establir una aliança matrimonial. Megastenes fou enviat com ambaixador selèucida a Pataliputra i fou allí on va escriure la seva obra sobre l'Índia on descriu el regne com ben organitzat i fort, amb un exèrcit de seixanta mil homes de peu, trenta mil cavallers i vuit mil elefants podent arribar a mobilitzar a sis-cents mil homes. El net de Chandragupta, Aixoca, va pujar al tron vers 272 aC i nou anys després va conquerir Kalinga; els horrors de la campanya el dugueren cap al budisme que va difondre arreu de l'Índia i fora.
Al va arribar al poder la dinastia hindú dels Gupta amb capital a Pataliputra la sobirania de la qual fou reconeguda a Bihar i Bengala. El peregrí xinès Hiuen Tsiang al va estar al nord de Bihar i diu que estava dividit en Vriji al nord i Vaisali al sud, arribant fins al Mahananda. Al sud del Ganges hi havia Hiranya Parvana (el que fou el districte britànic de Monghyr) i Champa (el sud del districte de Bhagalpur, Santal Parganas, i Birbhum). Els reis dels dos països eren khetauris d'origen mai. Al la dinastia budista fundada per Gopal va incloure Bihar en els seus dominis i va durar fins a la conquesta per Muhammad-i-Bakhtyar Khilji el 1197 quan els soldats musulmans van destruir la capital Odantapuri i van massacrar als monjos budistes.
Bengala fins a la conquesta musulmana Al temps del Mahabharata, Bengala pròpia amb Assam, formava el poderós regne de Pragjyotisha, o Kamarupa. El seu rei Bhagadatta va lluitar a la famosa batalla de Kurukshettra; el regne arribava a l'oest fins al riu Karatoya i fou governat per prínceps d'ètnia mongoloide; encara era un regne de gran importància quan el va visitar el peregrí xinès Hiuen Tsiang al segle VII. Al sud-oest del regne de Pragjyotisha, entre el Karatoya i el Mahananda hi havia el regne de Pundra o Paundravardhana, poblat pels ponds, que haurien donat nom a Patna, i que tenien capital segurament a Mahastan a la dreta de l'antic riu Karatoya, o a Pandua, prop de Malda. Existia al i un germà d'Aixoca s'hi va refugiar com a monjo budista; també existia quan Hiuen Tsiang va visitar la zona al i encara al (al tanmateix encara era lloc de pelegrinatge). A l'est del Bhagirathi i sud de Pundra hi havia Banga o Samatata, poblat pels que serien els ancestres dels chandals; a l'oest del Bhagirathi hi havia Karna Suvarna (Burdwan, Bankura, Murshidabad, i Hooghly), on dominava el rei gupta Sasanka o Narendra, el darrer dels guptes, que era un fanàtic adorador de Xiva, i va envair Magadha al ; la capital era segurament Rangamati (districte de Murshidabad); aquesta zona va formar el regne de Tamralipta o Suhma (posteriors districtes britànics de Midnapore i Howrah) regit per reis kaibarttas.
Pràcticament no se sap res de la política interna als regnes de Bengala abans de la dinastia Pala sorgida al en el país anomenat abans Anga; els pala es van estendre a Bihar i a Bengala del nord; els seus rastres es troben al sud de Dinajpur. Els pala igual que els reis de Pundra, eren budistes però tolerants amb l'hinduisme. Van ser expulsats de la Bengala pròpia a la meitat del per un rei anomenat Vijaya Sen, de la família Sen o Sena, però van conservar Bihar per un temps. El seu poder s'estenia per les regions orientals i el delta al final del i van arribar a dominar tota Bengala del Mahananda i el Bhagirathi a l'oest fins al Karatoya i l'antic curs del Brahmaputra a l'est. Els sena eren hinduistes i van eliminar progressivament al budisme. El rei principal fou Ballal Sen, que va reorganitzar el sistema de castes i va dividir Bengala en 4 parts: Rarh, a l'oest del Bhagirathi, corresponent a l'antiga Karna Suvarna; Barendra, entre el Mahananda i el Karatoya, corresponent a l'antic regne de Pundra; Bagri (Bagdi) o Bengala del sud; i Vanga o Bengala oriental. Va conquerir i annexionar Mithila, on es va inaugurar una nova era amb l'accessió del seu fill, Lakshman Sen que va tenir capital a Nabadwip encara capital quan es va produir la invasió de Muhammad-i-Bakhtyar (Muhammad Khilji) al final del segle XII; el rei sena va fugir a Orissa però els seus descendents van mantenir un domini precari a Bengala oriental amb capital a Bikrampur al districte de Dacca durant 120 anys més.
Orissa fins a la conquesta musulmana Orissa formà part del regne de Kalinga, que anava de la boca del Ganges a la del Godavari i fou conquerit per Aixoca a la meitat del ; un segle després tornava a ser independent i el jainisme fou llavors la religió dominant fins al segle II quan es va imposar el budisme que encara floria el 640. Però la dinastia de Kalinga estava en plena decadència: el 610 una inscripció de Sasanka, rei de Magadha, assegura haver conquerit una part del regne, i el 640 el regne fou conquerit pel rei Harsa o Harshavardhana de Kanauj. Al i Orissa hauria estat sota govern dels reis kesari que haurien deixat com record els temples de Bhubaneswar i les ruïnes de les muntanyes Alti, però l'existència d'aquests reis és incerta; va seguir la dinastia dels Chora Ganga de Kalinganagar, de religió vaixnavita, constructors del famós temple de Jagannath a Puri i de la pagoda Negra a Konarak. A patir del 1200 foren freqüents les lluites amb els musulmans que ja dominaven Bihar i Bengala. El 1361 el sultà tughlúquida de Delhi Firuz Shah Tughluk (1351-1388) va dirigir personalment una expedició a Orissa. El 1434 Kapileswar Deva, de la línia solar, va usurpar el tron d'Orissa i va estendre els seus dominis cap al sud on les expedicions musulmanes havien portat la desorganització fins al riu Penner; els seus successors foren privats d'aquestes adquisicions progressivament pels sultans musulmans de Golconda mentre al nord els atacs musulmans es feien més insistents.
Conquesta musulmana Muhammad-i-Bakhtyar Khilji, el general musulmà que reconeixia la sobirania de Muizz al-Din Muhammad de Gor, va conquerir Bihar el 1197 i va entrar a Bengala prenent possessió de Gaur i Nabadwip sense lluita. Va envair Tibet sense èxit i al seu retorn va perdre part del seu exèrcit a mans dels mehcs de l'est del Karatoya. No obstant la major part de Bengala va caure en mans dels successius governadors musulmans (amb seu a Gaur i Lakhnawti, sota sobirania dels sultans de Delhi.