és un pilot de motociclisme català que ha guanyat nou campionats del món entre el i el (un de 125cc, un de Moto2 i set de MotoGP). Els seus nou títols, set dels quals a la categoria reina, el converteixen en un dels pilots de motociclisme més reeixits de tots els temps. Al costat de Mike Hailwood, Phil Read i Valentino Rossi, és un dels únics quatre campions a haver guanyat mai títols mundials en tres categories diferents. El va esdevenir el primer campió després de Kenny Roberts a guanyar el títol de la categoria reina en la seva primera temporada i el més jove de la història de la categoria, amb 20 anys i 266 dies. Márquez ha estat el segon català després d'Àlex Crivillé (el tercer espanyol després de Jorge Lorenzo) a guanyar el títol de la categoria reina i és el pilot espanyol de MotoGP més reeixit fins al moment, amb 73 victòries en Gran Premi només en aquesta categoria.
Conegut com al "Tro de Cervera" i, sobretot a l'estranger, "la Formiga de Cervera" (The Ant of Cervera) a causa de la seva curta alçada, Marc és el germà gran del campió del món de Moto3 i Moto2 Àlex Márquez. Tots dos van guanyar alhora sengles títols mundials en dues temporades (2014 i 2019), esdevenint l'única parella de germans a haver-ho aconseguit mai.
Marc Márquez ha estat considerat sovint un dels més grans innovadors de les curses de MotoGP modernes a causa de la seva tècnica als revolts, relativament exagerada, en què s'inclina tant sobre la moto que sembla estar «en perill constant de relliscar». Després d'haver corregut amb l'equip de fàbrica d'Honda des del seu debut a MotoGP el 2013 fins al , Márquez va passar a córrer amb l'equip satèl·lit Ducati Gresini Racing el .
Èxits al mundial de MotoGP Márquez va guanyar el campionat del món de 125cc del 2010, el de Moto2 del 2012 i el de MotoGP dels anys 2013, , , , i 2019. El 2014 va revalidar el seu primer títol de MotoGP guanyant-ne el campionat amb tres rondes d'antelació, durant les quals va guanyar deu curses consecutives. Márquez va igualar el rècord de tots els temps de pole positions en Grans Premis el 2016, a l'edat de 23 anys. Aquell any va aconseguir el títol del 2016 amb tres rondes d'antelació a Motegi i va sentenciar el títol a l'última ronda, a Xest, el 2017. Després va guanyar el títol del 2018 amb tres curses d'antelació i va esdevenir el tercer pilot amb més victòries a la classe reina després de Giacomo Agostini i Valentino Rossi. Va aconseguir el títol de 2019 amb quatre curses d'antelació al . Márquez es va perdre gairebé tota la temporada comprimida i endarrerida -a causa de la pandèmia de COVID-19- del (va completar 26 voltes de la primera cursa, abans de caure), així com el començament de la temporada del a causa de la fractura del braç dret que va patir a l'inici de la temporada anterior. Un cop tornat a les curses aquell 2021, en va guanyar tres i va obtenir un segon lloc, però com que se'n va perdre quatre durant la temporada, només va poder acabar setè. Les temporades del i 2023, afectat per problemes diversos, no va poder passar del tretzè lloc final al campionat. El 2024, després de canviar d'Honda a Ducati, Márquez va acabar el campionat en tercer lloc.
El 2025 va protagonitzar una temporada de domini absolut de la categoria i se'n va proclamar campió per setena vegada, en aquesta ocasió, a manca de cinc curses per al final del campionat. En fer-ho va esdevenir el pilot més gran a guanyar un campionat del món a l'era dels quatre temps i el primer a guanyar el campionat de la categoria reina amb més curses restants (cinc) des de Giacomo Agostini (que ho havia fet els anys , , i ). Márquez havia guanyat 11 Grans Premis i 14 sprints en les 17 rondes disputades fins a Motegi a la temporada del 2025, establint nombrosos rècords, entre els quals la seva pole position número 100 a Mugello. El seu retorn a l'avantguarda de MotoGP després de les seves lesions ha estat qualificat pels seus companys com una de les millors remuntades esportives de tots els temps.
Carrera esportiva Primers anys Fill d'en Julià i la Roser, Marc Márquez ja era un enamorat de les motos des de petit. A tres anys, els Reis li van portar una minimoto de motocròs equipada amb rodetes laterals. Amb aquesta moto va córrer la seva primera cursa. El 1998, a cinc anys, va debutar en competició en la modalitat de l'enduro i el 1999, en motocròs. El 2000 fou subcampió de Catalunya de motocròs-iniciació i el 2001, campió. Va començar a destacar en el motociclisme de velocitat a partir del 2002, quan fou tercer al campionat de Catalunya.
El 2003, quan tenia deu anys, el pilot de Supersport Guim Roda se'n feu càrrec i, gràcies a l'experiència que adquirí amb ell, Márquez començà a encadenar victòries: Campió de Catalunya Open RACC de 49cc el 2003, subcampió de Catalunya de 125cc, darrere de Pol Espargaró, el 2004 i campió els anys 2005 i 2006. El 2007 fou vuitè al campionat d'Espanya de velocitat (CEV) de 125cc. A finals d'any, l'equip Repsol-KTM el fitxà per a competir al mundial com a company de Tito Rabat.
Del 2005 al 2022, Márquez va tenir com a mentor i mànager Emili Alzamora, qui més tard guià també la carrera del seu germà Àlex. Alzamora es va adonar del talent d'en Marc quan aquest tenia dotze anys i competia a la Copa RACC i el va guiar des d'aleshores fins a la màxima categoria.
Campionat del Món de 125cc Márquez va debutar al campionat del món de 125cc el 13 d'abril del , al , a l'edat de 15 anys i 56 dies. Va aconseguir-hi el seu primer podi el 22 de juny al , la seva sisena cursa de la categoria, esdevenint el català més jove a pujar al podi en un Gran Premi.
miniatura|esquerra|Amb la Derbi a Assen el 2010
El , ja com a pilot de fàbrica de KTM, va aconseguir un altre podi amb un tercer lloc a Jerez abans d'obtenir la seva primera pole position al a 16 anys i 89 dies, esdevenint el català més jove a aconseguir-ne una al mundial. També va aconseguir la pole al , però es va retirar d'ambdues curses. La seva primera victòria va arribar el 6 de juny del 2010 -ara, amb la Derbi del seu nou equip, el Red Bull Ajo Motorsport- a Mugello i va tornar a guanyar les tres curses següents a Silverstone, Assen i Montmeló, cosa que el convertí en el pilot més jove a haver guanyat mai quatre curses consecutives. La seva cinquena victòria consecutiva a Sachsenring va ser la número 100 de Derbi en un Gran Premi i Márquez va esdevenir el primer des de Valentino Rossi el a guanyar cinc curses consecutives de 125cc.
Va tenir menys èxit en les curses següents, baixant al tercer lloc de la classificació provisional, un punt per darrere de Nico Terol i Pol Espargaró, després d'haver patit un accident amb Randy Krummenacher al primer revolt del . Quatre victòries consecutives a partir de Motegi donaren a Márquez un avantatge de 17 punts sobre Terol a falta d'una ronda per al final. A Estoril, la cursa va ser marcada amb bandera vermella a causa de la pluja i Márquez va quedar-hi segon darrere de Terol. En tornar a la graella per a la segona cursa, Márquez va caure a la volta de reconeixement i va haver de tornar a boxes. Després de les reparacions a la moto, Márquez va començar la cursa des del final de tot sense haver pogut sortir de la pit lane abans que tanqués cinc minuts abans de la sortida. Tanmateix, Márquez es va recuperar i va guanyar la cursa, ampliant així el seu avantatge abans de la final de Xest. La seva desena victòria de la temporada el va situar a un punt d'empatar el rècord establert per Rossi el 1997, però no arribaria a fer-ho en quedar quart a la darrera cursa, el . Amb aquest resultat es va proclamar campió del món a només 17 anys i 263 dies, esdevenint el segon més jove de la història després de Loris Capirossi.
Campionat del Món de Moto2 miniatura|esquerra|Márquez a Brno el 2011 Márquez va passar a la categoria de Moto2 el , el primer any d'un contracte de dos, com a únic pilot del nou equip Monlau Competición, amb suport de CatalunyaCaixa i Repsol i dirigit pel seu entrenador Emili Alzamora. Va acabar vint-i-unè a Portugal abans d'aconseguir la seva primera victòria a la classe al Gran Premi de França. A la seva cursa local, a Catalunya, Márquez va acabar segon darrere del líder del campionat Stefan Bradl, abans de tornar a caure a Silverstone després d'haver sortit des de la seva primera pole position de Moto2. Bradl aconseguí la seva quarta victòria en les sis primeres curses de la temporada i Márquez va quedar 82 punts per darrere seu. Márquez va escurçar aquesta diferència a mitjan temporada en guanyar sis de les set següents curses i es va situar a només sis punts de Bradl a la classificació provisional. Al , Márquez va aconseguir la seva setena pole position de la temporada però va acabar segon per darrere d'Andrea Iannone; aquest resultat, combinat amb un quart lloc de Bradl, va permetre a Márquez de prendre-li el lideratge del campionat per un punt. Al , Márquez es va veure involucrat en un incident amb Ratthapark Wilairot durant els entrenaments; Márquez va topar pel darrere amb Wilairot després d'haver acabat la sessió i va rebre una penalització d'un minut en el seu temps de classificació per conduir d'una «manera irresponsable». La penalització va assegurar que Márquez comencés la cursa des de l'últim lloc de la graella, però es va anar obrint pas durant la cursa i finalment va acabar en tercer lloc. Abans del Gran Premi de Malàisia, Márquez va confirmar que es mantindria a Moto2 la temporada del 2012, després dels rumors d'un imminent pas a MotoGP. Márquez va caure en els primers minuts de la primera sessió d'entrenaments lliures a causa de l'asfalt humit. Després d'absentar-se a les dues sessions posteriors no va poder passar de la trenta-sisena posició a la graella. No va començar la cursa en no passar un examen mèdic abans de l'escalfament del matí. Márquez va assistir a la darrera cursa de la temporada a Xest amb l'esperança d'estar en condicions per a competir, però es va retirar a causa dels seus continuats problemes de visió, donant a Bradl el títol.
El 2012, Márquez va guanyar el títol de Moto2 després de batallar durant tota la temporada amb Pol Espargaró. Un tercer lloc de Márquez al Gran Premi d'Austràlia, tot i la victòria d'Espargaró, va ser prou per donar-li el seu segon títol mundial, abans de passar a la categoria reina per a la temporada del 2013. La seva darrera victòria a Moto2 la va aconseguir a Xest, darrera prova de la temporada, tot i sortir des del trenta-tresè lloc de la graella. Aquesta actuació, que implicava avançar 20 rivals només en la primera volta, va esdevenir la remuntada més gran de la història del mundial. Va acabar la temporada amb nou victòries i només va acabar per sota del podi en tres curses, establint rècords per a la categoria que encara són vigents. El resultat de Márquez va donar a Suter el títol de constructors de la categoria.
Campionat del Món de MotoGP Repsol Honda Team (2013–2023) El 12 de juliol de 2012 es va anunciar que Márquez havia signat un contracte de dos anys amb l'equip Repsol Honda a MotoGP, en substitució del retirat Casey Stoner i com a company de Dani Pedrosa, a partir del 2013.
Márquez va provar l'Honda RC213V per primera vegada a Xest després d'acabar el mundial de 2012 fent una volta poc més d'un segon més lent que el seu company d'equip Dani Pedrosa, que va encapçalar les marques de temps. Márquez va tornar a impressionar durant les primeres proves oficials de MotoGP a Sepang, on va acabar els dos primers dies de proves en la tercera posició just darrere de Pedrosa i Jorge Lorenzo i per davant de Valentino Rossi, abans de canviar de lloc amb Rossi l'últim dia. Márquez també va fer una simulació de cursa durant els trams finals de la sessió i els seus temps van ser constants i fenomenals per a un debutant. Márquez va continuar la seva forma impressionant a la prova privada d'Honda a Austin, on va encapçalar els temps durant els tres dies.
2013