Rosa Louise McCauley Parks, o simplement Rosa Parks (Tuskegee, Alabama, 4 de febrer del 1913 - Detroit, Michigan, 24 d'octubre del 2005) va ser una activista estatunidenca pels drets civils. És coneguda sobretot per la seva negativa a moure's del seu seient en un autobús a Montgomery, Alabama, el 1955, en desafiament de les lleis de segregació racial de Jim Crow, que va desencadenar el boicot als autobusos de Montgomery. De vegades se la coneix com la "mare del moviment pels drets civils".
Biografia i lluita pels drets civils Joventut i formació Rosa Parks va néixer a Tuskegee, Alabama És la filla gran d'una família de dos fills amb els pares James i Leona McCauley, respectivament fuster i mestra. Quan era petita, tenia problemes de salut, inclosa l'angina de pit crònica.
Després del divorci dels seus pares, va créixer a la granja dels seus avis materns metodistes (també porta el primer nom de Rosa en referència a la seva àvia Rose que era filla de James Percival, un irlandès, i de Mary Jane Nobles, una esclava negra.) a Pine Level prop de Montgomery, amb la seva mare i el seu germà Sylvester (nascut l'agost de 1915). Molt lligada al fet que la seva filla rebé una bona educació malgrat els obstacles per a l'escolaritat negra, la seva mare Léona va educar a la Rosa a casa fins als onze anys, després la van enviar a la (escola primària fundada per membres de l' per a noies joves afroamericanes), a Montgomery, on viu la seva tia
Després va començar la seva educació secundària a ; més tard es convertiria en )), però no va poder seguir-les fins a la seva finalització, ja que va haver de tenir cura de la seva àvia i després de la seva mare, que va caure malalta
Recorda que el seu avi feia guàrdia a la nit davant de la granja contra les accions terroristes del Ku Klux Klan (KKK) La seva joventut el va fer patir ràpidament els afronts del racisme. El KKK ha cremat dues vegades l'escola a la qual assisteix, la Encara que Rosa Parks relata a la seva autobiografia no haver tingut una mala impressió dels blancs, relata detalls del racisme quotidià (tan viu al sud dels Estats Units) que la va marcar, com les fonts públiques reservades a blancs o negres («De petita, pensava que l'aigua de les fonts per als blancs era millor que l'aigua per als negres») o les lleis de Jim Crow
alt=Photo montrant des membres du Ku Klux Klan défilant sur Pennsylvania Avenue à Washington el 1928.|miniatura|El Ku Klux Klan va marxar per a Washington el 1928.
Els autobusos són un bon exemple d'aquesta segregació diària. Segurament no hi havia autobusos ni trens diferents, però trams reservats per a blancs i altres per a negres. Rosa Parks recorda, però, que el transport escolar estava prohibit als nens de color. Per anar a l'escola a , els nens blancs agafen l'autobús mentre els altres hi caminen: Vaig veure passar l'autobús cada dia. Però per a mi, era així».
Inicis militants miniatura|esquerra|Rosa Parks i Bill Clinton A la Dècada del 1930 va assistir a reunions del Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica, que aleshores era l'únic partit polític d'Alabama que s'oposava obertament a la segregació, però, contràriament als rumors dels seus detractors, maig va ser membre del Partit.
El desembre de 1932 es va casar amb Raymond Parks, un perruquer actiu en causes de drets civils i membre del capítol de la (NAACP) d'Alabama. També recapta diners per donar suport a un grup de joves negres, els que estan acusats de violar dues dones blanques. Després de traslladar-se al barri de l'est de Montgomery, la va animar a acabar el batxillerat, que va completar malgrat les responsabilitats familiars el 1934, en una època en què només el 7 % dels negres obtenen aquest nivell d'estudis. El 1940, la parella Parks es va convertir en membres de la , l'objectiu de la qual era ajudar els afroamericans a passar les proves per inscriure's a les llistes electorals.
Rosa Parks va treballar com a modista des del 1930 fins al 1955, però va treballar en diverses altres ocupacions com ajudant d'infermera, mestressa de casa o empleada en una base militar Va ser com a empleada de la base de la força aèria Maxwell, on tant la cafeteria com el transport de personal estaven desagregats, va viure una societat no segregada: «Es podria dir que [la situació] a Maxwell em va obrir els ulls».
El desembre 1943, es va unir al Moviment en unir-se al capítol local de la Associació nacional pel progrés de la gent de color ( (NAACP), presidida per Edgar Nixon, on va ser escollida per actuar com a secretària Sobre el seu paper a l'associació, lamenta haver estat limitada al paper de secretària d'Edgar Nixon, per a qui el lloc de la dona és a la cuina Va mantenir aquesta funció fins al 1957 quan va abandonar la ciutat de Montgomery. Només sis mesos abans de ser arrestada, havia assistit a la Highlander Folk School, un centre d'educació que defensava els drets dels obrers i la igualtat ètnica.
El setembre 1944, la NAACP va enviar Rosa a Abbeville Alabama per investigar la violació, Recy Taylor, una jove afroamericana, per set homes blancs (A l'octubre, el cas va arribar als titulars dels Estats Units. S'identifiquen els culpables, però cap d'ells és detingut i el seu advocat ofereix una indemnització de 600 dòlars que es nega. Dues vegades es va convocar un gran jurat per pronunciar-se sobre l'acusació dels sospitosos, però ambdues vegades l'acusació va ser No s'inicia cap processament. No va ser fins al 2011 que la legislatura d'Alabama va demanar disculpes a Recy Taylor per no complir amb les seves obligacions de perseguir els crims comesos contra ella)
També és l'amant d'un parell d'activistes blancs en la causa del moviment dels drets civils, Clifford Durr. i Virginia Foster Durr, que va simpatitzar amb ella i la va animar a rebre formació en drets dels treballadors i igualtat racial al també conegut com Highlander Folk High School a Monteagle, Tennessee, sis mesos abans de la seva detenció.
Com molts altres afroamericans, va quedar commocionada pel salvatge assassinat d'Emmett Till l'agost 1955. El 27 novembre 1955 (quatre dies abans de negar-se a cedir el seu seient), va anar a una gran manifestació sobre aquest assassinat a Montgomery, el principal orador del qual va ser TRM Howard, un activista dels drets civils de Mississipi, al capdavant del Consell Regional. del lideratge negre.
Boicot a Montgomery Bus Esdeveniments precursors El 1944, el jugador de beisbol Jackie Robinson es va enfrontar a un cas semblant quan, enfrontat a un oficial de l'exèrcit a Fort Hood, Texas, es va negar a caminar fins a la part posterior de l'autobús. Robinson va ser portat davant d'un tribunal marcial, que el va absoldre
La NAACP gestiona altres casos, com el d’Irene Morgan que el 1944 es va negar a canviar de seient en un autobús segregat que viatjava de Virgínia (estat segregacionista) a Maryland (estat no segregacionista); el cas es presenta al Tribunal Suprem, com Irene Morgan v. Commonwealth of Virginia (en). El 1946, la Cort va dictar la seva sentència, en la qual va estar d'acord amb Irene Morgan, argumentant que l'autobús travessava estats amb lleis diferents, només comptaven les lleis federals i que era impossible satisfer les lleis segregacionistes de Virgínia, perquè això hauria estat llavors un obstacle a la llibertat de circulació i a les empreses de transport Aquesta victòria trenca la sentència anterior de 1877, en què, en un cas semblant, el Tribunal Suprem havia dictaminat que quan una empresa de transport públic obria el mateix servei als seus clients blancs i de color, però en compartiments, cabanes, llocs separats, això era d'acord amb la Constitució, una sentència que havia establert la base legal per a les Lleis Jim Crow Aquesta decisió, encara que només es refereixi al transport entre Estats, suposa una violació de la legitimitat constitucional de les lleis segregacionistes i esdevé un model de lluita el desenllaç del qual serà el arran de la negativa de Rosa Parks a canviar de lloc.
Els activistes de la NAACP comencen a preparar la defensa de Claudette Colvin, una estudiant de secundària de matriculada a . El 2 de març de 1955, Colvin va ser emmanillada, arrestada i forçada a baixar d'un autobús públic després que es negués a cedir el seu seient a una dona blanca. Afirma que els seus drets constitucionals han estat vulnerats. Colvin era llavors un membre actiu del grup juvenil de la NAACP, del qual Rosa Parks n'era assessora.
alt=Schéma du bus dans lequel s'est assise Rosa Parks.|esquerra|miniatura|Esquema de l'interior de l'autobús en què s'asseia Rosa Parks, amb una fletxa apuntant al seu seient. Ho recorda en Colvin: «Senyora. Parks va dir: "Fes el que sigui correcte".» Parks recapta fons per a la defensa de Colvin, però quan ED Nixon s'assabenta que està embarassada, sent que no és un símbol adequat per a la seva causa. De fet, poc després de la seva detenció, queda embarassada d'un home casat gran; aquesta transgressió moral escandalitza profundament la piadosa comunitat negra. Els seus estrategs creuen que la premsa segregacionista blanca apuntaria a l'embaràs de Colvin per desacreditar qualsevol boicot. La NAACP també ha investigat però ha desestimat altres casos abans del cas de Rosa Parks considerats insuficients per fer front a la pressió dels opositors en un xoc legal amb les lleis segregacionistes. Colvin també era coneguda per les seves lapsus verbals. La majoria dels càrrecs contra ella són retirats. Els estrategs de la NAACP continuen buscant un demandant irreprochable.
De la mateixa manera, una altra dona, Mary Louise Smith, no va ser defensada, es rumorejava que el seu pare havia estat alcohòlic. Al contrari, Rosa Parks és una de les dones més distingides de la ciutat, l'educació de la qual no pateix cap observació i, per tant, un millor estàndard per a la causa negra.
Al juny 1955, Lucille Times va tenir una discussió amb James Blake que, mentre conduïa el seu autobús, va intentar empènyer el seu cotxe a una rasa. Després d'una violenta discussió amb ell, intenta sense èxit obtenir el suport d'Edgar Nixon o la premsa local. Així que decideix organitzar ella mateixa un boicot a l'autobús de Montgomery. Durant sis mesos, va transportar gent al seu cotxe
Boicot a Montgomery Rosa Parks es va convertir en un important personatge històric quan l'1 de desembre del 1955, a la localitat de Montgomery (Alabama), va refusar d'obeir l'ordre de James Blake, un conductor d'autobús, d'asseure's a la part del darrere del vehicle per tal de deixar lloc per als blancs (un mandat de les lleis Jim Crow). Parks va seure a la primera filera de la part posterior de l'autobús, a la secció específicament indicada per als blancs. Va ser arrestada, jutjada i sentenciada per la seva conducta, a més de desobeir un encarregat oficial.
alt=Photographie du rapport de police sur Rosa Parks du 1 desembre 1955, page 2.|miniatura|Informe policial sobre Rosa Parks de l'1 de desembre de 1955, pàgina 2. Als autobusos de Montgomery, les quatre primeres files estan reservades per als blancs. Els negres, que representen les tres quartes parts dels usuaris, han de seure al darrere. No obstant això, poden utilitzar la zona central, fins que els blancs ho necessitin; llavors han de cedir el pas i anar al darrere, o deixar l'autobús. Si aquests seients estan ocupats, els negres han de comprar el seu bitllet al davant, però han de sortir abans de tornar a entrar per la porta posterior de l'autobús per accedir als seients assignats.